Entrades

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

La societat espanyola continua recuperant-se d’un dels temporals de neu i fred més complicats que es recorden. La borrasca ‘Filomena’ ha deixat nombrosos danys a les ciutats, els pobles, les llars, les persones… i també en els animals.

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com ha succeït amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

Denuncien davant la Fiscalia la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça de fringíl·lids

Tres associacions d’advocats especialitzats en defensa animal i medi ambient han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Suprem, la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça prohibida de fringíl·lids.

El passat 28 de desembre, la Plataforma Nacional en Defensa del Silvestrisme va alertar de la intenció de la Generalitat Valenciana d’autoritzar captures de fringíl·lids (aus de cant protegides) destinades a la cria en captivitat, en època inapropiada i amb nul·la transparència. Una decisió del consistori que ha provocat una reacció immediata per part de molts sectors de defensa animal.

Tres associacions d’advocats especialistes en defensa el medi ambient i els animals (AADA, AGMADA i AVADA) han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat que el Servei de Caça i Pesca de la Generalitat valenciana segueix concedint autoritzacions per a la captura d’aus silvestres protegides com gafarrons, passerells, caderneres, pinsans i verdums, totes elles espècies apreciades pel seu cant.

La protecció d’aquestes espècies d’aus ve recollida expressament en la Directiva 2009/147 / CE de protecció de l’entorn i només s’autoritzaran excepcions a aquesta protecció si fos necessari per evitar efectes negatius de l’endogàmia en les poblacions que ja existeixen en captivitat. Aquesta excepció ha d’anar acompanyada de rigorosos informes científics que ho avalin i d’un cens previ actualitzat del nombre d’aus que viuen en l’actualitat en captivitat.

La manca de transparència respecte a aquests informes i sancions ja imposades per la Comissió Europea a Espanya anteriorment per utilitzar les excepcions fora del que estableix (per mantenir-les en captivitat i ser utilitzades en concursos de cant), és el que ha motiva aquesta denúncia presentada per les associacions d’advocats, perquè es requereixi a l’administració valenciana que presenti els registres de tinença d’aus silvestres en captivitat, així com els informes científics que poguessin justificar aquesta nova excepció.

És important recordar que aquest tipus d’aus, molt vinculades al medi agrícola, ja estan patint una important regressió en les seves poblacions europees per l’efecte de l’abús de pesticides i biòcides que l’agricultura intensiva utilitza i que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a la Comunitat Valenciana per utilitzar excepcions sense justificar que compleix amb els requisits exigibles.

Intercepten 1.200 ocells utilitzats per a concursos il·legals en una furgoneta

Els Agents Rurals van interceptar dijous passat a la nit una furgoneta amb 1.214 ocells cantaires al peatge de Martorell de l’AP-7. El vehicle, que procedia de Cadis, carregava amb 900 caderneres, 37 passerells, 43 pinsans i 234 verdums destinats a concursos il·legals.

L’organització que transportava els animals d’Andalusia a Catalunya podria haver obtingut uns 120.000 euros pel tràfic il·legal dels animals. Lamentablement, al rescat policial es van trobar a quinze de les aus mortes a causa de les difícils condicions del transport. La resta d’ocells van ser traslladats a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Els animals van viatjar uns 1.000 km en condicions lamentables i perilloses per al seu benestar. Els 1.214 ocells interceptats es trobaven en vuit gàbies equipades sense aigua i amb una ventilació inadequada per les altes temperatures de l’època.

El cas s’ha traslladat a la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona per un presumpte delicte contra la fauna i de falsedat de documents. A més, la investigació ha pogut saber que l’organització havia fet tres viatges previs en què hauria venut uns 4.000 ocells.

Els Agents Rurals han confirmat que els transportistes no estaven inscrits en el registre de transport d’animals vius, de manera que no disposaven de cap autorització per viatjar amb els animals. Alhora, s’ha demostrat que els responsables tampoc disposaven de documentació que acredités la tinença lícita dels ocells.

El tràfic il·legal d’ocells cantaires és un fenomen molt actiu actualment a Espanya. Caderneres, pinsans, passerells i verdums són algunes de les espècies més comunes en aquest tipus d’accions il·legals. S’estima que aquestes organitzacions reben entre 20 i 30 euros per cada ocell venut. Esperem que augmentin les sancions i el control sobre aquesta activitat il·legal tan de moda que està perjudicant greument al benestar dels animals.

L’onada de calor acaba amb la vida de moltes orenetes a Catalunya

Les altes temperatures estan acabant amb la vida de molts animals a Catalunya. Un dels col·lectius més afectats està sent el de les orenetes, l’índex de mortalitat ha augmentat considerablement durant el mes de juny. Les cries són els ocells que més estan morint a causa de la calor.

L’onada de calor que està atiant a Catalunya en les últimes setmanes està causant estralls molt forts en el benestar dels animals. El cas concret de les orenetes preocupa de manera especial ja que en les últimes setmanes l’índex de mortalitat d’aquestes aus està augmentant de manera considerable.

La calor provoca que moltes orenetes es desmaiin i caiguin dels nius. Davant la manca de recursos per a recuperar-se i sobreviure després de la caiguda del niu, aquests animals acaben morint a terra a causa de la deshidratació.

Abel Julien, professor de l’Institut Català d’Ornitologia, ha parlat per RAC1 sobre la situació de les orenetes a Catalunya: “Cada any moren animals a causa de les altes temperatures, però aquest any les xifres estan pujant. La majoria d’exemplars d’aus que estan morint són del falciot comú, una espècie molt semblant a les orenetes “.

L’ornitòleg, en les seves declaracions al mitjà català, també ha especificat que: “Les cries moren abans que els adults. Amb la calor, els nius s’escalfen molt i això provoca que els ocells morin dins. Aquests animals també moren en l’intent de fugir de la calor del niu, en la lluita desesperada per sobreviure acaben caient a terra “.

Poques solucions per prevenir els cops de calor

Les xarxes socials s’han fet ressò en les darreres setmanes de la difícil situació que travessen les orenetes a Catalunya. Per intentar evitar la mort d’aquestes aus, molts usuaris han demanat l’adaptació de recipients d’aigua en diferents punts dels boscos i esplanades per intentar millorar la hidratació dels animals.

No obstant això, Abel Julien en les seves declaracions a RAC1 avisa que: “Aquesta mesura no serveix de gaire, ja que les orenetes adultes suporten molt millor la calor. El problema són les cries, a les quals ningú els pot portar aigua als nius “.

Davant la manca de solucions per acabar amb l’alta mortalitat de les orenetes, tan sols queda una esperança: que els nius estiguin construïts en un lloc on predomini l’ombra. D’altra banda, cal destacar la iniciativa de molts ciutadans catalans compromesos amb la causa que estan incitant a les persones a portar a les orenetes que trobin a terra deshidratades al centre veterinari més proper.

Dret a volar

 

L’ONG ADDA (Associació en Defensa dels Animals) ha organitzat una exposició a la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona per visibilitzar el maltractament cap a les anomenades “aus cantaires”.

Segons informa ADDA, tot i estar prohibit a nivell europeu, a Espanya “el Govern ha decidit continuar autoritzant la captura de més de 1.300.000 ocells cantors de les espècies pinsà, passerell, cadernera i verderol entre els anys 2013 a 2018.”

“Dret a Volar” que es podrà visitar del 12 de setembre fins al 17 d’octubre ens explica aquesta trista realitat. Aquests ocells són caçats i tancats de per vida, encara que la majoria moren en el procés de captura i adaptació, un 85%. Aquest terrible procés té conseqüències gravíssimes tant per a les espècies afectades com pel seu entorn.

Com ens recorda ADDA “els fringíl·lids estan catalogats com a espècies molt beneficioses per a la natura i l’agricultura, però es troben en estat de recessió a causa de la pressió de la caça, la pèrdua d’hàbitats i la contaminació“.

Sílvia Esteve