Campanya perquè els gossos també puguin anar a les platges de Barcelona

La petició aconsegueix un gran nombre de signatures a través del web change.org per convencer a l’alcaldessa Colau

Va ser una de les promeses de l’anterior govern municipal que va quedar en no-res. Però els amos de gossos de Barcelona no s’han rendit. Una campanya a través de la xarxa ha aconseguit en poc temps més de 25.r00 signatures per demanar a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau que habiliti una de les platges de la ciutat per poder anar-hi amb el gos tots els dies de l’any. Actualment, a Barcelona no es pot anar a la platja amb el gos els mesos d’estiu.

La petició demana un espai tancat, ampli, que tingui papereres i bosses per recollir les deposicions dels gossos en alguna de les platges de la ciutat. La campanya recorda que ja hi ha alguns municipis que ho autoritzen i proposa que la capital catalana continuï amb la seva política que ja dura diferents legislatures per augmentar els drets dels animals. A més de defensar l’argument de poder gaudir de l’aigua i d’una estona de gaudi amb els animals, la petició recorda que “l’exercici físic i la socialització canina és una cosa de vital importància per a garantir el benestar de les nostres mascotes com afirmen tots els professionals del sector”.

La campanya ja ha recollit més de 25.500 signatures i aspira a arribar a les 35.000 mostres de suport. Des de animalados.com, us animem a participar en aquesta petició, per continuar millorant la convivencia de tots els que vivim a la ciutat.

Si vols, pots consultar la nostra guia de platges que sí que accepten gossos.

Signa tu també la petició.

El Zoo XXI, el repte animalista que haurà d’assumir Colau

Diferents candidats es van comprometre en campanya electoral a transformar l’actual parc de la ciutat en un nou espai que substitueixi els animals tancats per la realitat virtual

L’agenda animalista de Barcelona no té fi: la nova alcaldesa s’ha trobat sobre la taula diferents projectes que haurà de decidir si tira endavant, els modifica o els cancel·la directament. La polèmica ordenança de Tinença d’Animals que deixa l’anterior responsable de l’àrea que afecta als animals de la ciutat, el convergent Jordi Martí, aprofundia molt en l’esforç pel benestar animal però la prohibició de portar el gos deslligat per la ciutat -que entra en vigor la primavera del 2016- va provocar molta polèmica entre els amos dels gossos i, de ben segur, coninuarà aixecant polseguera. Els amos dels gossos de diferents barris s’oposen a la prohibició i s’estan organitzant per reclamar més zones d’esbarjo.

El trasllat de la gossera de Barcelona, que actualment està al Tibidabo i anirà a la zona de Collserola que pertany a Moncada i Reixac, també es un dels temes que haurà de trobar resposta però el gran repte del nou govern serà la transformació del Zoo.

En campanya electoral, en una jornada organitzada per Libera!, la Fundació Franz Weber i ZOOXXI, es va aconseguir que una àmplia majoria de candidats a lalcaldia de Barcelona es mostressin a favor del projecte de reconversió del Zoo de Barcelona cap al model de ZOO XXI: Ada Colau (Barcelona En Comú), Alfred Bosch (ERC), Ignasi Planas (MillorBCN), Jaume Collboni (PSC), María José Lecha (CUP-Capgirem Barcelona) i Xavier Trias (CiU). Només el PP i Ciutadans en van quedar al marge. Una de les persones que més entusiasme va demostrar va ser precisament Ada Colau, que va dir: Felicitats a @LiberaONG per la proposta de #ZOOXXI per reconvertir el zoo de BCN en un referent en defensa del benestar animal i educatiu per a tothom”. Però les mostres de suport van arribar també als altres partits. La CUP fins i tot ja ho tenia inclòs al seu programa electoral.

Si el compromís es manté, Barcelona es pot convertir en la primera ciutat del món en aplicar aquesta proposta ètica, científica, innovadora, educativa i empàtica amb els animals.

Però, qué és el ZOO XXI? El projecte ZOO XXI planteja “la reconversió del Zoo de Barcelona en un espai més ètic, més científic, més ciutadà, més autòcton, més educatiu i més empàtic amb els animals”, segons Libera!. Per aconseguir-ho, “cal una aposta decidida per la realitat virtual I utilitzar la tecnologia per substituir els animals reals”, explica Leonardo Anselmi, director de la Fundació Franz Weber (FFW) al sud d’Europa i Iberoamèrica.

“No hem d’allunyar la Natura, però tampoc és sa tancar”, assevera l’expert, perquè en els centres convencionals els visitants només coneixen una “ombra” de l’animal i no arriben a comprendre com actua en el seu hàbitat, va dir en declaracions a l’Agència EFE.

En el cas dels elefants, per exemple, s’observa un “cos d’elefant que no es comporta com a tal”: no es desplaça formant grans ramats que recorren 40 quilòmetres diaris, no practica els seus ritus funeraris ni es passa menjant el 80% del temps que està despert com succeeix en el món real.

El desenvolupament de la proposta del Programa Zoo XXI es facilitaria al públic continguts que mostrin “la seva veritable existència” mitjançant l’enregistrament de l’animal en espais de protecció habilitats en el seu lloc d’origen.

Segons aquest plantejament, els zoos es transformarien en institucions “amables” amb els animals orientats a conservar les espècies autòctones, per cuidar exemplars ferits, malalts o en perill d’extinció.

“A la Península Ibèrica tenim una gran quantitat d’espècies en vies d’extinció i la majoria no estan dins dels nostres zoos”, ha apuntat Anselmi.

A més, la tecnologia digital ajudaria en l’educació, que actualment omet explicar l’individu més enllà de la seva espècie; caldria informar sobre la seva “riquíssima vida emocional” per sensibilitzar el visitant i que sigui conscient que “és un individu que mereix ser respectat”.

Altres dels principis inclosos en aquest programa d’actuació són fomentar la inversió en plans d’investigació científica dins d’aquests centres, així com organitzar un comitè de representants ciutadans per garantir la seva transparència.

Per a Anselmi, és fonamental promoure aquestes “bones pràctiques” per acabar amb el “paradigma imperialista” que regeix el funcionament dels zoos, en els que tanquen animals fins que moren “per tal de veure’ls 9 segons”, ja que segons ha afirmat aquest és el temps mitjà que una persona passa davant de la gàbia d’un animal del zoològic.

Més enllà d’algunes propostes animalistes que defensen el tancament dels parcs zoològics, els signants del Projecte Zoo XXI consideren que la seva clausura perjudicaria els animals que alberguen ja que no hi ha prou reserves o santuaris per recol·locar i seria un perill alliberar-los perquè després d’anys de captiveri han perdut els seus instints animals “, ha conclòs Anselmi.

Un zoo de Mèxic, el primer en aplicar el programa ZOOXXI

El zoològic Bioparc Convivència Pachuca de Mèxic ha anunciat la seva adhesió al projecte ZOOXXI, convertint-se en el primer centre del món a aplicar aquest revolucionari programa de reconversió i adaptació dels zoos a l’ètica i la ciència del nostre segle.

L’Associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber (FFW), entitats dissenyadores del projecte, celebren l’adhesió del bioparc mexicà a ZOOXXI i animen a altres zoològics a reconvertir-se en centres més ètics, científics, educatius i empàtics. Ara, des d’ambdues associacions s’espera que el Zoo de Barcelona sigui el següent a facilitar l’aplicació del programa d’ZOOXXI, especialment tenint en compte que la nova alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha mostrat el seu suport al projecte durant la campanya.

Algunes personalitats de la Plataforma ZOOXXI de Barcelona, com el músic Gerard Quintana, que en la presentació del projecte van sol·licitar que el zoològic de la capital catalana fos el primer del món en aplicar el programa, aplaudeixen l’expansió internacional del projecte: “Celebro que la onada comenci a estendre. És bonic veure com el ressò d’una acció comença a fer més gran i més real aquesta nova consciència. Potser algun dia no tan llunyà podrem tractar a tots els éssers vius amb el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos. “Leonardo Anselmi, portaveu de la Plataforma, va ressaltar que” així serà la tendència, cada vegada més zoos se sumaran al bàndol de la protecció abandonant l’enfocament mercantilista “.

Els veïns del Guinardó s’organitzen per reclamar una gran àrea per a gossos

El projecte que estan preparant inclou un espai per ensenyar Educació Canina als amos

L’ordenança que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona per sancionar a partir de la propera primavera els amos que portin els gossos deslligats està començant a mobilitzar els ciutadans. Des de diferents barris s’estan organitzant per reclamar la creació de les noves zones d’esbarjo promeses per l’ajuntament per intentar compensar aquesta normativa tant restrictiva.

Existeix el precedent del Parc de l’Estació del Nord. La mobilització dels amos dels gossos d’aquesta zona va provocar que l’Ajuntament cedís i decidís instal·lar allà l’àrea d’esbarjo més gran per a gossos de tot Barcelona, amb 3.000 metres quadrats. Aquest espai triplica el que tenien fins ara. També hi ha hagut mobilitzacions en altres zones, com el Parc de l’Escorxador i ara és el torn del Baix Guinardó.

Els veïns d’aquest barri reclamen una gran zona d’esbarjo als Jardins d’Hiroshima, situats al costat del Parc de les Aigües, sota la Font Castellana. La seva convicció per aconseguir l’espai per a gossos és tal que fins i tot estan redactant un projecte i elaborant un cens de tots els gossos que hi van cada dia. L’actual pipican és massa petit i cada cop hi ha més gent que aprofita aquests jardins per deixar correr el seu gos. Però ara tenen por que a partir de la primavera de l’any vinent, quan s’acabi la moratòria vigent, els agents de la Guàrdia Urbana comencin a multar.

L’encarregada de comptar-los és la Laura. Ja en té fitxats prop de 130 i creu que pot arribar als 150: “El cens el fem per franges horàries”, explica, ja que alguns amos porten els seu gos a primera hora i altres ho fan al llarg del matí. A més de donar cobertura als gossos d’aquesta zona del Guinardó, els Jardins d’Hiroshima estan a prop de Gràcia, un districte amb molt poques zones verdes i on els veïns tenen més problemes per poder deixar que els seus gossos corrin una mica. Una altra de les impulsores, l’Àngela, és de Gràcia. “Aquest lloc és perfecte perquè al costat ja hi ha el Parc de les Aigües, on van els nens a jugar i aquest és només un lloc de pas. A més, està a prop de Gràcia on no hi ha espais”, argumenta.

La zona d’esbarjo més gran del districte d’Horta-Guinardó, que té una gran extensió, és a la plaça dels Mistos. “Ja ens sembla bé que allà hi hagi un espai gran, per anar-hi el cap de setmana, però pel dia a dia no s’hi pot anar. I no hi ha arriba ni el metro”, explica la Laura.

gossos-guinardo

Ensenya a educar el gos

A més d’una gran zona d’esbarjo, els amos dels gossos del Baix Guinardó també li volen demanar a l’Ajuntament que destini un petit espai per a ensenyar als propietaris a educar bé el seu gos. “Hauria d’existir la possibilitat d’aprendre’n a un preu raonable”, explica l’Àngela. Tenir el gos ben educat és molt millor per als propis amos però també per poder conviure a la ciutat amb les persones que no tenen gos. I aquest és un punt que preocupa molt a aquest grup.

El col·lectiu, que començarà en breu una ronda d’entrevistes amb les associacions de veïns de la zona per explicar el seu projecte, estan a l’espera de saber quin regidor o regidora s’ocuparà del districte per començar la pressió. Tenen la convicció que la Fosca, la Tara, el Balam i tots els gossos del barri necesisiten més espai per correr. I estan disposats a moure cel i terra per aconseguir-ho.

Tot i així, tenen clar que com que la mesura afecta a tot Barcelona, la millor opció seria unir forces entre tots els barris que pateixen el problema de la falta d’espai. Una unió que ja estan començar a traçar.

La Illa i nosaltres, una família canihumana

Des que va arribar la Illa som una família mixta: canihumana

La Illa és la germana de sang de la Concha, a qui ja heu conegut en aquesta pàgina. Com ella, és de raça porcellana, entremaliada i capriciosa. Comparteixen també cognom, metafòric, que no familiar, cosa que sempre li deurà al seu padrí, en Toni. Així, la Illa i la Concha són per nosaltres ‘Les López’ i han mudat de la seva naturalesa canina a la dimensió humana.

Es podria dir que en acollir la Illa la vam salvar d’un viatge al centre de la terra: d’anar a parar al subsòl dels prats de Bescaran, on hauria acabat perquè el seu amo tan sols trobava sortida als mascles. El que no hem pogut salvar han estat, entre d’altres, el nostre sofà, la butaca, un munt de sabatilles i mitjons, apunts, dues carteres, infinitat de mocadors de paper, un parell de comandaments de la tele (potser ara té la TDT incorporada)… I el que més mal em va fer: un superbistec que es va jalar en un tres i no res un dia que em moria de gana.

La Illa López s’ha convertit en la princesa de casa nostra. Sí, sí, sí. És ben cert!
I tot li perdonem perquè és molt bona, boníssima, atenta i carinyosa. Quan fa una de grossa et mira amb aquella cara de penedir-se… i tan sols la podem renyar i perdonar-la a l’instant.

Això sí, ja m’agradaria a mi tenir la vida de gossa de la que ella gaudeix. Dorm a tots els llits, el del Pol i la Silke, els nostres fills, i fins i tot el meu, quan jo no hi sóc. Menja com una campiona, surt de passeig al pipican dels Jardinets d’Indústria tres cops al dia amb la seva mami adoptiva, la Sílvia, es veu amb amics i amiguetes, té les seves ‘xuxes’ i sessions de bany i massatge a la terrassa amb el bons temps.

Corre com una bèstia i borda com un llop…afònic, això sí. Li encanta el mar i la muntanya, on se’n va tota sola a descobrir indrets perduts i torna esgotada mentre nosaltres perdem els nervis -no sigui que no torni-. També li agrada la carn…i el peix. Fins i tot, la verdura i la fruita. Amb el temps, ha après a que li donem els aliments al costat de la taula, on s’espera quieteta, amb les potes davanteres recollides, com una escultura.

‘Illa Illa Illa ésa es mi perrilla’ li cantem. Ella ens escolta amb una orella gegant, i l’altra de molt petita. Ens van dir que la tenia arrugada i que se le desplegaria amb el temps. Però aquest moment mai ha arribat. Li falta un bon tros! El que té ben viu és l’olfacte. Passejar amb la Illa és, parafrasejant Quevedo, com anar amb un animal a un nas enganxat. Olora tot, tot, tot!

Certament, la vida ens ha canviat des de que tenim la Illa, per millor. Ara som una família mixta, canihumana. Som els López-Calvo i estem encantats d’aquesta transformació!