Bilbao acaba amb els circs d’animals salvatges!

Ja hi ha decisió final, Bilbao no acollirà més circs amb animals salvatges. El ple de l’Ajuntament celebrat ahir dijous va decidir per unanimitat aprovar la iniciativa del grup Udalberri-Bilbao en Común (integrat per Podemos, Ezker Anitza-IU i Equo) d’acabar amb els circs d’animals salvatges.

Després dels resultats del ple, l’equip de govern va plantejar una esmena en la qual va proposar modificar les clàusules del plec de condicions de contractació en relació amb el circ, amb l’objectiu de “garantir la contractació d’empreses circenses que no ofereixin espectacles amb animals” .

Itziar Urtasun, regidora de Festes, ha aclarit que malgrat tot l’Ajuntament de Bilbao no té competència per prohibir els espectacles de circs però “sí que poden deixar de contractar empreses que facin aquest tipus d’espectacles”. El poder de prohibir els espectacles de circs amb animals pertany al govern autonòmic basc.

La proposta de Udalberri-Bilbao en comú recull les demandes de Infocircos, una coalició formada per les entitats de protecció dels animals i la fauna salvatge ANDA, AnimaNaturalis, Born Free Foundation, FAADA i AAP Primadomus.

És molt destacable que aquesta mateixa proposta aprovada en la vesprada d’ahir va ser rebutjada pel ple a l’any 2017. En aquesta ocasió, l’esmena ha comptat amb el suport de Udalberri i dels altres tres grups de l’oposició: EH Bildu, PP i Ganemos Goazen.

Bruno Zubizarreta, regidor de EH Bildu ha declarat que: “Seguiran lluitant per acabar amb tots els espectacles en què es torturen animals”. Beatriz Marcos, del Partit Popular ha dit que “Cal acabar amb els abusos dels animals dirigits a l’espectacle”. Per la seva banda, Conchi García, de Goazen, s’ha mostrat molt satisfeta amb la mesura explicant que: “Ja era hora que l’Ajuntament prengués aquesta decisió”.

El grup Udalberri-Bilbao en Común seguirà lluitant per la defensa dels drets dels animals. En la tarda d’ahir va declarar que la seva propera missió és acabar amb les festes taurines al territori bilbaí. L’objectiu final d’aquesta coalició és aconseguir que Bilbao sigui una ciutat lliure de maltractament animal.

Des d’Infocircos també seguiran treballant pel benestar dels animals. De moment són 488 els municipis d’Espanya lliures de circs amb animals salvatges o no salvatges. La lluita d’aquesta coalició seguirà sent fèrria per aconseguir el cessament de l’ús d’animals en circs a través de lleis i normatives.

A més de Bilbao, aquests són els altres territoris del País Basc lliures de circs amb animals:

Vitòria-Gasteiz (Àlaba), Abanto-Zierbena (Biscaia), Basauri (Biscaia), Donostia-Sant Sebastià (Guipúscoa), Galdakao (Biscaia), Getxo (Biscaia), Hernani (Guipúscoa), Portugalete (Biscaia), Santurtzi (Biscaia ), Sestao (Biscaia) i Sopelana (Biscaia).

Por unos circos sin animales!

Portugal se suma a la lista de Estados de la Unión Europea que pone fin a los circos sin animales, una lucha que sigue en pie en España

El Parlamento portugués ha dado un importante paso al frente en protección animal al aprobar hace unas semanas la prohibición que pone fin a los circos con animales salvajes en Portugal.

La medida ha sido ampliamente aplaudida no sólo en nuestro país vecino sino también en España y en toda Europa. Y no es porque esta prohibición sea un hecho aislado ni mucho menos; en la Unión Europea son ya 24 los Estados Miembros que han prohibido, o restringido severamente, la utilización de animales en los circos. Es que la sociedad está más que preparada para dar el adiós definitivo a un modelo de espectáculo que hace ya tiempo que quedó obsoleto. Un sondeo de opinión realizado recientemente por YouGov en distintos países de la Unión Europea arrojaba que el 65% de los europeos están en contra de los circos con animales salvajes; una cifra que en España aumenta hasta el 73%.

El resultado de este sondeo de opinión pone cifras a algo que con el tiempo se ha ido haciendo más que evidente. El hecho de que en España contemos a día de hoy con casi 500 municipios donde no se permite la utilización de animales en circos y con cuatro Comunidades Autónomas en las que estos espectáculos están prohibidos, cifras que van además en constante aumento, responde a una demanda social mayoritaria. El camino hacia la desaparición de los espectáculos circenses con animales salvajes ha demostrado no tener color político precisamente porque el rechazo a este tipo de espectáculo es generalizado. Los propios niños, educados cada vez más en el respeto hacia la naturaleza y los animales, se dan cuenta de la incongruencia de este mensaje frente a la imagen de un circo con animales salvajes.

Dentro del mundo del circo la utilización de animales ha quedado relegada a un pequeño grupo de empresarios que, reticentes a adaptarse a la realidad de los tiempos, siguen tratando de retrasar lo inevitable. Solamente 6 circos españoles siguen haciendo uso de animales salvajes en sus espectáculos.  Uno de los argumentos esgrimidos por los circos que todavía utilizan animales es que sin estos el circo desaparecerá. Nada más lejos de la realidad. Si algo ha demostrado el circo con el paso de los años es que se trata de un arte vivo, caracterizado por la creatividad y la imaginación, y desde luego muy capaz de evolucionar con los tiempos y prosperar en la sociedad actual.

En el caso de Madrid, el ayuntamiento aprobó una moción en enero de 2017 en la que expresaba la voluntad de dejar de autorizar los circos con animales en la nueva ordenanza municipal. Aun así, el texto todavía no se ha sometido a votación ya que el ayuntamiento prefirió esperar a que se desarrolle el Reglamento de la nueva ley de protección animal de la Comunidad de Madrid, para evitar posibles contradicciones. Casi dos años después, no se ha aprobado ni la ley autonómica ni la ordenanza municipal, y los animales siguen en los circos madrileños.

El circo no está agonizando, prueba de ello es la proliferación en España de escuelas y festivales de circo nacionales e internacionales que cada año atraen a más público y participantes. Las propias escuelas de circo admiten estar experimentando un gran auge en la demanda de formación en distintas áreas circenses.

Lo que está agonizando es el circo con animales, un modelo que tuvo su momento, pero como ha ocurrido a lo largo de la historia con tantas otras prácticas, ha tocado a su fin. El circo con animales está muriendo porque al ciudadano de a pie, totalmente ajeno al movimiento de protección de los animales, la imagen de un león encerrado en una triste jaula aparcada en el parking de un supermercado o un oso disfrazado tocando la trompeta le ha llegado a parecer aberrante. Así de sencillo. En esto consiste el progreso moral de una sociedad.

El circo es magia y fantasía, pero hoy en día también es excelencia técnica, profesionalización, desarrollo artístico. Ya pasó el tiempo de las jaulas y los remolques. Ya pasó el tiempo de los osos montando en bicicleta, los elefantes haciendo el pino o los tigres saltando aros de fuego. El tiempo de un circo cuya imagen suscita fundamentalmente tristeza, por suerte ya pasó.

En prácticamente todos los países de la Unión Europea se está trabajando para que las restricciones en el uso de animales en circos sean cada vez mayores, pero países donde hace tiempo que se prohibieron estos espectáculos todavía tienen que aceptar que los circos con animales puedan atravesar sus fronteras para llegar a los lugares donde aún se les permite actuar. Además, el continuo goteo de prohibiciones nacionales y regionales supone que los circos cada vez deben desplazarse más, con el menoscabo que esto implica para el bienestar de los animales, obligados de esta manera a viajar largas distancias. Esta situación solo tiene una solución posible y es que la Comisión Europea ponga fin de una vez por todas a los múltiples problemas de seguridad, sanidad y bienestar animal, adoptando una prohibición que planea en el horizonte desde hace tiempo.

Es momento de vaciar para siempre las jaulas y dejarlas como recuerdo de épocas más tristes de las que afortunadamente supimos evolucionar. Es momento de dar a los últimos animales de los circos la oportunidad de tener al menos un retiro digno, ya que su vida nunca se la podremos devolver.

Ayúdanos a pedir a la Comisión Europea que prohíba la utilización de animales salvajes en circos en Europa firmando y difundiendo nuestra petición.

InfoCircos es una coalición formada por las entidades de protección animal ANDA, FAADA, AAP Primadomus, AnimaNaturalis y Born Free Foundation, con el objetivo de poner fin a la utilización de animales salvajes en circos en España.

Coneix la campanya: FI AL MALTRACTAMENT A LA GOSSERA DE BARCELONA

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CCACB) no passa pels seus millors moments. Un grup de persones indignades pels serveis que està oferint el centre ha iniciat una petició dirigida a la Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Janet Sánchez.

Els promotors d’aquesta campanya acusen als titulars del CCACB de portar més de 6 anys sense oferir millores, tenint als gossos tancats durant dies en gàbies sense socialització en els patis. “El maltractament animal comprèn comportaments que causen dolor innecessari o estrès a l’animal. Els mateixos van des de la negligència en les cures bàsiques fins a la tortura”, publiquen els responsables d’aquesta petició.

A més, els indignats parlen d’un “greu estrangulament en el quadre de voluntaris sense precedent. Les pitjors xifres des de 2004″. Les condicions dels gossos estan en un clar declivi pel que demanen “canvis imminents, comprovables, significatius i irreversibles”.

Un empleat del CAACB ens assegura que “el principal problema de la gestió del centre és que falten voluntaris per passejar els gossos, el que comporta que els animals poden estar dos o tres dies sense sortir d’unes gàbies amb espais molt reduïts”. A més, ens ha explicat que “cada vegada hi ha menys voluntaris perquè no estan d’acord amb la gestió de la gossera”.

Aquestes són les transformacions radicals en la gestió que exigeixen els líders d’aquesta petició:

-Garanties de benestar físic, psíquic i social als gossos i gats del CAAC.

-Accessibilitat, formació i suport al voluntariat.

-Campanyes efectives d’acollida i adopció de gossos i gats.

-Implementació d’un pla especial contra la cria, abandonament i maltractament de Gossos Potencialment Perillosos tant per als propietaris com per a les institucions.

-Major i millor supervisió, formació i compromís del personal contractat, especialment en el quadre veterinari.

La petició requereix 10.000 signatures, actualment ja s’han aconseguit prop de 8.500. La campanya vol acabar amb el patiment de gossos i gats de Barcelona mitjançant la substitució dels titulars del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona per “persones capaces, preparades, vocacionals i diferents”.

Els indignats del CAAC parlen de “fracàs” per part d’un ajuntament que “va de modern i que ha contribuït a degradar la situació del centre d’acollida de Barcelona”. A més, en tractar-se d’un lloc públic, conviden a la ciutadania, als mitjans i l’oposició a comprovar cada un dels termes que proposen.

Aquest és l’enllaç  on pots sumar-te a la recollida de signatures per la “Fi al maltractament a la gossera de Barcelona”:

http://chng.it/yQrGmHvhmf

La llei de ‘sacrifici zero’ funciona?

La llei de “sacrifici zero” o Llei de Protecció dels Animals de Companyia significava, en principi, una victòria per part de tots els defensors dels drets dels animals, però la realitat és que aquesta llei també ha comportat problemes

Després que tres comunicats autònomes ja estiguin aplicant la coneguda com “llei de sacrifici zero”, que impedeix que es matin els animals domèstics abandonats, ja es pot fer una valoració. El primer canvi que comporta la llei -que es deixin de sacrificar animals- és clarament positiu, però aquest indult de gossos i gats ha provocat també un creixement de la població d’animals que habiten en centres o refugis. Les gosseres estan travessant una situació molt difícil. Ja no acullen més gossos. Totes les gàbies estan ocupades.

La sobreabundància dels animals en aquests llocs provoca que els centres no disposin de prou recursos per garantir el benestar dels mateixos. La vida de molts animals consisteix en alimentar-se en espais reduïts sense conèixer la llum del sol, estil de vida que desemboca en nerviosisme, ansietat, malaltia i desídia.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. L’any 2017, les protectores i els refugis d’Espanya van recollir un total de 138.307 gossos i gats, una quantitat superior als últims anys que ha trencat amb la tendència al descens d’animals abandonats al territori espanyol. Aquestes xifres les facilita un estudi d’Affinity mitjançant les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya i encara pode ser superiors ja que no tots els animals abandonats acaben en mans de les protectores.

Les Comunitat de Madrid, Catalunya i Galícia són les tres comunitats autònomes on està en vigor la llei de “sacrifici zero”. Tres territoris on la falta de mitjans en les protectores i centres d’animals, i l’absència de mesures contundents contra l’abandonament estan generant situacions molt greus sobre els animals.

A més del principal problema de l’abandonament, la llei ha oblidat altres problemes importants com són el maltractament d’animals en els centres de recollida gestionats per empreses, la mort clandestina d’animals, el descontrol de la cria d’animals que pertanyen a particulars o l’exclusió dins de la pròpia llei d’altres animals com són els toros, els animals silvestres o els animals de laboratori.

Hem parlat amb diferents persones d’aquests territoris per conèixer de primera mà quines conseqüències ha tingut la implantació de la llei i com ha afectat aquesta sobre els centres d’acollida d’animals.

Galícia

Aquesta ha estat l’última comunitat autònoma en sumar-se a la llei de sacrifici zero davant animals domèstics. Concretament va començar al gener de 2018.

Per conèixer millor la situació a Galícia després de la implantació de la llei hem parlat amb Ana Sánchez Diz, secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia, que ha valorat així aquesta mesura que prohibeix el sacrifici dels animals: “La llei és un paripé. No està entre els seus fins establir mesures reals per acabar amb l’abandonament i el maltractament animal, simplement es dissimula una situació desesperant a un problema estructural com és el de la violència i el tracte que es dóna als animals en general i en particular aquí a la nostra comunitat autònoma “.

L’ Ana també ha lamentat que es tracta d’una llei excloent: “La seva implantació deixa fora del seu àmbit de protecció als èquids, bous, animals de producció, d’experimentació o altres fins científics, també als silvestres del medi natural, és a dir pràcticament a tots “. A més ha afegit que “Les lleis no es poden dur a terme en despatxos de vidre aliens a la realitat, amb fins partidistes, amb persones que no estan conscienciades i que no tenen el més mínim interès en resoldre la situació, i per descomptat, sense incloure a les parts implicades / afectades “.

Sobre la repercussió que ha tingut la llei en les protectores d’animals de Galícia, Ana Sánchez ha dit: “Tot segueix igual per a les administracions públiques. Les gosseres i centres autoritzats seguiran sacrificant el que els doni la gana. Contràriament, les associacions protectores, santuaris, persones particulars, etc. que lluitem per la protecció real dels animals i que sí que apliquem el sacrifici zero, estem encara pitjor ja que la llei en vigor ha provocat que el nombre d’abandonaments hagi crescut”.

La secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia proposa un canvi radical per posar fi a aquesta situació: “Cal trontollar els fonaments sobre els quals es va construir aquest espiral de violència i horror. Els partits polítics tenen un visió a curt termini dels problemes, perquè el que realment els interessa és guanyar les eleccions cada quatre anys, la problemàtica requereix de canvis molt profunds que no tenen res a veure amb les legislatures “.

Comunitat de Madrid

Al febrer de 2017 va entrar en vigor a Madrid la llei de “sacrifici zero”. Només set mesos després d’aquesta mesura, les protectores madrilenyes ja no podien acollir més gossos.

Ignacio Benito, regidor del PSOE-M, no va trigar a assenyalar públicament que la nova llei no està satisfent els interessos dels animals: “Defensem la llei, però s’està desenvolupant malament. S’han oblidat moltes coses. L’Ajuntament de Madrid ha demostrat una total falta de planificació “.

Arancha Sanz de PAC Madrid opina això sobre les mancances de la llei de “sacrifici zero”: “Fan faltes altres mesures que acompanyin aquesta llei. La conscienciació social, l’esterilització o major dotació econòmica per part dels ajuntaments són algunes de les mesures que cal prendre. A més, és molt important sensibilitzar la gent d’una tinença responsable “.

Arancha també ha lamentat que un dels principals problemes actuals en l’abandonament d’animals de companyia a Espanya està relacionat amb la descontrolada cria de particulars: “Els particulars crien sense cap límit, la qual cosa provoca que no hi hagi un control numèric real dels animals domèstics existents. Per solucionar aquesta situació hem proposat que es necessiti una autorització a l’hora de criar animals. Alhora hem proposat que només es pugui criar un cop per animal. Fins ara han denegat aquestes propostes, és normal que l’abandonament d’animals creixi i això repercuteixi negativament sobre les protectores “.

Catalunya

Catalunya ha vist com la implantació de la llei ha comportat el tancament per “aforament complet” de les seves gosseres. Així ha passat per exemple en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. Juan Carlos Castaño, col·laborador en aquest centre, ens explica com està situació al CAACB: “El creixent abandonament d’animals ha provocat que els peluts de gossera visquin únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Els animals estan malvivint amb ansietat, desídia i por”.

Per conèixer millor la situació al territori català també hem parlat amb l’ Emma Infante, doctora en Bioètica i Dret Animal a la Universitat de Barcelona Per aquesta experta en benestar animal, “el sacrifici zero no és una llei ben plantejada, ja que aquesta ha d’anar acompanyada per mesures d’abandonament zero. L’aprovació de la llei de sacrifici zero hauria d’haver anat acompanyada per les lleis de sanció per abandonament i lleis que regularitzessin el control de la cria “.

Infante a més ha afegit que: “És molt urgent canviar les polítiques perquè la solució de sacrificar no és una solució, però tampoc és una solució l’abandonament ja que és una acció que costa molt car en termes econòmics i morals”.

“No podem promoure el sacrifici zero sense incidir prèviament en l’abandonament zero, perquè el resultat serà el de la mort d’animals sans de forma clandestina, que és el que està succeint en l’actualitat”, ha conclòs Emma.

Jordi Martí, creador de la normativa de gossos a Barcelona: “L’ordenança s’ha aplicat sense diàleg”

Parlem de les noves àrees d’esbarjo per a gossos i de la convivència a la ciutat amb el responsable de l’ordenança

Jordi Martí Galbis és regidor del Grup Municipal Demòcrata PDeCAT, Portaveu a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona i responsable de Benestar Animal. Durant el govern municipal de Xavier Tiras, com a regidor de Presidència, va ser l’encarregat d’enllestir la controvertida ordenança municipal “protecció, tinença i venda d’animals”. Però curiosament, la normativa que ell i el seu equip van dissenyar i que va tenir el suport d’ERC, el PSC i algunes entitats socials, l’ha acabada aplicant l’actual govern municipal, liderat per Ada Colau.

Vostè va ser l’ideòleg de l’ordenança ‘protecció, tinença i venda d’animals’.

Efectivament, jo vaig ser l’impulsor de l’ordenança. Tenia les competències de Benestar Animal, que estaven a la regidoria de Presidència. Era una ordenança que ja tocava fer perquè l’anterior era del 2004. Estava obsoleta i calia fer un nou impuls a les polítiques públiques de benestar animal.

Quina era l’objectiu de l’ordenança?

La nova ordenança tenia diferents objectius. El primer era aprofundir en les polítiques de benestar animal. Barcelona ja era pet friendly, però calia fer més coses. Calia regular i preveure noves actuacions per millorar la situació de tots els animals de Barcelona, no només els animals domèstics

Què més?

El segon objectiu era intentar millorar la convivència entre persones i animals de companyia.

No era bona, la convivència?

Hi havia conflicte i continua havent-hi un fort conflicte. Hi havia un altre objectiu: adequar l’ordenança amb les noves lleis que s’aplicaven a Catalunya. A Catalunya s’aprova el 2010 un normativa per protegir els animals. Calia adaptar-se a la normativa. Va ser una feina d’adaptació

Pensa que l’esperit de l’ordenança aprovada al 2014 es manté o que el govern municipal d’Ada Colau l’ha modificat completament?

Vam tenir pocs mesos per implementar la norma. El gruix de l’aplicació ha correspost a Ada Colau. No m’atreveixo a dir amb quin esperit l’han aplicat. El resultat de l’aplicació d’aquesta ordenança no és positiu. Ho diuen moltes entitats. El termòmetre social que tenim són les entitats que es dediquen a això, entitats animalistes. La majoria estan representades al consell municipal de convivència. Les opinions d’aquestes entitats no han estat positives. És una ordenança pionera, agosarada i avançada, però les normatives no s’apliquen soles. Aquest és un govern a qui li costa gestionar. L’impuls polític no s’ha fet prou bé.

Com valora l’aprovació de l’ordenança l’any 2014?

Nosaltres vam aprovar la norma amb CiU, ERC i el PSC. Va ser una ordenança molt treballada. Socialment vam establir complicitats amb les entitats animalistes. Hi havia consens amb el consell de convivència. Nosaltres ja teníem un doble consens. Però aquest govern no se n’ha sortit prou. És evident que poden haver-hi problemes d’implementació per temes tècnics, legals, etc. La base política i social estava clara.

Alguns elements presents en la norma del 2014 inclouen punts molt polèmics, com la prohibició d’entrar al Turó Park amb el gos

Enlloc prohibia que a un espai acotat d’aquest park, aïllat de la resta del turó, hi poguessin entrat gossos en una zona vallada. Fer això no és incompatible amb la normativa. Una altra cosa és que es vulgui anar pel camí fàcil i decretar la prohibició absoluta dels gossos. Però es podria haver fet política i fer les dues coses: que es delimités una zona per a gossos i que a l’hora es compleixi l’ordenança. A aquest govern li ha faltat diàleg, tot i que  les ordenances s’han de complir. Solucions n’hi ha moltes. S’ha tirat pel dret. Jo hagués intentat una opció intermèdia: cal intentar conciliar interessos contraposats, sovint és possible trobar una solució de compromís. Això hagués estat possible. Però ara, s’ha creat un problema que revifarà amb més força.

Vostè veu bé que es multin persones per portar el gos deslligat fora de les àrees d’esbarjo i usos compartits que actualment estan establertes?

Actualment no hi ha prou alternatives pels propietaris de gossos. No hi ha prou àrees d’usos compartits ni àrees per a gossos. Per això s’ajornaran les multes un any més. Abans de multar has de donar alternatives. A més, penso que a la ciutat hi ha conductes més perseguibles

 

“No hi ha prou alternatives per als propietaris de gossos”

 

Quina és la seva opinió sobre les grans àrees d’esbarjo?

En primer lloc, l’ordenança ja estableix que les àrees han de tenir 700 metres quadrats mínim. La veritat és que són insuficients i algunes estan mal fetes. És la mania de sempre de fer les coses des d’un despatx. Hi ha àrees de lleure que estan mal fetes que tenen problemes de disseny i de producció, que s’han construït malament. L’exemple més clar és el de Piscines i Esports. Si haguessin escoltat amb la gent i haguessin dialogat, ho haguessin fet diferent. És un cas concret perquè el conec, però d’exemples n’hi ha molts.

L’ Ordenança que va aprovar el seu govern estava pensada per desplaçar les persones amb gos dels carrers a zones delimitades per l’administració?

Hem de diferenciar dues coses diferents: una cosa és portar el gos pels carrers. La Síndica de Greuges deia que els gossos a la ciutat no poden anar deslligats perquè poden mossegar o causar danys. El gos ha d’anar lligat. Vam assumir aquelles recomanacions. Però hem de veure en quins espais poden anar deslligats. És aquí on l’Ajuntament ha de fer bé la feina. Hi ha espais de lleure i després hi ha les àrees d’esbarjo. No hi havia voluntat de desplaçar a ningú. Hi ha pocs gossos que segueixen sempre les normes dels amos. No es pot anar amb el gos deslligat sempre perquè això genera molts problemes. Es tracta d’afavorir la socialització en zones determinades, però han de ser suficients, perquè actualment no n’hi ha.

Recentment, la plataforma Espai Gos i Udols han convocat diverses mobilitzacions per la gestió dels espais per a gossos. Quina valoració en fa?

Això es crea com a reacció d’un sentiment generalitzat i espontani a un estat de coses que no són positives. Si s’hagués gestionat bé, tota aquesta gent no s’hagués organitzat. Han estat constructius, però crítics. És l’evidència d’una mala gestió. Han aconseguit fer visible un problema. Han parlat d’una problemàtica, com n’hi ha tantes. Han aconseguit que es negociï amb ells. Espai Gos només volia una taula de treball i és el que han aconseguit. Vaig fer un prec perquè es crees aquesta taula de treball. Fins ara, no ho havien aconseguit.  Després poden sortir més consensos o menys, però no pot ser que tantes persones no se sentin escoltades. Ara ja han aconseguit el diàleg, veurem fins on arriben.

Com valora el mandat de Frederic Ximeno al capdavant del comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona?

Frederic Ximeno és una peça més d’un equip. No puc valorar la seva gestió personal, puc valorar la gestió de tot el seu equip. El balanç és negatiu. El zoològic no passa per un bon moment, tenim un zoològic que ha perdut visitants i que té pèrdues. No hi ha un model clar, veurem com avança el nou pla estratègic. Respecte els dofins, n’han enviat dos a valència. Els 4 que queden  estan en una piscina, volen enviar-los a Baltimore, que encara s’ha de fer. No ens expliquen res, no ens diuen res. Fotos moltes, però sobre el zooligic no han gestionat gaire cosa. No parlo de Frederic Ximeno, sinó de Janet Sanz i del govern municipal de la ciutat.

Guillem Amatller