Les victòries animalistes del 2015 (i assignatures pendents)

Les curses de toros i els animals salvatges als circs, centren les victòries animalistes d’aquest 2015.

La signatura del Conveni Europeu sobre animals de companyia, que prohibeix la cirurgia estètica als animals, també és un gran pas endavant en la protecció animal.

Els animals a Espanya patiran menys a partir d’aquest any. La incansable pressió de les associacions animalistes ha ajudat a canviar mentalitats i ha forçat a transformar lleis que semblaven sagrades i intocables. Queda un llarg camí per recórrer però any rere any, els drets dels animals van acumulant victòries. I aquest 2015 ha estat per alguns, el millor. El canvi polític de molts ajuntaments ha estat clau per aplicar els avenços que permeten considerar l’any passat com un dels més positius. “Per a mi el 2015 ha estat el millor any però estic convençuda que el 2016 encara serà millor” assegura optimista Aïda Gascón, directora a Espanya d’AnimaNaturalis Internacional. I és que l’any que ja hem deixat enrere ha deixat tancada “la prohibició als circs de fer espectacles amb animals salvatges a Catalunya i molts altres canvis que s’ha fet a nivell municipal en moltes ciutats com Madrid o València”, defensa  aquesta veterana defensora dels drets dels animals.

La mesura dels circs sense animals, llargament discutida i argumentada al Parlament de Catalunya, ja s’ha estès a altres municipis com Córdoba, i altre de més grans, com Madrid, també estan estudiant la mesura. Si la prohibició arriba a les principals ciutats espanyoles ja serà una gran victòria, ja que cap circ amb animals voldrà visitar Espanya si a les grans ciutats no pot actuar. Altres països com Holanda, també han aprovat aquesta prohibició.

Des de l’associació animalista Libera!, Samuel Leal recorda que, a més de la prohibició d’utilitzar animals salvatges, el Parlament també va aprovar estudiar si aquest tipus d’espectacles també perjudiquen als animals domèstics, de manera que la mesura encara podria ser més ambiciosa.

Les altres grans victòries són més locals: com les diputacions de La Corunya o Pontevedra que han deixat de subvencionar les curses de toros o les Illes Balears, on ja hi ha el compromís de prohibir-les.

Els dos portaveus animalistes consultats per Tincungos estan convençuts que les curses de toros s’acabaran a Espanya i asseguren que l’única pregunta que queda pendent és saber quan es produirà aquest canvi. Sigui com sigui, la supressió de subvencions públiques a aquest tipus d’espectacles representa un cop molt fort ja que, en la majoria dels casos, les places de toros no sobreviuen amb els propis recursos. “Les curses de toros tenen els dies comptats”, assegura Gascón que adverteix que en canvi serà molt més difícil suprimir les festes populars que utilitzen animals i posa com a gran exemple el San Fermín que se celebra a Pamplona. “Això serà més difícil”, lamenta. També aquest any 2015, el Parlament Europeu va suprimir les subvencions per valor de 152 milions d’euros que es donaven a la tauromàquia.

Finalment aquest any, amb una mica de retard, Espanya s’ha sumat al Conveni Europeu sobre Protecció de  Mascotes, un text aprovat el 1987 que prohibeix, entre d’altres coses, les cirurgies estètiques als animals de companyia, com tallar les cues als gossos de determinades races.

En moltes d’aquestes victòries hi ha participat moltes altres entitats animalistes.

Assignatures pendents

Cada vegada que els col·lectius animalistes aconsegueixen una victòria, queden alliberats per dedicar-se a un altre batalla, ja que, per desgràcia, n’hi ha moltes de pendents. Entre les assignatures que han quedat pendents pels propers anys hi ha el lamentable espectacle del Toro de la Vega. “Afecta a un sol animal l’any, però seria una victòria important perquè ningú entén com encara se celebra i, a més, seria una notícia a nivell internacional”, diu Gascón. També ha quedat pendent la Llei de Protecció Animal que el PP, en teoria, havia d’aprovar abans d’acabar el seu mandat. Hi havia canvis importants en el redactat, com la prohibició de la venta d’animals de companyia des de les botigues, obligant a qui vulgui tenir un gos o un gat a desplaçar-se fins a un viver o a adoptar.

 

Denuncien al zoo de Barcelona per sacrificar animals sans recent nascuts

LiBERA! i DEPANA qüestionen la mort “injustificada” d’una cria d’antílop asiàtic recent nascuda 

Els col•lectius animalistes LiBERA! i DEPANA han denunciat davant la Generalitat de Catalunya al Zoo de Barcelona per una “mort intencionada i injustificada” d’un exemplar d’antílop asiàtic recent nascut, que hauria vulnerat la Llei de parcs zoològics (31/2003). Els fets van passar a principis de desembre, i el zoo de Barcelona va justificar la mort de l’animal per “manca d’espai i de mitjans a les instal•lacions.

La pràctica que ha fet el Zoo de Barcelona, estesa en els zoos del món, és coneguda com a “culling”. Aquest concepte fa referència a l’eliminació d’animals d’una població mitjançant el sacrifici humanitari en els parcs zoològics, i està recollida com a “forma de gestió apropiada” per entitats de caràcter mundial i europeu a les quals pertany el zoo de Barcelona, com la WAZA (World Association of Zoos and Aquariums) i l’ EAZA (European Association of Zoos and Aquariums). Però segons LiBERA! i DEPANA, el sacrifici d’animals en els parcs zoològics per motius de gestió vulnera greument la Llei 31/2003, de 27 d’octubre, que promou “Assegurar la protecció de la fauna silvestre” i “Contribuir a la conservació de la biodiversitat”, dos propòsits que segons la pròpia denúncia s’estarien incomplint en aquest cas. Arran d’aquests fets, LiBERA! i DEPANA han exigit que s’obri una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents.

Des de Tincungos observem com aquest nou cas reforça la necessitat de revisar el model de gestió actual dels nostres zoos, i de la conveniència d’avançar cap a un nou paradigma zoològic, el ZOOXXI, una campanya de la qual us n’hem parlat en altres ocasions.

35.000 signatures demanen que un sense sostre pugui recuperar la seva gossa

Més de 34.000 persones ja han signat una petició perquè un sense sostre búlgar que passa les nits en uns jardins del barri de Les Corts a Barcelona pugui recuperar a la seva gossa. Fa uns dies els Mossos d’Esquadra van separar a Kris de la seva gossa al·legant maltractament animal, cosa que neguen els veïns de la zona.

Kris és un jove búlgar que viu des de fa temps acompanyat per la seva gossa, Sara. Encara que els Mossos li van assegurar que se la tornarien, van passant els dies i no ha estat així. Davant d’aquesta circumstància una veïna del barri, Ariana Sabaté, ha iniciat una campanya de recollida de signatures a través de la plataforma Change.org per demanar a l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, que la gossa pugui retornar amb el seu amo.

Segons la campanya, “aquesta gosseta ha tingut més amor del que molts animals, lamentablement, rebran”. Una conseqüència d’aquesta situació, més enllà de la dolorosa separació, és que després de perdre a la seva gosseta Kris porta una setmana gairebé sense menjar ni dormir a la ansietat.

Des de Tincungos ens sumem a aquesta iniciativa i demanem als nostres lectors, amants dels animals, que signin aquesta petició

És legítim lamentar la mort d’un gos enmig de la barbàrie terrorista?

La mort d’un gos durant un operació antiterrorista a França torna a obrir el debat sobre la importància de la vida d’un animal, com ja va passar amb Excalibur i l’ébola

Divendres van morir 120 persones per culpa de diferents atemptats terroristes a París. Aquest dimecres n’han mort dues més, presumptament terroristes, quan la policia les anava a detenir. Mentre Europa prova de recuperar-se del xoc que aquests atemptats han suposat, França ja ha començat a bombardejar Síria, juntament amb Rússia i els Estats Units. Tot plegat, enmig d’una dramàtica onada migratòria que afecta milers de refugiats. Famílies senceres que fugen de l’odi de l’Estat Islàmic per quedar atrapades entre les tanques de la indiferència europea. En poques setmanes, el món s’ha tornat molt més perillós i molt més trist. L’odi sembla governar el món.

És lícit, en aquest context, lamentar la mort del gos policia que va volar pels aires quan va entrar a casa d’una dona que es va immolar? No és massa gran la magnitud de la tragèdia com per posar-se a lamentar la mort d’un animal?

El debat està viu a la xarxa, i recorda, tot i que amb diferències evidents, el que va motivar el sacrifici d’Excalibur, el gos de l’infermera madrilenya que va contraure l’èbola.


Dièsel, la pastora belga de set anys que ha mort durant l’operació terrorista a Saint-Denis no val el mateix que les víctimes dels atemptats. Ni tan sols val el mateix que la dona que es va immolar, per molt terrorista que pogués ser. Un gos és un gos i una persona és un animal de la nostra mateixa espècie. La diferència és indiscutible. La capacitat d’empatitzar amb un membre de la nostra mateixa espècie és infinitament superior. Ploraré més la mort del meu gos que la d’algunes persones, n’estic convençut, però això no té res a veure. Si preferíssim la supervivència d’una altra espècie abans que la nostra estaríem acabats.

Aclarida aquesta prioritat, em sento amb la necessitat de lamentar la mort de Dièsel amb totes les meves energies i celebro que la xarxa s’hagi bolcat a lamentar la seva pèrdua. Per una banda, perquè la seva mort ajuda a recordar-nos tota la feina que els gossos ( i tants altres animals) fan per nosaltres: guien a les persones cegues, rescaten les víctimes de terratrèmols i altres accidents, busquen drogues, armes i explosius. I donen la vida per nosaltres. Ser conscients de l’ajuda que ens donen els animals pot facilitar que els tinguem més en compte en el dia a dia i els hi reconeguem el seus drets. Els hi devem molt.

Però el principal motiu pel que crec que és molt important lamentar la pèrdua d’un gos en un moment així, és perquè quan la humanitat tremola, quan sembla que som la pitjor espècie que mai ha trepitjat la terra, és quan cal ser més generós. És quan cal ser més humà. Lamentar la mort de Dièsel no vol dir que no es lamenti també la mort de les altres víctimes. Però s’ha de fer. Perquè, sense cap mena de dubte, la humanitat es reforça com més generosos som amb la resta d’éssers vius. Quan abandonem l’egoïsme. Quan som capaços de tenir empatia amb els altres éssers vius que no són de la nostra espècie. Cal respectar els animals per reforçar la humanitat.

Jordi Mumbrú

La campanya perquè els gossos grans puguin anar en tren revoluciona la xarxa

La periodista Sandra Barneda aconsegueix prop de 100.000 signatures per forçar a Renfe a canviar la normativa

Si el teu gos pesa més de 10 quilos ja no pot viatjar en tren per Espanya.  Aquesta normativa tan restrictiva, que molts països europeus ja han superat, impedeix a molts famílies poder moure’s amb els seus animals de companyia i els obliga a utilitzar el vehicle privat o, directament, a suspendre el viatge.

Per intentar que Renfe suspengui aquesta restricció, la periodista Sandra Barneda ha iniciat una campanya que ha revolucionat les xarxes socials. Des del hastag #perrosaltren, la periodista ha difós per Twitter una petició que pretén aconseguir 150.000 signatures per forçar a Renfe a moure fitxa. La campanya ja ha reunit prop de 100.000 suports i els mitjans de comunicació ja han començat a fer-se’n ressò.

Des de animalados.com us animem a signar la petició, si encara no ho heu fet per conquerir un nou dret per als nostres animals de companyia però, sobretot, per ajudar a fer entendre que els animals no són objectes voluminosos sinó éssers vius que mereixen tot el respecte i que també tenen els seus drets.

La companyia Renfe, consultada per animalados.com, està al corrent de la campanya però assegura que no té previst modificar la seva actual normativa. Però les victòries que han aconseguit els col·lectius animalistes en els darrers anys demostren que la pressió dóna resultats. Només durant l’any passat, després de molts anys d’insistència, es va aconseguir que la ciutat de Barcelona permetés que els gossos també poguessin viatjar en metro i, en el camp de la protecció, es va convèncer al Parlament perquè estengués la prohibició als circs d’actuar amb animals salvatges a tot Catalunya i al País Valencià.

Cap d’aquests èxits hauria estat possible sense la pressió dels ciutadans, de manera que us animem a signar la petició de change.org i donar suport a la campanya de Sandra Barneda.

Després de l’aturada per les vacances d’agost, comença una nova temporada a animalados.com!