Entrades

El projecte de FAADA per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals

FAADA ha impulsat la campanya #MillorsAmics per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals i que per falta de recursos o per adversitats de la vida, han acabat al carrer. Alhora, volen intentar solucionar la creixent preocupació per l’ús d’animals per demanar diners als carrers i

Cada vegada hi ha més preocupació. Cada vegada hi ha més casos als carrers de Barcelona. Primer eren els nens, ara són els animals. L’ús d’animals per a la mendicitat s’està globalitzant a la ciutat de Barcelona i actualment no existeixen prou solucions per frenar aquesta situació.

Un raig de llum prové des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals. FAADA està treballant en combatre aquest fenomen mitjançant la campanya #MillorsAmics. Una iniciativa que ens ha explicat Eva Fornieles, màxima responsable de la campanya.

En primer lloc és important saber què entenem com a “ús d’animals per a la mendicitat”. Des de FAADA expliquen que aquesta situació es produeix quan una persona va acompanyada d’un animal sense que hi hagi cap vincle afectiu, l’únic motiu de la seva tinença és el lucre que comporta la presència de l’animal.

Eva confessa també que a Espanya és molt fàcil aconseguir un animal de companyia. “Els particulars crien els seus animals il·legalment i acaben regalant els cadells sense que hi hagi cap tipus de control. A internet també trobem anuncis que provoquen que el trànsit d’animals aconsegueixi xifres desorbitades “.

Cal tenir en compte que parlem de persones sense llar, persones com nosaltres que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer, i que moltes d’elles van acompanyades d’un animal al que mai renunciarien, i que en algunes situacions, és l’únic que tenen. Per tant, cal reconèixer també la bondat de moltes persones que sense llar tracten amb estima als seus animals.

L’objectiu de la campanya #MillorsAmics és ajudar a les persones que es troben en la terrible situació de viure al carrer, i que tenen com a company de vida un animal al qual els uneix un vincle afectiu i de respecte. Garantir així l’atenció veterinària gratuïta de la seva salut i benestar.

Alhora, des de #MillorsAmics es vol denunciar els casos de maltractament d’animals de companyia i domèstics a Catalunya. Una activitat on FAADA porta anys treballant al mateix temps i independentment del projecte #MillorsAmics.

Eva Fornieles detalla els dos grans reptes que urgeix afrontar des de l’Ajuntament de Barcelona per eradicar l’ús dels animals per a la mendicitat. “L’Ajuntament d’una banda ha d’elaborar i activar un protocol perquè les denúncies per casos d’explotació animal es resolguin de manera ràpida i contundent. D’altra banda, és imprescindible permetre que les persones sense llar que tenen un company animal puguin tenir accés als centres d’acollida i de dia, habitatges socials i d’inclusió, i menjadors socials”.

Finalment, FAADA explica quin és el protocol a seguir si tenim sospites d’una possible explotació per part d’una persona cap a un animal. “En aquests casos és important recopilar proves. Per exemple en el cas d’una persona que canvia constantment d’animals és vital tenir imatges d’aquests per poder demostrar que es tracta d’un cas d’explotació. La clau és fer fotos, vídeos … i posar aquest material en coneixement de l’administració i de la policia “.

 

Grups animalistes denuncien maltractament animal al ‘burro del chatarrero’ de Mataró

 

Gairebé 4 dies sense menjar i amb lesions. Així s’han trobat el ruc que des de fa anys carrega grans quantitats de ferralla a Mataró, segons ha denunciat la fundació per l’assessorament i acció en defensa dels animals (FAADA). L’organització animalista hauria demanat ja, juntament amb altres col·lectius, la immediata confiscació de l’animal aplicant el protocol previst per casos d’abandonament o tinença en males condicions d’èquids. 

L’ajuntament de Mataró, que ja havia desestimat altres peticions pel mateix cas, al no veure-hi maltractament animal, ha derivat el cas a tècnics de la Generalitat. Els tècnics ja haurien fet una de les dues revisions pertinents. Des de FAADA i la resta d’associacions esperen que, acabat el procés, el ruc no torni a estar tutelat pel seu actual responsable.

El cas ha explotat l’última setmana després que diferents mitjans de comunicació generalistes n’hagin fet ressò. Tanmateix, la SPAM, ADE, PACMA i FAADA, entre d’altres,  venien denunciant un cas de maltractament animal des de feia anys. De fet, era habitual pels vianants veure el ruc carregant grans quantitats de ferralla.

L’estat actual de l’animal

Des de FAADA, tècnics especialitzats tenen cura de l’animal, amb la col·laboració de Generalitat. “Es troba força malament, la desnutrició ha sigut molt important”, apunta Carla Cornellà, presidenta de l’associació. Cornellà assegura que es tracta d’un animal “molt intel·ligent que ha fet força progressos darrerament” i es mostra convençuda que l’animal no tornarà a l’antic propietari. “Seria una situació manifestament perjudicial per l’animal, no crec que es produeixi”.

Fins al moment, no s’ha resolt de manera definitiva la situació. Des dels grups animalistes esperen convèncer el propietari del ruc. La finalitat és portar el procés de la manera més amigable possible, tal i com ja s’ha intentat altres vegades. Però la decisió final podria estar, en última instància, en mans de les institucions.

 

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante

FAADA tanca la campanya d’identificació i esterilització 2017 amb gairebé deu mil animals inscrits

La campanya “Sóc Responsable” d’identificació i esterilització d’animals de companyia que FAADA va posar en marxa el passat 1 de febrer s’ha tancat el 30 d’abril amb 9.866 inscrits: un total de 8.439 esterilitzacions i 5.564 identificacions a tot Catalunya i Madrid. Això suposa 14.003 actuacions veterinàries en tres mesos. FAADA vol agrair especialment la tasca dels 286 centres veterinaris adherits, sense els quals la campanya no hauria estat possible.

”Aquest any, hem volgut fer incidència i conscienciar les persones sobre el que implica permetre que els seus animals criïn”, explica Alba Jornet, coordinadora de la iniciativa. “Cada animal que neix en una casa impedeix l’adopció d’un altre que està esperant la seva oportunitat en una gàbia. La cria per part de particulars és l’arrel del problema de la superpoblació i del maltractament, a més que a Catalunya i en diverses comunitats autònomes està prohibit si la persona no està degudament inscrita al registre de nucli zoològic corresponent”.

A Espanya cada any s’abandonen uns 140.000 gossos i gats, més de la meitat dels quals mai trobaran una família o acabaran sacrificats a les gosseres. Esterilitzar els animals de companyia dels particulars ajuda a posar fre a aquesta terrible situació. Per a aquells que no hagin arribat a temps per inscriure’s en la campanya, FAADA segueix oferint al web socresponsable.org informació sobre diferents campanyes d’esterilització i identificació que es duen a terme a tot l’Estat.

 

 

On viuen els amics

 

“Quan jo tenia sis anys vaig veure una vegada una làmina magnífica en un llibre sobre el Bosc Verge que es deia” Històries viscudes “. Representava una serp boa que s’empassava a una fera. (…) Vaig reflexionar molt llavors sobre les aventures de la selva i, al meu torn, vaig aconseguir fer amb un llapis de color el meu primer dibuix. (…) vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van contestar: “Per què ha de por un barret? “el meu dibuix no representava un barret. Representava una serp boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa a fi que les persones grans poguessin comprendre. Sempre necessiten explicacions. (…) les persones grans em van aconsellar que deixés de banda els dibuixos de serps boes obertes o tancades i que m’interessés una mica més en la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. (…) Les persones grans mai comprenen res per si soles , i és esgotador per als nens haver de donar-los sempre i sempre explicacions. ” Inici de l’obra El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

 

Per sort per a molts, Roger Olmos va seguir dibuixant boes dins d’elefants, i el que és més important va seguir veient en aquesta representació del barret a la boa que es va menjar a l’elefant.

“Aquest és un llibre que els nens han de llegir als pares” ens diu l’autor al final de l’obra. Tristament molts adults necessiten un intèrpret per aconseguir traduir l’empatia, la innocència, l’amistat.

La protagonista de la nostra història rep com a regal de la seva mare un llibre d’il·lustracions, un “conte”. La mare el compra, però la nena ho viu, ho entén. Una tragèdia plana sobre nosaltres quan passem de ser aventurers, somiadors, nens a consumidors, realistes, adults. La tragèdia de fer-nos grans.

La pèrdua de la infància (un tresor del que per desgràcia no tots els nens poden gaudir) no deixa de ser una mort. L’adolescència es converteix així en un dol estrany per aquell nen o nena que un dia vam ser. En Roger ens ho transmet pintant de gris i negre el món dels adults i a ple color el món de la nena.

En el món dels colors, dels contes, dels somnis, érem afortunats de tenir uns amics amb qui, encara que no fossin de la nostra mateixa espècie, res impedia que hi parléssim, juguéssim i ens els estiméssim amb tot el nostre cor. L’idioma universal de l’empatia elimina qualsevol frontera.

La nostra protagonista viatja, gràcies al llibre, a un món ple d’animals i éssers fantàstics. Es posa el seu vestit de conill rosa i corre amb una única sabatilla pels camps de la imaginació.

Vaques, porcs, ocells, peixos … Juguen al seu costat.

Interrompuda per la seva mare, que la crida per sopar, la nena torna al món real. On ha de calçar de nou les dues sabatilles. El sòl real sol estar més fred.

Graó a graó. De les golfes, on viuen els seus amics, a la cuina. I el sopar al plat.

La mare veu el “menjar”: ja no veu l’elefant dintre de la boa. Veu el barret.

Aquest és un llibre que els nens i els que es resisteixen a deixar de ser-ho han de llegir als que van oblidar qui van ser. Als qui van oblidar als seus amics.

En Roger no ens demana que tornem a creure en éssers fantàstics, ens demana que siguem capaços de tornar a “veure” a tots els éssers reals que ens envolten.

 

NOTA: Amigos només es troba a la venta aquí

L’obra ha estat editada per FAADA a Espanya i Logos Edizioni a Itàlia

Article de Sílvia Esteve