AENA permet a la propietària d’Itchy instal·lar una càmera a l’aeroport durant 24 hores

AENA ha permès que Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa catorze dies al aeroport del Prat, instal·li una càmera de videovigilància 24 hores aquest dissabte a la zona corporativa de la T2, prop de l’edifici G, on un operari la va veure sis dies després de la seva pèrdua. Aquesta va ser l’última i única vegada que han vist a Itchy a l’aeroport després que es trenqués el transportí a l’arribar al Prat on va arribar procedent d’un vol de Manchester fa dues setmanes. Andrea accedirà a la terminal amb dos voluntaris de Help Guau perquè instal·lin la càmera on posen menjar a la colònia de gats que viuen a l’aeroport, que curiosament està a vint metres d’on el va veure l’operari. La instal·lació de la càmera era una petició que havia reclamat a Iberia i AENA, que finalment ha acceptat: “M’han concedit el permís i podrem posar-la a veure si Itchy està allà i s’acosta a menjar, tant de bo tinguem sort!”.

Andrea no perd l’esperança. Aquest serà el primer dissabte que pugui accedir a l’aeroport perquè al taulell d’Iberia també li van dir el primer dia que els caps de setmana no es podia entrar. I ho aprofitarà per estar totes les hores que li han concedit de vuit de la nit al les tres del matinada. Entre setmana, per qüestions de treball, acudeix de set a deu normalment. Sempre de nit perquè durant el dia amb el soroll de les pistes dels gats s’amaguen. Ha assumit que l’haurà de trobar ella. Durant la reunió que va mantenir dilluns amb el gerent d’Iberia, Josep Lluís Fargas, i la responsable d’Atenció a les Companyies, Rosa Baños, els delegats de la companyia li van comunicar que no pensaven destinar ningú a patrullar a la nit.

Aquest divendres FAADA, Plataforma Gatera i PACMA han enviat un burofax als màxims responsables d’Iberia i de l’aeroport del Prat sol·licitant-los que “destinin els recursos i mitjans necessaris per localitzar i rescatar Itchy”. Les tres organitzacions, que han subscrit un comunicat per primera vegada juntes davant la gravetat dels fets, consideren que “fins a la data aquestes empreses han fet el mínim per cobrir l’expedient i no han volgut assumir la seva responsabilitat”. Una actitud que contrasta, segons elles, a la de companyia Monarch amb la qual “Hitchy va viatjar fins a Catalunya, i que va obrir una investigació a els mateix dia en què van succeir els fets, i que ha pagat un bitllet d’anada i tornada a la tia de Andrea, Irene Lee, que va ser qui es va encarregar de gestionar el viatge del gat de la seva neboda a Barcelona “. Les tres organitzacions demanen col·laboració perquè les persones que vulguin demanar a Aena i Iberia que es responsabilitzin de la recerca d’Itchy poden fer-ho signant aquesta petició.. Per evitar més casos com el d’Itchy, les entitats animals reclamen “l’elaboració de protocols en cas de pèrdues d’animals i millores en els que ja existeixen de transport i manipulació d’animals”.

Article de Xavi Tedó

Ibèria assumeix errors en la pèrdua del gat Itchy però no destinarà personal per a la seva recerca

Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa dotze dies a l’aeroport del Prat, s’ha reunit aquest matí amb el gerent d’Iberia, Josep Lluís Fargas, i la responsable d’Atenció a les Companyies, Rosa Baños. Durant la reunió, que ha durat al voltant d’una hora, els delegats d’Iberia han tornat a comunicar-li que “no tenen perquè fer res” malgrat que han assumit errors. “El transport d’equipatge, el handling, de Monarch, la companyia en què va volar Itchy, el porta Iberia, però el dia que es va perdre al taulell d’Iberia em van dir que era Swissport l’empresa que s’encarregava quan aquesta només fa la lliurament “anota Barragán. Els representants de la companyia li han reiterat que no pensen destinar personal per a la seva recerca. “M’han informat que segueixen comunicant als treballadors perquè ho sàpiguen, alguns dels quals fan rondes durant el dia, però que no poden destinar a ningú a patrullar a la nit” revela Barragán, que lamenta que “això no és suficient” .

Fargas i Baños han insistit de nou que la responsabilitat administrativa és de Monarch, que va obrir una investigació el mateix dia en què van succeir els fets. Una investigació que ha de aclarir on es va trencar el transportí en què viatjava Itchy per determinar les causes de la pèrdua. “Monarch em va trucar el mateix dissabte i em van comunicar que posaven en marxa la investigació, sé que han sol·licitat veure les imatges de les càmeres, encara que Iberia diu que no es veu res, cosa que jo no em crec perquè alguna cosa s’ha de veure” . Des del departament de comunicació d’AENA, que assegura que ha facilitat tots els mitjans per trobar Itchy, afirmen que la responsabilitat és de Monarch: “El bitllet d’avió el va adquirir amb aquesta companyia, que contracta un tercer per fer el transport, i per tant la responsabilitat és de Monarch, la interlocució no ha de ser amb Iberia Handling, la reclamació ha d’anar dirigida a la companyia aèria “.

La notícia positiva és que els representants d’Iberia li han dit que si que pot demanar acreditacions per accedir a la terminal corporativa de la T2, prop de l’edifici G, on van veure a Itchy per última vegada, el cap de setmana. “Al taulell d’Iberia també em van dir que els caps de setmana no es podia entrar, els primers dies van ser una presa de pèl” denúncia Barragán, que afegeix que “només els he de passar les hores que vindré”. Això permetrà a la propietària dedicar més hores a la recerca del seu gat. Fins dimecres passat, cinc dies més tard de la seva desaparició, Andrea no va poder accedir al recinte i només de tres a vuit del vespre. La recerca no va donar fruits, però l’endemà de matinada un operari va veure diverses vegades a Itchy, a qui va reconèixer per la seva collaret verd, a la zona corporativa de la T2. Va ser llavors quan Andrea va demanar que li deixessin anar de nit perquè amb el soroll que hi ha durant el dia pel trànsit aeri els gats s’amaguen. Aquest dilluns ja va poder estar de nou fins a les tres de la matinada, una cosa que portava demanant des que va desaparèixer, amb una persona de seguretat i una voluntària que treballa en aquesta terminal. “Poder anar el cap de setmana em permetrà estar més hores perquè treballo i aquests últims dies vaig de set a deu”. També podrà posar gàbies trampa: “Dilluns ja vaig posar una, els altres dies no perquè estic poques hores i no vull tancar una gata que estigui embarassada i que es quedi allà tancada quan em vagi”.

Barragán segueix sense creure’s la versió oficial dels fets que avui li han tornat a exposar els delegats d’Iberia. Una versió que conclou que el transportí on viatjava l’animal va caure de la cinta trencant-se, que operaris d’Iberia Handling el van posar llavors en un carret i que amb les vibracions del moviment el transportí es va acabar de trencar i el gat va fugir espantat. “L’ancoratge de la part de darrere del transportí està trencat i un ancoratge no es trenca amb les vibracions, el transportí va rebre un cop abans o després del seu trasllat a les dependències de Swissport” afirma Barragán, que llança el mateix missatge que ha donat als representants d’Iberia per mostrar la seva desesperació, “no estem parlant d’una maleta sinó d’un animal”.

Article de Xavi Tedó

Ibèria perd un gat que porta onze dies desaparegut a la T2 de l’Prat

Andrea Barragán fa onze dies que està vivint un malson. És el temps que el seu gat porta perdut a l’aeroport de Barcelona. Itchy va arribar a Barcelona procedent de Manchester en un vol que va aterrar fa dos dissabtes a les dotze del migdia al Prat. Allà l’esperava ella per començar una nova vida a la capital catalana després de quatre anys al nord d’Anglaterra on el va adoptar amb tot just dues setmanes de vida. Mentre Andrea esperava l’arribada del seu gat, el transportí on viatjava l’animal va caure de la cinta i es va trencar. Operaris de Swissport, la companyia que s’encarrega de les maletes, el van posar en un carret però amb les vibracions el transportí es va acabar de trencar i el gat va fugir espantat. “Fins a les dues del migdia no em van comunicar que no el tenien, llavors em van dir que personal d’Iberia es posaria en contacte amb mi, però no ho van fer fins a les sis de la tarda, ningú es feia responsable de la pèrdua” lamenta Andrea, que no amaga la seva tristesa i enuig per la situació que està travessant. “Swissport i Ibèria es culpaven mútuament i ningú es movia” remarca la seva tia, Montse Barragán. Agnès Dufau, presidenta de la Plataforma Gatera, es mostra encara més dura: “Durant tres dies s’han rigut a la cara, com els pots donar a una persona el transportí buit o dir-li que ha d’estar a Manchester”.

La indignació per la desaparició d’Itchy va motivar que aquesta associació mogués fils denunciant els fets via twitter i que es creés una pàgina a Change.org perquè AENA es responsabilitzés i facilités la recerca d’Itchy que suma ja gairebé 8.500 signatures de les 10.000 establertes. I és que després de determinar que el gat no s’havia escapat a l’interior sinó a les pistes d’aterratge, li van comunicar que en aquesta zona no podia buscar-lo i que només podia esperar que algú el trobés. “La difusió del cas per les xarxes socials ha permès que AENA i Ibèria reaccionessin i dimecres per fi van deixar entrar a Andrea de tres a vuit de la nit” assenyala Dufau.  La recerca va ser infructuosa aquella tarda, però l’endemà de matinada un operari va veure diverses vegades a Itchy, a qui va reconèixer pel seu collar verd, a la zona corporativa de la T2. Va ser llavors quan Andrea va demanar que li deixessin anar de nit. “Amb el soroll que hi ha a les pistes durant el dia és millor buscar-de nit” anota la seva tia, que denuncia “els entrebancs que li han posat fins ara”. “Em van deixar passar dos dies de set a deu i aquest dilluns ja he pogut estar des de les nou fins a les tres de la matinada, una cosa que porto demanant des que va desaparèixer, amb una persona de seguretat i una voluntària que treballa en aquesta terminal” explica l’Andrea, que els caps de setmana ha hagut de renunciar a la seva recerca perquè tanquen l’oficina central i no pot sol·licitar l’acreditació. La seva insistència té una raó de ser: “Sé que no l’estan buscant, Ibèria ja m’ha dit que no ha destinat cap persona per la seva captura”.

La Plataforma Gatera demana més temps a la nit i gàbies trampa i monitoritzades perquè Itchy no és l’únic gat que viu a l’aeroport. “Hi ha dues colònies de gats i on es troba Itchy hi ha uns quinze, fet que demostra que hi ha gent que els alimenta, que està pendent d’ells” subratlla Dufau. La presidenta de l’entitat considera que “l’error és seu i Ibèria està fent el mínim, no ha activat cap mecanisme per trobar-lo onze dies després”. Andrea està convençuda que si disposa de més temps es retrobarà amb ell: “Tinc esperança, a casa quan el crido ve, aquí potser està espantat i no ve, però sempre miola quan el crido”.

Article de Xavi Tedó

“A la meva exposició no apareixen humans: només senyores gates i senyors gats”

Jose María Balagué és fotògraf i il·luminador i aquests dies exposa retrats de gats a Tortosa sota el títol “Els altres ciutadans”. L’exposició es pot visitar fins a finals de Març a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Tu tens una llarga trajectòria investigant sobre tècniques manuals de revelat però ara ens ofereixes una exposició temàtica sobre gats Per què gats?
A través de la meva companya vaig poder endinsar-me en els detalls que implica el dia a dia de la cura i sosteniment de les colònies urbanes. Em va fascinar l’orgull que mostra el gat de carrer i molt més la interacció amb l’alimentador. Documentar això em va portar a observar a l’individu com a ésser viu en el seu hàbitat i vaig aprendre a respectar la seva llibertat. És digne d’elogiar el lliurament d’aquestes persones i veure com els components d’una colònia reconeixen i premien a qui els cuida. D’aquest dia a dia i de la paciència de l’espectador van sortir una sèrie d’imatges que ara exposem aquest  mes de març.

Són molt bonics però són bons posant?
Alguns són molt presumits i fan postures, torsions, hathes de ioga.. espectacular.

Quins trucs fas servir perquè et permetin que els atrapis l’ànima?
El truc és la paciència, la constància. Són molt desconfiats i has de moderar els teus moviments, la teva respiració, la teva manera de pensar fins que et coneixen una mica… després, ells s’encarreguen que tinguis bones instantànies. Les òptiques llargues són de gran ajuda en la majoria dels casos. Encara que si et pots integrar amb una càmera
versàtil i lleugera el resultat no té preu.

És suficientment coneguda la realitat de les colònies felines?
La realitat de les colònies felines és l’assignatura pendent de la majoria dels municipis del nostre país, la desconsideració i la falta d’empatia amb la majoria dels no humans fa que no es contempli massa la gestió de colònies ni felines ni d’una altra espècie. Fins i tot algun ajuntament opta per tractar-los com a plaga i això condueix a l’extermini de la colònia.

L’exposició està disponible per anar a altres llocs i així conscienciar d’aquesta realitat?
Per la meva banda si i crec que la junta gestora de Progat Tortosa estaria encantada de cedir aquesta exposició per donar a conèixer una realitat una miqueta esquiva com “els gats del carrer”.

Emma Infante, Futur Animal

El Congrés veta tallar la cua als gossos en el ple per aprovar per fi el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia

El Congrés dels Diputats aprovarà avui dijous el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia, que garanteix una legislació bàsica per al benestar animal en els 47 estats del Consell d’Europa. Una aprovació que arriba trenta anys tard perquè es va signar a Estrasburg el 1987 i des de llavors, 23 països l’han ratificat, la majoria d’ells entre la dècada dels 90 i dels 2000. Espanya ho va secundar fa dos anys, però la seva ratificació no s’ha produït fins aquest any. Aquesta demora ha estat criticada per d’algunes formacions polítiques com Podem: “El que em sembla més lamentable és que s’aprovi amb 30 anys de retard. Demostra fins a quin punt aquestes qüestions són secundàries al nostre país”, afirma el diputat del partit lila i portaveu d’Equo, Juantxo López de Uralde. L’aprovació es produeix després que en la desena legislatura (2011-2015) l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), una organització que integra parlamentaris de diferents forces polítiques sensibilitzats per la protecció dels animals, presentés una proposició no de llei que va ser presentada pel senador d’ICV, Jordi Guillot, que la cambra alta va secundar. “Això va motivar que el Congrés mogués fitxa però el tema s’ha anat demorant i ningú entén per què” remarca Chesús Yuste, coordinador de la APDDA.

El Govern havia demanat una excepció al conveni: que no s’apliqués la prohibició de l’amputació de les cues dels animals amb fins no curatives. És una de les dues úniques reserves a les que els països signants poden acollir-se per adherir-se al conveni. L’altra és la que estipula un mínim de 16 anys per poder comprar animals. Altres països com Alemanya, Dinamarca, França, Portugal o República Txeca també van presentar la mateixa excepció que Espanya. La proposta d’excepció que va proposar el PP es va aprovar en la Comissió d’Exteriors, el pas previ al debat al Congrés, gràcies al suport d’ERC i PP. L’exdiputat de la Chunta Aragonesista es va reunir ahir amb representants de tots els partits per tractar aquesta qüestió i avança que tots els partits votessin en contra que es pugui tallar la cua als gossos amb els vots en contra de PP i PNB i l’abstenció de ciutadans. “L’oposició del PP sorgeix de la pressió del lobby dels caçadors que es queixen que les ferides en les cues són molt difícils de guarir, però no diuen que es les produeixen en les gàbies quan es barallen entre ells i no en el camp com asseguren “. El rebuig del PNB, en canvi, es produeix per una qüestió de coherència: “Va votar en la comissió a favor de la transacció del PP i ERC perquè li va semblar equilibrada i ara no vol canviar d’opinió, per serietat diguem” aclareix Yuste.

Qui si que ha canviat de parer és ERC. El diputat Joan Capdevila, veterinari de professió, ha defensat que “en aquelles comunitats autònomes on encara no s’ha prohibit, això quedés limitat a determinades races i supòsits molt concrets, mai per qüestions estètiques, i sempre realitzat per veterinaris” però el partit es va desmarcar en poques hores de la mesura mitjançant un comunicat. “Podia ser ben intencionat però és contraproduent i en dotze hores el partit va rectificar” anota el president de la APDDA.  El rebuig a la reserva, però, no serà definitiu perquè el Senat l’ha de ratificar: “a la cambra baixa el PP té majoria i votarà a favor de l’excepció, però llavors torna al Congrés que és qui decideix finalment”. En qualsevol cas, Yuste recalca que “el PP ha d’entendre que una majoria social i els col·legis de veterinaris estan en contra d’aquest tipus de pràctiques “. López de Uralde recorda que les amputacions” no són pràctiques innòcues “per als animals, ja que els” causen dolor, problemes crònics de salut, els generen dificultats de locomoció i fins i tot limiten la seva capacitat comunicativa”.

El conveni estableix normes per a la tinença, reproducció, adquisició, ensinistrament i cria dels animals de companyia i recull, per exemple, la prohibició de vendre animals als menors de 16 anys sense el consentiment dels seus pares o estipula que la cria, custòdia i comerç d’animals de companyia s’ha de fer per part de persones amb els coneixements adequats. També planteja restriccions per a l’ús dels animals en la publicitat, els espectacles i els concursos. Un altre aspecte important té a veure amb els mètodes de sacrifici, que a partir d’ara “s’han d’efectuar amb els menors patiments físics i psíquics possibles” i prohibeix les intervencions quirúrgiques per motius estètics. A més, el text compromet els estats signants a reduir el nombre d’animals rodamóns  “per mitjans que no causin dolors, sofriments ni angoixes vitals” i a encoratjar als que hi hagi animals de companyia a posar-ho en coneixement de les autoritats.

Laura Duarte, portaveu del PACMA, no amaga que “ens agradaria que fos més ambiciós”, però reconeix que suposa “una eina per a exigir a altres comunitats que adaptin les seves lleis de protecció animal als mínims que dicta Europa”. I és que a Espanya no hi ha una regulació d’àmbit estatal per als animals de companyia, sinó que depèn de cada comunitat autònoma. Per a algunes, com Catalunya o Madrid, amb normatives molt avançades equiparables a altres països d’Europa, el Conveni es queda una mica obsolet; però altres s’hauran d’adaptar a ell, perquè suposa un marc regulador de major rang. “Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura o Canàries són algunes de les comunitats amb regulacions més laxes sobre animals. “La majoria de legislacions autonòmiques superen el conveni europea i el tall de la cua és un dels exemples ja que ja s’aplica en molts territoris d’Espanya” apunta Yuste, que destaca que “el debat sobre l’amputació “ha donat visibilitat a l’aprovació del conveni en els mitjans de comunicació “.