Fons Social AniCura: la iniciativa que ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms

/0 Comentaris/a ,

El Fons Social AniCura ha creat una iniciativa en què ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals de companyia i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms obligats a deixar la seva activitat laboral.

El coronavirus ha demostrat que a poc a poc evolucionem cap a una societat que es preocupa cada vegada més pel benestar dels animals. En plena època de pandèmia són moltes les persones i col·lectius que han aportat el seu granet de sorra de manera incondicional per garantir aliments i material sanitari per a tots ells. El Fons Social AniCura s’ha sumat a aquest moviment solidari i ha creat un fons social d’ajuda per a aquelles persones amb animals de companyia en situació econòmica vulnerable.

El fons, que compta amb una inversió inicial de 45.000 €, cobrirà fins a 500 € per animal de companyia de tractaments de medicina veterinària especialitzada com tractaments oncològics, cirurgies i proves diagnòstiques, entre d’altres. El ‘Fons Social AniCura’ pretén atendre els animals dels cuidadors que es trobin en situació de desocupació, ERTO o autònoms que hagin cessat la seva activitat a causa de la COVID-19.

“A AniCura volem donar suport a aquelles persones que estiguin passant per un moment complicat a causa dels efectes econòmics ocasionats pel coronavirus”, comenta Guillem Ruiz, Country Manager d’AniCura a Espanya. “Els animals són un membre més de la nostra família i volem ajudar a que puguin ser adequadament atesos, evitant abandonaments o eutanàsies”, afegeix el màxim responsable de AniCura a Espanya.

Com aplicar el ‘Fons Social AniCura’?

Les persones que vulguin beneficiar-se d’aquesta iniciativa han de fer-ho mitjançant el següent enllaç: https://www.anicura.es/fondo-social-anicura/

L’ajuda atendrà les persones a la següent situació:

Aturats: les persones que hagin perdut la feina o es trobin en situació d’atur han d’emplenar el formulari web i adjuntar el document acreditatiu de la situació actual d’atur.

Autònoms: els treballadors per compte propi també poden beneficiar-se d’aquesta iniciativa. S’ha d’emplenar el formulari web i adjuntar un document acreditatiu de la cessació de l’activitat.

ERTO: les persones que es trobin afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal han d’omplir el formulari i adjuntar un document acreditatiu d’aquesta situació emès per les autoritats.

17 centres veterinaris preparats per ajudar

Els hospitals i clíniques veterinàries AniCura que s’encarregaran d’oferir assistències veterinària a través del ‘Fons Social AniCura’ són:

  • Andalusia: AniCura Bahía de Málaga Referencia Veterinaria (Alhaurín de la Torre, Málaga) y AniCura Lepanto Referencia Veterinaria (Mairena del Aljarafe, Sevilla)
  • Astúries: AniCura Asturpet Hospital Veterinario (Gijón, Asturias) y AniCura Buenavista Hospital Veterinario (Oviedo, Asturias)
  • Catalunya: AniCura Vetamic Clínica Veterinaria (Cambrils, Tarragona), AniCura Arvivet Hospital Veterinario (Terrassa, Barcelona) y AniCura Vet’s Avinguda Hospital Veterinario (Sabadell, Barcelona)
  • Comunitat de Madrid: AniCura Velázquez Hospital Veterinario (Madrid)
  • Comunitat Valenciana: AniCura Marina Alta Centro Veterinario (Denia, Alicante), AniCura Marina Baixa Hospital Veterinario (Alfáz del Pí, Alicante), AniCura Valencia Sur Hospital Veterinario (Silla, Valencia), AniCura Aitana Hospital Veterinario (Mislata, Valencia) y AniCura Constitución Hospital Veterinario (Valencia)
  • Galícia: AniCura Abros Hospital Veterinario (Pereiro de Aguiar, Ourense)
  • Illes Canàries: AniCura Albea Hospital Veterinario (Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas)
  • Navarra: AniCura San Fermín Hospital Veterinario (Mutilva Alta, Navarra)
  • País Basc: AniCura Uribe Kosta Clínica Veterinaria (Sopela, Bizkaia)

¿Puc treure a passejar el gos durant el toc de queda?

/0 Comentaris/a ,

La nova restricció genera dubtes entre els amos dels gossos

La darrera restricció que ha ordenat el govern espanyol impedeix a les persones sortir de casa entre les 23 de la nit i les sis de la matinada. Tot i així, les diferents comunitats autònomes tenen la possibilitat d’avançar o ajornar una hora el toc de queda. Sigui com sigui, com acostuma a passar amb aquestes restriccions, s’han generat molts dubtes i un d’ells afecta directament a la nostra comunitat. ¿Podem treure a passejar el gos durant el confinament?

El text del decret diu que “es prohibeix la circulació de les persones entre les 23.00 i les 6.00. Durant aquestes hores, només es podrà circular per causes justificades”. Però, treure el gos és una causa justificada? Segons les excepcions del decret publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE), es podrà sortir tot i el toc de queda per anar i tornar de la feina, per alguna urgència hospitalària o per comprar algun medicament a una farmàcia (ha de ser la més propera) o per atendre persones grans o amb alguna necessitat especial que tinguin una urgència de nit. Malgrat tot, hi ha un altre article del decret que estableix que sí que es pot sortir “per causa de força major o situació de necessitat”. Tot i que el text no especifica si treure el gos a passejar es pot entendre com una força major, cal pensar que, si no es diu el contrari, s’aplica la mateix lògica que durant el passat confinament, és a dir, que sí que podem sortir a donar una volta amb els nostres animals domèstics.

Algunes comunitats, com és el cas de Catalunya, sí que s’han referit concretament a aquesta casuística. El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va dir que sí que es pot sortir a treure el gos de nit, però sempre que sigui a prop de casa i que es faci en aquest horari perquè no s’ha pogut fer abans per una causa major, com per exemple treballar. El gos només el podrà treure una sola persona i haurà de ser entre les 4 i les 6. Aquest horari està sobretot pensat per a les persones que marxen d’hora de casa per anar a treballar, però sembla no tenir en compte les que tornen tard de la feina, que hauran de matinar per poder treure el gos. Sallent va recordar que durant l’anterior confinament, els Mossos van detectar que moltes persones abusaven del dret a treure el gos i algunes exposaven arguments “poc creïbles”. Aquest cop seran més bel·ligerants.

En aquest sentit, l’administració va fer una crida a la responsabilitat de totes les persones per complir amb la nova restricció. Des d’Animalados, tot i no compartir que a Catalunya els gossos només es puguin treure entre les 4 i les 6 dins del toc de queda, també us volem emplaçar a complir la restricció i treure els gossos només si és necessari.

Quines són les cinc races de gos més intel·ligents?

/2 Comentaris/a ,

El rànquing fixat pel psicòleg Stanley Coren té cada cop més adeptes

Existeix un cert consens sobre quines són les races de gossos més intel·ligents del món. Tot i que l’estudi que les analitza va néixer amb tants defensors com detractors, amb el temps, el rànquing que va publicar l’any 2006 el professor de psicologia de la Universitat de Colúmbia Britànica de Vancouver Stanley Coren, va guanyant adeptes. Aquesta classificació apareix en el seu llibre La Inteligencia de los perros, traduït al castellà i publicat per Ediciones B. Per elaborar el rànquing es va tenir en compte la intel·ligència instintiva (és a dir, les habilitats del gos per desenvolupar les tasques per a les quals es va criar, com fer de pastor), la intel·ligència adaptativa (que es refereix a la capacitat dels gossos per resoldre reptes per sí sols) i la intel·ligència en el treball i la obediència (que és la capacitat de l’animal per aprendre dels éssers humans). Amb aquests tres criteris, Coren va determinar el rànquing. Des d’Animalados el considerem una mica esbiaixat perquè hi falta un tipus de gos que de ben segur ocuparia un lloc ben alt al rànquing: el gos petaner. Aquest tipus d’animals ja han demostrat que, gràcies a la diversitat genètica de la que gaudeixen a diferència dels gossos de raça, tenen una millor salut i una gran capacitat d’adaptació. Però Coren no els va tenir en compte alhora de fixar la seva classificació. Sigui com sigui, aquests són els cinc guanyadors:

 

Número 1. Border Collie

És una raça originària del Regne Unit de tamany mitjà-gran. Són animals forts, resistents i molt actius. Alegres i treballadors i molt observadors. Tenen una gran memòria i una alta capacitat per adaptar-se a les ordres dels humans. Se’ls considera pacífics i tolerants, molt carinyosos i molt dòcils. Es creu que aquesta raça va desembarcar a Escòcia procedent del nord d’Europa i que van ser els vikings qui els van portar. A Catalunya hi ha Border Collie coneguda per tothom: la Coloma. Aquesta gossa, que fins i tot apareix a la wikipèdia, està considerada la millor en les competicions de gossos pastors del Pirineu. El seu cuidador, Jordi Muxach, que com la Coloma, ja és mort, va fer famosa aquella ordre de Jau Coloma, jau!.

 

 

 

Número 2. Caniche

Per a moltes persones aquesta raça és un animal de companyia, però amaga un secret: en realitat és un gos de caça d’aigua. És un animal molt fidel, que estableix un lligam molt fort amb la família. Té una gran capacitat d’aprenentatge i un poderós equilibri mental. Originari de França, el Caniche és un gos que necessita fer molt exercici i molt tolerant amb els altres gossos o amb les persones que no coneix. La raça pot tenir tres tamanys diferents: el gegant (amb una creu d’entre 45 i 62 centímetres), mitjà o miniatura (també conegut com toy).

 

 

 

 

 

Número 3. Pastor Alemany

El tercer classificat és un dels gossos més populars a tot el món des de fa gairebé cent anys. Procedent de les regions de Turingia, Sajònia i Wurtemberg, el Pastor Alemany es va crear l’any 1899 a partir de l’encreuament de diferents races de gos pastor. Va ser el capità Max von Stephanitz qui va posar les bases per desenvolupar aquesta raça. Es tracta de gossos molt equilibrats, forts, actius i molt vinculats a l’amo. És una animal molt actiu mentalment i física i necessita exercici constant. Se’l considera molt adient per viure amb família i com a gos vigilant i, evidentment, com a gos pastor, encara que avui dia ja no desenvolupi tant aquesta tasca. De fet, els Pastors Alemanys aporten a l’home moltíssimes funcions: gos policia, vigilant, pastor, gos pigall, localitzador de persones desaparegudes…

 

 

 

Número 4. Golden Retriever

El caràcter d’aquest gos l’ha convertit en un dels més estimats: és molt sociable, simpàtic, intel·ligent i actiu. És ideal per a famílies, per nens, per persones grans i per tothom qui vulgui gaudir de la seva companyia. Originari del Regne Unit, el Golden Retriever és un gos de caça, encara que actualment sigui un gos de companyia o de servei (gos de teràpia, detector de persones, pigall…). Té una alta adaptabilitat i se’l considera molt bondadós, carinyós, entregat i confiat.

 

 

 

Número 5. El Dóberman

 

Aquesta raça també procedeix d’Alemanya i la va crear Karl Friederich Louis Dobermann, un cobrador d’impostos que volia sentir-se més segur mentre feia la seva feina. La raça es va crear per protegir les cases de possibles lladres. Té una presència imponent. És musculós i fort, elegant i noble. És actiu i dinàmic i necessita fer molt exercici. També és un gos valent i orgullós, obedient i molt fidel. Malgrat la seva aparença, és un gos que no acostuma a barallar-se amb altres gossos i que tolera bé les persones desconegudes.

La Orotava esterilitza a més d’un centenar de gats forals amb el projecte CER

/0 Comentaris/a ,

Els voluntaris del projecte han capturat a més de cent gats per a la seva identificació, esterilització i el seu posterior retorn a la colònia felina.

L’Ajuntament de La Orotava, a través de la regidoria de Sanitat, continua aquest any amb el  Projecte CER (captura, esterilització i retorn) per garantir el control de les colònies felines del municipi tenerifenc. L’objectiu d’aquest projecte no és altre que “reduir la multiplicació descontrolada dels gats de carrer, evitar la superpoblació, alimentar-los de forma correcta i millorar la qualitat de vida dels felins”, apunta la regidora de Sanitat Yayi García.

Segons ha informat l’Ajuntament de La Orotava, els voluntaris que treballen en el Projecte CES capturen als felins amb gàbies trampes i es traslladen a centres veterinaris per a la seva esterilització i, posteriorment, deixen anar els animals en la seva colònia d’origen. A més, els gats són desparasitats i identificats amb una osca a l’orella. D’aquesta manera, es porta a terme un permanent control de la colònia vigilant la incorporació de nous membres, que també han de ser capturats i esterilitzats.

El mètode CER és l’únic reconegut internacionalment com ètic i eficaç per al control de les superpoblació dels gats de carrer. Els felins que viuen als carrers s’han convertit en un problema per als municipis, ja que són molts els animals que són abandonats a les vies públiques, i això implica un perill per a la seguretat viària, perill per a la fauna silvestre o risc per malalties a persones o a altres animals. Amb el cas dels gatets es solen crear colònies i cal portar un control sobre les mateixes.

El projecte CER a La Orotava compta amb la col·laboració de voluntaris que duen a terme la captura de tots els gats per la seva identificació, esterilització i posterior retorn a la colònia d’origen. Aquest treball també compta amb el suport d’associacions animalistes vinculades a aquesta matèria. Des de la posada en marxa del projecte ja s’han pogut esterilitzar un centenar de felins.

Des de l’Àrea de Sanitat de La Orotava s’està treballant per facilitar un carnet d’alimentador de colònies al municipi, així com donar coneixement de l’Ordenança Municipal que contempla la presència de colònies controlades. Tot aquell que vulgui registrar-se com a voluntari o alimentador pot posar-se en contacte amb l’ajuntament al telèfon 922 32 44 44 extensió 2219.

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

/0 Comentaris/a ,

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.