Confirmat un cas de virus del Nil occidental en un cavall a Catalunya

El poltre que pateix el virus del Nil occidental està ubicat a Amposta i no presenta cap símptoma de la malaltia.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha confirmat que el 4 de setembre es va detectar un cas de virus del Nil occidental en un èquid a Amposta. L’animal, que no presenta cap símptoma i ha presentat anticossos enfront el virus, ja ha estat aïllat. Segons informa el mateix Departament d’Agricultura, el poltre s’hauria infectat a la zona del Montsià, territori on va romandre l’animal durant les darreres setmanes.

El cas del poltre d’Amposta va ser detectat pel programa de vigilància del virus del Nil occidental en animals que duu a terme el Servei de Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació i l’IRTA, en coordinació amb el Departament de Salut. L’observació dels èquids i dels ocells és important per poder detectar el virus i les seves àrees de risc.

Després de detectar el primer focus en èquids a Catalunya, el Departament d’Agricultura ha posat en marxa el Programa d’alerta, prevenció y control del virus del Nil occidental en hostes animals per reforçar la vigilància a zones properes del focus a partir d’un disseny de mostreig elaborat per la unitat d’epidemiologia de l’IRTA-CReSA.

El virus del Nil occidental no es transmet de persona a persona, sinó per picades de mosquits que prèviament han picat un animal infectat, per tant, el mosquit és l’animal transmissor. El procés més comú és que un mosquit infectat per una au transmeti el virus als èquids i als humans. Així, l’expansió es produeix sempre de les aus cap als animals o de les aus cap als humans.

Els principals símptomes del virus del Nil occidental són febre, mal de cap, mal de coll, falta d’apetit, dolors musculars, vòmits i diarrea. El virus també pot causar la meningoencefalitis, una infecció del sistema nerviós central que inflama de manera mixta a la meninge i l’encèfal en el cervell. Recordem que, fins al moment, no existeix cap vacuna ni tractament per poder tractar el virus.

Castella-la Manxa es declara lliure de circs amb animals salvatges

Amb la prohibició dels circs amb animals salvatges a Castella-la Manxa ja són onze les comunitats autònomes, a més la ciutat autònoma de Ceuta, que no permeten aquest tipus d’espectacles.

Les Corts de Castella-la Manxa han aprovat la nova Llei de Protecció Animal, una legislació que prohibeix els espectacles amb animals salvatges. Aquesta Proposició de Llei ha comptat amb el suport del Partit Socialista i Ciutadans, mentre que el Partit Popular s’ha abstingut.

La prohibició dels circs amb animals salvatges a Castella-la Manxa s’ha pogut fer efectiva gràcies a la feina incansable de Infocircos. La coalició formada per les entitats de protecció animal i fauna salvatge ANDA, AnimaNaturalis, Born Free Foundation, FAADA i AAP Primadomus ha estat clau en la decisió final dels grups parlamentaris de les Corts.

Amb Castella-la Manxa són ja 11 les comunitats autònomes, a més de Ceuta, que s’han declarat lliure de circs amb animals salvatges. Segons ha publicat Infocircos un 77,6% de la població espanyola viu sense l’existència d’aquest tipus d’espectacles. Cal tenir en compte que en les sis comunitats autònomes on encara es celebren aquestes cruels activitats hi ha municipis que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges.

Catalunya, la Rioja, Illes Balears, Aragó, la Comunitat Valenciana, Astúries, Regió de Múrcia Extremadura, Galícia, Navarra, Ceuta i ara Castella-la Manxa són els territoris lliures de circs amb animals. Des Infocircos s’anima a les sis comunitats autònomes restants a que se sumin a aquesta prohibició per poder eradicar tots els espectacles amb animals salvatges a Espanya.

Espanya vota a favor de la restricció de l’ús de plom als aiguamolls

La modificació del Reglament REACH podria significar el final de la caça en moltes zones d’Espanya

Els animals i el medi ambient en general estan d’enhorabona. El passat dijous 3 de setembre el Comitè de l’Agència de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) va aprovar, després de la votació dels Estats membres de la Comissió Europea, la restricció de l’ús de plom en aiguamolls. Un decisió que ha comptat amb el suport d’Espanya i del seu Ministeri per Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

El nou Reglament REACH (Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques) sancionarà aquells caçadors que portin amb si un cartutx de munició de plom i es trobi a menys de 100 metres d’una zona humida. L’objectiu principal d’aquesta mesura és acabar amb la mort anual d’entre 400.000 i 1.500.000 d’aus aquàtiques per la intoxicació causada pel plom en tolls, segons les dades compartides per la ECHA.

La votació ha estat aprovada després de quatre intents en el que va d’any i ha comptat amb els vots a favor de la majoria dels països membres de la Unió Europea. Tan sols Hongria, Eslovàquia, Finlàndia Malta i la República Txeca s’han mostrat en contra, mentre que Estònia, Letònia, Lituània i Bulgària s’han abstingut en la votació.

La definició d’aiguamoll a tenir en compte de cara a aquesta modificació del reglament és la que recull el Conveni Ramsar, un acord internacional que promou la conservació i l’ús racional dels aiguamolls. Així, la definició oficial diu que tota superfície coberta temporalment d’aigua superior a un metre quadrat és una zona humida. Una teoria que provocarà que la caça sigui inviable en moltes zones Espanya.

La Reial Federació Espanyola de Caça s’ha mostrat en contra d’aquesta modificació del Reglament REACH. Una variació de la norma que el col·lectiu de l’activitat cinegètica considera que “viola els drets fonamentals dels caçadors, com la presumpció d’innocència i estima que un bassal és un aiguamoll, el que posa en escac a la caça en moltes zones d’Espanya”.

El President de Catalunya mostra el seu suport als caçadors catalans

El President de la Generalitat ha mostrat el seu suport total a l’activitat cinegètica mitjançant una carta adreçada al president de la Federació Catalana de Caça.

Segons ha informat la revista Jara y Sedal, el President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha mostrat el seu suport total al sector cinegètic català. Torra s’ha mostrat a favor de les voluntats de la Federació Catalana de Caça, els quals van exigir la derogació de la nova normativa de sancions establertes en la Llei 5/2020 del passat 15 de maig mitjançant una carta.

En aquesta carta, el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, denunciava curiosament el furtivisme i el maltractament animal i demanava a la Generalitat l’erradicació d’una bateria de mesures imposades en la Llei 5/2020 que impossibilitaven la pràctica de l’activitat cinegètica a Catalunya.

Aquest és el contingut íntegre de la carta que ha enviat Quim Torra en resposta a les exigències del president de la Federació Catalana de Caça Sergi Sánchez:

“Estimado señor Sánchez. He leído con detalle su escrito en el que me manifiesta una serie de preocupaciones relacionadas con tu actividad y, sobre todo, con las últimas modificaciones legislativas. En primer lugar, quiero manifestaros que mi apoyo personal y del Gobierno con relación a su actividad.

Entre las muchas tareas que realizan, hay una que a menudo es poco conocida y públicamente como es el servicio público que prestáis. Las especies cinegéticas han incrementado de forma notable sus poblaciones, por lo menos en una parte importante de ellas, generando cada vez más problemas a la sociedad, sobre todo en cuanto a la accidentalidad vial, con daños y perjuicios a la actividad agraria e, indirectamente, en la transmisión de enfermedades a las personas y los animales domésticos.

Su tarea de colaboración incondicional en el control de estos animales y Ia prevención de sus efectos merece todo nuestro reconocimiento y así lo queremos expresar con esta carta, pero también por la labor que desarrolla en el mantenimiento de una actividad tan tradicional en nuestro país corno la que profesáis.

Me he interesado por los temas que me pedís ante la consellera de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación, y del consejero de Territorio y Sostenibilidad. Las leyes que ha aprobado cada departamento de Cataluña en ningún caso han tenido voluntad de perjudicar la actividad de la caza. En el primer caso, se trata de un régimen sancionador que estaba durante 50 años sin actualizar y que, consiguientemente, había perdido cualquier efecto disuasorio, mientras que el segundo caso, se han actualizado las sanciones en materia de protección de los animales y tenencia de perros potencialmente peligrosos para reforzar también el efecto disuasorio que cualquier régimen sancionador debe disponer. Pero, repito, en ningún caso se pretende perjudicar al colectivo de cazadores que representa.

Es más, tal y como tiene conocimiento, ambos departamentos se han puesto en contacto con tu institución para dotar de mayor seguridad jurídica a este colectivo y modificar el régimen de infracciones existentes y modular, en caso de que sea necesario, aquellas que hayan podido quedar desproporcionadas con el nuevo régimen sancionador.

Son lógicamente dos ámbitos muy diferentes, pero me han podido explicar la situación actual, que sus aspiraciones se han ido concretando, y que están trabajando para que sus preocupaciones dejen de serlo de cara a las próximas semanas. Sé que están haciendo un buen trabajo y que en breve podrá comprobar los resultados del mismo.

Como conclusión, confirmaros que están realizando los trabajos que se han ido acordando con los diferentes representantes de los dos departamentos, que existe un escenario que hace posibles las soluciones y que dejan de existir las razones para su preocupación, y que siempre tendrá el apoyo y reconocimiento por parte de esta Presidencia.

Atentamente,

Quim Torra i Pla”

Neixen 40 cries de tortuga careta en una nit a Barcelona

Mai fins ara s’havia trobat un niu d’aquesta espècie a una platja de la ciutat

Un total de 40 cries han nascut al niu de tortuga careta (Caretta caretta) de la platja de la Mar Bella, a la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 32 s’han deixat anar al mar un cop examinades i les 8 restants s’han traslladat a la Fundació CRAM per a la seva cria en captivitat. Sumats als 5 naixements d’ahir, ja només queden 15 ous per eclosionar. S’espera que ho facin al llarg del dia d’avui, si es mantenen les condicions de llum escassa, o durant la propera nit, segons informa en un comunicat de la Fundació CRAM.

Es tracta del primer cop que una tortuga careta fa la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, i també va ser el primer dels quatre nius localitzats enguany a Catalunya des que el passat 1 de juny va començar la temporada de nidificació d’aquesta espècie.

El niu de Barcelona es va localitzar la nit del 15 al 16 de juliol, després que el dimarts 14 de juliol es veiés una tortuga per la zona. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i de la Fundació CRAM, juntament amb investigadores especialistes en tortugues, es van desplaçar a l’indret per avaluar les condicions del niu i procedir a la seva obertura. Dels 77 ous que contenia, 17 es van traslladar a les instal·lacions del CRAM per a la incubació artificial i es troben també a punt d’eclosionar.

Els altres 60 ous es van deixar a la platja, tot i que el niu es va traslladar uns metres terra endins per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona es va delimitar amb una tanca perimetral i ha estat vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nit de dijous a divendres van néixer les primeres 5 cries, que es van traslladar al CRAM després de ser examinades.

Segona nit de naixements
Les tortugues careta neixen durant les hores de foscor i en nits successives. Així, aquesta passada nit han eclosionat 40 ous. Per tal que la pluja i el mal temps que es preveia no comprometés l’èxit de la posta, es va recobrir el niu en la seva totalitat, per impermeabilitzar-lo i permetre també el treball del personal científic, tècnic i veterinari del CRAM i de la Universitat de Vic, amb la col·laboració dels treballadors de la Base Nàutica propera i de les persones voluntàries que vigilen el niu.

Les tortugues han estat examinades una per una a mesura que naixien i s’ha avaluat el seu pes, dimensió, estat de mobilitat i formació de la closca. Fruit d’aquest examen, 32 s’han deixat anar al mar cap a les 6 del matí, un cop ha millorat la situació de fort onatge que s’havia vingut produint durant la nit. Les altres 8 s’han traslladat al CRAM.

Animalados

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

De nit i sense soroll
Les tortugues careta solen néixer durant la nit, aproximadament entre les 20 i les 9 hores, en funció de les condicions de foscor, i durant nits successives. No es descarta que també neixin al llarg del dia d’avui, tenint en compte la poca claror derivada de les condicions meteorològiques. Si diumenge al matí no han eclosionat els 15 ous que queden al niu, s’obrirà per localitzar les cries que necessitin ajuda per acabar de sortir-ne. Per tal d’assegurar les màximes probabilitats d’èxit de l’eclosió, el niu continuarà sota vigilància les 24 hores fins que hagin nascut totes les cries, i es demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona, per garantir la seva tranquil·litat. En cas de trobar-se a les proximitats, cal no fer sorolls forts, no cridar, no fer servir el flaix o la llanterna dels mòbils i no deixar atansar-se als gossos.

Per incrementar les possibilitats de supervivència del primer niu identificat a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha impulsat un protocol de condicionament de l’indret de la posta. Així, s’ha rodejat el niu amb una tanca i s’ha garantit la foscor nocturna apagant l’enllumenat proper. Igualment, ha impulsat la formació d’una xarxa de voluntariat que ha fet torns de vigilància les 24 hores. Així, més de 1.500 persones, coordinades per l’equipament d’educació ambiental El Centre de la Platja, han assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació. Entre les entitats que han aportat persones voluntàries hi ha Anel·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja.

Un fenomen en auge

El niu de Barcelona és un dels quatre que, de moment, s’han localitzat a tot Catalunya des que l’1 de juny va començar la temporada de nidificació de la tortuga careta, que s’estén fins a finals d’octubre. Els altres nius s’han trobat a Vila-seca (2 de la mateixa mare) i a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu. D’aquesta manera, i quan encara no ha finalitzat la temporada de posta, ja s’ha igualat el rècord de nidificació d’aquesta espècie, que es va registrar el 2018.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

Col·laboració ciutadana

Atès aquesta coincidència de la temporada de nidificació amb la de bany, la col·laboració ciutadana és imprescindible per incrementar l’èxit reproductiu de les tortugues careta. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. Tampoc es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus o llanternes per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.