Els tres últims dofins de Barcelona s’han traslladat a Atenes

/0 Comentaris/a

El trasllat dels tres dofins compleix un mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que va ratificar el 2018 que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat.

Els tres dofins que quedaven al Zoo de Barcelona, el Nuik, el Tumay i el Blau s’han traslladat a l’Attica Zoological Park d’Atenes, la que serà la seva nova llar. El trasllat s’ha realitzat en un avió de càrrega especial preparat i condicionat per l’ocasió, seguint les màximes garanties de seguretat i benestar animal. D’aquesta manera, es compleix el mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix als dofins unes millors instal·lacions on podran mantenir les seves condicions i el seu benestar.

El vol ha tingut lloc el 19 de juliol, després d’un ajornament causat pel coronavirus. Durant el trasllat, els dofins han estat acompanyats en tot moment per l’equip de cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona. Una vegada arribats al destí, els animals han estat allotjats a unes piscines d’aclimatació on descansaran fins a la unió amb la resta de dofins. En els dies vinents, els especialistes de l’Attica Zoological Park, conjuntament amb els del Zoo, treballaran plegats per tal d’adaptar els animals a la seva nova llar i determinar com serà la unió amb els seus futurs companys de grup.

La decisió del trasllat va tenir lloc el 2016, quan davant les conclusions d’un grup d’experts sobre el futur del Zoo es va prendre l’acord polític segons el qual no s’ampliaria ni es construiria un nou delfinari del Zoo de Barcelona, i es buscaria un nou destí pels dofins que hi vivien. Aquell mateix any, dos dels dofins, la Leia i el Kuni, van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València, on s’han adaptat perfectament i estan integrats amb el grup.

El 27 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va ratificar, definitivament, que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat. Davant aquesta decisió, el Zoo de Barcelona va contactar amb l’EAZA (Associació Europea de Zoo i Aquaris), per buscar un destí que garantís unes bones instal·lacions pel maneig del grup i, sobretot, el màxim benestar dels animals. Ha estat una tasca difícil i ha calgut descartar algunes opcions que no complien totes les garanties, fins que finalment s’han pogut traslladar a Atenes.

El Nuik, el Tumay i el Blau són els 3 últims dofins que han viscut a Barcelona. El Blau, de 21 anys, era el mascle més gran i el dominant del grup, amb un caràcter conciliador i pacient. El Tumay, amb 17 anys, és el seu germà, i té un caràcter més inquiet, mostrant curiositat davant les noves situacions. Per últim, el Nuik era el benjamí del grup, amb 7 anys, fill del Blau i l’Anak, que era la matriarca del grup.

Les instal·lacions del Zoo de Barcelona on vivien els dofins, l’Aquarama, en un futur allotjaràn una reserva de maneig, un espai d’estada provisional per tenir cura de diferents animals del Zoo. Pel que fa al Delfinari es conservarà la part inferior, el vas soterrat, que servirà de dipòsit per a aigua freàtica per a l’ús en reg i neteja. A la part superior es construirà un equipament que acollirà activitats divulgadores i educatives.

El Nuik, el Tumay i el Blau

Sanitat ordena el sacrifici de 92.700 visons a Aragó per un brot de coronavirus

/0 Comentaris/a

Aragó sacrificarà a 92.700 exemplars de visó d’una explotació de Terol al detectar transmissió comunitària de coronavirus entre els animals.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó ha ordenat el sacrifici de 92.700 visons criats per l’empresa Secapiel en una explotació ubicada al municipi de la Puebla de Valverde, a Terol. La decisió l’ha comunicat Joaquín Olona, ​​Conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó, en una roda de premsa celebrada durant el matí del dijous 16 de juliol.

La decisió arriba després que les autoritats sanitàries detectessin transmissió comunitària de virus entre els visons. A més del contagi dels animals, set empleats de l’explotació també van donar positiu el passat mes de maig, per la qual cosa el Govern d’Aragó no descarta una possible transmissió de virus entre humans i animals o viceversa.

El conseller Joaquim Olona ha assegurat que: “Abans de prendre una decisió tan dràstica com el sacrifici dels animals, que suposa un greu perjudici econòmic, el Departament ha realitzat quatre tests als visons en els quals es mostra un augment clar dels contagis. En l’últim test realitzat durant el 7 de juliol, el resultat confirma 78 positius de 90, és a dir, el 86,67% de la mostra aleatòria. Per tant, es confirma una transmissió comunitària”.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient ha aclarit que: “Els visons no han presentat un comportament anòmal en aquest temps, ni s’ha produït un increment en la mortalitat natural d’aquest animal. Tampoc s’han observat signes aparents de cap patologia, però tenim la certesa que el virus està present i s’està produint una transmissió. Per aquest motiu, hem decidit eliminar qualsevol risc”.

La Direcció General de Qualitat i Sanitat Alimentària ja va procedir a la immobilització cautelar de la granja el passat 22 de maig, quan els set treballadors de l’explotació de Terol van donar positiu per la Covid-19. Tal com ha explicat Joaquim Olona: “Des de llavors s’ha estat realitzant un seguiment als animals i no s’ha permès l’entrada ni sortida no només dels animals, sinó també dels seus productes o de qualsevol altre tipus de material de l’explotació”.

El conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó també ha detallat que: “Es va comprovar des del primer moment que l’empresa complia amb tots els requeriments en matèria de sanitat animal i se li va comunicar, a més de la immobilització cautelar, les mesures relacionades amb la seguretat a seguir, condicions que ens consta que s’ha anat complint”.

El mateix Govern d’Aragó, amb l’ajuda de l’empresa pública Sarga, s’encarregarà del sacrifici dels 92.700 visons. D’altra banda, el conseller Joaquim Olona ha reconegut que s’ha d’indemnitzar a l’empresa propietària de l’explotació a causa del sacrifici obligatori dels animals.

Una tortuga babaua pon ous per primera vegada en una platja de Barcelona

/0 Comentaris/a ,

Una tortuga babaua ha fet un niu amb setanta-set ous a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. La Fundació CRAM s’encarregarà que la posada es culmini de manera satisfactòria.

Durant la matinada del 16 de juliol quatre joves es trobaven a la platja de la Mar Bella quan de sobte es van trobar amb una tortuga babaua sobre la sorra: “Estava a la platja amb tres amics, era la 1:30h de la matinada quan vam començar a escoltar uns sorolls en les tanques que teníem al costat, quan ens vam acostar vam veure que era una tortuga”, ens explica Mar Balseiro, una de les persones protagonistes, en declaracions per Animalados.

“La tortuga semblava atrapada. Vam veure les petjades de l’animal al voltant de les tanques i semblava una mica perduda. Mai ens havíem trobat davant d’aquesta situació, així que finalment vam decidir entre tots tornar la tortuga a l’aigua. Mentre la retornàvem vam gravar-ho tot amb el mòbil i vam pujar les imatges a les xarxes socials”, ens detalla Mar Balseiro.

Després de pujar el vídeo de la tortuga babaua a les xarxes socials, ràpidament el CRAM es va posar en contacte amb Mar Balseiro: “Els vam facilitar a la fundació la ubicació exacta d’on havíem trobat la tortuga. Vam acompanyar el CRAM al lloc concret perquè volien comprovar si l’animal havia post ous a la zona. Finalment van trobar un niu amb la posta d’ous de la tortuga”.

El grup de voluntaris de la Fundació CRAM que es va dirigir a la platja de la Mar Bella va trobar a mig metre per sota de la sorra un total de setanta-set ous. És la primera vegada que aquesta espècie de tortuga (família Cheloniidae, un tipus de tortuga marina) fa un niu d’ous a Barcelona.

La Fundació CRAM, una entitat dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten, s’ha quedat amb disset dels setanta-set ous per assegurar la posada, mentre que la resta dels ous han estat habilitats uns metres més endins del lloc concret en què van ser trobats perquè així estiguin més protegits. El niu estarà vigilat les 24 hores del dia per un equip del CRAM fins que en uns dos mesos neixin les cries.

La posta d’ous de tortuga babaua a les costes del Mediterrani Occidental és cada vegada més comuna, de manera que cal tenir especial atenció a la presència d’aquests animals a la sorra de les platges. En el suposat cas que algú es trobi amb una tortuga, ha d’evitar enfocar-la amb llum, no tocar l’animal, no fer fotos amb flash, no fer soroll i trucar al 112.

Imatges cedides per Mar Balseiro

Coneix com serà la nova platja canina de Canet de Mar

/0 Comentaris/a

El Departament de Costes ha acceptat la proposta presentada per l’Ajuntament de Canet de Mar per destinar un espai exclusiu per al bany dels gossos a la platja del municipi.

Canet de Mar tindrà una platja per a gossos. Fa un any l’Ajuntament d’aquest municipi va demanar al Departament de Costes la modificació del pla d’usos de la platja per tal de poder-hi incorporar un espai reservat per al bany i esbarjo dels peluts. Finalment, al mes de maig es va rebre l’aprovació de la modificació on es recullen les característiques d’aquest nou espai.

La platja canina de Canet de Mar estarà ubicada a la platja del Cavaió fins al 30 de setembre y tindrà una superfície de 750 m2. L’espai estarà delimitat per una tanca perimetral que es retirarà a final de temporada. La zona habilitada per a gossos estarà oberta al mar i estarà senyalitzada amb les normes d’ús i higiene.

La platja del Cavaió és una platja semi-urbana amb una llargada de 600 metres i una amplada mitjana de 50 metres. La sorra té una composició gruixuda i també conté roques granítiques que baixen al subsol de les rieres i rials. Aquesta platja queda limitada geogràficament per l’espigó de roques i el rial Vall Maria que separa les poblacions de Canet i Arenys de Mar.

La instal·lació d’aquesta nova platja va ser la quarta proposta més votada dels pressupostos participatius celebrats l’any 2018 que servien perquè la ciutadania pugues decidir en què volia destinar una part del pressupost municipal de l’any 2019-2020. Per tant, es tracta d’una victòria per part de tots els amants dels animals d’aquest municipi del Maresme.

La proposta va aconseguir 270 vots i es va determinar una inversió de fins a 30.000 euros. Entre les propostes seleccionades en aquella mateixa edició cal destacar la renovació i millora dels parcs infantils, la creació d’un espai esportiu obert polivalent i l’adequació de voreres per a facilitar l’accessibilitat.

Un cop aprovada la proposta de les canetenques i els canetencs, l’Ajuntament va sol·licitar al Departament de Costes poder reservar aquest espai destinat exclusivament per a gossos. Finalment, el permís definitiu va arribar el passat mes de maig i actualment s’ha iniciat el procés d’adjudicació d’obres per tal de poder delimitar aquest espai tal com s’indica des de Costes.

“La caça serà inviable en el moment en què plogui”

/0 Comentaris/a

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) votarà a favor d’una mesura que sancionaria als caçadors que portin cartutxos de plom al costat d’un toll. La Reial Federació Espanyola de Caça ha mostrat el seu malestar per aquesta modificació del Reglament REACH que pretén acabar amb les nefastes conseqüències del plom sobre el medi ambient.

“Tota superfície coberta temporalment d’aigua és un aiguamoll, independentment de la seva mida”. Aquesta va ser la contundent resposta de la Comissió Europea a la pregunta impulsada pel Parlament Europeu davant la imminent aprovació de la modificació del Reglament REACH sobre l’ús de plom en aiguamolls.

Amb el nou Reglament REACH, els caçadors podrien ser sancionats si porten un cartutx de plom i es troben a menys de 100 metres d’un toll. La Reial Federació Espanyola de Caça ha mostrat el seu malestar davant aquesta decisió: “Els caçadors estem a favor de la limitació del plom en aiguamolls, però el Govern no pot votar a favor d’un reglament que consideraria qualsevol toll d’aigua un aiguamoll. Si plou no podem caçar? Esperem que entrin en consideració”.

El Govern d’Espanya té fins al 15 de juliol de 2020 per expressar la seva posició davant el canvi de Reglament REACH. La intenció del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) és votar a favor d’una modificació de la normativa que podria acabar amb la intoxicació per plom, responsable cada any de la mort de milers d’aus aquàtiques. El col·lectiu de caça espanyol cataloga aquesta modificació “d’inviable, il·legal i que serà de difícil aplicació al nostre país a l’estar dotada d’una gran inseguretat jurídica”.

Ignacio Valle, president de la RFEC, ha demanat l’ajuda dels caçadors espanyols per dir-li al Govern d’Espanya que voti en contra del canvi de Reglament REACH sobre l’ús de plom en aiguamolls: “En el moment en què plogui, la caça seria inviable a Espanya. Us demanem que ens ajudeu a dir-li al MITECO, al Govern d’Espanya, que no pot votar a favor d’aquesta proposta perquè la caça a Espanya seria inviable si plou”.

La RFEC ha emès també un comunicat en què diu que “aquesta modificació del reglament vulnera drets fonamentals com la presumpció d’innocència. Els caçadors haurien de demostrar la seva innocència si posseeixen un cartutx de plom, fins i tot fora dels aiguamolls quan tornen a casa després de la caça. Les propostes de la CE són tècnicament deficients i legalment defectuoses”.

El plom en aiguamolls: un impacte mediambiental devastador

El Congrés de la Unió per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) va aprovar l’any 2016 una moció presentada per SEO/BirdLife per a l’eliminació gradual de la munició del plom en la caça. A Estats Units i a diversos països d’Europa aquest tipus de munició està prohibida des de fa alguns anys, ja que el seu alt contingut tòxic suposa un impacte mediambiental devastador.

El plom en aiguamolls és un element altament contaminant que segons un informe de l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, prop de 14.000 tones de plom podrien causar la mort d’entre 1 i 2 milions d’aus. La ingesta d’aquest tipus de material pot generar una intoxicació degenerativa que ocasiona la mort lenta i dolorosa dels animals. En éssers humans, la unió de plom i aiguamolls pot arribar a generar problemes neurològics per consum de carn contaminada.