Los que ya no sirven

/0 Comentaris/a

Los recogemos de las cunetas, heridos en el cuerpo, destrozada el alma por el abandono; los recogemos en la puerta, anónimos y mudos testigos abandonados; los rescatamos de las perreras…

      Son los perros de caza, los que ya no sirven; no sirven para cazar porque son viejos y sus patas no son tan veloces, sus cuerpecillos destrozados por tantos “lances de caza”, su vista cansada, ya no valen. Cachorros que un día fueron alegres y juguetones, hoy son adultos asustados y tristes; madres que parieron camada tras camada, porque se buscaba el cruce perfecto, su mirada desconfiada, su cuerpo agotado, sus encías casi blancas por falta de buena alimentación, lo dicen todo.

      Y estos son los afortunados, los que a pesar de los pesares, han encontrado cobijo en refugios y casas de animalistas que se dejan la piel, la vida y el dinero en sacarlos adelante. Sí, son los afortunados, porque tendrán una oportunidad de demostrar lo que son: perros nobles, cariñosos, leales, lo que no le dejaron ser. Serán adoptados o se quedarán de por vida en los refugios, siempre a salvo, siempre seguros.

      Los otros, los que nadie pudo ayudar porque los ahorcaron o tiraron a pozos, porque los dejaron morir de las heridas o de las enfermedades, son los que nadie cuenta, lo que no son ni estadística, los sin nombre, los sin número, los invisibles de los invisibles, los que existieron sin existir, son también perros de caza.

 SIEMPRE EN NUESTRO RECUERDO, SIEMPRE EN NUESTRA LUCHA

 Carmen Manzano- PTA SPAPM

Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

/0 Comentaris/a ,

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

/0 Comentaris/a ,

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

“Actualmente en Córdoba capital no existe ningún convenio para el control ético de las colonias de gatos”

/0 Comentaris/a

En primer lugar el equipo de Animalados os damos el pésame por los gatos aparecidos muertos ¿Cuántos esta vez? Es la tercera ocasión…¿no?

Estamos con una profunda indignación por lo que esta ocurriendo en las Colonias felinas de Córdoba en general, pero lo que esta ocurriendo en la colonia de la Asomadillas, es una atrocidad. Esta colonia esta sufriendo envenenamiento tras envenenamiento.

Las personas que cuidan de las colonias van ahorrando mes a mes para poder esterilizar la colonia, y cuando se va a hacer efectiva la intervención, se encuentran que hay que atender a gatos atropellados, enfermos o en este caso envenenados. ¿Sabes el dolor y la desolación que invade a esta gente que ven su esfuerzo convertido en muerte?

En este tercer envenenamiento, han sido 6 encontrados muertos y otros desaparecidos. Esta colonia estaba compuesta por unos 60 gatos y tras el envenenamiento masivo del mes de Abril, que fue el más numeroso, quedaron solo 10; actualmente la colonia ha crecido a unos 30-40 ejemplares en pocos meses evidenciando que controlar las colonias felinas con exterminio no es eficiente.

¿Está probado el envenenamiento?

Se han realizado varias necropsias en distintas clínicas veterinarias y por los síntomas todas llegan a la misma conclusión (muerte compatible con envenenamiento)

 ¿Hay sospechosos?

 Toda persona que no quiere gatos a su alrededor, otras que capturan gatos por cuenta propia en las inmediaciones de la colonia, o las que llaman a empresas de control de plagas para que capturen gatos, son susceptibles de ser sospechosas.

¿Desde las instancias oportunas se ofrece el interés y las medidas correspondientes?

No, ¡que va! En el envenenamiento masivo se llamó en varias ocasiones a la policía, y al SEPRONA que se limitaron a hacer un informe, sin mas investigación ni protecciones necesarias. La FAPAC interpuso denuncia ante el SEPRONA pidiendo la colaboración activa de todos los organismos competentes, así como la investigación de una comunidad cercana a la colonia donde se estaban capturando gatos, o la existencia de algún toxico en el polígono cercano a la colonia y hasta la fecha no tenemos noticias de en que fase esta el proceso.

Córdoba ¿qué convenio tiene para la gestión de colonias?

Actualmente en Córdoba capital no existe ningún convenio para el control ético de las colonias. Las colonias están siendo controladas por asociaciones protectoras o particulares que a diario realizan un gran esfuerzo, dedicando su tiempo, cariño y dinero a los gatos que luchan a diario por sobrevivir dignamente en su casa, que es la calle; alimentando y esterilizando como se puede. Tanto protectoras como particulares sabemos que la mejor opción es el control de las colonias mediante el método CES y es lo que constantemente estamos demandando al Ayuntamiento para llegar a un consenso en la ciudad entre las personas que los amamos y las detractoras. Pero al no tener suficiente capacidad económica, no se llega al nivel suficiente de esterilizaciones que garantice la disminución de la población felina de las colonias.

Estáis pendientes de resultados sobre la salud de los gatos de las colonias, más que de su salud de hecho, de la potencial vulnerabilidad hacia unas enfermedades que se testan sin totales garantías de eficiencia ¿cierto?

Si, estamos a la espera de que el Ayuntamiento nos convoquen para que nos den los resultados del estudio sanitario; estudio que encargó a la Universidad de Córdoba. No entendemos qué sentido tiene el testar tantas enfermedades a las colonias, ni sabemos con qué fin se ha estudiado. En las colonias controladas hay menos cachorritos que son los mas vulnerables a contraer enfermedades; por ello todo el esfuerzo y potencial económico debe ir dirigido a controlar la población de las colonias felinas, porque con ello estaremos controlando las posibles enfermedades

 ¿Estais preocupadas?

¡Claro que lo estamos! Sabemos que quieren saber el estado de salud de las colonias de Córdoba, pero no sabemos con qué fin se han estudiado tantas enfermedades, ni cuáles serán las medidas que tomarán.

Estáis organizando las Primeras Jornadas Felinas Andaluzas y además todo apunta a que será un debut muy exitoso. Plataforma Gatera de Barcelona està entusiasmada con la seriedad y precisión con la que cada día avanzáis en la organización, que quiere ser inclusiva y cohesionadora.

Desde la Plataforma Gatera de Barcelona estamos recibiendo el apoyo necesario para poder organizar las I JORNADAS FELINAS ANDALUZAS, donde se hablará de la realidad andaluza, las propuestas de mejora, las herramientas científicas y legales en torno al mundo del Gato.

El lema será “EL GATO ANDALUZ; NUESTRO PRESENTE SU FUTURO”, sobre el que versarán las diferentes ponencias y para las que contaremos con personas, de reconocido prestigio del mundo jurídico como es Enrique Alonso (miembro permanente del Consejo de Estado), expertas del mundo felino con reconocido prestigio internacional, como Agnés Dufau ganadora del International Cat Welfare Award 2015, del mundo veterinario contaremos con Valentina Aybar actual presidenta del grupo de Estudio de Medicina Felina de España (GEMFE), con Ana M. Martínez (investigadora de la Ley de Protección Animal de Andalucía) y Clara Busquets (experta en comportamiento felino).

Tenemos la certeza que estas Jornadas, que tienen la intención de ser referente anual en las 8 provincias de Andalucía, marcarán un antes y un después para los gatos andaluces.

Recientemente Carmen Manzano denunciaba las deficiencias de la legislación andaluza.. ¿es tan grave?

Estamos totalmente de acuerdo con Carmen Manzano, tenemos una de las peores leyes de protección animal, y respecto a las colonias felinas existe un vacío legal y una total desprotección. La modificación de la ley debe reconocer al gato feral en toda Andalucía y su derecho a vivir en la calle.

Ser perro o gato en Andalucía ¿te expone al maltrato impune? ¿Qué medidas de transformación propondrías?

Totalmente. Andalucía es una región donde mas abandono y maltrato existe y donde menos se castiga por ello.

De forma general, la Reforma del Código Penal; sin unas penas efectivas todos los esfuerzos caerán en saco roto, y concretando:

  • Modificación de la Ley de protección de Andalucía acorde con las demandas de la sociedad que evoluciona hacia un Bienestar animal pleno y no vinculado a intereses económicos
  • Ordenanzas municipales actualizadas en toda la provincia.
  • Método CES de oficio, con el reconocimiento de la persona cuidadora de las colonias
  • Reformas en el centro de control animal; tanto estructurales como de gestión donde el sacrificio 0 este garantizado
  • Convenios de colaboración con Entidades de Protección Animal
  • No al uso de animales para la caza
  • Abolición de la Becerrada en homenaje a la mujer cordobesa
  • No subvencionar los espectáculos taurinos
  • Coordinación de todos los agentes implicados en la protección animal con protocolos de actuación en casos de emergencia ante cualquier tipo de maltrato animal
  • Campañas obligatorias de castración
  • Programas educativos en todos los niveles escolares
  • Programas de concienciación transversales en nuestras instituciones…..

Son tantas las medidas, que parecen un poco ambiciosas; pero nuestro deseo más profundo es no tener que hacer ninguna propuesta de mejora, porque no sean necesarias; porque vivamos en un mundo de respeto y de pleno Bienestar Animal.

 ¿Qué dificulta vuestro trabajo?

El gran problema actual que tenemos para establecer el método CES, es la propia ley de protección animal; que no reconoce el gato feral, y la titularidad de las colonias mediante la identificación del microchip; nadie quiere tener la responsabilidad civil que pueda derivarse de las colonias felinas; pero eso tiene una solución fácil con un seguro de responsabilidad civil

No puedo quitarme de la cabeza estos gatos envenenados, ¿teméis nuevos ataques? ¿Qué medidas se pueden tomar?¿Cómo os podemos ayudar?

Témenos ataques no solo en esta colonia, también en otras. Hay que predicar las ventajas de una colonia controlada desde las instituciones y no solo desde el ámbito de la protección animal.

No entendemos como no se ha investigando de oficio la atrocidad que se esta cometiendo en esta colonia; ya no solo por las muerte que esta ocasionando a los gatos, que ya seria causa más que suficiente, sino también por el riesgo que supone para la población el tener un tóxico desconocido e ilocalizado contra el que poder tomar las medidas de protección necesarias.

En FAPAC contamos con la compañera y asesora jurídica Dulce Aguilera, que pertenece a la Comisión de Derecho Animal y Protección Medioambiental del ICA Córdoba, a INTERcids y a la Asociación Andaluza por la Defensa Animal, y vamos a denunciar ante Fiscalia y no descansaremos hasta que se investigue, qué y quiénes están envenenando. Instamos a todos los organismos competentes a que dentro de sus capacidades actúen con celeridad.

Os agracedemos vuestra ayuda de la forma que lo estáis haciendo, dándole visibilidad; lo que no se ve, por desgracia no existe.

 

Emma Infante

“És el moment de poder marcar el ritme de l’agenda política també per a la integració de propostes en defensa dels animals”

/0 Comentaris/a

Ana Bayle és cap de llista de PACMA per Barcelona des de març de 2016. Aquesta barcelonina de 48 anys la professió de la qual és la de consultora jurídica, va començar a militar al partit després de llegir com els culpables de la mort de 15 gossos mutilats en una protectora de Tarragona quedaven impunes.

 

Catalunya és mascaró de proa de moltes polítiques pioneres en defensa dels animals. ¿Toca que PACMA s’estreni a l’escenari parlamentari a Catalunya?

PACMA ha visibilitzat la necessitat d’atendre la defensa dels animals com una prioritat, i és el moment que puguem marcar el ritme de l’agenda política també per a la integració de propostes en defensa dels animals.

Què ofereix PACMA als catalans?

PACMA en aquesta campanya electoral vol posar l’accent sobre les situacions urgents que hem d’atendre, i de les que cap altre partit polític va a parlar. Ens referim, per exemple, a la terrible contaminació ambiental que pateix Catalunya com a conseqüència de les milers de granges de porcs que ocupen tot el territori.

Quina és la prioritat en la vostra proposta?

Seguirem centrant el nostre programa electoral en la defensa dels animals, el medi ambient i la justícia social. Encara que seguirem apostant per qüestions que PACMA sempre ha defensat, en aquestes eleccions volem focalitzar la nostra atenció sobre la indústria càrnia. A Catalunya tenim més porcs que persones. Es sacrifiquen per consum humà més de 20 milions de porcs a l’any, pel que ens hem convertit en el major productor de carn de porc de tot Europa. A més de les horribles condicions en què malviuen els animals en aquestes granges, on són mutilats sense anestèsia amb dies de vida, i on se’ls manté amuntegats i explotats fins a la seva mort, això s’ha convertit en un problema ambiental gravíssim. Els purins (tones d’orina i femta) s’emmagatzemen en enormes basses a l’aire lliure que contaminen l’aire i l’aigua. Les quantitats són tan desorbitades, que podrien omplir 6.600 piscines olímpiques cada any.

Aquest és un problema ambiental de primer ordre, que tracten d’ocultar-nos. Els excrements es filtren al subsòl i arriben a les reserves d’aigua. Un 41% de l’aigua potable a Catalunya està contaminada i 139 municipis tenen concentracions tan elevades de nitrats, que el que surt de l’aixeta ja no es pot beure. Ens sorprèn i preocupa que cap partit polític estigui parlant d’això. Han convertit a Catalunya en el femer d’Europa. Aquesta olor horrible que hi ha a Lleida, que fins i tot es percep quan un arriba en AVE, és el que produeixen les granges de porcs.

Penseu en reformar la llei que estigmatitza a certes races que es diuen potencialment

Ana Bayle

perilloses?

Cal tenir en compte que la legislació que reconeix a aquests animals com Gossos Potencialment Perillosos, i que regula la tinença, és estatal, pel que poc pot fer-se legalment a Catalunya al respecte.

No obstant això, sí pensem que les administracions autonòmiques poden promoure la tinença responsable, que es converteix en un veritable problema amb determinades races de gossos, i per descomptat prohibir la venda i cria d’animals, de manera que reduïm l’abandonament i deixem de fomentar la compra.

Cal obligar els municipis a complir les seves obligacions pel que fa als gats de colònia?

PACMA planteja la creació d’una base de dades amb el registre exhaustiu de totes les colònies felines de Catalunya, de manera que estiguin localitzades i pugui assignar l’entitat, associació o administració responsable de la mateixa.

Proposem la captura, esterilització, solta i manteniment dels animals, amb l’assessorament d’entitats animalistes, i comptant amb els voluntaris/es que vulguin assumir la vigilància i cura de les colònies felines. Per a això, s’haurà de legalitzar la figura del ‘alimentador oficial’, ‘promotor de colònia de gats’, o títol equivalent, vinculat a l’Administració.

Què fer amb les anomenades espècies invasores?

En primer lloc, hem d’assumir que les espècies considerades invasores han estat introduïdes per l’ésser humà. Hem creat un problema que ara hem de resoldre, i per descomptat no pot passar per matar-los. La majoria dels animals exòtics abandonats a Catalunya l’últim any van ser sacrificats perquè eren invasors. Qui i per què va permetre la seva venda? La majoria d’espècies exòtiques invasores les podem comprar en botigues. Les polítiques serioses i vàlides sobre protecció d’animals haurien de comprendre, en primer terme, la prohibició de continuar introduint animals que després la llei obligarà a matar. I, un cop regulat això, caldria establir polítiques de control poblacional no letals, de manera que més enllà de l’espècie, protegim la vida de tots els animals.

La indústria ramadera mereix una reconversió?

Com comentàvem al principi, la indústria ramadera s’ha convertit en un problema gravíssim. És el major dany mediambiental que patim a Espanya i per descomptat a Catalunya. Per això, proposem, a més de la conscienciació perquè la societat pugui prendre decisions, la pressió fiscal sobre les explotacions ramaderes, el cessament de les llicències per a la construcció de noves grans granges i la prohibició de campanyes institucionals de promoció i publicitat del sector ramader i seus productes, entre altres mesures.

En el vostre programa electoral incloeu la prohibició de la producció i venda de carn de cavall?

Potser molts consumidors rebutjarien determinats productes carnis si sabessin que han estat elaborats a partir de carn de cavall. No obstant això, es consumeix carn de tot tipus d’animals cada dia. La nostra proposta és conscienciar els consumidors sobre el patiment dels animals a les granges. Pateix un cavall, però també un pollastre. I a Espanya es maten cada any més de 700 milions de pollastres per a consum humà. Treballem perquè es redueixi el consum de tot tipus de carn i perquè els consumidors puguin prendre decisions conscients.

I què creieu que s’ha de fer amb el Zoo?

Proposem la reconversió de tots els zoològics i aquaris en centres de recuperació i rescat d’animals. De forma immediata, vam plantejar la reintroducció en el seu hàbitat natural de tots els animals silvestres i / o salvatges que siguin recuperats i rehabilitats; la deriva de tots els animals possibles a altres espais més adequats a la seva etologia, com fundacions, reserves o refugis; el cessament immediat dels programes de reproducció en captivitat; i la fi d’espectacles amb animals. Després, de forma progressiva, plantegem mantenir únicament als individus que no puguin ser reintroduïts al seu hàbitat natural sempre que les seves dimensions i naturalesa els permetin viure de manera digna en els recintes en els quals se’ls alberga.

La caça suposa una activitat lúdica perillosa. Com afronteu la reforma de la llei de caça apuntada recentment?

PACMA proposa la prohibició total de la caça, en totes les seves formes i modalitats. Cada any es cacen més de dos milions d’animals a Catalunya, i es dispersen tones de plom que contaminen el medi ambient.

Què diries a les persones que afirmen que restringir la caça és amenaçar el desenvolupament rural?

El millor que podria succeir al nostre entorn, a la nostra flora i fauna, és que deixéssim d’intervenir-hi. La intervenció de l’ésser humà, i concretament la caça, han desequilibrat el normal funcionament de la natura. PACMA proposa que el desenvolupament rural es basi en activitats sostenibles, respectuoses amb el medi ambient i ètiques.

La contaminació del medi marítim i diferents tipus de pesca està acabant amb els peixos. Quina és la proposta?

Cal acabar amb la pesca industrial, que mata milers de tones de peixos cada any, però que a més destrueix els fons marins, provocant un dany ambiental terrible.

El maltractament animal es combat millor des de les esquerres o des de la dreta? En cas d’obtenir representació i ser decisius per a pactes qui té la vostra simpatia a priori?

La defensa dels animals no entén d’ideologies ni de banderes. El temps ha demostrat que tots els partits polítics, independentment de si es consideren de dretes o d’esquerres, han donat l’esquena als animals. Per això, la presència de PACMA a les institucions tindrà l’objectiu de pressionar els altres partits polítics per aconseguir canvis legals per als animals. Parlarem amb aquells que estiguin disposats a escoltar les nostres peticions com una prioritat.

Des d’una república independent o des del unionisme?

PACMA es va fundar amb el ferm propòsit de defensar els animals, i aquest fet diferencial és el que fins avui ha marcat la nostra història i la nostra trajectòria. Tot i això, no som aliens a la realitat política i social del nostre entorn, però no ens posicionarem respecte al debat sobre la independència, ja que considerem que hem de posar tota la nostra energia en visibilitzar aquells problemes que la classe política vol amagar.

Ha existit la temptació d’unir-se a una coalició de partits?

Sempre hem mantingut la nostra independència. Cap altre partit està disposat a assumir la defensa dels animals, ni tan sols en el més elemental com la prohibició de tots els festejos taurins, per la qual cosa nosaltres no estem disposats a oferir-los el suport dels nostres votants.

Per què la lluita contra el maltractament animal mereix prioritzar-se en l’aposta política global?

Perquè els animals també formen part de la nostra societat, perquè en més de la meitat de les llars espanyoles viuen animals, i perquè el creixent suport al PACMA demostra que la majoria de la ciutadania li importa la seva situació i li preocupa el seu benestar.

Quin bagatge personal us ha portat a proposar-vos com a candidats?

Jo, personalment, porto més d’una dècada a PACMA. He viscut els inicis d’aquest partit i estic vivint el seu creixement imparable. Treballo cada dia per aconseguir que PACMA obtingui representació i se segueixi consolidant com a esperó fonamental perquè altres partits polítics es vegin obligats a formar part dels canvis que la societat exigeix ​​per als animals.

En altres països que s’ha incorporat a l’arc polític l’animalisme ho ha fet amb èxit i per quedar-se. En qui us veieu reflectits?

PACMA té una excel·lent relació amb tots els partits animalistes europeus, amb qui compartim objectius i estratègies. A Holanda, Portugal i Alemanya els animalistes ja tenen escons. Seguim el seu camí.

 

Emma Infante