Sabies que l’avi del teu gos era un llop?

Els homo sàpiens vam començar a domesticar els llops fa prop de 15.000 anys. Des de llavors, hem domesticat molts altres sers vius, però amb cap d’ells hem aconseguit un lligam com amb els gossos. Els sàpiens els hi donàvem les restes de menjar i els llops ens avisaven quan hi havia perill

El primer animal que els humans vam domesticar va ser el llop gris. Es desconeix amb exactitud quan va començar aquesta difícil tasca però existeixen proves irrefutables que, almenys, fa 15.000 anys. En aquella època, abans de la Revolució Agrícola, els homo sàpiens –els nostres avantpassats- eren nòmades i utilitzaven els llops per caçar i com a sistema d’alarma davant d’altres depredadors o d’altres intrusos.

Tal i com explica Yuval Noah Harari en el seu llibre Homo Sàpiens, Una breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014), “els gossos que estaven més atents a les necessitats i els sentiments dels seus companys humans obtenien més menjar i més bon tracte, de manera que era més probable que sobrevisquessin. Al mateix temps, els gossos van aprendre a manipular les persones a favor de les seves pròpies necessitats. El vincle de 15.000 anys entre els humans i els gossos ha forjat una entesa i un efecte més profunds que els que hi pugui haver entre els humans i qualsevol altre animal. En alguns casos, els gossos morts fins i tot s’enterraven cerimoniosament, talment com si fossin humans”.

Això és justament el que es van trobar els arqueòlegs que van obrir una tomba de més de 12.000 anys trobada al nord d’Israel. A dins hi havia una dona enterrada al costat d’un cadell. Es tracta del primer animal domesticat documentat per la història.

Però com va ser el primer acostament entre l’home i el llop?

La reedició que el Natural Geographic va fer de la gran sèrie documental Cosmos de Carl Sagan explica amb detall per quin motiu es va produir la primera trobada entre l’homo sàpiens i el llop. Segons el documental, “a causa d’unes variacions naturals, alguns llops tenien més baixos els nivells d’hormones d’estrès”, que són les que provoquen la por, és a dir, les que havien d’advertir a qualsevol animals que era millor no acostar-se a l’homo sàpiens. Aquests exemplars, gràcies a que tenien menys por, van descobrir “una excel·lent estratègia de supervivència: la domesticació dels humans”. El pacte era clar: els llops deixaven que fossin els homo sàpiens els que cacessin, sense amenaçar-los i, a canvi, els homo sapiens els deixaven buscar entre les restes de menjar. Els nostres avantpassats eren uns grans caçadors, de manera que als llops que començaven a convertir-se en gossos sempre tenien el seu plat a taula. Els llops més ferotges tenien més dificultats per sobreviure, mentre que els més dòcils “menjaven amb més regularitat, deixaven una major descendència i les seves cries heretaven la seva disposició”.

Des de llavors, des de fa 15.000 anys, l’aparença dels gossos ha anat evolucionant seguint la mateixa lògica: “un aspecte adorable es va convertir en un avantatge selectiu. Quant més adorable eren, més possibilitats tenien de sobreviure”.

Per impossible que pugui semblar, tots els gossos tenen un avantpassat que va ser un llop gris, de la mateixa manera que tots els humans tenim una àvia que va ser un ximpanzé. La única resposta que no queda gaire clara és… qui va domesticar a qui?

La platja de gossos de Barcelona torna a superar la prova

 

Prova superada. La platja de gossos de Barcelona acaba la temporada d’estiu amb una valoració positiva per part de l’Ajuntament. I, a jutjar per les xifres d’afluència, també pels amos dels gossos: des de l’1 de juny fins 25 de setembre s’hi han banyat 18.268 gossos. Aquesta xifra suposa un augment de 4.700 usuaris més que la temporada passada, però cal tenir en compte que l’any passat la platja no va obrir fins a mitjans de juliol, de manera que, en realitat, el nombre d’usuaris s’ha reduït lleugerament, segons ha explicat Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona. El responsable d’Ecologia ha explicat també que només hi caben 100 gossos dins de l’espai i que, durant aquest estiu, «només en dues ocasions hem arribat al límit, però mai hem tingut overbooking». Durant el mes d’agost de l’any passat hi van anar 6.948 gossos, mentre que aquest mes d’agost la xifra d’usuaris ha estat de 6.007.

Per accedir a la platja, que ocupa 1.250 metres quadrats i està ubicada a la part més al nord del litoral de la capital catalana, cal demostrar que el gos està censat. Aquest control permet conèixer la procedència dels usuaris. Si el primer any, a l’entorn del 67% eren de Barcelona i la resta de fora de la ciutat, aquest percentatge s’ha corregit durant el segon any de prova pilot i el nombre d’usuaris autòctons ha crescut fins arribar al 80%.

Ximeno també ha explicat que, després de dos anys de prova pilot, s’analitzaran les dades i la decisió que es prengui ja «serà definitiva». Segons ha avançat, tants els usuaris de la platja de gossos com la resta de banyistes de la platja de Llevant, estan satisfets amb l’estat de la sorra i del mar. Ximeno ha recordat que els treballs de neteja són constants per garantir el bon estat de la platja. A més d’informadors i treballadors de la neteja, la platja també compta amb dutxes per a gossos i amb espais perquè els gossos facin pipí.

 

Jordi Mumbrú

Troben la Sole

Després de cinquanta dies desapareguda a l’aeroport de Barajas, avui Borja San Juan, de l’associació Vidas de Gato, ha trobat la Sole, la gata de la italiana Silvia Pitarresi

Des de l’11 de juliol no s’ha aturat ni un moment la seva cerca. Gràcies a la insistència i perseverància de Silvia Pitarresi, l’associació Vidas de Gato, Arancha Sanz de l’SPAP i altres infatigables animalistes madrilenys per fi la Sole torna a estar en bones mans. La gata es va perdre quan, per motius que encara es desconeixen, el transportí es va obrir i l’animal va escapar mentre la família era a l’Aeroport de Barajas fent escala destí a Marraquèix. 

Des d’Animalados estem molt feliços del final feliç de la que ha estat una història dramàtica des del seu inici. 

Notícia anterior

La platja de gossos de Barcelona torna a obrir les seves portes

Després de la gran acollida que va tenir l’estiu passat la prova pilot de la platja de gossos de Llevant, l’Ajuntament de Barcelona va decidir consolidar-la. Des de l’1 de juny fins el 25 de setembre, una part delimitada i tancada de la platja de Llevant (la que està situada més al nord de Barcelona) està oberta als gossos.

La platja consta d’un urinari per a gossos així com d’una dutxa exclusiva per a gossos. L’Ajuntament de Barcelona destina en aquest espai una important tasca de neteja per evitar que la sorra o l’aigua es puguin deteriorar. Les anàlisis que va fer l’Agència de Salut Pública l’any passat, després de la prova pilot, van detectar algunes petites alteracions “assumibles” a la sorra, segons el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno. L’estiu passat van utilitzar la platja un total de 13.000 gossos, des del 19 de juliol (quan va obrir) fins el 25 de setembre. Tot i la gran afluència de gossos i humans, no es van registrar conflictes ni problemes. L’única incidència remarcable va ser que, en alguns dies concrets, la platja estava tant plena que els usuaris havien d’esperar per entrar. La valoració que va fer l’Ajuntament de la prova pilot va ser molt positiva.

Per utilitzar-la, cal tenir el gos degudament censat i, com sempre, ser respectuós amb l’espai. La platja té límit d’aforament per garantir la bona estada dels animals. No hi poden haver més de 100 gossos en els 1.250 metres quadrats que ocupa la platja.  

Recordeu que per anar amb el gos a la platja cal prendre algunes precaucions i que a més de la de Llevant, teniu moltes platges més repartides per tot Catalunya, on podeu anar amb el vostre gos.   

Reiki: la curació física, mental i espiritual

Reiki és un sistema de sanació energètic que utilitza l’Energia Vital Universal. Actua harmonitzant tots els aspectes de l’Ésser: el nivell físic, el nivell mental i el nivell espiritual. En aplicar Reiki s’acceleren els processos interns d’autocuració i harmonitzant les disfuncions que puguem tenir.
Rei significa universal i es refereix a la part espiritual, allò il·limitat, a l’essència energètica còsmica, que interpenetra totes les coses i circumda tots els llocs.
Ki és l’energia, la força vital individual que envolta els cossos, mantenint-los vius i fluint en tots els organismes. Ki és present en totes les coses vivents i no vivents.
Quan per motius, interns o externs, s’impedeix que el Ki flueixi correctament apareixen bloquejos i trastorns que fan que la malaltia i les disfuncions apareguin; així qualsevol malaltia és un bloqueig del flux correcte del Ki.

Segons l’opinió de Charles Darwin, el cervell que regeix l’enuig, la por, el desig (el sistema límbic) relativament simple en els peixos i rèptils és, en canvi, molt semblant al nostre en els ocells i els mamífers, el que ens permet suposar que nombroses espècies poden sentir emocions semblants a les que nosaltres experimentem. El gos, depèn del seu amo tant per les coses bones com per les dolentes. Segons l’opinió veterinària, els animals domèstics s’han convertit en el suport de les nostres mancances afectives i els nostres capricis. El resultat es mesura en patiment psíquic, neurosi i malalties psicosomàtiques que no apareixen en els seus congèneres salvatges al medi natural. Els gossos són especialment sensibles al comportament dels seus amos, són capaços de connectar amb nosaltres a un nivell impensable, demostrant una gran empatia i adaptant-se als seus estats d’ànim, unes vegades alegre, altres trist, colèric o apàtic. També creen un gran vincle amb els altres animals que conviuen amb ells, arribant a sentir una desolada aflicció quan perden a un company animal molt estimat. Jo mateixa vaig poder comprovar com el meu gos Terry, després de perdre a la seva companya Lisa, va estar més de 3 mesos negant-se a menjar.
 

Reiki és molt útil per ajudar als nostres companys en tots aquests casos, hem de fer-nos conscients que ells transmuten les nostres emocions.
A l’enviar a Reiki a un animal, en el cas d’un animal domèstic, cal considerar l’estat anímic, emocional del seu propietari, les persones que conviuen amb ell i fins i tot altres animals. Això ens pot ajudar a entendre per què un animal té determinats símptomes o determinats comportaments. Responen al Reiki, igual que a altres teràpies holístiques, més ràpidament que els éssers humans, ja que en ells no hi ha filtre racional. Reiki pot ajudar immensament als nostres companys, encara que si a casa no canvia res, o si el seu cuidador, no pren consciència dels seus propis bloquejos, és molt possible que certs problemes o comportaments, tornin a aparèixer. Pel que la majoria de les vegades caldrà tractar a les dues parts.
No obstant això, Reiki sempre ajudarà a rebaixar els nivells d’estrès, augmentarà el sistema immunitari per ajudar a curar de certes malalties i fins i tot evitarà que certs problemes vagin a més.

Sense deixar d’anar al veterinari

En els casos aguts, la teràpia és molt breu, i en ocasions pot ser suficient una sola sessió de Reiki. Reiki mai substituirà un tractament veterinari, tot i que ajudarà a una més ràpida restitució.
Es farà una avaluació minuciosa de la vida familiar: siguin defuncions, canvis de domicili, casaments, divorcis, malalties dels seus amos …. Finalment centrar-se en la simptomatologia que manifesta l’animal.
Animals tractats en un estat simptomàtic agut, recuperen la salut amb sorprenent rapidesa. Com ja he dit abans, pot ser que amb una sola sessió sigui suficient, tot i que no és el més comú.
En el cas d’animals que en estat crònic és molt possible que necessitin diverses sessions i també que admetin sessions més llargues.
Es pot utilitzar Reiki també en situacions de xoc, quan hi ha lesions, cirurgies, accidents, parts, etc. Mai aplicar sobre cremades, a causa de la calor que irradien les nostres mans.
Si hi ha diversos animals a la casa i accepten el Reiki, se’ls pot donar a tots. En alguns casos és fins i tot convenient. Si algú no ho vol o no ho necessita, t’ho farà saber.
El tractament amb Reiki no presenta mai cap risc, és absolutament compatible amb qualsevol medicació o tractament al·lopàtic o holístic, constitueix un eficacíssim aliat del veterinari ja que dóna suport i potència a l’acció terapèutica d’aquest, tranquil·litza l’animal i als seus cuidadors.

Si els agrada rebre Reiki s’acostaran i et demanaran que l’hi donis. Personalment m’he trobat de tot a casa meva, el meu gat Hugo al principi no ho volia, ja que els gats són grans Reikistas, amb el temps quan va emmalaltir m’ho demanava, uns altres, com Terry i Noah ho accepten quan ells ho necessiten i en canvi, Núvol, ho demana constantment, i si té algun problema pot estar hores rebent.

Quan se’ls ofereix Reiki, poden acceptar-lo o aixecar-se i anar-se’n. Cal respectar-ho. Podem esperar uns minuts perquè de vegades els sorprèn tant que se’n van, però al cap d’una estoneta tornen.
També pot ser que acceptin el Reiki i que siguin ells els que et diguin per on has de començar i quines zones has de tractar. Deixa’t portar, ells saben el que necessiten.
Quan un animal necessita Reiki però per les circumstàncies no ens podem apropar, per exemple en protectores, en animals salvatges o simplement perquè tenen por, se’ls pot donar a distància amb els mateixos resultats.

En quins casos podem ajudar?
lesions
Trastorns de comportament
stress
benestar emocional
Suport en processos Oncològics
Cirurgia i Rehabilitació
adopcions
socialització
cures pal·liatives

eutanàsia

Sigui com sigui, amb aquesta tècnica podem ajudar en molts casos i és una eina que sempre portem a sobre.
Tant de bo, cada vegada més, s’introdueixi en tractaments veterinaris igual que s’està oferint en hospitals.

 

Lourdes Serrano, de www.salaliberat.com