Gossos rescatats que vetllen per tu

 

La companyia d’assegurances llança una campanya de promoció de l’adopció finançant l’educació dels gossos que busquen llar. Recollint l’antiga idea del gos com a protector de la llar i la família, el que fa Generali Seguros és subratllar i afavorir aquest talent amb la intenció que uns súpergossos trobin súper famílies. La campanya compta amb una simpàtica i atractiva imatge i involucra a educadors i professionals del món caní.

No és possible obtenir dades fiables sobre l’abandonament de gossos a Espanya. Les xifres de la Fundació Affinity en el seu informe periòdic parlen de 16 gossos abandonats per hora. Analitzant exhaustivament l’origen de la informació tenim elements per creure que hi ha molts més.

És cada vegada més habitual que ciutadans particulars no acudeixin a protectores després de la trobar un o més gossos abandonats. Habitualment el procediment exigeix ​​que davant un animal extraviat es demani el favor a un veterinari o un policia local que esbrini si aquest porta xip. Malauradament encara és una minoria la de gossos i gats que porten aquest implant que facilita la identificació de l’individu i del seu propietari.

És encara més reduït el grup en què les dades que guarden els registres autonòmics i locals estan actualitzats, és a dir, que estiguin xipats però els propietaris no hagin notificat el canvi de telèfon o domicili. Fins i tot pot haver-hi casos en els quals s’ha cedit informalment a l’animal.

Encara que des Animalados creiem que no hem d’adoptar un gos “per a un fi” en concret, sinó perquè volem i desitgem que sigui un membre més de la família, creiem que la iniciativa pot ajudar a molts animals a trobar una llar i visibilitzar la seva situació.

LINK a la campanya

 

Emma Infante

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

Les conseqüències dels petards i les revetlles

 

Des d’Animalados hem volgut recollir les experiències de la nit de Sant Joan, i dels dies previs i posteriors, de diferents animals. Pensem que aquest patiment i el fet de posar la seva vida en perill és completament innecessari i anacrònic en els temps en els que estem. La pirotècnia hauria d’estar com a mínim regulada, sino prohibida, donats els riscs que comporta, tant pels animals i els boscos, com per les pròpies persones. A continuació us oferim els testimonis dels qui ho han patit i han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.

 

Sílvia Serra, Presidenta de l’SPAM (Societat Protectora d’Animals de Mataró) ens explica que “tant el Sant Joan com la Festa Major de Mataró són un malson pels animals“. En aquests dies els han arribat 15 gossos, dels quals només 4 anaven identificats i han pogut tornar amb els seus propietaris. En paraules de Serra “Juny és un moment molt dolent per que arribin animals al refugi, ja que a l’estiu és quan més abandonaments hi ha i menys adopcions es fan”. A més destaca que la ubicació del refugi al costat mateix de la platja ha fet que s’incrementés exponencialment el nivell de soroll que han de patir els animals.

Des d’APAEC (Associació per la Protecció dels Animals Exòtics de Catalunya), Tere Rodríguez ens explicava com havien sortir el matí després de la revetlla a buscar animals ferits pels parcs, com fan cada any. De la seva batuda al Parc del Palau Falguera de Sant Feliu van recollir 6 ocells morts i 4 de vius però ferits, que van portar al Centre de Rescat Torrefarrussa. ¿Us imagineu l’infern de foc i soroll que han de patir els ocells i altres petits animals? ¿El pànic que han de passar al veure com es cremen els seus nius? Us oferim imatges d’un dels que va sobreviure i d’uns arbres de la plaça Massanas a Virrei Amat.

Per la seva part Yolanda Van Amesforr, de Gats de Gràcia, ens comenta que “els gats estaven aterroritzats i amagats. En una de les colònies no van menjar en dos dies”. Pànic compartit per tots els felins que viuen a colònies properes a centres urbans, com ens deia Magda Giol de Barcelona Gat i Gos.Des d’una altra colònia, que no han volgut dir la seva ubicació per por a represàlies cap als seus gats, ens han enviat aquestes imatges. Per sort cap gat ha resultat ferit, però de miracle, com podreu veure.

Quan hem preguntat a les companyes d’Udols, Associació pel Benestar del Gos Urbà, ens han dit que tenien molts casos de gent que necessitava la seva ajuda com a educadores per intentar fer més passables aquests dies de festa. Carme Llusa, propietària de la Chispa, és una d’aquestes persones que ha necessitat els consells d’Udols. Ens explicava sobre la gosseta que “a casa li poso un mocador al cap i la samarreta anti-ansietat i va fent. Però no es separa de nosaltres. Pot estar sense fer pipi des de les 8 de la nit fins la matinada. No vol sortir del portal”. El cas de la Chispa ja és prou culpidor, però hi ha gossos que han quedat paralitzats de la por o han sofert un atac de cor.

Com ja hem dit al principi de l’article, és necessari tot aquest patiment? Celebrar una festa hauria de ser quelcom bonic, que no causés danys ni por a ningú. Una nit de celebració no ha de ser una nit d’angoixa.

Les xifres també parlen per elles mateixes quan preguntem als veterinaris. Des de la Clínica Veterinària Animàlia Barcelona, en David Pumarola, el seu director, ens explica que tant en els dies previs com a la mateixa nit de Sant Joan es van rebre més de cent trucades relacionades amb la por als petards. Alguns animals van haver de recòrrer a medicació tranquilitzant donat l’alt nivell d’angoixa.

Per sort, hi ha municipis que han posat per endavant el benestar i la seguretat de tots els seus residents, humans o animals, i la seguretat del bosc que tenen al voltant. A Bigues i Riells s’han prohibit enguany els petards i les fogueres.

Hem volgut preguntar a l’ajuntament quina és la seva valoració sobre la mesura. Aurora León, d’Alcaldia i Protocol, ens ha dit que “la reacció dels veïns davant del ban va ser, en general, positiva. La gent està molt conscienciada amb els incendis que va patir la comarca al 1994 i que va afectar directament a Bigues i Riells. Ara fa 2 anys es van commemorar els incendis i les riuades del 94 i suposem que encara està molt present. La tarda de la revetlla va ser tranquil·la i per la nit si es van sentir petards però molts menys que altres anys.” Aplaudim la iniciativa i també fem palés que la prohibició ha estat ben acceptada per la seva població.

Un altre Sant Joan, unes altres festes, són possibles. A l’època en la que vivim i en la que gaudim de tantes novetats tecnològiques, no seria fantàstic poder gaudir de la llum i el color, sense el foc ni el soroll, sense la por ni el patiment?

 

Sílvia Esteve

Foto de portada de Maria Lluïsa Gispert

Ni a Calafell, ni en lloc, es pot permetre el maltractament animal

 

Albert Sabater d’ADIPAC Associació per la defensa i Protecció dels Animals de Calafell ens explica l’alarma que s’ha creat a través de la difusió d’unes colpidores imatges de gossos en un clar estat de maltractament (inclús algun cadàver). La foto de l’animal mort ha revolucionat les xarxes i l’alcalde Ramón Ferrer ha promès una actuació definitiva per la setmana que ve.

 

Què ha passat a Calafell amb el cas dels gossos?

S’ha trobat a Calafell un terreny privat amb mes de 25 gossos en mal estat, un d’ells mort en circumstàncies no aclarides. Aquest gossos són de diferents caçadors que els tenen anxovats en unes gàbies, sense cap atenció de cap mena. Per no disposar, no disposen ni de menjar i l’aigua es calenta, plena de microorganismes i verda degut a les llargues hores d’exposició al sol.

Des de quan passa això?

Fa molts anys que es denúncia aquesta situació. De fet s’han fet tres avisos per comunicar aquesta situació, pero mai s’actua. El cas s’ha anat arxivant, el que ha generat dubtes i malestar sobre aquest silenci administratiu.

 

Qui són els responsables al teu parer?

Al nostre parer els responsables són clarament els caçadors que utilitzen aquests pobres animals pels seus fins. Aquests gossos passen a l’oblit quan acaba la temporada de caça, com si d’un cotxe vell es tractés.

Quina és la postura de l’Ajuntament?

L’Ajuntament com sempre ha fet, estigui qui estigui al govern, s’ha rentat les mans al·legant que es competència de la Generalitat i que no hi poden fer res. Aquest cas ha de permetre prendre consciència de que no es poden ignorar els fets ni tolerar el maltractament animal, faci qui el faci.

Com ho veuen els veïns?

En aquest cas no hi ha problema de veïns, ja que es una parcel·la aïllada en mig de la muntanya, l’edifici més proper és una planta de residus.

Quina solució es proposa?

S’està estudiant a nivell administratiu. Possiblement la prohibició de tenir tants animals tancats (cosa que la llei diu clarament) i una multa administrativa que pot quedar en no res. El problema serà el destí dels 24 gossos restants, mal nodrits, amb nafres per tot arreu, puces, malalts, etc.

Parlem ara de gats, quina és la seva situació al municipi? també pateixen?

Els gats també pateixen pels carrers de Calafell. Molts d’ells són enverinats, assassinats a perdigonades, penjats, etc. Alguns veïns es creuen amb la impunitat de poder matar-los. Tenim la sort que alguns veïns es dediquen a salvar, cuidar i mantenir aquests pobres animals posant diners de la seva butxaca i temps que no tenen. Molts sacrifiquen vacances per no deixar gats desemparats. No poden marxar, doncs ningú cuidaria d’ells.

Teniu implementat el CES?

Segons l’Ajuntament si. A Calafell hi ha milers de gats pels carrers, i només hi ha un noi que captura. Agafa un gat que porta a esterilitzar i retorna. A continuació un altre i després un altre. És un ritme molt lent i molts gats per una sola persona, el que fa que el nombre de gats de carrer creixi exponencialment d’una forma exagerada. Un treballador és totalment insuficient.

S’ha aprovat una nova normativa al municipi, què en destacaries?

Fa uns mesos es va aprovar una nova ordenança molt esperançadora, però a dia d’avui encara no s’ha fet efectiva. Igualment aquesta nova ordenança no servirà de res si l’administració no es deixa assessorar i ajudar per qui de debò coneix els animals: les associacions animalistes de la zona, que saben com tractar aquests animals i com crear la simbiosi perfecta entre ells i la ciutadania. L’administració sap molt de lleis, però el carrer no es pot regular des d’un despatx. Si no es deixen ajudar serà un fracàs i empitjorarà la situació.

Veieu solució immediata a la situació?

Per desgràcia no. I justament és per aquest motiu de no escoltar a la ciutadania. Una cosa és la teoria i altra ben diferent, la pràctica.

 

Entrevista d’Emma Infante a Albert Sabater d’ADIPAC

 

El silenci entra al zoo de Barcelona

 

El passat 21 de juny es va aprovar per unanimitat una proposició per respectar el silenci al Zoo de Barcelona. Jordi Corones, regidor republicà, va argumentar contra el perjudici que provoca el soroll en els animals residents al zoo, demanant que s’apliquin les mesures necessàries per garantir el benestar dels animals el més aviat possible.

El regidor va apuntar que haver de demanar que es minimitzi el patiment dels animals eliminant els sorolls, majoritàriament injustificats, no hauria de ser necessari “perquè el benestar animal no admet peròs“.

El Comissionat Frederic Ximeno va avançar que per a setembre es farà la presentació del pla estratègic per al Zoo de Barcelona. La transformació del Zoo està sent demanada des de diversos àmbits ciutadans i polítics, constituint el tema estrella del Consell de Convivència i Protecció dels Animals.

La comissió creada per tractar el futur del zoo sovint ha estat l’escenari on s’ha denunciat la contaminació acústica al recinte, provocada tant per activitats comercials com de manteniment. De la mateixa manera, la mesura demanarà als futurs visitants incorporar “la cultura del silenci” a les seves visites.

Emma Infante