Arxiu d'etiquetes per: gats

“Quan treballes als carrers atenent els gats te n’adones que ningú vetlla per les seves necessitats”

/0 Comentaris/a

Veu Animal és una entitat animalista radicada a Santa Coloma de Gramenet que ha rebut una menció especial des de l’Ajuntament després de la seva gran tasca amb el món dels gats forals.

Què és Thorva?

Thor és el primer gat feral que vam rescatar, vam recuperar i vam tornar a una colònia a principis de l’any 2016, “VA” és Veu Animal. Va ser apallissat per persones a una plaça de Santa Coloma de Gramenet, el vam recollir molt adolorit i en estat de pànic, però afortunadament sense res trencat. El vam atendre d’una manera molt precària però ara estem contents de veure’l lliure i curat a una colònia on li fem seguiment. Hem volgut posar-li aquest nom al nostre projecte, un Centre de Recuperació de Gats forals que  és on centralitzem totes les nostres pertinences i eines de treball. Igualment seguim treballant amb cases d’acollida per als gats sociables. Quan treballes realment als carrers atenent els gats te n’adones de la crua realitat, ningú vetlla per ells com ho necessiten, creiem que no és suficient amb aplicar un CES (capturar, esterilitzar i deixar anar) sinó pots atendre els casos de ferits, malalts o que necessitin recuperació.

Quan detectasteis aquesta necessitat?

Fins 2016 veníem atenent alguns casos d’abandonaments, sobretot cadells, segons la capacitat que tinguéssim en el moment en qüestió. Aquests casos relativament són fàcils d’assumir a cases de acollides, però vam començar a col·laborar amb les colònies de gats per ajudar-les a capturar per esterilitzar, per creure en que és l’única manera de corregir la superpoblació d’una manera ètica. Va ser llavors quan ens vam veure en l’obligació moral de no mirar a un altre costat, perquè no tots estaven en bones condicions i necessitaven ajuda. Per què només atendre els bonics gatets sociables i no els forals? Què els diferencia?

Tots tenen el mateix dret a ser tractats amb dignitat i ser cuidats independentment de la naturalesa que tinguin. El més respectuós amb la natura és tenir en compte aquesta condició a l’hora de tractar-los i proporcionar-los l’hàbitat que li correspongui.

Qui ho finança?

Veu Animal funciona gràcies al dur treball dels voluntaris a fires i campanyes de sensibilització que ens ajuda a recaptar donatius. També ajuden les aportacions dels 61 socis actuals, les microdonacions de teaming d’1 euro al mes i les donacions puntuals de simpatitzants o seguidors d’aquesta causa. Vam aconseguir cobrir-ho tot gràcies a donacions de particulars sensibilitzats amb la necessitat que hi ha actual i que ningú més fa.

En la vostra entitat incloeu el que s’anomena en l’argot alimentador/a. Com definiries a aquestes persones?

A la nostra entitat diversos voluntaris són alimentadors/es d’alguna colònia de Santa Coloma de Gramenet o Barcelona. Són persones excepcionals que veritablement sacrifiquen gran part del seu temps i recursos. Tenen la gran capacitat de transmetre’ns a tots la vulnerabilitat a la qual s’enfronten i la fortalesa que no els fa defallir, motor del nostre impuls per facilitar-los en la mesura de les nostres possibilitats tot el que necessiti.

Quin paper juga la formació en la vostra entitat?

Les bases per a un correcte treball en equip i un òptim resultat, és la formació dels nostres voluntaris, complir un protocol d’actuació, el respecte i compromís. A tots ens uneix la mateixa sensibilitat de protegir i cuidar a qui ho necessita, i encara que no és fàcil gestionar una entitat, ens recolzem entre tots com una família i aportem cadascú la nostra experiència per millorar dia a dia. Més que la formació, és sentir recolxament d’algú més que no és un mateix, però perquè tot flueixi ha d’haver col·laboració mútua. La formació és bàsica per a una correcta gestió de colònia. Si li sumem a una alimentadora, formació, col·laboració i treball en equip el resultat és una colònia controlada, sana i protegida.

Els gats diuen que tenen set vides però és molt important conèixer les malalties que els fan fràgils. Quines són?

Pel gran nombre de casos i la quantitat d’anys que portem en això, més o menys podem definir un patró de malalties més habituals amb què ens trobem als carrers, com poden ser el calicivirus o herpesvirus amb gingivitis, complicacions respiratòries i afectacions oftalmològiques, també insuficiència renal en adults i problemes parasitaris en general amb diarrees agudes i deshidratació. Una bona alimentació, proporcionar llocs on resguardar-se de les inclemències del temps i brindar entre tots protecció davant de qualsevol perill, pot ajudar a tenir una població sana als carrers.

És l’estrès el pitjor amic dels gats?

Possiblement sí, poden patir símptomes físics i conductuals. Un gat estressat pot manifestar malalties com: Asma bronquial, cistitis, colitis, alopècia, hipersensibilitat, augment de les infeccions i un agreujament més que important de les malalties víriques i autoimmunes. Respecte als símptomes de la mateixa manera que en els humans, l’estrès empitjora el caràcter del nostre gat i el converteix en un company díscol, amb un dràstic canvi en el seu comportament. Entre els canvis que podem observar es troben: Augment de l’agressivitat, ansietat generalitzada, fòbies i pors, manies obsessives i comportaments compulsius (llepat excessiu i autoagressió), pica (ingesta inadequada d’objectes perillosos, generalment tela), trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), eliminació inadequada (amb excrements i orina), marcatge amb ungles, hiperactivitat, vocalitzacions excessives …

És important recordar que el nostre gat mai es comporta de manera inconvenient per fastiguejar-, sinó que ho fa com a forma de cridar la nostra atenció i dir-nos que no es troba bé. Ens està demanant ajuda.

En els gats forals a part de l’estrès que pateixen al carrer, quan cal manipular-los per al CES o tractar-lo d’alguna afecció, cal utilitzar les tècniques menys invasives que li proporcionin el mínim estrès possible per intentar evitar al màxim l’aparició d’aquests símptomes, respectant la seva naturalesa. Nosaltres intentem tractar-los en el mínim de temps possible, amb il·luminació natural, ventilació, en estades adaptades, oferint-descans amb el mínim soroll i intervenció per la nostra part en ser vídeo vigilat realitzant rondes per a cobrir les necessitats de cada cas.

També existeix la manca de seguretat en els domicilis, per això també teniu a la vostra pàgina espais protegits amb xarxes “antimordisco” que cal saber com i on instal·lar correctament per evitar la síndrome del gat paracaigudista, veritat?

Sí, trobem que hi ha falta d’informació de les possibilitats de proporcionar una llar segura als nostres gats. Amb una cosa tan simple com una xarxa o maia, pots evitar caigudes des de balcons, terrasses, finestres, etc. Mai passa res fins que et passa a tu. Valorant entre posar mesures o la possibilitat que el teu gat pateixi un accident, es perdi o mori, sempre triem la que el mantingui fora de perill. Vam creure una bona idea posar les fotos de les solucions adoptades pels nostres voluntaris, adoptants, coneguts, etc. A vegades fem recomanacions de quina seria la millor solució.

Primer gat mort de la Colònia Granadina de la Troupe després de la captura municipal

/0 Comentaris/a

La notícia colpeja a la comunitat felina que es solidaritza amb la Troupe. “Després del primer impacte i del plor imparable necessitem estar segures que la comunitat aconseguirà que s’enfoquin les coses d’una altra manera. La família ha de ser salvada i ha de quedar-se a la seva llar” diuen l’Olalla i la Maya, les referents de la Troupe. Des del 27 de setembre l’Ajuntament de Granada està capturant els gats de carrer gestionats per l’entitat i portant-los a la gossera. Per a un gat no domèstic cada minut dins d’una gàbia amenaça la seva salut per que l’estrès vulnera el seu sistema immunològic. Així ho assenyalen els estudis publicats per GEMFE el Grup d’Especialistes en Medicina Felina.

 

 

 

 

 

 

 

Divendres dos components de la Troupe van recuperar als dos primers gats i dissabte van iniciar una petició de suports a través d’una plataforma digital. En pocs dies ja han recollit 58.826 signatures (i creixent) en suport a la colònia de gats que tenen cura des de fa més de tres anys. La Troupe és el nom d’una família mixta de gats i humanes i d’una associació granadina que en poc temps ha arrasat a les xarxes felines. El març passat, van publicar una animació explicant que és el CES / CER i el missatge ha recaptat més de 300.000 visualitzacions. Entre d’altres, organitzacions com Internacional Cat Care han fet servir el vídeo per difondre el que en anglès és el TNR, la captura, esterilització i retorn dels gats forals al seu lloc d’origen. També va ser emès durant el Segon Fòrum Parlamentari Felí celebrat a Madrid a finals de juny.

El TNR (trap, neuter and return), o CER (Captura, esterilització i retorn) ho vénen practicant altruistament i sense ajudes públiques. Des de 2016, no hi ha ventrades noves i la població s’ha reduït en un 40%. Els setze gats de la Troupe estan sans, estan ben alimentats, i la gestió de la seva colònia és exemplar. La voluntat de les integrants de la Troupe és de tenir cura d’ells fins a la fi dels seus dies.

Aquest propòsit està amenaçat per la inquietud del consell escolar d’un centre educatiu, que ha activat el protocol municipal de recollida i confinament d’animals. Des de les entitats gateres, i amb la ciència i la legislació a la mà, la resposta no s’ha fet esperar. Es demana a l’alcalde adaptar l’actuació a les premisses del benestar animal que desaconsella entre altres coses la retenció dels gats forals. Són els propis gats els que vetllen per l’estabilitat dels solars on habiten. L’efecte buit descrit pel Doctor Tabot el 1983 explica per què l’eliminació dels gats d’una àrea és la més inefectiva i costosa de les estratègies. S’ha registrat un escrit a l’alcalde de la capital granadina Francisco Cuenca i són molts altres els que circulen en suport a aquesta colònia, emblema de la necessitat sentida pels animalistes d’oficialitzar la gestió de la població feral felina.

Emma Infante

Rescatat el gat Elvis a Badalona 14 hores després

/0 Comentaris/a

La diligència i el saber fer dels bombers i la guàrdia urbana han garantit l’èxit de l’operació

El gat Elvis ha portat de corcoll tant als seus propietaris com als cossos de Seguretat que han propiciat el seu rescat. Tot va començar 14 hores abans de ser rescatat quan uns operaris van portar una rentadora al domicili de la propietària. El felí, en sentir el soroll dels estranys, va decidir fugir i va saltar de teulada en teulada fins arribar a una superfície vidriosa d’impossible accés. Va ser llavors quan la propietària va demanar ajuda als serveis d’emergència que van accedir immediatament al rescatar-lo.

Quedava el més difícil: aconseguir que el gat Elvis tornes sa i estalvi amb la seva estimada família. Van caldre fins a tres bombers i dos membres de la guàrdia Urbana de suport per garantir que el gat tornès sense lesions amb la seva família, però finalment es va aconseguir. L’operació rescat es va dur a terme.  

L’Elvis, un gat europeu, poruc i de només 4 anys descansa ja amb els seus estimats, possiblement atònit al gran rebombori creat al seu voltant. Els Bombers, que segons les fons consultades van actuar en tot moment amb una gran diligència i professionalitat, se’l van trobar aterrat. La propietària el va col·locar en un transportí i se’l va endur cap a casa sense cap lesió física o seqüela important.

Des de les plataformes especialitzades en gats insisteixen en la necessitat de reforçar terrasses i Balcons amb xarxes que evitin caigudes, cops i desenllaços fatals provocats per accidents. Amb aquestes mesures es podrien evitar situacions no desitjades, ja que els gats poden caure per molts motius i en els moments menys insospitats. També recorden la importància que tenen els cossos de seguretat en temes de rescat animal ja que sense la seva presència molts gats quedarien allunyats per sempre de les seves famílies.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

/0 Comentaris/a ,

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

El nom de Franco triomfa entre alguns animals de companyia

/0 Comentaris/a

Francisco Franco va morir l’any 1975, ara fa gairebé 43 anys. El dictador, tanmateix, sembla estar encara en la memòria d’algunes famílies. De fet, el seu nom és, d’entre els que fan referència a polítics, el més posat a gats i gossos. Una opció desaconsellable, segons els experts, perquè fa referència “a un dictador sanguinari” que possiblement no correspon amb el tarannà del gos.

El nom més posat en xifres globals és el de Laika, concretament 7454 vegades. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per l’arxiu d’identificació d’animals de companyia l’any 2014.

El document recull quins són els noms més habituals entre gats i gossos i ho divideix en vàries categories. Per exemple, els noms de déus o herois gaudeixen d’una gran popularitat. Gairebé 6.000 animals es diuen Thor, déu nòrdic. Zeus, Venus o Hèrcules són altres opcions molt escollides pels catalans.

Entre els esportistes més utilitzats hi trobem Messi, seguit d’Ali, Bolt, Jordan i Rossi.

Al podi dels noms que fan referència a persones del món de l’espectacle se situa Elvis. Bethoven, Marley (de Marley Cyrus) o Shakira completen la llista d’artistes.

Els amants de la ciència potser troben sorprenent que ells també tenen una categoria. Entre ‘els gats i gossos científics’, Newton és el més habitual. N’hi ha 153. A poca distància el segueix Darwin amb 139 i Freud, amb 102. Però la llista no acaba aquí. Khan, Einsten i Nietsche també estan al top 10.

Altres noms que gaudeixen de gran popularitat entre els animals són Nala (5.421), Rex (4586), Simba (2.829) i Golfo (2.360).

L’estudi es va elaborar durant el mes de Maig de 2014 i és el primer que recull dades d’aquest tipus sobre animals de companyia. Entre d’altres coses, ofereix informació sobre seguiment i control de vacunes, tramitació de documents, tipus d’animal de companyia, etc. L’arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC) s’encarrega d’aquest treball de camp, amb el suport del Consell de Col·legis de Veterinaris a Catalunya.