Los que ya no sirven

/0 Comentaris/a

Los recogemos de las cunetas, heridos en el cuerpo, destrozada el alma por el abandono; los recogemos en la puerta, anónimos y mudos testigos abandonados; los rescatamos de las perreras…

      Son los perros de caza, los que ya no sirven; no sirven para cazar porque son viejos y sus patas no son tan veloces, sus cuerpecillos destrozados por tantos “lances de caza”, su vista cansada, ya no valen. Cachorros que un día fueron alegres y juguetones, hoy son adultos asustados y tristes; madres que parieron camada tras camada, porque se buscaba el cruce perfecto, su mirada desconfiada, su cuerpo agotado, sus encías casi blancas por falta de buena alimentación, lo dicen todo.

      Y estos son los afortunados, los que a pesar de los pesares, han encontrado cobijo en refugios y casas de animalistas que se dejan la piel, la vida y el dinero en sacarlos adelante. Sí, son los afortunados, porque tendrán una oportunidad de demostrar lo que son: perros nobles, cariñosos, leales, lo que no le dejaron ser. Serán adoptados o se quedarán de por vida en los refugios, siempre a salvo, siempre seguros.

      Los otros, los que nadie pudo ayudar porque los ahorcaron o tiraron a pozos, porque los dejaron morir de las heridas o de las enfermedades, son los que nadie cuenta, lo que no son ni estadística, los sin nombre, los sin número, los invisibles de los invisibles, los que existieron sin existir, son también perros de caza.

 SIEMPRE EN NUESTRO RECUERDO, SIEMPRE EN NUESTRA LUCHA

 Carmen Manzano- PTA SPAPM

AnimaNaturalis alerta de l’increment de bous embolats a les festes de Catalunya

/0 Comentaris/a

AnimaNaturalis ha realitzat una gran tasca d’investigació i ha pogut tenir accés per primera vegada a les dades oficials d’espectacles amb bous a Catalunya.

Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa davant de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume on Aïda Gascón ha valorat la temporada de festes taurines a Catalunya. Les dades facilitades no conviden a l’optimisme ja que s’ha produït un notori increment d’espectacles amb bous embolats.

AnimaNaturalis xifra en 138 els bous embolats a Catalunya al llarg de l’any 2018, almenys un 10% més que el 2017. A Catalunya es fan uns 430 “correbous” cada any i AnimaNaturalis ja prepara una bateria de denúncies.

La via legal per posar fi a aquesta situació és inútil i sobre aquesta realitat ha fet referència Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades encara que incompleixin la normativa. La llei es va elaborar fa 8 anys a corre-cuita, ha arribat l’hora de revisar-la”, ha declarat Aïda.

Més bous embolats que mai

AnimaNaturalis ha estat present durant tot l’any a diferents poblacions on es realitzen “correbous” en les seves festes. L’organització porta des de 2012 revisant tots els programes de festes dels 28 municipis que celebren les seves festes amb “correbous”.

“El nombre de bous embolats a Catalunya s’ha disparat. Deltebre i La Cava, per exemple, han organitzat aquest any per primera vegada concursos de bous embolats, quintuplicant així el nombre de braus en una mateixa nit a cada poble”, ha confessat Aïda Gascón.

Segons ha pogut saber AnimaNaturalis, Deltebre és el municipi que més ha incrementat el nombre de bous embolats al llarg del 2018, a falta que finalitzin algunes festes en els dies restants d’enguany. Dels 6 bous que van organitzar el 2014, el 2017 van pujar a 9 i aquest any a 16.

Els ajuntaments paguen la major part dels “correbous”

L’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 € cada any en festes amb bous ja sigui en festes majors, festes del barracó o la festivitat de Sant Miquel. Un altre exemple és Amposta, que ha mantingut el mateix nombre d’actes taurins que altres anys (37) i destina un pressupost de 75.000 €.

Només l’Ampolla ha reduït el pressupost municipal, reduint especialment les modalitats més polèmiques i al mateix temps més cares: de 6 bous embolats que van fer el 2017 i anys enrere, aquest any només n’han fet un.

La resta d’ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes populars amb bous.

Manca de transparència

Catalunya no ofereix les dades oficials de les celebracions populars que han estat celebrats amb animals. Això demostra una manca de transparència que contrasta amb altres comunitats autònomes com Navarra o la Comunitat Valencina, on es publica una memòria amb totes les dades d’animals en festes populars.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festes autoritzades amb bous. La directora d’AnimaNaturalis porta molts anys demanant claredat i transparència al Govern, que finalment després de moltes pressions ha facilitat el nombre exacte d’espectacles taurins d’anys anteriors. “Gràcies a la pressió mediàtica per fi disposem de xifres oficials i són pitjor del que pensàvem”, ha anunciat Gascón.

Després de la lluita d’AnimaNaturalis s’ha tingut accés a les xifres oficials del Departament d’Interior, xifres que queden així: el 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. L’any 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. De moment, no hi ha xifres oficials del 2018.

 

desÀrtic aterra al Museu de Ciències Naturals de Granollers

/0 Comentaris/a

 

L’exposició comisariada per Montserrat Pérez arriba ara al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Després de ser acollida amb gran èxit al Centre Cívic Sagrada Família i a l’Espai d’Art Moritz de Cornellà, ara el museu de Granollers prén el relleu.

L’acollida en el nou espai ha estat espectacular, i les activitats al voltant de l’exposició han omplert totes les places. Si encara no l’heu vist i voleu saber de què es tracta podeu llegir la nostra ressenya.

Podeu visitar-la fins l’11 de novembre.

Si t’hi vols apropar i participar d’elles et deixem més info aquí.

 

 

 

 

 

 

 

Sílvia Esteve

 

Primer gat mort de la Colònia Granadina de la Troupe després de la captura municipal

/0 Comentaris/a

La notícia colpeja a la comunitat felina que es solidaritza amb la Troupe. “Després del primer impacte i del plor imparable necessitem estar segures que la comunitat aconseguirà que s’enfoquin les coses d’una altra manera. La família ha de ser salvada i ha de quedar-se a la seva llar” diuen l’Olalla i la Maya, les referents de la Troupe. Des del 27 de setembre l’Ajuntament de Granada està capturant els gats de carrer gestionats per l’entitat i portant-los a la gossera. Per a un gat no domèstic cada minut dins d’una gàbia amenaça la seva salut per que l’estrès vulnera el seu sistema immunològic. Així ho assenyalen els estudis publicats per GEMFE el Grup d’Especialistes en Medicina Felina.

 

 

 

 

 

 

 

Divendres dos components de la Troupe van recuperar als dos primers gats i dissabte van iniciar una petició de suports a través d’una plataforma digital. En pocs dies ja han recollit 58.826 signatures (i creixent) en suport a la colònia de gats que tenen cura des de fa més de tres anys. La Troupe és el nom d’una família mixta de gats i humanes i d’una associació granadina que en poc temps ha arrasat a les xarxes felines. El març passat, van publicar una animació explicant que és el CES / CER i el missatge ha recaptat més de 300.000 visualitzacions. Entre d’altres, organitzacions com Internacional Cat Care han fet servir el vídeo per difondre el que en anglès és el TNR, la captura, esterilització i retorn dels gats forals al seu lloc d’origen. També va ser emès durant el Segon Fòrum Parlamentari Felí celebrat a Madrid a finals de juny.

El TNR (trap, neuter and return), o CER (Captura, esterilització i retorn) ho vénen practicant altruistament i sense ajudes públiques. Des de 2016, no hi ha ventrades noves i la població s’ha reduït en un 40%. Els setze gats de la Troupe estan sans, estan ben alimentats, i la gestió de la seva colònia és exemplar. La voluntat de les integrants de la Troupe és de tenir cura d’ells fins a la fi dels seus dies.

Aquest propòsit està amenaçat per la inquietud del consell escolar d’un centre educatiu, que ha activat el protocol municipal de recollida i confinament d’animals. Des de les entitats gateres, i amb la ciència i la legislació a la mà, la resposta no s’ha fet esperar. Es demana a l’alcalde adaptar l’actuació a les premisses del benestar animal que desaconsella entre altres coses la retenció dels gats forals. Són els propis gats els que vetllen per l’estabilitat dels solars on habiten. L’efecte buit descrit pel Doctor Tabot el 1983 explica per què l’eliminació dels gats d’una àrea és la més inefectiva i costosa de les estratègies. S’ha registrat un escrit a l’alcalde de la capital granadina Francisco Cuenca i són molts altres els que circulen en suport a aquesta colònia, emblema de la necessitat sentida pels animalistes d’oficialitzar la gestió de la població feral felina.

Emma Infante