En resposta a diferents reclamacions, Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de la ciutat de Barcelona, ha recomanat a l’Ajuntament fer una campanya ciutadana per conscienciar a les persones propietàries de gossos de complir amb el disposat a l’article 60 de l’Ordenança municipal, recollir els excrements i control.lar els llocs de les miccions dels animals.
Tot i reconèixer la important presència de gossos a la ciutat, Vilà ha destacat que el problema no és el nombre sinó el comportament incívic dels qui els treuen a passejar. Són ells els responsables de recollir i netejar els excrements i orins dels seus animals.
Una campanya que es demana sigui tant a nivell publicitari com via la presència d’agents cívics que ajudin, gràcies al tracte de proximitat, a conscienciar als propietaris que no compleixin la norma.
La Síndica ha volgut posar émfasi en que si el ciutadà no compleix l’ordenança seria necessària l’actuació efectiva de la Guàrdia Urbana, punt que ha fet arribar també a l’Ajuntament.
Sílvia Esteve
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2017/06/dog-335394__480.jpg480721Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2017-06-07 20:04:202017-06-07 20:04:43La Síndica de Greuges recomana a l’Ajuntament fer campanya per mantenir els carrers nets de les deposicions dels gossos
Amb l’arribada de les temperatures primaverals, la processionària del pi ja ha fet acte de presència a boscos i parcs on hi ha aquest arbre amb el conseqüent perill que suposa per als nostres gossos. A l’estiu la papallona posa els ous sobre els pins i en un mes surten les larves que inicien la construcció dels nius que són visibles a la part alta dels arbres fins a l’hivern. Quan el fred comença a desaparèixer i la calor s’imposa, aquestes erugues comencen a sortir dels nius que han fet a l’hivern als pins i baixen pels troncs en forma de processó guiades per una femella que va teixint un fil conductor. El seu objectiu és trobar un lloc per enterrar-se i transformar-se en papallona entre els mesos de juliol i agost. Unes papallones que copulen molt ràpidament perquè només tenen un dia de vida a l’hora de començar de nou el cicle.
Els perills que impliquen per als nostres gossos aquestes erugues, que formen fileres a principis de la primavera i són part del nostre entorn natural, són molt grans. Les fileres que dibuixen a terra són un pol d’atracció per als cans, que no poden evitar acostar-s’hi encuriosits pel seu moviment.El problema és que la processionària del pi té un pèls urticants que quan es claven sobre la pell dels gossos els produeixen una reacció al·lèrgica que els pot arribar a matar. En aquest sentit, els veterinaris recomanen no treure a passejar els gossos durant la primavera en indrets on hi hagi pins perquè és impossible controlar-los si van deslligats. Els pèls de les erugues són molt irritants i poden produir greus lesions a la mucosa de la boca i a la llengua si el nostre gos les ingereix accidentalment o les llepa. No és d’estranyar, doncs, que la plataforma Espai Gos BCN reclami que no es plantin pins en els nous espais que s’estan habilitant a la ciutat.
Com podem detectar que el nostre gos pateix una reacció al·lèrgica? Quins són els símptomes? Si veieu que el vostre gos està molt nerviós, que intenta empassar però no pot, que es toca la boca amb les potes, baveja o els seus ulls i parpelles estan inflats té molts números d’haver entrat en contacte amb aquesta eruga. Si se l’ha menjat també pot ser que vomiti. El problema més greu és que el nostre gos tingui afectades les vies respiratòries perquè això podria causar-li una asfixia i de retruc la mort. Per aquest motiu, si tenim la mínima sospita que el nostre gos ha tocat la processionària del pi acudiu sense dilacions al vostre veterinari per iniciar un tractament de xoc si les proves així ho corroboren. En alguns casos, els gossos necessiten ser ingressats perquè no poden alimentar-se per si mateixos i podrien patir problemes de desnutrició o deshidratació. Si no hi podeu anar immediatament, netegeu la zona afectada, amb aigua calenta corrent i a pressió, sense fregar perquè els pèls de les erugues tendeixen a clavar-se més i podríeu agreujar la infestació. Banyar el gos amb aigua calenta permetrà destruir la toxina.
Fermí Varón, propietari de la botiga Animalmente de Sant Cebrià de Vallalta, una localitat de la comarca del Maresme on hi ha molts pins, alerta que “cal estar atents si el gos es grata la boca com si es volgués treure alguna cosa i comença a salivar perquè això ens indica que ha tocat la processionària” mentre subratlla la necessitat d’anar “urgentment al veterinari ja que poden perdre un tros de llengua i fins i tot morir fruit de la inflamació de l’estómac i l’esòfag que l’impedeix respirar”. “Una solució d’urgència”, anota Varón, “és tenir a la farmaciola un medicament que es diu Urbason, un antihistamínic que sol utilitzar-se per tractar reaccions al·lèrgiques fortes”. El veterinari David Pumarola assenyala que el cas més greu es produeix quan el gos “inhala o ingereix el polsim tòxic que desprèn l’eruga, si és poca la quantitat que ingereix es produeix una úlcera a la llengua que es pot reparar, però si la inhalació afecta les vies respiratòries pot ser mortal”. Tot i així, el responsable de la Clínica Veterinària Animàlia de Barcelona deixa clar que “la inhalació ha de ser molt exagerada perquè li causi la mort, passa poc, si veiem que respira amb dificultat, que produeix un xiulet quan respira, s’ha de portar al veterinari perquè li administri cortisona i si no respon s’ha de fer una traqueotomia”. Prevenir una futura inflamació per curar-se en salut és el principal consell que dóna l’especialista, que insta a situar el gos “en una zona on corri l’aire i mantenir la calma perquè el gos es relaxi i respiri millor”.
Article de Xavi Tedó
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2017/03/procesionaria-detalle-cenital.jpg5921600Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2017-03-09 16:55:092017-03-09 18:35:49La processionària del pi, un gran perill per als gossos
Tots els gossos han de portar xip. A Catalunya, però, n’hi ha dos tipus. Fins fa cinc anys totes les dades identificatives de cans, gats i fures estaven emmagatzemades a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, però des de fa cinc anys la Generalitat ha posat a disposició dels seus amos l’únic registre obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. Aquesta nova base de dades, l’ANICOM (Animals de Companyia) permet l’accés a tots els veterinaris, protectores, ajuntaments i agents de l´autoritat i el seu ús no requereix cap cost. Ja no és necessari recórrer a un veterinari perquè llegeixi el microxip i avisi els propietaris perquè es poden localitzar des de les mateixes associacions i administracions. Tot i els avantatges d’aquest registre, molts veterinaris segueixen registrant els animals a l’AIAC, on el preu de la implantació té un cost molt superior al de l’ANICOM, que té un cost simbòlic.
Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”. Jornet atribueix la coexistència de dos registres que equipara a “una mútua i a la seguretat social” als interessos econòmics del Consell: “El 80% dels seus ingressos venen de la identificació dels animals i no els interessa passar-se a l’altra, per això els veterinaris ens fan boicot, no volen que la base de dades públiques funcioni i van posant traves”. Els grans perjudicats són els animals perduts perquè segons apunta l’activista “l’ANICOM la tenim en xarxa i qualsevol persona pot tenir-hi accés, mentre que a l’AIAC, a banda dels veterinaris i cossos policials i forestals, només ho poden fer els ajuntaments que paguen un quota anual”.
Sense aquest “boicot” Jornet considera que “la base de dades pública estaria plenament consolidada perquè ara hi ha un 35% de gossos identificats i ja un 4% de gats gràcies a la tasca de les protectores, en qualsevol cas quan baixes el preu, les implantacions dels xips augmenten”. Actualment hi ha gairebé 300.000 animals inscrits a l’ANICOM, però a l’AIAC cada any se’n registren uns 80.000 i es calcula que en tenen més de nou-cents mil. Ignasi Rodríguez, cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, però sí a d’altres països d’Europa com Irlanda, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.
Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Pel que fa a l’elevat preu d’aquest registre, revela que “la normativa actual no permet imposar imports mínims ni màxims i això fa que cada centre veterinari cobri imports diferents per a la identificació d’un animal”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”. Una solució que ja es va posar en pràctica els dos primers anys de funcionament de l’ANICOM quan la Generalitat va signar un conveni amb el Consell perquè li cedís les dades del 2012 i del 2013. Aquest acord obligava el Consell a compartir la base de dades amb l’administració, però només dels registres nous, no dels anys anteriors. Un acord que no s’ha ratificat: “El conveni es va acabar i no s’ha renovat perquè les dues parts no s’han posat d’acord”. El cap de la Secció de Protecció d’Animals assegura que no sap els motius del desencontre, però apunta a “motius estratègics”. La representant de FAADA es mostra molt crítica amb l’actitud del Consell perquè “nosaltres evitem abandonaments, lluitem pel benestar dels animals i ells només pensen en el seu interés econòmic, en no deixar de guanyar diners”. El Consell, que factura al voltant d’1,8 milions d’euros pel registre d’animals amb xip, ha declinat fer declaracions a aquest mitjà per donar la seva versió. Perquè l’administració tingués accés als 900.000 animals n’hi hauria prou amb el permís dels propietaris.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2016/12/xips.jpg420750Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2016-12-28 14:31:422016-12-28 14:31:42La coexistència de dos registres d’animals a Catalunya dificulta la recerca quan es perden o s’abandonen
#NoSonUnJuguete. Amb aquest contundent hashtag, la Fundació Affinity impulsa una campanya per conscienciar sobre la tinença responsable i lluitar contra l’abandonament dels animals. I és que la meitat dels nens reconeix haver demanat un gos o un gat als Reis Mags i gairebé un 40% dels animals de companyia arriben a les llars espanyoles en forma de regal per aquestes dates. Moltes famílies pensen que un cadell és el millor regal que poden oferir als seus fills, però el que avui sembla l’obsequi ideal pot esdevenir un problema tant per l’animal com per a la persona que el rep. Aquest és el punt de partida de la campanya de Nadal de la Fundació Affinity, que remarca que un ésser viu no hauria de ser regalat com si fos un objecte qualsevol i que adverteix sobre les nefastes conseqüències que pot tenir regalar animals amb l’objectiu d’evitar futurs abandonaments.
Per traslladar aquest missatge, Fundació Affinity ha creat un vídeo que il·lustra amb un to amable i proper les llums i ombres del que significa conviure amb un gos. Segons assenyala Isabel Buil, directora de Fundació Affinity, “volíem explicar una història que connectés amb la gent, que tingués emoció i que al mateix temps portés a la reflexió a aquelles persones que potser estiguin pensant en un cadell com a regal de Nadal. Conviure amb un gos o un gat és una decisió tan important que ningú més la pot prendre per un mateix “. L’impuls juga un paper important en l’elecció de l’animal. De fet, un 34% dels propietaris espanyols confessa que es va deixar portar per raonaments emocionals i / o visuals a l’hora de decidir-se pel seu gos o gat. En el cas dels nens, encara que el 98% dels nens assegura tenir clar que els animals no són joguines, un 50% d’ells reconeix haver demanat al Pare Noel o als Reis Mags un gos o un gat en algun moment de la seva vida. Segons Buil, “que els nostres fills demanin un gos o gat com a regal de Nadal és perfectament normal però no vol dir que haguem de comprar o adoptar un automàticament, sinó que hem de meditar bé la decisió abans de donar el pas. Probablement, desvincular aquesta decisió d’una època de regals i sorpreses com és el Nadal, sigui una bona forma de deixar l’impuls a un costat”. Segons l’II Anàlisi Científica de la Fundació Affinity, que analitza el vincle entre persones i animals de companyia, per un de cada dos nens l’animal representa, després dels seus pares, la principal font de suport emocional en situacions de por o tristesa. A més, un 60% dels nens associen als gossos i gats com a companys d’activitats i és per aquest motiu que el 80% dels nens prefereix jugar amb ells abans que amb videojocs.
Fundació Affinity recomana fer una reflexió abans de decidir-se a compartir la vida amb un gos o gat, que sigui una decisió meditada. Per assegurar-nos que la relació amb els animals serà estable i duradora i que aquests no acabaran abandonats ni en centres d’acollida es recomana, en primer lloc, compromís. La convivència amb un animal de companyia és a llarg termini i el nostre compromís amb ell ha de ser durant tota la vida de l’animal, és a dir entre 12 anys i 15 anys de mitjana. Després és vital valorar què suposarà per a nosaltres incorporar un animal en les nostres vides i no deixar-nos portar per un mer impuls inicial sinó que la decisió ha de ser meditada i consensuada entre tots els membres de la família. La informació prèvia és també fonamental. Abans de començar a viure amb un animal hem de conèixer i assumir les obligacions i responsabilitats que això suposa. De la mateixa manera, hem de saber quines cures necessitarà i quines seran les seves rutines.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2016/12/NoSonUnJuguete-2.jpg10801920Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2016-12-19 12:26:362016-12-19 12:28:08La Fundació Affinity alerta que gossos i gats no són una joguina
La mesura vol reduir l’impacte que els gossos poden provocar durant les hores de bany
La platja per a gossos que l’Ajuntament de Barcelona està preparant a la zona de Llevant tindrà també dutxes i urinaris per als animals, segons ha pogut saber animalados.com. L’objectiu d’aquestes dues instal·lacions és fer més amable l’estada dels gossos a la platja i, al mateix temps, intentar que l’impacte dels cans no malmeti l’espai.
Alguns veïns de la zona de Diagonal Mar ja han protestat per la decisió de l’Ajuntament de destinar als gossos una platja de la ciutat (la que es troba més al nord). El govern municipal està disposat a iniciar aquesta pilot, llargament reivindicada, i està prenent totes les mesures possibles perquè l’experiència funcioni bé i la platja acabi sent definitiva.
A Catalunya i el País Basc ja existeixen més d’una desena de ciutats que compten amb urinaris per a gossos, com Llagostera, Selva del Camp, Vilassar de Mar, La Palma de Cevelló o Calafell. El model, fabricat per l’empresa Urban Dog i distribuït per Ado S.A., està fabricat amb acer inoxidable i conté restes vegetals a la base. Aquest sistema garanteix que l’orina no faci pudor, ja que les restes vegetals l’absorbeixen. A més, segons explica el seu creador, Nico Jardí, “les restes vegetals que hi ha a la base s’acaben convertint amb adob”, gràcies al nitrogen que absorbeixen de l’orina.
En un principi es va considerar necessari impregnar l’estructura amb feromones, per atraure els gossos a fer pipi però, a base de provar-ho, van descobrir que no feia cap falta: “La poca olor que queda entre la vegetació és suficient perquè els gossos la sentin i tinguin ganes d’anar a fer pipí allà”, explica Jardí.
La majoria d’orinaris instal·lats ocupen 1 metre per 80 cm, però els dos urinaris que l’Ajuntament de Barcelona instal·larà a la platja de Llevant ocuparan 1,50 m x 1,50m. A la base sota la qual hi ha les restes vegetals, els gossos també poden defecar. Després, com sempre, cal recollir-la, però així no s’embruten les voreres. Els nous urinaris es fabricaran amb un dels millors acers inoxidables (el 316), per reduir l’erosió que pot provocar la salinitat del mar. Els urinaris tindran un xapa alta perquè els usuaris els puguin distingir des de lluny.
La nova platja per a gossos de Barcelona també tindrà una dutxa per a gossos, “perquè es puguin refrescar i netejar”, segons explica Rubén Adelantado, responsable de l’empresa Ado, fabricant de l’invent. “Funciona com un túnel de rentat per a cotxes”, segons Adelantado. La seva empresa ja ha instal.lat sistemes similars en càmpings.
Finalment, la nova platja també tindrà fonts per a gossos.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2016/04/urinarios-perros-barcelona.jpg520840Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2016-04-29 08:25:342016-04-29 08:34:11Barcelona instal•larà urinaris i dutxes per a gossos a la platja de Llevant
