Arxiu d'etiquetes per: gats

RTVE vol acabar amb una colònia felina controlada que habita a les seves instal·lacions de Sevilla

Treballadors de l’ens públic i la Plataforma Gatera Sevilla Felina demanen ajuda per frenar la demolició de la colònia de gats que habita als jardins de RTVE Sevilla.

El benestar dels gats de la colònia felina dels jardins de RTVE de Sevilla està en perill. Segons indiquen alguns treballadors de la corporació pública, el Comitè de Prevenció i Salut Laboral Nacional ha proposat des de Madrid posar fi a la colònia. Una decisió inexplicable que posa en perill tot l’esforç dels cuidadors per mantenir una gestió impecable procedent d’abril del 2022.

Actualment, a la colònia felina de RTVE conviuen divuit gats. Tots desparasitats i esterilitzats gràcies a la tasca incondicional d’un grup de treballadors de la corporació pública i a la col·laboració de la Plataforma Gatera Sevilla Felina. Aquests mateixos empleats són els que s’han encarregat durant els darrers mesos d’alimentar els animals, a més de construir i netejar les casetes. Tot això amb els diners de les seves butxaques.

“Fa uns mesos, a la colònia hi havia unes deu gates, que parien cada quatre mesos aproximadament. Han mort cadells per les condicions en què malvivien. Altres van ser atropellats dins de les mateixes instal·lacions de RTVE Sevilla. S’han reduït encara més el nombre de gats perquè se n’han donat molts en adopció”, detalla la Plataforma Gatera Sevilla Felina sobre la situació dels gats a l’origen. Un inici que no va ser gens fàcil i que contrasta notablement amb la situació de control i estabilitat que hi ha actualment.

La Plataforma Gatera Sevilla Felina ha mostrat el seu rebuig absolut davant de la decisió presa pels responsables de RTVE: “Què millor que un Ens Públic dedicat a la comunicació per transmetre que la convivència és possible. No entenem la fixació amb aquesta colònia d’una corporació pública que es nega, no només a permetre la presència d’una colònia que no fa mal a ningú, sinó també a desatendre la nova Llei de Benestar Animal que protegeix les colònies felines ben gestionades”.

“No entenem la fixació de RTVE amb una colònia felina que a ningú fa mal”

Segons els treballadors de la corporació pública, la intenció és que sigui el Zoosanitari de Sevilla (la gossera municipal) el que assumeixi la recollida dels gats i es procedeixi a la demolició de les estructures i casetes fabricades per als animals. D’aquesta manera, es destruiria tota la feina que s’ha dut a terme durant molts mesos per part d’uns empleats que han controlat i garantit el benestar d’aquests animals.

La Plataforma Gatera Sevilla Felina i els empleats de RTVE recorden que ja han tingut una mala experiència amb el Zoosanitari de la capital andalusa. “Vam portar tres cadells lactants que van ser recuperats per la Plataforma i portats a una casa d’acollida, on van arribar malalts per un contagi de panleucopènia a la gossera. Això va provocar la mort d’aquests tres petits”, aclareixen.

Davant d’aquesta trista situació, l’associació de defensa animal de Sevilla ha apel·lat “a la sensibilitat dels alts càrrecs responsables de RTVE perquè rectifiqui la decisió” pel bé dels gats de la colònia. També ha fet una crida a través de les xarxes socials sota el hashtag #nometoqueslosgatos perquè qualsevol persona o associació pugui sumar-se a la protesta amb l’objectiu de frenar una acció innecessària que amenaçaria greument el benestar d’uns animals que no han fet res a ningú.

Rescaten a disset gats tancats al ‘solar dels horrors’ a Palma

Gairebé una vintena de gats han estat rescatats després de més de deu anys tancats en un solar de Palma.

Història inversemblant a Palma de Mallorca. El partit polític Progreso en Verde ha anunciat el rescat de disset gats d’una colònia felina que es trobaven atrapats des de fa més d’una dècada en un solar de la capital de l’illa de Mallorca.

Segons ha comunicat el grup polític animalista, fa més de deu anys una constructora va aixecar un mur en un solar ubicat al barri de Son Oliva on habitava una colònia felina. En conseqüència, els felins van quedar tancats dins del recinte, sense possibilitat d’aliment, aigua ni recer.

Després d’estar més de deu anys tancats, alguns dels gats han sobreviscut gràcies a l’ajuda incondicional d’un veí de la zona anomenat Miquel. Aquesta persona s’ha encarregat al llarg de tots aquests anys de proporcionar menjar i aigua als animals mitjançant una politja des del seu pis. Lamentablement, molts altres felins de la colònia van morir, incloses cries que no van aconseguir sobreviure davant de condicions tan inestables i precàries.

Després de deu anys de calvari, Carolina, una nova veïna del barri de Son Oliva i defensora dels drets dels animals, va decidir contactar amb el partit polític Progreso en Verde per posar fi a la situació de la colònia tancada al ‘solar dels horrors’.

La veïna animalista i el grup polític es van posar en contacte amb la constructora propietària del solar, que suposadament desconeixia la situació i la presència d’animals al recinte, per alliberar els felins. Afortunadament, després d’obrir un forat al mur, un total de disset gats van ser rescatats gàbia a gàbia del solar i han estat portats a cases d’acollida.

“L’Ajuntament de Palma ho sabia. SON REUS ho sabia, les associacions de protecció felina ho sabien, desenes de veïns ho sabien i en més d’una dècada ningú no va moure un dit. Per què?”, ha declarat Progrés a Verd a través de les seves xarxes socials.

Quin va ser el nom preferit per a gossos i gats a Catalunya el 2022?

Com cada any, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha publicat els noms més escollits per a gossos i gats a Catalunya durant el darrer any. Segons les dades que posseeixen els veterinaris a partir de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), una base de dades que facilita la identificació i localització dels animals de companyia, Coco, Kira i Nala són els noms preferits per a gossos durant el 2022.

En primer lloc, un total de 1.092 gossos reben el nom de Coco, seguit de 1.060 anomenats Kira i, en tercer lloc, un total de 1.030 cans es diuen Nala. Els altres dos noms més usats són Luna amb 920 i Thor amb un total de 839.

Pel que fa als gats, Mia és el nom més comú a Catalunya el 2022 amb un total de 441. En segon lloc, tornem a trobar el nom de Coco amb 434 i Luna, en tercer lloc, amb 392. Els altres dos noms que completen el Top 5 són Simba amb 348 i Nala amb també 348.

Quina és la raça de gos i gat més present a les llars catalanes?

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya també ha compartit les xifres relacionades amb les races de gat i gos més presents a les llars catalanes. Segons ha informat el CCVC els gossos mestissos són els predominants amb una àmplia diferència i amb un total de 15.940 animals.

Els Chihuahua són la segona raça més present a les llars catalanes amb 3.455 exemplars. En tercer lloc, es troba el Border Collie (3.157), en quart lloc, el Bichón Maltés (2.533) i, en darrer lloc, el Caniche (2.490). Si fem una comparativa amb l’any 2021, el Border Collie es trobava en segon lloc seguit del Chihuahua, el Bichón Maltés i el Pastor Alemany.

Pel que fa als gats, la raça que encapçala el rànquing és la del Comú Europeu amb 17.584 seguida de l’Europeu (10.766), el Sphynx (1.084), el British Shorthair  (871) i el Siamès (754). En comparativa amb l’any 2021, hi ha una petita variació on el Siamès ocupa el quart lloc i el British Shorthair el cinquè.

Només un 4% dels habitatges de lloguer a Espanya accepten famílies amb gats o gossos

Segons la Fundació Affinity, en un 44% de les llars espanyoles viu un animal de companyia.

La Fundació Affinity i el portal immobiliari líder a Espanya, Fotocasa, s’han aliat per sumar esforços i mostrar les dificultats que afecten les famílies amb gossos i gats a l’hora de llogar un habitatge. A través d’aquesta aliança han demostrat algunes de les barreres que encara hi ha perquè els animals de companyia siguin acceptats plenament a la nostra societat.

Segons dades de Fotocasa, el lloguer al nostre país suposa el 23% del mercat immobiliari. Tot i això, per a aquelles famílies que tenen gossos i gats llogar no és fàcil. El portal immobiliari ha publicat que a principis d’aquest any només el 4% dels pisos de lloguer permeten expressament l’accés a famílies amb animals, percentatge que ha baixat respecte al 2021, on la xifra es trobava en un 5%.

Tot i això, la xifra podria ser més gran si les dues parts, el propietari de l’habitatge i la família que conviu amb un gos o gat, arriben a un acord. A Espanya, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), reguladora del mercat del lloguer, atorga als arrendadors la potestat per acceptar animals o no en la seva propietat.

“Volem treure a la llum els problemes que tenen les persones que conviuen amb un animal de companyia a l’hora de llogar un habitatge on tots els membres de la família, inclosos els gossos i els gats, siguin benvinguts. Volem ser un altaveu d’aquest problema que afecta moltes persones cada any i animar-les a expressar-se i demanar un canvi d’actitud a la societat”, declara Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

“En molts contractes s’hi inclou la clàusula de ‘no s’accepten animals’ per defecte i volem portar a la reflexió sobre aquest tema. Conviure amb un animal de companyia no és sinònim de problemes, simplement cal complir unes normes bàsiques i creiem que avui dia tenim prou informació i responsabilitat per assegurar una bona convivència”, assegura Buil.

Gairebé el 50% de les llars a Espanya viuen amb un animal de companyia

Cal tenir en compte que conviure amb un animal de companyia és una situació força generalitzada al nostre país. Segons dades de Fundació Affinity, a gairebé la meitat de les llars espanyoles -en concret en un 44%- viu amb animals. En aquest sentit, les limitacions existents per a aquestes famílies que volen accedir a un habitatge de lloguer comprometen una necessitat bàsica.

“Cada vegada és més necessària l’acceptació d’animals a l’habitatge de lloguer. Aquesta admissió ajudaria a l’equilibri del mercat del lloguer, on moltes famílies llogateres són rebutjades de les candidatures a l’habitatge pel fet de tenir gossos o gats. És responsabilitat de tots aconseguir una societat més respectuosa amb els animals i les famílies”, comenta María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa.

Per què els propietaris no volen acceptar famílies amb animals de companyia?

Segueix estesa la creença que els animals de companyia poden suposar una despesa afegida per a l’arrendador pels desperfectes que aquests poden ocasionar a l’habitatge. Això no obstant, el que sembla preocupar més els que volen arrendar les seves propietats són els inconvenients en la convivència, com són els possibles sorolls o olors. En molts casos s’al·ludeix a aquests supòsits per obstaculitzar l’accés a l’habitatge a famílies amb gossos i gats.

Tot i això, si tenim en compte les denúncies que reben ajuntaments com el de Barcelona la realitat és molt diferent. Segons dades del consistori barceloní, la mitjana de denúncies rebudes al mes per molèsties ocasionades per gossos en domicilis privats, com lladrucs o problemes derivats d’una mala higiene de l’animal, són molt inferiors a altres motius, com el soroll causat per grups de ciutadans o contaminació de l’aire.

“Creiem que aquesta negativa per part dels propietaris d’habitatges respon més als perjudicis que com a societat arrosseguem que no pas a la realitat. Com és normal, les persones no volen problemes i posen els mecanismes necessaris per evitar-los. Hem de bandejar la idea que els animals són sinònim de sorolls i brutícia perquè això no té cap base i és una creença que minva la igualtat d’oportunitats de moltes famílies a l’hora d’accedir a un habitatge”, conclou Isabel Buil.

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.