Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

TTTouch: Només per professionals

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.

Ets cívic amb el teu gos?

 

Sí, ja ho sabem: ets molt cívic. Els incívics són els altres. Tot i així, et proposem que comprovis si superes els requisits mínims de civisme i miris en quin nivell de civisme et trobes.

 

Sóc (in)cívic

  1. Recullo sempre les caques del meu gos. Però quan defeca a la gespa o als escocells dels arbres no les recullo perquè és adob per a la vegetació. Als pipicans no les recullo perquè ja ve l’ajuntament a fer-ho.
  2. Deixo que el meu gos faci pipi a qualsevol lloc. Té dret a poder orinar!
  3. Deixo que el meu gos vagi lliure pel carrer i els parcs, encara que no sempre l’estic vigilant i no el puc controlar. Només faltaria que hagués d’anar sempre lligat!
  4. Faig servir collars de càstig perquè, encara que no ho tinc clar, sembla que el gos no estira tant de la corretja.

Si, tens raó, ets molt cívic però només de cara a la galeria. En realitat ets un incívic de nassos i t’has de posar les piles. A la ciutat som moltes persones i animals i si no tenim cura nosaltres mateixos, qui ho farà?  


Sóc cívic, de veritat

  1. Sempre recullo totes les caques del meu gos. No he fallat mai.
  2. No deixo que faci pipi a les façanes de les cases ni als cotxes, motos ni bicicletes que hi aparcats al carrer. Només orina als arbres.
  3. Porto sempre a sobre una ampolla d’aigua amb vinagre (5 parts d’aigua per una de vinagre) i ruixo els llocs on ha orinat perquè no faci mala olor i acabin orinant al mateix lloc tots els gossos del barri.
  4. El meu gos està esterilitzat. Així, a part d’evitar embarassos, malalties de transmissió sexual i patologies en el sistema reproductor, com el càncer, m’estalvio les conductes fugisseres i de marcatge.
  5. El porto lligat i només el deixo anar als llocs on sé que el puc controlar.
  6. No uso ni collars amb punxes o d’ofec, ni corretges extensibles.

Molt bé, felicitats. Si, ets cívic i gràcies a tu, els carrers i els parcs no s’embruten. Però encara pots fer un esforç i anar una mica més enllà.

Sóc un crack

  1. A més de tots els requisits anteriors, en algunes ocasions 
  2. He arribat a recollir les defecacions d’altres gossos, sobretot quan estan enmig del carrer. Així faig exercici i millor que la caca estigui en una bossa que a la sola de la sabata o als coixinets d’altres gossos.
  3. No llenço mai les bosses amb les defecacions a les papereres, perquè allà sovint hi ha gent que busca entre les deixalles. Les llanço als contenidors i ben lligades així no fan pudor ni atreuen les mosques.
  4. Crido l’atenció educadament a les persones que no són cívics amb els seus gossos. Aixi de bon rotllo els hi puc assenyalar que s’han oblidat una caca.

Felicitats! Has de saber que tu no ets cívic, ets un crack. I gràcies a gent com tu, cada dia és més fàcil tenir gos. Gràcies en nom d’Animalados!

Gats i petards

 

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. En l’article d’avui us oferim els consells de gats.

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll de petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sons de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit 8 del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’estança on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar-li suaument, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop d’aquests puntsuna revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

 

Sílvia Esteve

Gossos i petards

 

Durant aquesta setmana molts sereu els qui esteu ja tement la festa de Sant Joan. Pels nostres animals i també pels del carrer aquestes dates de festes i focs d’artifici es converteixen en uns moments d’estrés i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués en gossos i Clara Busquets en gats. Avui comencem pels consells dels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot quant més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la berbena podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors de la casa i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rossegar o fer-li buscar premis per que es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquila.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta per que pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns manetes podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles anti-estrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor es demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien las pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A aquestes alçades molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només va fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquilitzi aquests dies previs, una bona opció es marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Si, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en que són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell la millor manera de que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrés a nivell físic o psíquic ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en que es trobin. Per exemple gossos recent adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i quanta menys importància li donem menys li en donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per questions de seguretat és important durant aquestos dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga per que tingui la major llibertat possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquila i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients de que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisíó per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i tamany, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius però hem de començar vàries setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural per que ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

 

Sílvia Esteve