Entrades

Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.

L’Ajuntament de Barcelona rectifica i mantindrà la convocatòria general de subvencions a les entitats animalistes

La pressió animalista, en la qual ha participat Animalados donant veu a les entitats de defensa animal, ha aconseguit fer rectificar l’Ajuntament de Barcelona, que mantindrà la convocatòria general de subvencions.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat a través del seu compte de Twitter que mantindrà la convocatòria general de subvencions a les entitats animalistes: “Davant la veu d’alerta que han donat les entitats animalistes, he parlat amb la responsable, Laia Bonet, i m’ha aclarit que finalment es mantindran els ajuts a aquesta activitat”.

La rectificació des de l’Ajuntament de Barcelona arriba després d’un important moviment del sector animalista de la ciutat Barcelona on ha estat present Animalados donant veu a les entitats de defensa animal.

Fins a 33 entitats animalistes es van organitzar per adreçar una carta oberta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, on van mostrar el seu malestar per la decisió del consistori de suspendre les ajudes dirigides al benestar animal. En aquest comunicat, les entitats van demanar una reconsideració d’aquesta decisió del govern municipal.

Mitjançant la carta oberta, les entitats també van recordar a l’Ajuntament de Barcelona que realitzen un servei públic des de la gestió cívica. “Aquesta és una feina gratuïta del teixit d’organitzacions i activistes que gestionem tasques com el rescat dels animals en situació de maltractament, la recollida d’animals abandonats, campanyes d’adopció i sensibilització, gestió de colònies felines… En definitiva, una tasca que hauria de recaure 100% sobre la gestió pública i que s’està desenvolupant a través d’un enorme entramat de ciutadans i ciutadanes de forma gratuïta, però a la vegada professional i metòdica”, explica la Fundació FAADA en un comunicat.

La tinent d’alcalde, Laia Bonet, en la Comissió de Presidència celebrada aquest mateix dimecres va aclarir que “fer política és prioritzar. El que hem fet és reordenar 160.000 euros en subvencions específiques a les entitats que gestionen les colònies felines, perquè aquests serveis durant la pandèmia van ser considerats essencials, i per tant, els hem volgut mantenir. Òbviament, aquesta decisió impedeix reconèixer també les campanyes de sensibilització i promoció de moltes entitats que ara no tenen el seu espai”.

Laia Bonet va afegir en la seva intervenció que “el pressupost de les subvencions del 2021 està condicionat per deu mesos de pandèmia, per aquest motiu, des de l’Ajuntament vam fer una redistribució del pressupost amb l’objectiu de crear un front COVID per atendre a emergències socials i sanitàries. Òbviament, si fos possible, sóc la primera que voldria duplicar o triplicar les subvencions dirigides al benestar animal, però hem hagut de prioritzar”.

Afortunadament, després de la pressió de les entitats animalistes el govern d’Ada Colau ha rectificat i s’ha compromès a recuperar les subvencions a les organitzacions encarregades de la protecció animal en una ciutat que el govern municipal continua definint com una “Barcelona que estima els animals”.

Consternació entre les entitats animalistes per la supressió per part del Govern municipal de les ajudes dirigides al benestar animal

Les entitats animalistes de Barcelona han mostrat la seva profunda indignació i consternació després que el Govern municipal d’Ada Colau hagi suprimit de la convocatòria general de subvencions les ajudes dirigides al benestar animal.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha disparat un tret al peu. A començaments de setmana vam publicar a Animalados la decisió del Govern municipal d’eliminar de la convocatòria general de subvencions les ajudes dirigides al benestar animal. Una mesura que ha sorprès i enfurismat a les organitzacions de protecció i defensa animal, que veuen com el consistori, amb les seves pròpies decisions, menysprea i destrueix l’ideal d’una “Barcelona amiga dels animals”.

Animalados ha parlat amb diverses entitats animalistes que han mostrat el seu malestar per aquesta decisió del Govern de Barcelona. Una gran indignació i una sensació de sentir-se menyspreat pel consistori que s’estén i comparteixen pràcticament totes les organitzacions de protecció i defensa animal de la ciutat.

“Des de les entitats de protecció animal de Barcelona i com membres del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, estem consternades per la decisió de l’Ajuntament de suspendre la línia d’ajut a les entitats de benestar animal de la convocatòria anual de subvencions pel 2021”, declara Carla Cornella, presidenta de la Fundació FAADA.

Cornella lamenta que “les organitzacions ja vam haver d’assumir una retallada del 40% a la convocatòria de 2020 i ara hem d’afrontar la supressió total d’aquest suport. És imprescindible considerar que l’Ajuntament té la competència i la responsabilitat en la gestió de la protecció dels animals de Barcelona i que des de les entitats de la ciutat treballem cada dia de l’any assumint una part d’aquesta gestió”.

Pel que fa a FAADA en particular, com a mínim es veurà afectada la campanya “Sóc Responsable”, un projecte que té l’objectiu d’identificar i esterilitzar el màxim nombre d’animals possible per reduir l’abandonament a Catalunya, on cada any es recullen més de 30.000 animals desemparats, una mitjana de quatre animals cada hora.

Marta Gumà, presidenta de DEPANA, afirma que “la decisió de l’Ajuntament de suprimir les subvencions ens afecta. Les ajudes rebudes en els darrers anys ja eren miserables de per si, però la supressió total d’aquesta provoca que no puguem desenvolupar de la mateixa manera el nostre projecte “D’on venen les tortugues”, un taller educatiu que treballa per a una major implicació de les Administracions en les problemàtiques associades al comerç de fauna exòtica. La sensació és que, a l’hora de la veritat, el medi ambient i la protecció dels animals no és important pel Govern municipal”.

DEPANA va endegar el 2014 un projecte educatiu anomenat “D’on venen les tortugues”, adreçat als escolars dels darrers cursos d’educació primària i primers de l’ESO. Aquest projecte, tal com explica la directora de l’entitat “va néixer amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar als nostres infants i joves sobre la greu problemàtica que suposa la tinença d’animals exòtics com animals de companyia”.

Marta Gumà comenta que “tot i la supressió de les ajudes per part de l’Ajuntament, intentarem seguir endavant amb el nostre projecte educatiu que tan bon resultat i satisfacció ha deixat en els centres educatius en els darrers anys. Se’ns trenca el cor si hem de dir a les escoles que no podem continuar fent el taller aquest any. Intentarem assumir els costos del nostre propi pressupost i haurem de fer bona part del projecte des del voluntariat”.

Carmen Méndez, presidenta d’ADDA, considera que “la decisió de l’Ajuntament posa en evidència un clar retrocés i desinterès per part del Govern municipal que nega així el compromís assumit a través d’una declaració municipal de “Barcelona amiga dels animals”. A més, discrimina un sector de les entitats, i no pot justificar-se pel fet de la situació actual de la pandèmia, tenint en compte que en l’anterior exercici -i sense rastre de la COVID- ja van rebaixar dràsticament un 40% les ajudes a totes i cadascuna de les entitats, sense cap mena d’explicació”.

A més, Méndez afegeix que “si s’analitza el servei social que el sector animalista ve desenvolupant de forma voluntària des dels seus inicis i es compara amb el llistat conjunt, amb moltes de les subvencions que l’Ajuntament destina per a altres finalitats associades per exemple a l’entreteniment, és evident que hi ha un greuge comparatiu”.

Pel que fa a ADDA en relació amb aquesta subvenció, la seva presidenta detalla que “des del seu inici sempre ha estat focalitzada en una campanya continuada de conscienciació molt visible i de forma conjunta, amb una altra educativa i de sensibilització a les escoles, facilitant abundant material gratuït a nombrosos centres educatius. A la vista d’aquesta decisió és probable que hàgim de cancel·lar el projecte o revisar la possibilitat de la seva continuïtat sense menció de l’administració”.

Les victòries animalistes de 2020 i les assignatures pendents per al 2021

La gestió ètica per al control d’espècies invasores, la instal·lació de càmeres de vigilància als escorxadors i la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol són algunes de les victòries animalistes assolides al llarg de l’any 2020.

Posem punt final a un any 2020 fosc, marcat per una indesitjada pandèmia que ha causat un dany irreparable a les persones i els animals. No obstant això, el coronavirus no ha privat a la societat de seguir fent passos ferms cap a un món més animalista, encara que també és cert que queda molt camí per recórrer. Des d’Animalados hem parlat amb tres expertes en matèria animal per resumir les victòries animalistes de 2020 i detectar les principals assignatures pendents per al 2021.

Carla Cornella, directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), destaca com a victòria animalista que: “El Tribunal de Justícia de la UE confirma el dret dels Estats membres a poder prohibir el sacrifici dels animals sense atordiment previ, fet que obliga sense excepció el sacrifici amb atordiment en els ritus religiosos musulmans i jueus. Espanya haurà d’imposar mesures al respecte”.

FAADA també valora com un gran objectiu complert que: “A Espanya algunes comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant, han aprovat un pla de gestió ètica per al control d’espècies invasores com els porcs vietnamites, evitant així el seu sacrifici. Al sector de la venda d’animals a Espanya, assenyalem que el Govern dóna els primers passos per regular el comerç i la tinença d’animals exòtics que permetrà la comercialització només d’algunes espècies i prohibirà la gran majoria”.

Finalment, Carla Cornella cita com a triomf important que: “La nova llei d’educació espanyola incorpora l’empatia cap als animals en el currículum d’ensenyament obligatori. Per primera vegada, entre els objectius del sistema educatiu s’inclou la formació en valors que afavoreixin el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals com a estratègia de prevenció de conductes violentes a l’aula”.

Cristina Bécares, advocada especialitzada en Dret Animal i assessora d’entitats i associacions en defensa dels Drets dels Animals, considera que: “El més positiu de l’any 2020 són tots els canvis legislatius que s’han iniciat durant aquest últim any, com el projecte que obligarà a instal·lar càmeres de vigilància als escorxadors, el qual regularà els nuclis zoològics o la futura llei de protecció dels animals a nivell estatal, entre d’altres. A poc a poc veiem que es van produint petits canvis que contribuiran a millorar el benestar i la protecció dels animals”.

En una mateixa línia es troba Marta Legido, veterinària clínica i vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​que remarca que: “La millor notícia animalista de l’any 2020 és la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol”. Aquest nou alt càrrec es dedicarà a protegir els animals i a supervisar qualsevol mesura política des del punt de vista dels drets dels animals.

Una llista de tasques pendents per al 2021

Carla Cornella considera que: “El repte més gran que necessitem abordar amb extrema urgència és canviar radicalment la manera que tenim de relacionar-nos amb els animals, tant per garantir els seus drets i el seu benestar com per prevenir el flux constant de futures malalties virals que passen dels animals als éssers humans causant gran devastació com el COVID-19”.

Des de FAADA també apunten que: “La destrucció d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, promoguda especialmente per la ramaderia intensiva, l’ús i consum d’animals de granja de forma intensiva i l’explotació de la vida silvestre, units als efectes del canvi climàtic, generen l’aparició de pandèmies zoonòtiques, per això cal canviar d’arrel les polítiques actuals i acompanyar les empreses a reconvertir aquestes activitats que danyen als animals, el medi ambient i en conseqüència la salut de les persones”.

Finalment, la directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals destaca que: “És imprescindible que el 2021 es promoguin polítiques públiques efectives que permetin reduir considerablement la dieta basada en productes d’origen animal per tal de fomentar una alimentació més conscient i sostenible”.

Cristina Bécares reflexiona que: “Una de les tasques pendents és la necessitat de revisar la Llei dels anomenats gossos potencialment perillosos, una llei que es va redactar fa molts anys i en un context determinat. A més, mantinc la meva reivindicació anual, penso que és necessària la formació i educació en matèria de respecte als animals des de totes les escoles, considero que és molt important formar els nens d’avui en valors i respecte a tots els animals, humans i no humans”.

La vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona Marta Legido, per la seva banda, opina que: “La principal tasca pendent per al 2021 és fer tots els esforços possibles per orientar-nos cap a l’abandonament zero dels animals de companyia. Sóc una persona molt realista i fa més de trenta anys que pateixo per la gran quantitat d’animals abandonats que hi ha als Centres d’Acollida, una quantitat que no disminueix. De tota manera, em sembla important destacar que sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 ha provocat que la societat valori més als animals de companyia i conseqüentment s’han abandonat menys animals”.

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.