Tag Archive for: ocells

Denuncien una persona al Montsià per instal·lar 22 paranys prohibits per capturar ocells

Els Agents Rurals van trobar en una propietat privada del Montsià 6 ocells morts, 5 d’ells d’espècies protegides.

Durant la inspecció d’una crema de restes vegetals no apagada en una finca particular de la comarca del Montsià, els Agents Rurals han localitzat un ocell tallarol de casquet mort en ser capturat per un parany tipus cep que es trobava camuflat. Aquest parany a nivell local es coneix com a “ratera”.

Aquest fet va portar els Agents Rurals a inspeccionar tota la finca privada del Montsià, localitzant finalment 22 ceps instal·lats i un total de 6 ocells morts (1 tallarol de casquet, 3 verdums, 1 tord comú i 1 pit-roig).

Tots els ocells trobats, a excepció del tord, pertanyen a espècies de fauna salvatge autòctona protegides a Catalunya. A més, tant el pit-roig com el tallarol de casquet estan incloses al Llistat estatal d’espècies silvestres en règim de protecció especial, com a espècies mereixedores d’una atenció i protecció particular pel seu valor científic, ecològic i cultural.

El tord, en canvi, és una espècie cinegètica i la seva caça es trobava dins de període habilitat. Ara bé, és il·legal el mètode per a la seva captura donat que el cep és un sistema totalment prohibit. El tord únicament pot ser abatut amb arma de foc sota les normes específiques de la llei i el reglament de caça en vigor.

Els paranys tipus cep són trampes il·legals per matar ocells que els furtius utilitzen en períodes de fred, quan escasseja el menjar a l’abast. El parany es col·loca parcialment enterrat, generalment en camps d’oliveres, amb alguna mena d’esquer. En el moment que s’apropen els ocells a l’esquer, s’activa el mecanisme que tanca el parany i produeix la mort.

Les “rateres” son un sistema no selectiu que captura qualsevol espècie d’ocell, incloses les protegides, sense que tinguin cap possibilitat d’escapatòria. És per aquest motiu que són trampes expressament prohibides tant per la legislació autonòmica com per l’estatal. El seu ús està recollit com a delicte a l’article 336 del Codi Penal, independentment de l’espècie abatuda.

Recordem que el Codi Penal recull com a delicte la caça d’espècies protegides de fauna silvestre (art. 334). A més, determina pena de presó de 6 mesos a 2 anys, o multa de 8 a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació per caçar de 2 a 4 anys.

El Codi Penal també reconeix com a delicte l’ús per a la caça d’instruments o arts d’eficàcia destructiva o no selectiva per la fauna (art. 336). En aquest cas la pena de presó és de 4 mesos a 2 anys, o multa de 8 a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació per caçar de 1 a 3 anys.

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

Catalunya guanya 17 noves espècies d’ocells durant els darrers quaranta anys

S’estima que a Catalunya hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. El pardal comú és l’espècie més abundant tot i estar en clara regressió.

Avui s’ha presentat el ‘Tercer atles dels ocells nidificats de Catalunya’, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que s’encarrega de fer una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. Un llibre molt complert de 639 pàgines publicat per l’editorial Cossetània on es pot conèixer, de cada una de les espècies, per on es distribueix, quina és la seva població estimada, amb quina freqüència s’observa i quina ha estat la tendència de la seva població durant els darrers quaranta anys.

L’Atles desvela que a Catalunya hi nidifiquen habitualment 233 espècies d’ocells, 17 espècies més que fa quaranta anys i el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu. De totes, 124 espècies gaudeixen d’algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea. Segons l’Atles, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any.

El pardal comú continua sent l’espècie més abundant del país, amb poc menys de 900.000 parelles reproductores, malgrat que la seva població està en clara regressió les darreres dècades. El segueixen el garrafó, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més de 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i en consideren escasses. Les espècies més escasses que fan niu a Catalunya són l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre, totes amb menys de 10 parelles reproductores.

Faisà comú/Martí Franch

D’altra banda, aquesta tercera edició tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de manera regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com a ocells de gàbia que han escapat de la captivitat, i això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a fins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costeres. El primer Atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú.

‘El Tercer Atles dels ocells nidificats de Catalunya’ ha estat presentat per l’Institut Català d’Ornitologia a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un repte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona. Per obtenir les dades, l’Atles ha comptat amb la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs i ornitòlogues que han fet feina de camp entre 2015 i 2018.

A més, l’obra ha comptat amb investigadors de l’European Bird Census Council, del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFFC, entre d’altres. La Diputació de Barcelona ha contribuït en la recopilació de dades en els espais naturals d’aquesta província i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona  ha acollit l’equip de treball de l’ICO. L’Atles d’ocells és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, i, com a tal, pretén estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura.

“El coneixement que aporta aquest Atles és fonamental per definir polítiques de conservació de la biodiversitat”, comenta Sergi Herrando, director general de l’Atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’European Bird Census Council (EBCC). “Catalunya té una gran responsabilitat en la conservació de moltes espècies, com ara les que es troben quasi exclusivament a la península Ibèrica, com el siboc, el picot verd ibèric o el tallarol emmascarat, que a Catalunya tenen gairebé el 10% de la seva àrea de distribució europea”, afegeix.

Fotja banyuda/Martí Franch

“El Zoo no ha dubtat a donar suport a aquest projecte innovador d’una disciplina, l’ornitologia, de llarga tradició a casa nostra, que ens situa al capdavant d’Europa en l’estudi dels ocells, eina cabdal per a la seva conservació, que és justament la missió del Zoo de Barcelona”, declara Xavier Patón com a vicepresident de la Fundació Barcelona Zoo.

L’evolució de 40 anys de dades, espècies guanyadores i perdedores

L’Atles presentat avui es publica gairebé 40 anys després de la publicació del primer i 20 anys després del segon. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, aquesta vegada l’Atles s’ha pogut centrar (i força) en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000.

“Aquest període coincideix amb el de major avenç del canvi climàtic i amb altres canvis socials i econòmics a gran escala que han tingut un gran impacte a Catalunya, com ara l’abandonament de les activitats agro-ramaderes tradicionals i la consegüent ocupació dels espais abandonats per boscos i matollars”, indica Martí Franch, investigador de l’ICO i un dels principals autors de l’obra.

Aquesta coincidència en el temps ha permès constatar que les espècies no han suportat per igual aquests canvis. Per exemple, a les espècies forestals i les urbanes els ha anat, en general, força bé. Al costat oposat hi ha les espècies perdedores, com les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys. Totes tres són espècies pròpies d’espais agrícoles i prats, les espècies que estan patint una major regressió de les seves poblacions, especialment en zones de muntanya.

D’altra banda, el martinet blanc, la polla d’aigua i altres espècies típiques de rius i aiguamolls van experimentar un creixement notable de les seves poblacions i de la seva distribució quan es va declarar la protecció de moltes zones humides al final del segle XX. Aquest procés expansiu general, però, s’ha aturat en les darreres dues dècades, i darrerament es detecten pèrdues destacades a les principals zones humides del país on hi ha espècies que han entrat en regressió per causes múltiples.

Si posem l’ull als ocells que viuen vinculats al mar, l’Atles demostra que han mantingut les seves poblacions, però amb amenaces importants. Fa 20 anys Catalunya acollia la major part de la població reproductora mundial de gavina corsa al delta de l’Ebre, però en els darrers anys la població s’ha anat escampant per altres localitats alhora que el nombre d’exemplars reproductors ha anat disminuint.

Denuncien davant la Fiscalia la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça de fringíl·lids

Tres associacions d’advocats especialitzats en defensa animal i medi ambient han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Suprem, la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça prohibida de fringíl·lids.

El passat 28 de desembre, la Plataforma Nacional en Defensa del Silvestrisme va alertar de la intenció de la Generalitat Valenciana d’autoritzar captures de fringíl·lids (aus de cant protegides) destinades a la cria en captivitat, en època inapropiada i amb nul·la transparència. Una decisió del consistori que ha provocat una reacció immediata per part de molts sectors de defensa animal.

Tres associacions d’advocats especialistes en defensa el medi ambient i els animals (AADA, AGMADA i AVADA) han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat que el Servei de Caça i Pesca de la Generalitat valenciana segueix concedint autoritzacions per a la captura d’aus silvestres protegides com gafarrons, passerells, caderneres, pinsans i verdums, totes elles espècies apreciades pel seu cant.

La protecció d’aquestes espècies d’aus ve recollida expressament en la Directiva 2009/147 / CE de protecció de l’entorn i només s’autoritzaran excepcions a aquesta protecció si fos necessari per evitar efectes negatius de l’endogàmia en les poblacions que ja existeixen en captivitat. Aquesta excepció ha d’anar acompanyada de rigorosos informes científics que ho avalin i d’un cens previ actualitzat del nombre d’aus que viuen en l’actualitat en captivitat.

La manca de transparència respecte a aquests informes i sancions ja imposades per la Comissió Europea a Espanya anteriorment per utilitzar les excepcions fora del que estableix (per mantenir-les en captivitat i ser utilitzades en concursos de cant), és el que ha motiva aquesta denúncia presentada per les associacions d’advocats, perquè es requereixi a l’administració valenciana que presenti els registres de tinença d’aus silvestres en captivitat, així com els informes científics que poguessin justificar aquesta nova excepció.

És important recordar que aquest tipus d’aus, molt vinculades al medi agrícola, ja estan patint una important regressió en les seves poblacions europees per l’efecte de l’abús de pesticides i biòcides que l’agricultura intensiva utilitza i que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a la Comunitat Valenciana per utilitzar excepcions sense justificar que compleix amb els requisits exigibles.

Intercepten 1.200 ocells utilitzats per a concursos il·legals en una furgoneta

Els Agents Rurals van interceptar dijous passat a la nit una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires al peatge de Martorell de l’AP-7. El vehicle, que procedia de Cadis, carregava amb 900 caderneres, 37 passerells, 43 pinsans i 234 verdums destinats a concursos il·legals.

L’organització que transportava els animals d’Andalusia a Catalunya podria haver obtingut uns 120.000 euros pel tràfic il·legal dels animals. Lamentablement, al rescat policial es van trobar a quinze de les aus mortes a causa de les difícils condicions del transport. La resta d’ocells van ser traslladats a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Els animals van viatjar uns 1.000 km en condicions lamentables i perilloses per al seu benestar. Els 1.214 ocells interceptats es trobaven en vuit gàbies equipades sense aigua i amb una ventilació inadequada per les altes temperatures de l’època.

El cas s’ha traslladat a la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona per un presumpte delicte contra la fauna i de falsedat de documents. A més, la investigació ha pogut saber que l’organització havia fet tres viatges previs en què hauria venut uns 4.000 ocells.

Els Agents Rurals han confirmat que els transportistes no estaven inscrits en el registre de transport d’animals vius, de manera que no disposaven de cap autorització per viatjar amb els animals. Alhora, s’ha demostrat que els responsables tampoc disposaven de documentació que acredités la tinença lícita dels ocells.

El tràfic il·legal d’ocells cantaires és un fenomen molt actiu actualment a Espanya. Caderneres, pinsans, passerells i verdums són algunes de les espècies més comunes en aquest tipus d’accions il·legals. S’estima que aquestes organitzacions reben entre 20 i 30 euros per cada ocell venut. Esperem que augmentin les sancions i el control sobre aquesta activitat il·legal tan de moda que està perjudicant greument al benestar dels animals.