Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Aprofita el teletreball per fer exercicis amb el gos a casa

Practicar segons quins jocs amb els gossos ajuda a que descarreguin la seva “energia depredadora”

 

El teletreball i el confinament han provocat que passem moltes més hores a casa que abans. I entre els grans beneficiats d’aquesta «nova normalitat» hi ha els nostres animals que poden gaudir molt més de la nostra companyia. Amb aquest article, us proposem que aprofiteu aquestes hores i que feu petites sessions de jocs que permetin, en aquest cas als gossos, utilitzar els seus instints perquè així puguin descarregar la seva “energia depredadora”, segons el terme utilitzat per Jean Donaldson a El Coque de Culturas (Kns Ediciones), un dels nostres llibres de capçalera. Tots aquests jocs, són “una excel·lent manera de desenvolupar vàlvules d’escapament del nostre gos” i aconseguir que estigui després més tranquil. De fet, segons Donaldson, «aplicar aquest tipus d’estimulació regularment és la primera línia de prevenció i defensa contra els problemes de comportament».

L’amagatall.

Aquest exercici permet que el gos desenvolupi el seu instint de rastreig i és molt fàcil aconseguir resultats sorprenents en molt poc temps. Consisteix en amagar alguna joguina del gos en algun racó d’una habitació i demanar-li que la trobi. Per fer-ho, primer cal jugar una estona amb la joguina en qüestió. Pot ser un llaç de roba o una pilota o el que sigui. Quan ja hem aconseguit cridar la seva atenció amb aquell objecte, anem cap a una habitació i fem que el gos s’assegui a la porta. Entrem a dins i, amb la porta tancada sense que ens vegi, amaguem la joguina en algun racó. Les primeres vegades és millor donar una mica de peixet i deixar-la una mica a la vista. Un cop la hem deixat en algun lloc, obrim la porta i li demanem que la busqui. “Busca, busca”, li diem. La majoria dels gossos ja estan programats per començar a buscar la joguina. Si no funciona, li podem deixar que olori la mà amb la que hem estat jugant abans amb la joguina i automàticament començarà a buscar. Quan la trobi, l’hem de felicitar amb energia (fins i tot exagerant una mica) i premiar amb alguna galeta que li agradi. Després el fem sortir de l’habitació i tornem a repetir l’exercici. Al cap de poques sèries, només obrir la porta, el gos ja començarà a buscar la joguina d’una manera sorprenent.

Estira i afluixa

Son moltes les persones que desaconsellen totalment jugar amb el gos a l’estira i afluixa, ja que consideren que pot fomentar la dominància del gos. Però Jean Donaldson té un altre punt de vista: Jugar a estirar una corda o un llaç de roba mentre el gos el té entre les dents no converteix l’animal en un depredador perquè ja ho és. Al contrari, tots els jocs que permetin que el nostre gos tregui el depredador que porta dins són en realitat una vàlvula d’escapament per a ell. A més, quan l’animal estira fort amb les dents no està competint amb nosaltres, està “cooperant amb tu per matar la presa”. Aquesta escena la hem vist en mil reportatges, quan els llops després de caçar un animal el van estirant per les diferents part del cos per poder-se’l menjar. “Alguns membres de la manada estan subjectant l’animal al mateix temps (…) i tots estiren com a bojos”, diu Donaldson. Es tracta doncs de convertir-nos en un altre membre de la manada i estirar el llaç amb força i anar-lo movent, tal com fan els depredadors quan tenen la presa entre les dents. Evidentment, és un exercici que té risc. Ens podem emportar una mossegada sense voler. Cal fer-ho amb guants i amb molta atenció. I els nens més val que no el practiquin. El joc s’acaba quan dius “deixa” i el gos ha de deixar caure el llaç. Aquesta part cal practicar-la prèviament, a base de deixar que agafi coses (no cal que siguin les que més li agraden) i ordenar-li que les deixi. Quan entregui el que tingui a la boca cal recompensar-lo amb algun premi.

“M’atreviria a dir que aquesta cooperació per matar és una experiència que enforteix els llaços entre els membres de la manada, és una experiència intensa i plaent que el gos associarà estretament amb tu”, conclou l’autora.

La canya de pescar

De tots els jocs possibles, aquest és un dels que més agrada als gossos. Es tracta de lligar una corda a un dels extrems d’un pal, que potser la branca d’un arbre o el pal d’una escombra. Si és flexible, però, és més fàcil. A l’altre extrem de la corda i lliguem alguna joguina, com si fos una canya de pescar. En aquest exercici no cal preparar el gos ni confiar que entengui el joc. L’instint de l’animal s’encarrega que les instruccions quedin ben clares. Cada vegada que mogueu el pal i la corda faci oscil·lar la joguina, l’animal hi veurà una presa en moviment. De seguida intentarà caçar la joguina. Es pot moure la joguina a certa alçada, per provocar que l’animal salti o es pot arrossegar per terra, com si fos un conill. El gos anirà com un boig a caçar-lo. Quan l’agafi, costarà que el deixi anar, però ha d’entendre que fins que no ho faci no es repetirà l’exercici, de manera que, si tenim paciència, ho acabarà entenent. Així que li direm “deixa, deixa” i no jugarem fins que l’hagi deixat anar.

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.

El truc per evitar danys als gats quan arrenques el vehicle a l’hivern

Evita amb diversos cops abans d’arrencar el cotxe que algun animal, especialment gats, pateixi danys.

Els animals de carrer, especialment els gats, solen refugiar-se del fred a l’interior dels vehicles, aprofitant així la calidesa que desprenen aquests després d’haver estat utilitzats. Una solució tan eficaç com perillosa per al benestar dels felins. Si el vehicle torna a posar-se en marxa amb la presència de l’animal en el seu interior, pot causar-li lesions, cremades o fins i tot la mort per asfíxia.

Per evitar que es produeixi qualsevol lesió sobre els animals, la Policia Nacional ha llançat un consell a través del seu compte de Twitter en què demana als ciutadans que donin uns cops al capó abans d’arrencar el vehicle per assegurar l’absència d’animals a l’interior del cotxe.

La Policia Nacional informa que normalment els gats solen triar vehicles que estiguin recentment estacionats en què el motor està encara calent. Una vegada que s’ha passat l’efecte de la calidesa, els animals buscaran un nou vehicle. Per aquest motiu, és important estar atents a la presència d’un gat a l’interior del cotxe si tornem a agafar el vehicle pocs minuts després d’haver-ho deixat.

La Policia també informa que cal tenir especial atenció en el cas dels gats acabats de néixer. Alguns animals deixen als seus fills a l’interior d’un vehicle mentre busquen el menjar. Aquesta situació és especialment delicada perquè les cries no podran aprofitar els cops ni podran valer-se per si mateix per fugir de la situació.

Ara ja ho sabem, en els dies més freds hem de colpejar el capó del nostre cotxe diverses vegades per evitar així el dany a qualsevol animal, segur que ells ens agrairan aquest avís.

Què és el benestar animal certificat?

El segell Welfair TM permet al consumidor escollir una compra ètica de productes d’origen animal. Aquests productes provenen d’animals criats en granges que garanteixen els quatre principis bàsics del benestar animal, basats en el comportament, la salut, l’allotjament i l’alimentació.

Des d’Animalados recordem que l’opció més animalista és no consumir animals ni productes que produeixen per a ells mateixos, tot i que aquelles persones que encara no hagin fet aquest pas, aquesta pot ser una opció interessant.

Des del passat mes de setembre, el segell de benestar animal Welfair TM està disponible en els productes d’origen animal de més de 4.000 supermercats de tot Espanya. Per primera vegada, els consumidors tenen a la seva disposició un indicador avalat científicament que els permet escollir una compra més ètica. Segons ha informat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària aquest indicador garanteix el benestar animal segons estableixen els estàndards científics europeus.

La societat camina cap a un món més animalista. Cada vegada hi ha més interès per conèixer els sistemes de producció i cada vegada més s’exigeixen pràctiques ètiques i que garanteixin que les condicions en què viuen els animals de granja siguin òptimes per a una vida sense patiment ni estrès. Aquestes pràctiques tenen en compte aspectes fonamentals de benestar animal com l’alimentació, l’allotjament i l’estat de salut física i emocional.

El segell Welfair TM és el primer desenvolupat científicament per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigacions Agràries (NEIKER) que avala que els animals han viscut i han estat sacrificats cuidant del seu benestar. Les categories d’aliments en els quals podem trobar el segell són productes carnis procedents d’espècies bovina, ovina, porcina, conills, galls d’indis, gallines i pollastres; així com ous i productes lactis.

Els productes amb el certificat de benestar animal Welfair TM són presents en les cadenes de supermercats, hipermercats i autoserveis a l’engròs: Lidl, Bonpreu, Esclat, Eroski, Aldi, Carrefour, Consum, Veritas, BonArea, Makro, Capabro, Mercadona, Alcampo, GM i Fruiz. Cal tenir clar que la presència d’aliments amb aquest segell es realitza a diversos productes certificats, no de manera general a l’establiment que els comercialitza.