Neixen 40 cries de tortuga careta en una nit a Barcelona

/0 Comentaris/a ,
Mai fins ara s’havia trobat un niu d’aquesta espècie a una platja de la ciutat

Un total de 40 cries han nascut al niu de tortuga careta (Caretta caretta) de la platja de la Mar Bella, a la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 32 s’han deixat anar al mar un cop examinades i les 8 restants s’han traslladat a la Fundació CRAM per a la seva cria en captivitat. Sumats als 5 naixements d’ahir, ja només queden 15 ous per eclosionar. S’espera que ho facin al llarg del dia d’avui, si es mantenen les condicions de llum escassa, o durant la propera nit, segons informa en un comunicat de la Fundació CRAM.

Es tracta del primer cop que una tortuga careta fa la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, i també va ser el primer dels quatre nius localitzats enguany a Catalunya des que el passat 1 de juny va començar la temporada de nidificació d’aquesta espècie.

El niu de Barcelona es va localitzar la nit del 15 al 16 de juliol, després que el dimarts 14 de juliol es veiés una tortuga per la zona. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i de la Fundació CRAM, juntament amb investigadores especialistes en tortugues, es van desplaçar a l’indret per avaluar les condicions del niu i procedir a la seva obertura. Dels 77 ous que contenia, 17 es van traslladar a les instal·lacions del CRAM per a la incubació artificial i es troben també a punt d’eclosionar.

Els altres 60 ous es van deixar a la platja, tot i que el niu es va traslladar uns metres terra endins per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona es va delimitar amb una tanca perimetral i ha estat vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nit de dijous a divendres van néixer les primeres 5 cries, que es van traslladar al CRAM després de ser examinades.

Segona nit de naixements
Les tortugues careta neixen durant les hores de foscor i en nits successives. Així, aquesta passada nit han eclosionat 40 ous. Per tal que la pluja i el mal temps que es preveia no comprometés l’èxit de la posta, es va recobrir el niu en la seva totalitat, per impermeabilitzar-lo i permetre també el treball del personal científic, tècnic i veterinari del CRAM i de la Universitat de Vic, amb la col·laboració dels treballadors de la Base Nàutica propera i de les persones voluntàries que vigilen el niu.

Les tortugues han estat examinades una per una a mesura que naixien i s’ha avaluat el seu pes, dimensió, estat de mobilitat i formació de la closca. Fruit d’aquest examen, 32 s’han deixat anar al mar cap a les 6 del matí, un cop ha millorat la situació de fort onatge que s’havia vingut produint durant la nit. Les altres 8 s’han traslladat al CRAM.

Animalados

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

De nit i sense soroll
Les tortugues careta solen néixer durant la nit, aproximadament entre les 20 i les 9 hores, en funció de les condicions de foscor, i durant nits successives. No es descarta que també neixin al llarg del dia d’avui, tenint en compte la poca claror derivada de les condicions meteorològiques. Si diumenge al matí no han eclosionat els 15 ous que queden al niu, s’obrirà per localitzar les cries que necessitin ajuda per acabar de sortir-ne. Per tal d’assegurar les màximes probabilitats d’èxit de l’eclosió, el niu continuarà sota vigilància les 24 hores fins que hagin nascut totes les cries, i es demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona, per garantir la seva tranquil·litat. En cas de trobar-se a les proximitats, cal no fer sorolls forts, no cridar, no fer servir el flaix o la llanterna dels mòbils i no deixar atansar-se als gossos.

Per incrementar les possibilitats de supervivència del primer niu identificat a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha impulsat un protocol de condicionament de l’indret de la posta. Així, s’ha rodejat el niu amb una tanca i s’ha garantit la foscor nocturna apagant l’enllumenat proper. Igualment, ha impulsat la formació d’una xarxa de voluntariat que ha fet torns de vigilància les 24 hores. Així, més de 1.500 persones, coordinades per l’equipament d’educació ambiental El Centre de la Platja, han assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació. Entre les entitats que han aportat persones voluntàries hi ha Anel·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja.

Un fenomen en auge

El niu de Barcelona és un dels quatre que, de moment, s’han localitzat a tot Catalunya des que l’1 de juny va començar la temporada de nidificació de la tortuga careta, que s’estén fins a finals d’octubre. Els altres nius s’han trobat a Vila-seca (2 de la mateixa mare) i a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu. D’aquesta manera, i quan encara no ha finalitzat la temporada de posta, ja s’ha igualat el rècord de nidificació d’aquesta espècie, que es va registrar el 2018.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

Col·laboració ciutadana

Atès aquesta coincidència de la temporada de nidificació amb la de bany, la col·laboració ciutadana és imprescindible per incrementar l’èxit reproductiu de les tortugues careta. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. Tampoc es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus o llanternes per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.

Una tortuga babaua pon ous per primera vegada en una platja de Barcelona

/0 Comentaris/a ,

Una tortuga babaua ha fet un niu amb setanta-set ous a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. La Fundació CRAM s’encarregarà que la posada es culmini de manera satisfactòria.

Durant la matinada del 16 de juliol quatre joves es trobaven a la platja de la Mar Bella quan de sobte es van trobar amb una tortuga babaua sobre la sorra: “Estava a la platja amb tres amics, era la 1:30h de la matinada quan vam començar a escoltar uns sorolls en les tanques que teníem al costat, quan ens vam acostar vam veure que era una tortuga”, ens explica Mar Balseiro, una de les persones protagonistes, en declaracions per Animalados.

“La tortuga semblava atrapada. Vam veure les petjades de l’animal al voltant de les tanques i semblava una mica perduda. Mai ens havíem trobat davant d’aquesta situació, així que finalment vam decidir entre tots tornar la tortuga a l’aigua. Mentre la retornàvem vam gravar-ho tot amb el mòbil i vam pujar les imatges a les xarxes socials”, ens detalla Mar Balseiro.

Després de pujar el vídeo de la tortuga babaua a les xarxes socials, ràpidament el CRAM es va posar en contacte amb Mar Balseiro: “Els vam facilitar a la fundació la ubicació exacta d’on havíem trobat la tortuga. Vam acompanyar el CRAM al lloc concret perquè volien comprovar si l’animal havia post ous a la zona. Finalment van trobar un niu amb la posta d’ous de la tortuga”.

El grup de voluntaris de la Fundació CRAM que es va dirigir a la platja de la Mar Bella va trobar a mig metre per sota de la sorra un total de setanta-set ous. És la primera vegada que aquesta espècie de tortuga (família Cheloniidae, un tipus de tortuga marina) fa un niu d’ous a Barcelona.

La Fundació CRAM, una entitat dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten, s’ha quedat amb disset dels setanta-set ous per assegurar la posada, mentre que la resta dels ous han estat habilitats uns metres més endins del lloc concret en què van ser trobats perquè així estiguin més protegits. El niu estarà vigilat les 24 hores del dia per un equip del CRAM fins que en uns dos mesos neixin les cries.

La posta d’ous de tortuga babaua a les costes del Mediterrani Occidental és cada vegada més comuna, de manera que cal tenir especial atenció a la presència d’aquests animals a la sorra de les platges. En el suposat cas que algú es trobi amb una tortuga, ha d’evitar enfocar-la amb llum, no tocar l’animal, no fer fotos amb flash, no fer soroll i trucar al 112.

Imatges cedides per Mar Balseiro

La lluita per la vida de dos gossos abandonats

/0 Comentaris/a ,

Una parella acull a casa seva dos gossos abandonats que intenten recuperar-se 

La Misae i l’Hiroshi ja coneixen perfectament les dues cares de la moneda. Els seus primers anys de vida van ser un infern. Estaven tancats, juntament amb un altre gos, en un espai minúscul al camp de Tarragona. Desatesos, bruts, prims, malalts… abandonats. Un ciclista que passava per allà en ple mes d’agost de l’any passat, els va sentir plorar i es va aturar. Va veure que els plors venien d’una mena de pou soterrat i tapiat amb una planxa de ferro. Va avisar als Mossos d’Esquadra i quan es van presentar, van trencar el cadenat i es van trobar tres gossos en molt males condicions. Un d’ells ja era mort, els altres dos supervivents literalment eren pell i ossos, extremadament bruts i espantats, en un espai tant fosc i petit que ni veien la llum del sol ni es podien moure gaire.

Els dos supervivents es van traslladar a una protectora de la zona que els hi va posar un nom per la nova vida que tot just començava: l’Hiroshi i laMisae. L’equip de la protectora sabia que tenia davant seu dos casos extrems en un estat més que lamentable, físicament desfets i anímicament anul·lats amb molt poques esperances de supervivència. Però van seguir lluitant per tirar-los endavant: analítiques, medicació, injeccions, cures de totes les ferides… La Misae i l’Hiroshi també van decidir seguir lluitant i intentar tirar endavant.

Una voluntària de la protectora, la Mònica, va començar a passejar a fora del recinte a la Misae, una gossa esquelètica i que caminava usant només les tres potes. La pota dreta posterior estava trencada i es va soldar malament en el maluc. “No anàvem massa lluny, però ella sempre estava disposada. A mig camí paràvem i li donava una mica de menjar,… i tornava al seu pati. Allí hi havia el seu company Hiroshi que no es deixava agafar”, recorda la Mònica.

Un dia, quan ja feia uns mesos que sortien a passejar totes dues, la Mònica va veure com l’Hiroshi s’alçava i movia la cua. Un sol cop. Només va durar un segon però la pista era clara: “M’estava dient: ‘vull sortir’”, explica la Mònica. A partir d’aquell dia, va començar a treure tots dos gossos, en dos torns. “Ell anava una mica més lent”. Segurament es tractava d’un gos que havia estat gran i fort, però que ara estava minvat a la mínima expressió, marcant tots els ossos i amb el pèl deslluït i pobre. “Tenia un caminar resignat i trist, amb el cap cot i la mirada al terra. Totes les forces que li quedaven les feia servir per mantenir-se amb vida”, diu la Mònica. Una altra parella, que visitava la protectora amb els seus dos fills, també treien a passejar pel pati de la infermeria els dos gossos, que tot i les noves atencions, no acabaven de guanyar pes.

La Mònica i el seu company van decidir endur-se’ls a casa. Tots dos perquè semblaven inseparables. La Protectora els va fer el contracte d’acollida, els van donar les instruccions i medicació per seguir el tractament a casa. La parella adoptant havia de fer-se càrrec del menjar. Els primer mesos van ser complicats perquè va costar trobar un pinso que els anés bé. Menjaven molt poquet i sovint. Tot i ser uns gossos acostumats a viure a l’exterior, sabien que havien de fer les seves necessitats al carrer i es comportaven sempre amb educació i respecte per tot, com si haguessin viscut a un pis tota la vida.

Malgrat tot, els dos gossos es troben sota tutela judicial, de manera que cal tenir una autorització per poder operar-los. “Aquesta situació ho dificulta i alenteix tot”, es queixa la Mònica. A més, és la protectora que ha de fer-se de totes les despeses, sense cap ajuda de l’administració. La medicació, les proves o les intervencions que ha calgut fer tant a la Misae com a l’Hiroshi són moltíssimes i, al final, la Mònica i la seva parella també se n’estan fent càrrec perquè la protectora no ho pot afrontar. I encara queden moltes intervencions pendents.

A poc a poc, amb una millor alimentació, amb carinyo i amb passejos a la muntanya, la Misae i el seu germà Hiroshi van començar a guanyar pes i van passar “de no moure’s, a fer el ventilador amb la cua”. En un sol mes la millora era espectacular. Amb el pas del temps, segons explica la Mònica, “van començar a mostrar efecte, a fer tombarelles i a jugar”. L’Hiroshi s’ha engreixat 25 kilos i la Misae 15. Tots dos segueixen resistint, amb l’ajuda de totes les bones persones que s’han anat trobant en aquesta nova etapa de la seva vida. Com a casa d’acollida, volen agrair la solidaritat d’amigues de lluita que han col·laborat econòmicament i d’amics que han estat des de l’inici disposats a donar un bon cop de mà. Als dos gossos, que per fi han conegut l’altra cara de la moneda, la de la bondat, també els queda pendent mantenir-se i seguir lluitant. Però als protagonistes d’aquesta història els ha costat molt arribar fins aquí i ningú es planteja rendir-se.

Fotos de l’Hiroshi i la Misae a l’actualitat (12/05/2020)

Hiroshi

Hiroshi i Misae

El conill europeu, una nova espècie en perill d’extinció

/0 Comentaris/a ,

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha publicat que el conill europeu (Oryctolagus cuniculus) es troba en perill d’extinció. La població d’aquest animal s’ha reduït en un 70% a Espanya. Així, el mamífer passa a formar part de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

La UICN reconeix que el conill europeu és una espècie que es troba en una situació de vulnerabilitat, ja que “la densitat d’aquests animals ha disminuït a Espanya, Portugal i França de manera considerable des de 2008”. És la primera vegada que aquesta espècie passa a estar en perill d’extinció, de fet, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la situació d’aquests conills és molt semblant a la del linx ibèric.

La reducció del nombre d’exemplars de conills europeus es deu a les contínues pandèmies que pateixen. Malalties com la mixomatosi o el hemorràgic víric són la causa de prop de el 90% de les defuncions d’aquest tipus d’animals. Una altra causa de mort està relacionada amb l’agricultura intensiva, responsable de variar l’hàbitat propi de la supervivència dels conills.

Cal tenir en compte que el conill europeu és molt important per a la supervivència de moltes espècies silvestres. Animals com el linx ibèric o l’àguila imperial s’alimenten dels conills que habiten a les muntanyes, als camps o als boscos.

Davant d’aquesta situació, el Fons Mundial per a la Naturalesa ha demanat a l’Ministeri per a la Transició Ecològica i a el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la posada en marxa d’un Grup de Treball per a la conservació conill europeu.

La història de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló

/0 Comentaris/a

Diversos barris de Barcelona, ​​i segur que de moltes altres ciutats, troben a faltar zones espaioses on les persones puguin sortir a passejar amb els seus gossos. Zones on els gossos puguin córrer i divertir-se sense molestar aquells transeünts que passegen tranquil·lament pel carrer. Aquest problema ja no existeix per als veïns del barri de la Bordeta, ja que ells mateixos s’han encarregat d’habilitar una àrea autogestionada per a gossos.

En el present mes d’octubre es compleixen quatre anys de l’origen de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló. Per aquella època, un grup d’unes quinze persones del barri de la Bordeta va tenir la iniciativa de crear un espai perquè els gossos puguessin córrer i jugar en llibertat, i així posar fi a les constants queixes dels veïns.

Els veïns originaris d’aquesta idea van haver de demanar permís a la coordinadora del territori de Can Batlló, a qui li van preguntar sobre la possibilitat de construir un terreny tancat per tal de poder disposar d’un espai exclusiu per a gossos. Després d’una sèrie de reunions, els veïns van aconseguir el seu objectiu i van disposar d’un terreny obsolet situat a Can Batlló al costat de la zona d’aparcaments lliures.

Així, aquest grup de veïns de la Bordeta va començar a reciclar palets de fusta amb els quals va habilitar un recinte d’uns 800 metres, una zona amb l’espai suficient perquè els gossos puguin estar en llibertat sense molestar a ningú.

Alejandro Barrera és una de les persones que cada dia va amb el seu gos a aquesta zona autogestionada i ens explica les principals característiques del territori habilitat pels veïns de la Bordeta. “És un lloc amb molt espai perquè els gossos puguin córrer. A més, l’espai disposa d’una font amb aigua, diferents jocs per als gossos, plantes de decoració, papereres per dipositar els excrements i també té espais d’ombra per els dies més calorosos”.

Els veïns ens expliquen també la feina que realitzen per mantenir el terreny de la millor manera possible: “Nosaltres mateixos som els encarregats de la neteja, manteniment i millores de la zona. Quan creiem oportú que alguna cosa ha de canviar, ens reunim i decidim els canvis entre tots”.

D’altra banda, els veïns de la Bordeta valoren l’espai per a gossos de Can Batlló com un punt de trobada social. “A l’àrea podem deixar sol el gos sense tenir por de que surti corrent al carrer o es pugui perdre. Alhora, és un punt de trobada diari amb un grup persones i amics”.

Finalment, els veïns de l’àrea autogestionada de Can Batlló recomanen aquest tipus d’espais autogestionats, ara bé, adverteixen de la necessitat d’una implicació per part de tots: “És important que hi hagi persones implicades amb l’espai. Entre totes les persones de l’àrea cal perfilar unes normes per a una convivència correcta i un bon manteniment de la zona”.