El Toro Jubilo pateix una de les majors tortures vistes a les festes de Medinaceli

El Toro Jubilo propi de les festes taurines de Medinaceli va patir una de les majors tortures vistes a la població de Soria. L’animal va estar més d’una hora corrent fins que va caure esgotat. Un autèntic calvari el que va haver de viure un dels més de 2.500 bous embolats que participen en les festes populars de moltes províncies d’Espanya.

El passat 16 de novembre el municipi de Medinaceli va celebrar la seva tradicional festa del “Toro de Júbilo”. Un festeig taurí que consisteix a exposar sobre la plaça de la vila a un enorme toro, cobert de fang des de les potes a la testa, que enarbora sobre la cornamenta un asta metàl·lica sobre la qual dues grans boles de foc cremen a mitjanit.

L’animal és lligat a un pal amb una corda que ha de ser tallada per un mosso medinense. Alhora, el lloc està decorat amb quatre fogueres que flanquegen les carreres dels joves en una nit de fang, foc i ancestres.
Segons la tradició, l’espectacle no acaba fins que les boles de foc que llueix l’animal s’apaguin per complet.

Aquest any la durada de foc s’ha allargat més que altres anys, anant més enllà de l’hora, moment en què el bou va caure rendit per l’esgotament. Una tortura desmesurada en què animal pateix cremades, cops i tota mena de menyspreus.

Davant d’aquest festeig arcaic i inhumà, les entitats animalistes AnimaNaturalis i CAS Internacional han llançat la campanya FiestasCrueles.org, amb l’objectiu de recollir suports, signatures i oferir tota la informació que pugui ajudar a destapar la veritat d’unes festes que habitualment romanen ocultes més enllà dels propis veïns de la vila. A més, han habilitat un compte de correu perquè qui tingui vídeos, imatges o un altre tipus d’informació, les pugui enviar a través de la seva pàgina web.

Des d’AnimaNaturalis assegura que més de 2.500 toros són embolats amb foc cada any en un gran nombre de municipis espanyols, concentrats a les províncies de Castelló, Alacant, València, Terol, Saragossa i Tarragona.

Les dues entitats propulsores de la campanya FiestasCrueles.org estan treballant també perquè les comunitats autònomes prohibeixin les modalitats més cruels de tortura animal, tal com va fer la Junta d’Extremadura l’any 2010, quan va prohibir expressament els toros capllaçats i embolats en les celebracions populars.

Un caçador de 18 anys en llibertat després de disparar i matar un gat domèstic

El passat 27 d’octubre un noi de 18 anys va ser detingut per disparar i matar un gat domèstic al municipi de El Perelló, a Tarragona. Poques hores després de la detenció, el jove caçador va quedar en llibertat després d’acollir el seu dret a no declarar a la seu policial. El responsable dels fets està sent investigat per un presumpte delicte contra la protecció de la Flora, Fauna, i Animals Domèstics.

Un nou cas d’assassinat animal que de moment queda impune. El passat 27 d’octubre els Mossos d’Esquadra van detenir un caçador de 18 anys a El Perelló després de disparar mortalment un gat domèstic. L’animal es trobava amistosament dins de la seva finca de la localitat tarragonina.

Segons expliquen alguns testimonis a l’Agència Catalana de Notícies, el jove es va parar, va treure la seva escopeta per la finestra d’un cotxe i va disparar mortalment contra el gat. La propietària de l’animal, que es trobava prop del lloc dels fets, va poder presenciar aquest esperpèntic episodi.

Els Mossos d’Esquadra van detenir el jove que va disparar des de la finestreta del seu vehicle acabant amb la vida del felí. Els agents van decomissar l’arma al caçador i el van alliberar unes poques hores després al comprovar que es tractava d’un veí del municipi de El Perelló. El noi es va acollir al seu dret a no declarar a la seu policial i va marxar al seu domicili.

Actualment, el caçador de 18 anys està sent investigat per un presumpte delicte contra la protecció de la Flora, Fauna i Animals Domèstics.

Recordem que la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, castiga amb presó l’assassinat d’un animal domèstic. Si un delicte causa la mort de l’animal s’imposarà “una pena de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença responsable”.

El Venadito, una reflexió artística contra el maltractament animal

El 12 de novembre va començar el Venadito, una reflexió artística contra el maltractament animal. Aquesta exposició, creada per cinquanta artistes, ja es pot veure al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

El maltractament als equins és el tema principal d’aquesta convocatòria organitzada per l’espai d’art Sinestèsia i la col·laboració de les entitats animalistes ADE i CYD Santa Maria. L’objectiu dels cinquanta artistes és remoure la consciència del públic i donar veu a un dels col·lectius animals més maltractats i ignorats per les administracions: els equins.

Els beneficis obtinguts per l’exposició aniran destinats a les associacions ADE i CYD, per tal de poder ajudar econòmicament a aquestes entitats. El preu d’accés al museu és de dos euros. El donatiu íntegre anirà destinat al 50% a les dues protectores que col·laboren en el projecte. Els certificats de donació es podran consultar a la web de Sinestèsia, com ja va passar en les anteriors edicions.

A més de l’exposició, El Venadito comptarà amb activitats paral·leles: visites guiades per a nens i adults i tallers de creació tèxtil amb motius equins.

Tota la informació sobre l’exposició El Venadito la podràs trobar en el següent enllaç:

http://www.museugranollersciencies.org/ca/agenda/exposicio-el-venadito-junts-contra-el-maltractament-animal/

L’Ajuntament de Torredembarra sacrifica una colònia de 33 porcs vietnamites

L’Ajuntament de Torredembarra sacrificarà una colònia de 33 porcs vietnamites. El Govern local considera que aquests animals són un perill real per a la salut pública per ser potencialment portadors de la pesta porcina. Tot i les alternatives ofertes per l’entitat Nova Eucària, el consistori no ha donat el seu braç a tòrcer i ja ha iniciat la matança dels porcs.

Els animals es trobaven des de fa més de dos anys en uns descampats situats al carrer de la Sínia de Cabeces d’aquest municipi de Tarragona. Des del passat 29 de març el porc vietnamita està catalogat com a espècie exòtica invasora tal i com es recull en la publicació de Reial Decret 216/2019. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Torredembarra va ordenar el passat mes d’octubre la captura i el sacrifici dels porcs a una empresa veterinària especialitzada amb l’objectiu d’evitar conseqüències adverses per a la salut pública.

Joan Torras, regidor de Sostenibilitat i Salubritat, ha explicat que “només existien dues possibles solucions per a aquests animals”. D’una banda, “l’erradicació dels mateixos”, d’altra banda, hi havia la possibilitat de “l’esterilització i manteniment dels animals en algun centre autoritzat”. Davant la segona possibilitat, la Generalitat va aclarir que actualment no hi ha cap nucli zoològic que disposi d’aquesta autorització, de manera que la matança era l’única opció per als 33 exemplars de porcs vietnamites.

L’entitat de defensa animal Nova Eucària va proposar al Govern local una solució que no comportés el sacrifici dels animals. El remei consistia en la creació d’un santuari a nivell local on poder conservar aquesta espècie a Catalunya. Hem parlat amb Anna Carbonell, directora de Nova Eucària, qui ens ha comentat que l’Ajuntament de Torredembarra va rebutjar la proposta del santuari sota l’argument que “la tramitació d’aquest nou espai hagués comportat un període de temps del què no es disposava per poder garantir la salut pública “. Així que, finalment, des del consistori es va determinar que l’única solució passava pel sacrifici dels 33 porcs vietnamites

Des de Nova Eucària han afirmat que: “El contracte del consistori de Torredembarra amb l’empresa exterminadora ja estava signat abans de la reunió del grup de defensa animal amb l’Ajuntament local. Tot i que les solucions que s’havien proposat per la nostra part eren viables, la junta de govern no va voler rescindir la seva decisió de sacrificar els porcs vietnamites “.

L’entitat de defensa animal també ha confirmat que: “Instarem la Generalitat a la creació de centres especialitzats per acollir el porc vietnamita amb l’objectiu d’evitar la matança dels més de 700 exemplars d’aquesta espècie que viuen actualment a Catalunya”.

Mor Anak, la dofina més longeva de Zoo de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat en el matí de dijous la mort d’Anak, l’exemplar de dofí més vell de la ciutat. Els veterinaris del parc temàtic van detectar la setmana passada una malaltia de possible origen víric en els quatre dofins que habitaven fins al moment en el complex. Els tres animals restants evolucionen favorablement al tractament rebut. Anak, l’única femella del grup, va morir dimecres a la nit després de no superar els mals del virus.

Segons informa l’Ajuntament de Barcelona, la dofina morta, que tenia 34 anys, rebia tractament i comptava amb la contínua vigilància dels serveis sanitaris de l’aquari del parc. Van existir diversos intents de reanimació per part dels experts del zoo i també per part de metges especialitzats en malalties cetáceas, però finalment la dofina no va poder mantener-se amb vida.

Anak va arribar a Barcelona a finals de l’any 1990, quan l’animal tan sols tenia 5 anys. Al llarg dels seus 34 anys de vida, la dofina ha donat a llum a quatre cries, dos mascles i dues femelles. El menor dels seus fills, anomenat Nuik, es manté en la mateixa piscina que vivia fins ara la seva mare, els altres tres, van ser traslladats a altres llocs.

Cal recordar que el desembre de 2016, Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, va anunciar el tancament definitiu del delfinari del Zoo de Barcelona i la prohibició dels espectacles amb dofins. L’alcaldessa Ada Colau va paralitzar així la reconstrucció que s’havia pactat en el govern anterior de Xavier Trias.

Després del tancament del delfinari del Zoo de Barcelona, ​​el següent pas a donar era la recerca d’un nou destí per als animals. Anak, i els mascles Blau, Nuik i Tuma seguirien les seves vides en un santuari, un lloc en el qual romandre de manera segura i semilliure. La realitat és que han passat tres anys i els mamífers han hagut de romandre en un delfinari amb unes instal·lacions i un manteniment que ha anat deteriorant-se amb el pas del temps.

La mort d’Anak ha provocat moltes reaccions. Jordi Corones i Jordi Martí, portaveus d’ERC i JxCAT a Barcelona, han demanat a l’alcaldessa de Barcelona que “acceleri els tràmits per traslladar als altres tres dofins que resten a les instal·lacions del delfinari”. Jordi Martí, ha estat més contundent en les seves declaracions i ha recordat que “el trasllat dels animals a un santuari era una tasca pendent de l’anterior mandat municipal”.

El comitè d’empresa del parc temàtic també s’ha manifestat després de la mort de la dofina més longeva de Zoo de Barcelona. L’organització, a través del seu compte de Twitter, ha criticat la gestió de l’Ajuntament després de “no haver pogut garantir un final digne per a un dels animals més estimats de la ciutat”.