Les entitats reclamen a la Conselleria que rectifiqui i retiri la proposta de modificació de la llei de protecció animal

Les entitats s’han manifestat per exigir al govern #NiUnaPotaEnrere i que no desprotegeixi als animals de Catalunya.

Les entitats de protecció animal i de la natura, amb el suport del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, s’han manifestat aquest matí davant del Palau de la Generalitat per exigir a Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, que no dispari contra la protecció dels animals.

Davant la imminent aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, des de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat es pretén la modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals per deixar fora de l’obligació del permís de nucli zoològic a aquelles instal·lacions que allotgin menys de quinze gossos majors de tres mesos d’edat i un número no establert de cries.

Actualment, les instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació, independentment del nombre d’animals que allotgin, estan obligades a inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya. Aquest fet permet a l’autoritat competent exercir un control sobre la traçabilitat, la cria i el benestar dels animals allotjats, així com el seu control sanitari per evitar potencials riscos de zoonosi.

Tal com informen les entitats de defensa animal, amb el nou redactat que es pretén aprovar, les instal·lacions mencionades no s’hauran d’inscriure al Registre de nuclis zoològics i, per tant, no se’ls aplicarà l’art. 21 del text refós sobre requisits de funcionament de nuclis zoològics. Entre aquests requisits es troba el de “disposar d’un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals”, “mitjans necessaris per a l’aïllament sanitari” o “disposar de les condicions higiènic sanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals”.

A més de tot això, aquestes instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació tampoc tindran l’obligació de portar un llibre de registre que, a més de servir de sistema de traçabilitat dels animals allotjats, té la funció de control sanitari.

Davant d’aquesta situació, les entitats consideren que la Consellera Jordà cedeix davant el col·lectiu de la caça, reduint el grau de control sobre les seves gosseres i incompleix amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals. A més, exclou la resta de sectors implicats i incompleix els compromisos adquirits ara fa pocs dies amb els professionals de l’àmbit jurídic, veterinari i de les entitats de defensa dels animals i de la natura.

Les entitats alerten que la mesura que es pretén aprovar significa un greu retrocés que comportarà assolir greus riscos sanitaris i/o mediambientals consentits per part de la Generalitat de Catalunya, així com un gran perjudici cap al benestar dels animals.

Al mateix temps, exigeixen que no es retrocedeixi en la ja dèbil protecció que tenen els animals a Catalunya i que la Consellera Jordà compleixi amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals a través de l’aprovació de normativa més evolucionada i actual en línia amb el que reclama la societat catalana.

Denuncien que RTVE gasta gairebé un milió d’euros a l’any al programa taurí “Tendido Cero”

La Plataforma La Tortura No És Cultura denuncia que RTVE gasti gairebé un milió d’euros a l’any en un programa taurí amb audiències cada cop més baixes.

Segons ha informat la Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), RTVE ha invertit 972.772, 46 euros de fons propis i aliens al programa taurí Tendido Cero. En els últims quatre anys hi ha invertit més de 4 milions d’euros, unes xifres que contrasten amb la seva audiència, que des que aquest programa va començar el 1986, no ha fet més que baixar fins a assolir xifres paupèrrimes.

La plataforma LTNEC, integrada per 47 organitzacions de defensa animal, considera que, amb aquestes dades tan pobres d’audiència, la cadena pública hauria de deixar de malbaratar fons en programes que no són acords amb els temps actuals.

“Avui més que mai, la televisió pública hauria de promoure una cultura de pau, lliure de qualsevol classe de violència, sigui cap a persones o animals”, ha declarat el portaveu de la Plataforma La Tortura No És Cultura.

“Avui més que mai, la televisió pública hauria de promoure una cultura de pau”

D’altra banda, la plataforma indica que la retransmissió en obert de corregudes de bous contravé les recomanacions del Comitè de Drets de l’Infant de l’ONU a Espanya que, a la secció E Violència cap a la infància, paràgraf 25, assenyala: “A fi de prevenir els efectes perjudicials de la tauromàquia en els nens, el Comitè recomana que l’Estat prohibeixi la participació de menors de 18 anys com a toreros o com a espectadors d’esdeveniments taurins”.

“La tauromàquia és un espectacle inacceptable, rebutjat per la gran majoria de la societat, perquè és contrari a la protecció dels animals i l’ètica. Aquest tipus de cultura és contraproduent des del punt de vista de l’educació i, tanmateix, s’inculca i s’ofereix com a espectacle fins i tot a menors d’edat. És hora que aquesta activitat cruel deixi de ser considerada “Patrimoni Cultural” protegit per la Constitució i es doni llibertat per prohibir-la si la ciutadania així ho desitja”, afirmen des de LTNEC.

Nero, el gos policia mort recentment que va ser abandonat i que avui dóna nom a un parc caní de Càceres

L’ajuntament de Càceres ha reconegut la feina del gos policia Nero donant el seu nom a l’espai caní del Parque del Príncipe.

Des d’aquesta setmana, l’espai caní del Parque del Príncipe de Càceres es diu Nero, en homenatge a un gos mort recentment de la unitat canina de la Policia Local. L’ajuntament de la ciutat extremenya ha volgut reconèixer així el gran treball desenvolupat per aquest animal dins de les forces de seguretat, així com la seva “noblesa i lleialtat”, cosa que li va valer l’afecte de tota la ciutat i dels nens de les escoles que va visitar.

El mateix alcalde de Càceres, Luis Salaya, ha valorat amb aquestes paraules la feina de Nero com a membre de la policia: “destaco el seu esforç i treball en molts camps com la detecció en la lluita contra la droga, però valoro especialment el seu paper com a eina de difusió de la bona feina que fa la Policia en aquesta ciutat”.

Nero va treballar a camps com la detecció en la lluita contra la droga

Luis Salaya també ha recordat la relació que unia Nero amb Julio Bejarano, company de feina i impulsor d’aquest homenatge al Parque del Príncipe. “Nero ha servit durant molts anys a aquesta ciutat, ha estat un més de la plantilla que tots estimàvem molt. Era molt afectuós i va tenir una vida molt bona gràcies a l’afecte de Julio”, ha detallat l’alcalde de Càceres.

Bejarano també ha volgut compartir unes paraules sobre Nero, que “va ser abandonat i posteriorment rescatat pel refugi San Jorge i que vaig adoptar quan vaig fer el curs de guies canins. És igual d’on un vingui o la seva raça, amb feina i amb ganes un pot arribar com va arribar ell, on vulgui. No es va rendir mai i ara compliria 12 anys”.

“És igual la raça, amb feina i ganes un pot arribar allà on vulgui”

“Fa nou anys es va crear la unitat canina i el primer lloc on vam ser va ser una guarderia. Em va sorprendre molt la delicadesa amb què nero tractava els nens. Aquesta era una de les seves virtuts i les actituds de l’aprenentatge. Crec que no hi haurà col·legi o institut a Càceres que no hi tingui una foto amb ell. Li encantava posar i fer riure”, ha afegit Julio Bejarano.

L’acte d’homenatge en record de Nero ha tingut la presència de molts ciutadans cacerencs, inclosa la presència de nens que van conèixer la figura del gos policia a diferents dinàmiques realitzades a les escoles. El regidor municipal ha volgut agrair la presència de totes aquestes persones que han assistit a l’acte “per recordar-lo avui i sempre que vinguem al parc”.

Una llei catalana pot deixar els gossos dels caçadors encara més desprotegits

Els caçadors podrien quedar exempts de registrar-se com a nucli zoològic

Primer va ser l’Estat qui va deixar fora de la llei de Protecció Animal els gossos dels caçadors i ara és la Generalitat de Catalunya qui està a punt de condemnar encara més aquests animals. L’administració catalana prepara una nova normativa que suposaria tenir encara menys control sobre els gossos que utilitzen els caçadors. Es tracta de la nova Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, que està apunt de ser aprovada i que incorpora una vella reclamació dels amants de les escopetes: quedar exempts de l’obligació de registrar-se com a nucli zoològic sempre que es tinguin menys de 15 gossos majors de tres mesos.

Fins ara, les instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça, o els centres d’importació, independentment del nombre d’animals que allotgin, estan obligades a inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya. Això permet a l’autoritat competent exercir un control sobre la traçabilitat, la cria i el benestar dels animals allotjats, així com el seu control sanitari per evitar potencials riscos de zoonosi. El canvi de reglament vol, precisament, limitar aquesta obligació als qui tinguin més de 15 gossos adults.

Aquestes instal·lacions, tampoc tindran l’obligació de portar un llibre de registre que, fins ara, servia com a sistema de traçabilitat dels animals allotjats en aquests espais i també de control sanitari.

Una llarga llista d’entitats animalistes han iniciat una campanya sota el hastag #NiUnaPotaEnrere perquè la ciutadania sigui conscient del que s’està a punt d’aprovar i per demanar als partits polítics que s’oposin a aquesta modificació “que significa un greu retrocés que comportarà assolir greus riscos sanitaris i/o mediambientals consentits per part de la Generalitat de Catalunya així com un gran perjudici cap al benestar dels animals”.

Rescaten a disset gats tancats al ‘solar dels horrors’ a Palma

Gairebé una vintena de gats han estat rescatats després de més de deu anys tancats en un solar de Palma.

Història inversemblant a Palma de Mallorca. El partit polític Progreso en Verde ha anunciat el rescat de disset gats d’una colònia felina que es trobaven atrapats des de fa més d’una dècada en un solar de la capital de l’illa de Mallorca.

Segons ha comunicat el grup polític animalista, fa més de deu anys una constructora va aixecar un mur en un solar ubicat al barri de Son Oliva on habitava una colònia felina. En conseqüència, els felins van quedar tancats dins del recinte, sense possibilitat d’aliment, aigua ni recer.

Després d’estar més de deu anys tancats, alguns dels gats han sobreviscut gràcies a l’ajuda incondicional d’un veí de la zona anomenat Miquel. Aquesta persona s’ha encarregat al llarg de tots aquests anys de proporcionar menjar i aigua als animals mitjançant una politja des del seu pis. Lamentablement, molts altres felins de la colònia van morir, incloses cries que no van aconseguir sobreviure davant de condicions tan inestables i precàries.

Després de deu anys de calvari, Carolina, una nova veïna del barri de Son Oliva i defensora dels drets dels animals, va decidir contactar amb el partit polític Progreso en Verde per posar fi a la situació de la colònia tancada al ‘solar dels horrors’.

La veïna animalista i el grup polític es van posar en contacte amb la constructora propietària del solar, que suposadament desconeixia la situació i la presència d’animals al recinte, per alliberar els felins. Afortunadament, després d’obrir un forat al mur, un total de disset gats van ser rescatats gàbia a gàbia del solar i han estat portats a cases d’acollida.

“L’Ajuntament de Palma ho sabia. SON REUS ho sabia, les associacions de protecció felina ho sabien, desenes de veïns ho sabien i en més d’una dècada ningú no va moure un dit. Per què?”, ha declarat Progrés a Verd a través de les seves xarxes socials.