Arxiu d'etiquetes per: gossos

Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi entren als parcs amb els seus gossos, malgrat la prohibició

/0 Comentaris/a ,

Ja han recollit més de 150 signatures per poder accedir amb els animals sense restriccions

Hi ha mesures fàcils d’aplicar i altres que no tant. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir l’entrada de gossos als Parcs de Can Castelló i a bona part del parc del Turó. Tots dos es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi, però els veïns no han fet cas a la regulació municipal. De fet, si un s’hi apropa a mig matí, és habitual veure-hi desenes d’amos amb els animals.

La mesura de prohibir l’entrada de gossos, segons l’ajuntament, respondria a l’interès de mantenir les instal·lacions en bon estat. El consistori ja hauria informat als veïns d’alguns actes incívics que s’haurien produït als parcs, per exemple, amos que no recullen les deposicions dels gossos. Els veïns amb gossos rebutgen aquesta mesura i asseguren que els incívics són una minoria.

Des de l’ajuntament, s’han reunit aquesta setmana amb veïns per analitzar la situació. I és que la prohibició no s’ha pogut fer efectiva del tot. Per tant, els diferents implicats podrien estar buscant una solució de consens, sobretot en el cas del parc de Can Castelló, que no és un parc amb contingut històric o de marcada importància cultural.

Enric Oliva és un veí habitual de la zona. Porta el seu gos al parc, malgrat la prohibició. “Que paguin els incívics”, ens contesta. Oliva argumenta que portar el gos al parc forma part de la vida del barri. Una altra veïna, que ha preferit no dir el seu nom, hi està d’acord. “Crec que no fem mal a ningú. Hi ha persones grans que s’entretenen amb els gossos i que gaudeixen de la seva companyia al parc”.

Tot i que no tots els veïns hi estan d’acord, ja s’han recollit més de 150 signatures per derogar la prohibició. L’Ajuntament ja n’ha pres nota. La contestació ciutadana agafa a contratemps el govern municipal, que preveia que amb la creació d’una àrea d’esbarjo per gossos, a l’alçada de Cinesa diagonal, el problema quedaria resolt. No ha estat així.

El tema obre debats més amplis sobre qui i per què ha de poder ocupar l’espai públic. Les zones d’esbarjo per gossos estarien tenint uns efectes limitats, tant en termes de satisfacció per part dels usuaris com d’ús. Un problema de difícil solució i que només el temps podrà desencallar.

Els veïns critiquen l’àrea per a gossos entre Nàpols i Gran via

/0 Comentaris/a ,

La Gran via, un dels carrers més transitats de Barcelona, reclamava la seva pròpia àrea per a gossos. Així es va concedir a finals de 2015 a partir d’una zona d’esbarjo, entre Gran Via i Nàpols. No ha passat tant de temps des de la posada en marxa, però molts veïns es mostren escèptics, fins i tot crítics, amb com s’ha realitzat la instal·lació. Aquest fet se suma a la crítica d’altres àrees d’esbarjo, que tampoc funcionen bé. 

Els bassals produïts per la pluja encara es mantenen, dos dies després que hagi plogut. Un problema que es podria donar a causa d’un mal sistema de drenatge. Els bassals ja han generat molèsties a molts usuaris, que veuen com els gossos s’embruten amb molta facilitat. La font per a cans també genera zones empantanades, pel que alguns propietaris la consideren una  zona bruta.

Un altre problema són els blocs de ciment pensats per a què els animals juguin i corrin. Parlem amb el Gerard Moret, propietari d’un gos i assistent habitual a l’àrea d’esbarjo. El seu gos s’ha donat varis cops amb els blocs de ciment ubicats al fons de  la zona. “De vegades, quan els gossos juguen entre ells, es mouen a gran velocitat i ja m’ha passat vàries vegades que es dóna un cop amb algun dels blocs de ciment”.

Moret admet que, en termes generals, tenir una zona com aquesta li és beneficiós. “Abans havia de moure’m grans distàncies, els veïns que vivim per la Gran Via no teníem res proper”. Una apreciació que comparteixen altres veïns de la zona amb gossos.

Tot i que les àrees d’esbarjo són una reivindicació històrica per part dels animalistes, aquesta en concret no sembla estar prou ben dissenyada, segons alguns usuaris. Així ho defensa l’ Elena, també veïna habitual. “El problema és que els gossos no utilitzen les zones específiques per joc, com aquells grans blocs de ciment”. Tot i que matisa que els blocs més petits sí que els utilitzen a vegades, tot i que no és el cas de la seva gossa.

La inversió prevista per aquesta zona d’esbarjo va ser de 200.000 euros, segons l’Ajuntament. La intenció era oferir espais com aquest en tots els districtes de la ciutat, garantint, al menys, 700 m². Dos anys després de la posada en marxa, ja ha sigut criticada pels veïns, però també per alguns defensors dels animals i experts.

L’ajuntament de Màlaga multarà els propietaris que no registrin l’ADN dels seus gossos

/0 Comentaris/a

La decisió s’emmarca en una estratègia per comprovar de qui són els excrements trobats a la via pública, amb la finalitat de multar-ne els responsables.

Unes 570.000 persones viuen a Màlaga ciutat. L’incivisme d’alguns veïns que no recollien els excrements dels gossos ha obligat les autoritats locals a prendre mesures. La més excepcional és la que obliga els propietaris a identificar l’ADN dels seus cans. A partir de l’1 de Gener, aquesta és una obligació per a tots els residents malaguenys que, de no complir-la, podrien ser multats.

Les multes s’apliquen ja sigui per no tenir l’ADN de l’animal registrat o també per ser responsable d’un dels excrements trobats a la via pública. La identificació es podrà fer de manera àgil, hi haurà prou amb extreure una mostra de les restes trobades al carrer. Posteriorment, la identificació del propietari serà immediata.

La quantia de les multes no és poca cosa. Tindran un cost mínim de 217 euros, tractant-se de la primera vegada. Reincidir augmenta considerablement el cost de la multa, així com deixar deposicions a parcs públics o llocs d’interès cultural.

El model sembla una bona manera d’evitar l’incivisme, pel que podria ampliar-se a altres ciutats si resulta efectiu. Un possible impediment per la generalització del model són els 35 euros que costa l’extracció de la mostra d’ADN. Aquesta despesa cauria en mans de tots els propietaris, també aquells que compleixen les seves obligacions habitualment. Per altra banda, es tracta d’un únic pagament, cosa que ho fa més assequible per a tothom. Fins al moment, hi hauria registrats ja més de 12.500 gossos, segons informa diariosur de Màlaga.

L’incivisme de persones que no recullen les ‘caques’ és un problema per a la convivència. Per això, des d’Animalados, oferim una sèrie de pautes que poden millorar el civisme a la ciutat.  

¿Eres cívico con tu perro?

Els voluntaris en centres d’animals “mereixen millores”, segons la síndica de Greuges

/0 Comentaris/a

 

Diferents representats d’associacions en defensa dels animals s’havien posat en contacte amb l’ajuntament de Barcelona. La raó: les nombroses dificultats que tenien per exercir la seva tasca de voluntaris en centres d’acollida d’animals. Des del consistori, no van donar resposta i la síndica de greuges va accedir a revisar les demandes del CAACB (Centre d’acollida d’animals de companyia). La síndica ha estat clara: l’ajuntament de Barcelona hauria de revisar la situació dels voluntaris i millorar-hi les condicions.

En concret s’ha denunciat la dificultat per accedir al centre d’acollida. Sense transport públic que faciliti l’accés i sense el reemborsament del cost del transport, seguir fent de voluntari presentava greus problemàtiques per ells. Això és el que es desprèn de la petició de la síndica, Maria Assumpció, que insta a fer millores en aquests aspectes.

Des del govern municipal han al·legat que hi ha prevista una nova normativa que reguli els voluntaris. Unes explicacions que, tanmateix, no responen de manera directa les demandes fetes.

Des del Síndic, s’ha instat l’ajuntament que faciliti l’accés en transport públic al recinte. Una mesura que, fins al moment, no estava prevista, però que la intervenció de la síndica podria fer revisar.

El Centre d’acollida d’animals de companyia (CAACB) està vinculat a l’ajuntament de Barcelona. Tanmateix, el seu desenvolupament es porta a terme amb una gran aportació dels voluntaris. Des del CAACB, denuncien que les condicions dels animals no són les idònies i que calen millores. Segons les dades del centre, les xifres d’animals adoptats anuals serien properes als 2.500.

El nom de Franco triomfa entre alguns animals de companyia

/0 Comentaris/a

Francisco Franco va morir l’any 1975, ara fa gairebé 43 anys. El dictador, tanmateix, sembla estar encara en la memòria d’algunes famílies. De fet, el seu nom és, d’entre els que fan referència a polítics, el més posat a gats i gossos. Una opció desaconsellable, segons els experts, perquè fa referència “a un dictador sanguinari” que possiblement no correspon amb el tarannà del gos.

El nom més posat en xifres globals és el de Laika, concretament 7454 vegades. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per l’arxiu d’identificació d’animals de companyia l’any 2014.

El document recull quins són els noms més habituals entre gats i gossos i ho divideix en vàries categories. Per exemple, els noms de déus o herois gaudeixen d’una gran popularitat. Gairebé 6.000 animals es diuen Thor, déu nòrdic. Zeus, Venus o Hèrcules són altres opcions molt escollides pels catalans.

Entre els esportistes més utilitzats hi trobem Messi, seguit d’Ali, Bolt, Jordan i Rossi.

Al podi dels noms que fan referència a persones del món de l’espectacle se situa Elvis. Bethoven, Marley (de Marley Cyrus) o Shakira completen la llista d’artistes.

Els amants de la ciència potser troben sorprenent que ells també tenen una categoria. Entre ‘els gats i gossos científics’, Newton és el més habitual. N’hi ha 153. A poca distància el segueix Darwin amb 139 i Freud, amb 102. Però la llista no acaba aquí. Khan, Einsten i Nietsche també estan al top 10.

Altres noms que gaudeixen de gran popularitat entre els animals són Nala (5.421), Rex (4586), Simba (2.829) i Golfo (2.360).

L’estudi es va elaborar durant el mes de Maig de 2014 i és el primer que recull dades d’aquest tipus sobre animals de companyia. Entre d’altres coses, ofereix informació sobre seguiment i control de vacunes, tramitació de documents, tipus d’animal de companyia, etc. L’arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC) s’encarrega d’aquest treball de camp, amb el suport del Consell de Col·legis de Veterinaris a Catalunya.