Entrades

Per què pasten els gats?

El motiu pel qual els gats pasten és un dels misteris més adorables que existeix. Es tracta d’un d’aquests comportaments curiosos i exclusius dels felins que desperten molt interès entre els éssers humans.

Pastar és un moviment molt semblant a un massatge, en què un gat es mou i empeny amb les potes davanteres. Alguns felins ho fan amb les ungles amagades, però d’altres estenen les seves peludes i esmolades urpes quan empenyen i les amaguen quan van enrere. Aquesta acció solen fer-la sobre superfícies suaus i flexibles com mantes, edredons, coixins, etc. També ho fan sobre altres animals i fins i tot sobre el cos del seu humà de confiança.

L’hàbit de pastar és exclusiu dels gats, és el senyal d’identitat com a animals felins. És un costum que comença des que són petits. Des dels primers dies de les seves vides, els gats pasten el ventre de la seva mare a la recerca de la seva atenció. A més, aquest suau massatge estimula el fluid de la llet als mugrons.

Si el teu company felí se t’acosta de manera sigil·losa quan estàs còmode al sofà, i es posa damunt teu a fer-te un massatge, has de sentir-te molt afortunat. Aquesta acció vol dir que el teu gat t’adora, et considera una figura propera a la mare o al pare. Si aquest ‘massatge’ va acompanyat d’un intens ronc, acabarà relaxant la mandíbula i entrarà en un estat de benestar total en què fins i tot pot arribar a bavejar una mica.

Una altra raó és que els gats que pasten quan són adults, ho fan perquè van ser separats de la seva mare o deslletats massa aviat. Encara que també és cert que hi ha molts casos de gats que pasten i no van ser precoços en la seva separació maternal.

Una de les explicacions més acceptades és que ho fan per consolar-se a ells mateixos quan estan estressats o una mica preocupats. Una altra raó és perquè els gats tenen unes glàndules odoríferes als seus coixinets de la part inferior de les potes, llavors aprofiten aquests massatges per alliberar part de la seva olor corporal, marcant d’aquesta manera el seu territori.

Si el teu pelut s’ha allotjat damunt del teu cos i pasta, no vol dir només que t’estima, i que se sent molt a gust, sinó que t’està dient que formes part de la propietat. Finalment, una altra de les raons perquè un felí pasti és per relaxar-se, de vegades és com el preludi de la migdiada.

AMIC/Wikifauna.com

“Els gats, visquin o no dins una casa, són sempre domèstics i de companyia”

Desenes d’amants dels gats de carrer es van actualitzar el cap de setmana passat en legislació, veterinària i comportament. La cinquena edició de les Jornades Felines Andaluses de Còrdova significa un retorn parcial a la presencialitat de la comunitat d’experts. “Prevenció, protecció i persecució són les tres accions que s’han d’incorporar a les lleis i les pràctiques de benestar animal”, va declarar Pilar de Lara, Jutgessa ponent a l’esdeveniment.

Les cinquenes jornades felines andaluses han convertit Còrdova en l’epicentre de la protecció animal just el dia que el Consell de Ministres tirava endavant la Llei de Drets dels Animals. Centenars de persones, de manera presencial o telemàtica, han estat testimonis de la consolidació de la ciutat com a exemple de transformació cap a una gestió ètica de la població felina.

Els gats de colònies controlades llueixen una marca a l’orella

Aquest darrer any es veuen menys gats a la ciutat i els que es veuen tenen bon aspecte i llueixen una marca a l’orella: això vol dir que pertanyen a una colònia controlada. Personal voluntari, format i acreditat es preocupa per afavorir les millors condicions possibles a través del programa CER de captura, esterilització i retorn.

Mercedes Vara, coordinadora local de FdCats i organitzadora de la jornada, es mostra molt agraïda per l’excel·lència de les ponències i l’acollida del públic, fins i tot en aquesta edició encara afectada per l’amenaça pandèmica. “Els experts deixen clar que els gats, visquin o no dins una casa, són sempre domèstics i de companyia. Ens hem d’ocupar especialment dels gats de carrer, s’han de protegir mentre les colònies es fan petites de manera natural. S’ha de prevenir l’abandonamnet i el maltractament, i si no s’ha aconseguit, s’ha de sancionar”.

Cinquena edició de les Jornades Felines Andaluses celebrades a Còrdova

L’alcalde de Còrdova, José María Bellido, ha reafirmat la seva aposta pel diàleg i la col·laboració entre l’administració, les entitats i el col·legi de veterinaris, que són un èxit a nivell nacional i internacional. Agnés Dufau, presidenta de FdCats i Premi Internacional en Benestar Animal, va recordar la necessitat de retolar en diversos idiomes els espais gestionats, perquè ha pogut palpar l’interès i el gust dels turistes davant dels gats cordovesos com un atractiu afegit a la ciutat.

Les aportacions de l’expert biològic John Boone i el catedràtic Octavio Pérez sobre la qüestió dels gats i la biodiversitat han aclarit la necessitat de cenyir-se als coneixements rigorosos i a la investigació científica per damunt dels bulls i els prejudicis.

Ruth Manzanares, experta en comportament felí, seguida de la veterinària cordovesa Ana Sánchez i el veterinari Albert Lloret han sumat coneixements específics del seu camp a l’audiència. Borja Sanjuan, de Vides de Gat de Madrid, i Mari Ángeles Merina, per la FAPAC, han insistit en la importància de minimitzar l’estrès en el maneig dels gats, vetllar per la seguretat, ser prudent i comprometre’s permanentment amb la formació.

Amants dels gats de carrer i dels animals van gaudir de les Jornades

Pilar de Lara, jutgessa membre d’Intercids, ha donat resposta a la pregunta sobre el grau de protecció que ofereixen els textos legislatius. La seva ponència ha estat ben rebuda per la capacitat d’autocrítica des de la perspectiva de l’àmbit jurista. Ha apostat fort per donar suport a les iniciatives de la Direcció General de Drets dels Animals, tant pel que fa a l’avantprojecte de llei concebuda com a una llei de mínims. Un marc perquè les disset comunitats autònomes s’incorporin a les necessitats socials del segle XXI.

Esperanza Oña, diputada malaguenya fundadora de Prodia, va manifestar un enorme interès per com s’ha de modificar a nivell local. Molts són conscients del llarg camí que cal fer a Andalusia en normativa i gestió col·laborativa d’administracions i entitats. Dulce Aguilera, advocada i fundadora de DAMAC, va subratllar les diferències de l’esborrany d’un text local. Totes les lleis, siguin o no específicament de protecció animal, han d’incorporar les modificacions al Codi civil que reconeix els animals com a éssers sentints.

Amb una doble sessió no n’hi ha prou per acabar amb totes les qüestions que afecten una realitat tan complexa com desconeguda que és la protecció dels gats del carrer, membres vulnerables de l’ecosistema humà. Les jornades següents seran un repte molt gran, encara que es proposin només assolir la qualitat d’aquesta cinquena edició.

Stevie, el gat malalt i cec que ha sobreviscut a la duresa de la vida al carrer

Amb només tres mesos de vida, Stevie va ser trobat al carrer amb una infecció respiratòria, però gràcies a l’associació Katubihotz, l’animal ha sobreviscut i molt aviat tindrà una llar definitiva amb una família que l’ha adoptada malgrat el seu estat fràgil de salut i de la ceguesa.

Que el carrer és dur per als gats, encara que els mites diguin que hi pertanyen, és una veritat que tothom hauria de conèixer. Al contrari del que diu la creença popular, el gat és un animal domesticat pels humans, que ni viu en un entorn natural, ni pot sobreviure gaires anys sense la nostra ajuda.

Stevie va néixer en una àmplia ventrada de gats. Una altra més per a la seva mare de carrer que els va cuidar i els va alimentar de la millor manera possible. Encara que poc va poder fer ella contra la malaltia que, sense remei, va anar emportant-se un per un tots els seus nadons. No obstant, Stevie va tenir sort. Ell va aguantar una mica més. El temps just perquè una persona el trobés al carrer i se n’apiadés prou per a recollir-lo, portar-lo a casa seva i alimentar-lo.

Katubihotz, una associació de Pasaia (Guipúscoa) per al rescat felí i la gestió d’adopcions, va rebre una trucada. La persona que havia trobat Stevie es va posar en contacte amb ells per explicar-los la situació del cadell, que havia aparegut solet i malalt al mig del carrer.

A les fotos i vídeos que van rebre Katubihotz era evident que el jove felí amb prou feines podia respirar a causa d’una infecció respiratòria, de manera que Stevie necessitava un veterinari de manera urgent si volia sobreviure aquella mateixa nit. Lamentablement, la persona que va trobar Stevie no estava disposada a proporcionar-li aquesta atenció, de manera que, finalment, malgrat estar molt saturats de treball, l’associació basca va decidir fer-se càrrec de l’animal i de les seves despeses veterinàries.

Stevie tenia pneumònia, febre, paràsits intestinals, puces i centenars de paparres que envaïen cada centímetre del seu petit i esquelètic cos de tres mesos d’edat. A més, la infecció havia destrossat els seus ulls. Stevie mai no podrà recuperar la visió. De fet, amb el temps, hauran d’extirpar uns ulls que no serveixen de res i que probablement seran un focus de més infeccions en el futur.

Tot i el seu fràgil estat de salut, Stevie està feliç. Per fi se sent segur, té menjar, aigua, atenció i moixaines. Li encanten les mostres d’afecte i les joguines. S’ha adaptat increïblement bé a la casa d’acollida. La realitat és que els animals no es lamenten com els humans per problemes tan seriosos com no poder veure. Ell continua endavant, regalant amor, roncs i rialles a cadascuna de les persones que tenen l’oportunitat de conèixer-lo.

Quan estigui totalment recuperat, Stevie se n’anirà a la seva llar adoptiva definitiva, on l’esperen una germana gran gatuna i uns papis que se’n van enamorar d’ell bojament al segon de conèixer-lo. A més, la seva futura mami humana està esperant l’arribada d’un nadó, situació que no els ha frenat a l’hora de decidir obrir les portes de la família a un petitó que necessitava tant d’afecte i d’amor.

Les coses no podien haver acabat millor per a Stevie, un dels pocs gats afortunats que ha aconseguit sobreviure al destí que el carrer els espera. És cert que ha perdut la visió en l’intent, però a canvi té una vida feliç i llarga per endavant.

“Desgraciadament, la majoria dels gats de carrer que conviuen amb nosaltres tenen un final molt diferent. Milers de cries neixen durant l’any només per morir de formes terribles, mentre que els que arriben a ser adults, sobreviuen amb dificultats i lluiten el dia a dia contra la gana, la malaltia i la misèria. Per aquest motiu és tan important castrar, alimentar i cuidar els gats de carrer. No podem treure’ls a tots del carrer, però si la societat es consciència i col·labora de debò, junts podem donar a aquests animals la vida digna i de qualitat que mereixen”, expliquen des de l’associació Katubihotz.

Barcelona obre la convocatòria 2022 de subvencions per a entitats que tenen cura de colònies de gats

L’Ajuntament de Barcelona preveu destinar 160.000 euros a les associacions que duen a terme les tasques de control i gestió de la població de les colònies de gats urbans.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la convocatòria 2022 per a la concessió de subvencions del Departament de Protecció dels Animals, per a entitats i associacions sense ànim de lucre, per al control i gestió de la població de les colònies de gats a la ciutat de Barcelona per a l’any 2022. Es preveu destinar-hi una partida de 160.000 euros i s’estableix un termini de presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils des de la publicació de la Convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP).

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha posar en valor “aquest model de col·laboració estable amb les entitats que permet tenir cura de les colònies, l’esterilització i el foment de l’adopció dels gats de carrer per part d’entitats especialitzades”. “Agraïm la tasca imprescindible que fan i que ens ajuda a garantir la convivència d’aquests animals en l’entorn urbà”, ha afegit Bonet.

El reconeixement de les colònies de gats i de la seva protecció per part del consistori arranca de lluny. El 2012, la Declaració Municipal pels Drets dels animals va reivindicar en el seu punt cinquè: “Tot animal salvatge nascut en llibertat té dret a continuar lliure i a ésser respectat en el seu propi medi o hàbitat natural”.

El programa de control de les colònies felines es va iniciar el 2003, arran de l’aprovació per part del Plenari Municipal del no sacrifici d’animals a la ciutat, i es desenvolupa a través de les entitats que anualment opten als ajuts municipals. L’objectiu del programa, a través del mètode CER (Captura-Esterilització-Retorn), és consolidar el control de colònies a la ciutat, disminuir la cabana de gats i actuar en els espais on es produeixen nous abandonaments. A Barcelona, hi ha unes 640 colònies de gats controlades, amb gairebé 7.300 gats.

Actualment, hi ha 13 entitats que gestionen colònies de gats en el marc del programa subvencionat per l’Ajuntament de control de colònies de gats urbans: Progat, Fundació Silvestre, Barcelona Gat i Gos, El jardinet dels Gats, Gats de l’Espigó de la Barceloneta, Degats, Universigats, Ubgats, Gats de Gràcia, Entregats, Rescat, Gats de Reg i Gats Lliures del Poble Nou.

Les persones voluntàries que gestionen aquestes colònies estan acreditades amb el Carnet de Gestores de Colònies de Gats, que emet el Departament de Protecció dels Animals des del 2014 en el marc de la formació anual que s’organitza a tal efecte. Enguany, per primera vegada, aquesta formació s’està duent a terme en curs en format virtual.

Les entitats interessades han de participar, com a mínim, en dues zones territorials de Barcelona

La convocatòria d’ajuts aprovada preveu que les propostes seran avaluades per una Comissió de Valoració. Amb una puntuació màxima de 100 punts es tindrà en compte el projecte presentat, el grau d’arrelament i experiència en la zona on es proposa actuar amb la població de gats, així com la xarxa de voluntariat que puguin acreditar i que estigui disponible per atendre les colònies. També es valoraran les accions de promoció de la convivència entre espècies i de biodiversitat que pugui dur a terme l’entitat.

L’àmbit de la convocatòria es divideix en onze zones territorials de la ciutat de Barcelona (els deu districtes i la Zona Franca). Les entitats interessades estan obligades a participar, com a mínim, en dues zones i hauran de presentar un projecte per cadascuna de les zones a les quals vulguin optar.

Els conceptes que poden ser objecte de subvenció s’han ampliat respecte de les anteriors convocatòries, per incloure despeses vinculades no només a les esterilitzacions sinó a la cura general del bon estat de la colònia i de l’entorn. Són les següents: esterilitzacions, menjar específic per facilitar la captura, cures derivades de l’esterilització, material de captura, despeses veterinàries, desparasitacions, vacunacions, visites i cirurgia per processos que comprometin greument la salut de l’animal, cura de l’entorn i infraestructures de les colònies, alimentació, habitacles pels gats i materials per a la colònia (abeuradors, menjadors i similars).

Badalona s’adhereix al programa VIOPET, una iniciativa per acollir temporalment als animals de dones víctimes de violència masclista

L’Ajuntament de Badalona ha informat que s’adherirà al programa VIOPET, una iniciativa per acollir, de manera temporal, als animals de dones víctimes de violència masclista.

El principal objectiu d’aquest projecte és intervenir en col·laboració amb Serveis Socials, SIAD, SIE, SARA o altres serveis que gestionin casos de violència masclista on es detectin víctimes que conviuen amb animals i, en cas que la víctima no tingui un lloc segur per al seu animal de companyia, activar el protocol per a buscar acolliment per a aquest. L’allotjament pot ser en una protectora, una residència o una casa d’acolliment.

Amb aquesta iniciativa es busca afavorir que les víctimes de violència masclista puguin denunciar i abandonar les llars on pateixen el maltractament, ja que s’ha detectat que existeixen molts casos de víctimes que es veuen condicionades per la incertesa de no saber què passarà amb el seu animal de companyia un cop marxen del seu domicili o per haver d’abandonar els seus companys peluts per poder denunciar.

El programa VIOPET és una iniciativa que sorgeix en el marc del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi de la Covid-19, i està desenvolupat per diferents especialistes: professionals de la medicina, la veterinària, l’educació canina/felina, la criminologia, les FFCCS, el treball social, els serveis especialitzats per a víctimes, la psicologia criminal, etc.

El fet que ajuntaments com el de Badalona s’adhereixin a aquesta iniciativa agilita la detecció de casos, millora els protocols de comunicació entre els agents implicats i permet que el procés de denúncia i resposta a les necessitats de les víctimes sigui molt més ràpid.

Trobada entre l’alcalde de Badalona i el director general de Drets dels Animals

L’adhesió de Badalona al programa VIOPET ha estat anunciada per l’alcalde Rubén Guijarro durant una reunió que va mantenir aquest dilluns a la Casa de la Vila, amb el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres. També va participar en aquesta trobada la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal, Rosa Trenado. Després de la trobada, l’alcalde, la regidora i el director general van visitar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia situat al barri de Pomar de Badalona.

Durant la trobada, l’alcalde de Badalona ha destacat que “el benestar animal és una de les prioritats del Govern municipal i per això per primera vegada en la història de la ciutat hem creat una regidoria que se centra en aquesta qüestió”.

En aquest sentit, Rubén Guijarro ha explicat que “estem treballant per crear la Taula del Benestar Animal, un espai on puguin participar totes les entitats, organitzacions i agents de la ciutat que treballen en aquesta temàtica per aconseguir millorar la qualitat de vida i dotar de drets als animals de companyia de Badalona”.