El veganisme, una manera de canviar el món

Menjar per canviar el món. Aquest podria ser el significat del que pot suposar el veganisme. La Unió Vegana Espanyola defineix aquesta postura com una alternativa ètica i sana a el consum i dependència dels productes, no adaptats a les nostres necessitats físiques i espirituals, com són la carn, el peix, els làctics, els ous, la mel, els productes derivats dels animals i altres articles d’origen animal com el cuir i les pells. Però més enllà d’aquesta definició que resumeix el que popularment coneixem com a veganisme, aquesta dieta també té un paper molt important sobre el medi ambient, la salut i l’economia.

A mesura que passen els anys el veganisme està adoptant una dimensió més gran entre la societat de la majoria dels països. Les persones cada vegada rebem amb més força el missatge que la dieta vegana pot canviar el món. De fet, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha publicat que el sector de la ramaderia produeix un impacte enorme en el medi ambient, de manera que el veganisme és la solució més beneficiosa per a la seva conservació.

Quin cost ambiental té la producció ramadera?

La revista Science va publicar un article el 31 de maig de 2018 en el que analitzava tots els costos ambientals que suposen la producció càrnia destinada als 7.575.000 d’habitants del planeta. Després de revisar més de 500 estudis mitjançant més d’un centenar d’experts, van concloure que la producció d’aliments ocupa el 43% de la terra del planeta i genera el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en la seva major part CO2 i metà .

L’efecte hivernacle es produeix quan determinats gasos retenen una part de l’energia que emet el sòl terrestre a l’escalfar-se per la radiació del sol. Un procés que s’està veient agreujat per l’activitat de la ramaderia, ja que tal com informa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la producció alimentària produeix un 9% d’emissions de diòxid de carboni, un 37% d’emissions de metà i un 65% d’òxids de nitrogen. Una sèrie de gasos que afavoreixen l’efecte hivernacle i que conseqüentment són perjudicials per al medi ambient.

Segons Global Climate Report, les principals conseqüència de l’efecte hivernacle són: huracans més ferotges, migracions constants d’animals i persones per sequeres o inundacions, danys en l’agricultura o ramaderia, fam i escassetat d’aliments i fins i tot malalties i pandèmies.

The Economist, en el seu reportatge sobre “Com pot el veganisme canviar el món ?”, confirma les dades publicades per Science i a més explica que el sistema alimentari fa servir al voltant del 70% de tota l’aigua dolça del planeta. A més afegeixen que les emissions creades pels aliments podrien augmentar en un 50% per al 2050 si la situació no canvia.

A prop de el 70% de la terra apta per als conreus s’està utilitzant per a la ramaderia. Una terra que si tots fóssim vegans deixaríem créixer de manera natural, fomentant el creixement dels boscos i espais vegetals, els quals jugarien un paper molt important en l’alleujament i regulació del canvi climàtic. Cal tenir en compte que aquest 70% del terra està destinat a la producció d’aliment per al bestiar, no per a les persones, però per tal d’obtenir un bon producte carni que satisfaci a les persones.

Quins canvis provocaria en el futur una societat vegana?

Segons un estudi de la Universitat d’Oxford publicat a la revista PNAS, la dieta vegana podria ajudar a salvar prop de vuit milions de vides fins a l’any 2050. A més hi hauria un estalvi de diners pel que fa a costos mèdics i de millora de productivitat avaluat en 885.000 milions d’euros.

The Economist explica en el seu reportatge “Com pot el veganisme canviar el món?”, Que si la societat fos vegana des d’ara, al 2050 les emissions de gasos hivernacle relacionats amb l’alimentació podrien reduir-se en tres quarts. La producció d’aliments vegetals propis de la dieta vegana genera menys residus i menys danys per a la natura. Per tant, l’impacte mediambiental del veganisme és molt més favorable per al medi ambient. A més, el percentatge de mortalitat es podria reduir en aproximadament un 20%.

Jaap Korteweg, novè d’una generació de carnissers, explica per a The Economist que “Una dieta vegana ben equilibrada, amb menys calories podria salvar vides. Si el món es tornés vegà en 2050 s’estima que la mortalitat podria reduir aproximadament en un 20%. S’utilitza molts diners per tractar malalties associades amb l’alimentació; malalties coronàries, càncers, diabetis … Una despesa que podria estalviar-se amb aquesta nova dieta”.

Recull un cadell del carrer i la condemnen per robatori

L’animal, que van reclamar uns caçadors, estava malalt i no tenia xip

La Núria es va trobar una jove femella de podenc bruta i plena de puces en el seu poble de Tarragona. Havia estat abandonada o s’havia escapat. No portava collar. De seguida la va recollir, la va netejar, la va cuidar i la va alimentar amb cura, després de veure que “vomitava de tot”. La va dur també al veterinari, on li van dir que estava bé però que no tenia xip, de manera que no es podia saber qui era l’amo. La identificació dels gossos, cal recordar-ho, és obligatòria per a tothom i és la millor protecció que pot tenir un animal contra la xacra de l’abandonament. La Núria el va acollir a casa seva i mentre estava pensant què fer amb la gossa, perquè ja en té dos i no se’l podia quedar, tot es va complicar.

“Un dia mentre la passejava, se’m va parar un cotxe al costat i em van preguntar: ‘és teu aquest gos?’”, explica la Núria. Ella sabia perfectament que l’home amb qui estava parlant era un caçador. “Si, és meva”, va respondre. El caçador va començar a dir-li que era mentida, que aquella gossa li pertanyia i que li havia de tornar. “No té cap xip, així que hauràs de demostrar que és teva”, li va etzibar la Núria al caçador. La pressió de la família dels caçadors i d’altres persones del poble contra la Núria va augmentar i, fins i tot, segons recull la sentència a la qual ha tingut accés Animalados, la van anar a esperar a la porta de casa per reclamar-li el gos, fins al punt que la Núria “estava espantada”. La versió d’aquesta veïna és que la van amenaçar que li farien “la vida impossible” i que no la deixarien entrar a casa seva. Va trucar als Mossos d’Esquadra i arran d’aquell episodi, es van creuar dues denúncies: una dels caçadors contra la Núria, per haver-los robat el gos i una altra d’ella contra els caçadors, per amenaces, injúries i calúmnies.

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona, però, després d’escoltar les dues parts i el testimoni dels Mossos, considera que la Núria “estava obligada a retornar l’animal al denunciant quan aquest li va requerir”. Tot i no tenir xip, la gossa, de raça podenc, tenia una cartilla del veterinari i això, segons la jutgessa, és prova suficient que era propietat dels caçadors. Així doncs, la jutgessa condemna la Núria per un “delicte lleu d’apropiació indeguda” a pagar una multa de 240 euros, a abonar el cost del judici i a retornar la gossa als caçadors. Per contra, absol a la família de caçadors. La sentència reconeix, gràcies a un vídeo que va aportar la veïna, que els caçadors li van dir “robagossos”, però en canvi, diu que no queda acreditat que rebés cap amenaça. A les imatges es pot veure una dotzena de veïns increpant la Núria a la porta de casa seva. Segons la llei, un cop es troba un animal abandonat, cal esperar 20 dies abans de donar-lo en adopció, per si algú el reclama i, evidentment, demostra que era seu.

Malgrat el cop, aquesta veïna està disposada a recórrer la sentència. Tem que els caçadors no li donin l’atenció que necessita. Tem que la usin per caçar i després l’abandonin, com han fet tants altres caçadors.

 

Barcelona guanya el primer judici penal a Espanya que condemna a una botiga per causar el maltractament i la mort de desenes d’animals

Barcelona guanya el judici contra Mundocachorro, després del decomís de l’any 2015 de 135 cadells de gossos i gats que estaven en condicions deplorables. La condemna serà d’un any i un dia de presó i tres anys i un dia d’inhabilitació per als propietaris de la botiga, als que l’Ajuntament de Barcelona va asseure al banc dels acusats per la mort de desenes de cadells.

La sentència significa una important victòria en la lluita pel benestar animal, ja que és la primera vegada en la història de l’Estat espanyol que es condemna a una botiga pel delicte de maltractament continuat amb la conseqüència de la mort, previst en el Codi Penal .

Laia Bonet, tinent d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, ha valorat així la sentència: “És un dia històric en la lluita animalista. Aquest cas és una prova que a Barcelona el maltractament animal mai quedarà impune, som una ciutat compromesa amb el benestar animal “.

Els fets jutjats es remunten a l’any 2015, quan a través d’una inspecció del Departament de Protecció dels Animals i la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament va decomissar 135 cadells de gossos i gats que es trobaven en unes condicions lamentables al local de Mundocachorro ubicat a carrer Sicília de Barcelona. La inspecció venia motivada per la denúncia de l’entitat animalista FAADA, que havia rebut nombroses queixes de compradors per la mort de desenes de cadells poc després de ser adquirits a la botiga.

Laia Bonet ha volgut agrair la implicació de les diferents parts implicades en el cas: “M’agradaria agrair de manera especial a la Fundació FAADA, a la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana i a la Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, tots ells han estat claus en la investigació del cas. Sense ells no hauria estat possible arribar a aquests resultats tant en el judici com en la sentència”.

D’altra banda, la tinent alcalde ha recordat que: “Tenim un altre cas semblant amb la botiga Puppies del carrer Sant Eusebi, que el mes de gener anirà a judici per via penal. Això demostra la clara línia de treball de l’Ajuntament de Barcelona que té com a objectiu garantir el benestar animal. Parlem de casos de compra i venda il·lícita i de maltractament animal”.

Santpedor elimina les festes amb vaquetes després de la victòria del no en el referèndum

Santpedor no tindrà més vaquetes en la seva Festa Major. La decisió ha estat presa pels propis habitants d’aquest municipi de Barcelona, ​​que han votat en un referèndum popular en contra de la presència dels animals durant les celebracions. Davant la impossibilitat d’abolir directament aquest tipus d’espectacles, el mètode de la consulta sembla ser la solució més democràtica.

Un total de 1.150 persones han votat en contra de la presència de les vaquetes a la Festa Major, mentre que 1.104 eren partidàries de continuar amb la festa tradicional. La consulta popular ha comptat amb una participació del 37,47%. Cal tenir en compte que només podien votar les persones censades a Santpedor majors de 16 anys.

El mètode de referèndum era un acord organitzat per ERC i Junts Per Catalunya, coalició que governa a l’Ajuntament de Santpedor. Després de la pressió de molts veïns de la vila i de diverses organitzacions animalistes, el consistori va decidir portar a votació popular la pregunta “Cal mantenir a les vaquetes? Els veïns del municipi ja han donat la seva resposta i 39 anys després no hi haurà vaquetes a les festes de poble.

Tot i el resultat, la comissió organitzadora de les festes de vaquetes de Santpedor ha insistit en que “el festeig d’aquest municipi de Barcelona era molt escrupolós amb la llei i no calia arribar a aquesta decisió”. La Plataforma Prou ​​Correbous, per la seva banda, veu amb bons ulls “portar la decisió a consulta popular, ja que és la solució més democràtica davant la impossibilitat d’abolir directament”.

L’espectacle de les Festes Majors de Santpedor portat a votació consistía en deixar soltes a tres vaquetes en una plaça de toros on es col·locava un pal untat de greix de porc amb un pernil al centre. Els membres de les penyes havien d’intentar robar l’aliment al mateix temps que les vaquetes es trobaven “custodiant” la pota de pernil. Des del resultat de la consulta popular, els habitants del municipi ja pensen en una nova alternativa de festeig lliure de maltractament animal.
.

El Vallès Occidental celebrarà el seu primer congrés “Dret i Animal”

El proper 29 de novembre el Vallès Occidental celebrarà a Terrassa el seu primer Congrés “Dret i Animal”. La cita estarà organitzada per la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) i per l’associació INTERcids, Operadors jurídics pels animals. La jornada estarà centrada en els delictes contra els animals d’àmbit penal.

La convocatòria tindrà lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa i comptarà amb la presència d’experts procedents de la judicatura, la fiscalia, l’advocacia, la política i les forces i cossos de seguretat. El congrés es repartirà en tres ponències i una taula rodona.

Cristina Bécares, coordinadora de la Comissió de Dret Animal del Col·legi d’Advocats de Terrassa, comenta que “el congrés suposa una oportunitat perfecta per aprendre, reciclar o ampliar coneixements”, a més recorda que: “la jornada està oberta tota persona interessada en la defensa dels animals “.

La primera ponència estarà dirigida per Neus Pujal, fiscal en cap de l’Àrea de Sabadell. S’abordarà el debat doctrinal referent a el bé jurídic protegit als tipus penals que afecten els animals. Després tindrà lloc la segona ponència de la mà de Leticia Badiola, magistrada a Bilbao, qui exposarà la jurisprudència actual en matèria penal, fent especial referència als animals silvestres i les problemàtiques derivades de l’exclusió de protecció d’aquests al Codi Penal. La tercera ponència comptarà amb Manuel Molina, coordinador de la Comissió de Dret Animal de l’ICAIB i membre expert de INTERcids, qui exposarà els delictes existents en el Codi Penal i el desenvolupament del procés judicial penal.

Problemàtiques específiques de la comarca

Aquest congrés, pioner al Vallès Occidental, comptarà amb la col·laboració dels Ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat de Vallès i Rellinars. Uns municipis amb característiques pròpies, especialment pel que fa als animals silvestres, com és el cas de les guineus, els porc senglars i algunes aus.

María José Mata, secretària d’ INTERcids, manifesta que: “la nostra comarca cobreix una gran part del terreny entre dos parcs naturals, el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Fet que genera problemes de diversa índole que han de ser atesos per l’Administració en compliment de la normativa vigent “.

Segons la lletrada, la millora de la convivència amb els animals, silvestres o domèstics, al Vallès Occidental, passa per tres eixos: “Conscienciació ciutadana, sensibilització de l’Administració local pel que fa als seus operaris i l’elaboració de protocols i efectivitat de la feina dels cossos policials per a la persecució dels delictes relacionats amb els animals “.