Entrades

Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

El programa emès per Jordi Évole sobre la indústria càrnica ha obert el debat sobre un sector del que se’n sabia molt poc. Aquí apuntem algunes coses que haurien de canviar en les empreses que treballen amb animals.

  1. El maltractament animal. La organització igualdad animal denuncia les condicions de molts animals a escorxadors i granges. Segons expliquen, a molts animals se’ls tallen extremitats sense anestèsia. Les instal·lacions en què es troben no són adequades i l’espai és molt reduït. A més, lamenten que a l’any es matin més de 56.000 milions d’animals. Unes crítiques que ara han arribat a la opinió pública, gràcies a la feina de molts grups animalistes. Per exemple, el documental ‘’matadero”, fet per un activista anònim, explica les atrocitats de la indústria en primera persona.

  2. Les inspeccions, fetes a mida? Segons el director general de ramaderia a Murcia, Francisco José González, les inspeccions a escorxadors s’avisen amb 72 hores d’antelació. Segons ell, es fa per facilitar la documentació. Però a la pràctica, és més que suficient perquè les empreses reajustin allò que no va bé. A més, la periodicitat de les inspeccions és molt prolongada. Algunes porten més de 8 anys sense fer-se.

  3. La situació dels treballadors. El programa emès per Jordi Évole no deixa lloc a dubte. Moltes persones que treballen a la indústria càrnica ho fan en condicions molt difícils. La feina exigeix una gran despesa física i moltes hores de treball. El salari que es rep, en canvi, sovint no arriba als mínims necessaris per portar una vida normal. A més, l’impacte emocional de molts treballadors en veure el tracte que es dona als animals pot ser molt negatiu.
  4. Negar l’evidència científica. Les empreses de la carn continuen difonent que és sa menjar carn processada i vermella. La organització mundial de la salut va concloure que menjar carn processada és cancerigen. La relació causal és clara, per cada 50 grams de carn processada consumida, les probabilitats de patir càncer colorectal augmenten un 18%. L’evidència sobre la carn vermella apunta en la mateixa direcció. Menjar carn vermella (vedella, animals de caça o porc en edat adulta) està relacionat amb alguns tipus de càncer, tot i que la causalitat no està tan provada com en el cas de la carn processada.

  5. Lobbisme. La Unió Europea afirma que tots els ‘grups d’interès’ tenen les mateixes oportunitats d’influir les polítiques comunitàries. Però és això cert? Núra Almiron, investigadora a la UPF, i experta en temes animalistes, no ho veu així. “La indústria càrnica és molt més influent que cap altre grup. Compten amb grans quantitats de recursos i poden assistir a tantes reunions com calguin a Brussel·les”. A més, Alimiron assegura que “tenen think tanks (centres de coneixement) dedicats a influir l’opinió pública”.
  6. Opacitat. El cert és que molta informació sobre escorxadors o granges encara es desconeix. Aquests ubicacions, tal i com es mostra al programa Savados, són totalment opaques. A més, estan molt retirades de la ciutat. Els investigadors no hi tenen accés, en molts casos, fet que dificulta la informació a la opinió pública i a la comunitat científica.

  7. Desinterès administratiu. Potser com a conseqüència dels dos punts anteriors (opacitat i lobbisme), les administracions no acaben d’actuar per protegir animals i treballadors. Això podria estar canviant, després que la opinió pública s’estigui replantejant algunes coses sobre aquesta indústria.

 

 

L’opinió pública apunta cap a la indústria càrnica. Està canviant alguna cosa?

Després que la OMS conclogués que el consum excessiu de carn, en especial la processada, és perjudicial per a la Salut, i que fins i tot pot resultar cancerigen, alguna cosa va canviar en l’opinió pública. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació han canviat la seva posició al respecte.  Ja no és tan freqüent veure notícies que recomanin el consum de carn com a condició indispensable per a la salut. Fins i tot Jordi Évole en parla al seu programa de televisió, Salvados.

El debat entre la indústria i els defensors dels animals s’articula a partir de dos grans arguments. Els empresaris de la carn defensen la seva activitat com un bé econòmic, que genera llocs de treball, i que ofereix un producte desitjat pel consumidor. Els animalistes, en canvi, denuncien maltractament animal, així com un prejudici ecològic de primer ordre.

Avui parlem amb la Núria Almiron, investigadora a la UPF i membre del centre for animal ethics.  Segons ella, ‘cada vegada hi ha més consciència en contra del maltractament animal’. Per la investigadora, aquesta consciència, que posa en entredit pràctiques com la de la indústria càrnica, estaria produïda per ‘un avenç moral de la societat’. Això hauria fet que programes de televisió, com el Salvados de Jordi Évole, s’atreveixin a tractar aquest tema.

Les imatges que ja s’han fet públiques per part de La Sexta són prou eloqüents. Hi ha escorxadors en els quals les condicions dels animals estan molt  degradades. En concret, es veu alguns porcs agonitzar i amb malformacions. Almiron pensa que es donen les condicions perfectes perquè es reguli aquest tipus de pràctica.  ‘Un cop la opinió pública està mentalitzada, és més fàcil regular aquestes qüestions’.

Tot i mostrar-se prudent, també recorda que ‘la qüestió ambiental pot ajudar encara més a prendre consciència”. En paraules de la investigadora, la indústria càrnica és una de les més contaminants, fet que caldria corregir. En aquesta línia, aposta per què “s’instaurin taxes sobre els productes càrnics i lactis, ja que causen problemes mediambientals”

Terrassa cedeix davant les peticions i prohibeix la participació d’animals a la cavalcada

Ha costat gairebé 15.000 signatures, la queixa d’organitzacions animalistes i peticions formals per part de ciutadans a títol individual, però finalment s’ha aconseguit. A partir de l’any vinent, la cavalcada serà sense animals, si més no, a Terrassa.

La decisió arriba després que el 5 de gener, durant la cavalcada, un cavall es desplomés sense que se’l pogués reanimar. Un fet que ha aixecat una forta indignació a la ciutat vallesana, en especial entre els defensors dels animals.

El consistori hauria acordat juntament amb el centre El Social que una situació com aquesta, que ha costat la vida d’un animal, no es torni a repetir més. A partir del 2019, per primera vegada a la història, hi haurà una prohibició formal a Terrassa per prohibir l’ús d’animals a les comparses.

Des de l’Ajuntament defensen que la mesura de prohibir els animals el dia de reis estava prevista prèviament, però que els canvis es farien ‘paulatinament’. En la mateixa línia, asseguren en un comunicat, aposten per “mantenir la tradició i la innovació, incorporant diferents sensibilitats socials, com la defensa dels animals.”

Una visió que no comparteix Patricia Corina, membre de Prou Tracció a Sang. Per ella, l’ajuntament és responsable del que va passar. “Ells sempre s’espolsen responsabilitat. És la tònica habitual, ho fan normalment i no es responsabilitzen de res. Si contractes un servei, has de garantir que tot estigui bé, cosa que no es fa. No hi ha els controls bàsics, com anàlisis de sang”.

El cas obre, a més, una sèrie de preguntes més fosques i incertes. En quines condicions es troben els animals que posteriorment aniran al carruatge? Des de Prou Tracció a Sang denuncien la opacitat en la informació per saber quin és l’estat dels cavalls. Dades a les què ningú ha tingut accés. L’estat en què es troben podria ser una peça clau per entendre les causes de tants incidents i algunes morts en espectacles d’aquest tipus.

La prohibició d’algunes activitats en què hi participen cavalls ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir els carruatges tirats per cavalls com a model de negoci. L’ús d’animals en espectacles, com la cavalcada o els tres tombs, encara no està regulat. Però això podria estar canviant i l’any que ve no es tornarà a lamentar un incident com el produït la nit de reis, si més no a Terrassa.  

Grups animalistes denuncien maltractament animal al ‘burro del chatarrero’ de Mataró

 

Gairebé 4 dies sense menjar i amb lesions. Així s’han trobat el ruc que des de fa anys carrega grans quantitats de ferralla a Mataró, segons ha denunciat la fundació per l’assessorament i acció en defensa dels animals (FAADA). L’organització animalista hauria demanat ja, juntament amb altres col·lectius, la immediata confiscació de l’animal aplicant el protocol previst per casos d’abandonament o tinença en males condicions d’èquids. 

L’ajuntament de Mataró, que ja havia desestimat altres peticions pel mateix cas, al no veure-hi maltractament animal, ha derivat el cas a tècnics de la Generalitat. Els tècnics ja haurien fet una de les dues revisions pertinents. Des de FAADA i la resta d’associacions esperen que, acabat el procés, el ruc no torni a estar tutelat pel seu actual responsable.

El cas ha explotat l’última setmana després que diferents mitjans de comunicació generalistes n’hagin fet ressò. Tanmateix, la SPAM, ADE, PACMA i FAADA, entre d’altres,  venien denunciant un cas de maltractament animal des de feia anys. De fet, era habitual pels vianants veure el ruc carregant grans quantitats de ferralla.

L’estat actual de l’animal

Des de FAADA, tècnics especialitzats tenen cura de l’animal, amb la col·laboració de Generalitat. “Es troba força malament, la desnutrició ha sigut molt important”, apunta Carla Cornellà, presidenta de l’associació. Cornellà assegura que es tracta d’un animal “molt intel·ligent que ha fet força progressos darrerament” i es mostra convençuda que l’animal no tornarà a l’antic propietari. “Seria una situació manifestament perjudicial per l’animal, no crec que es produeixi”.

Fins al moment, no s’ha resolt de manera definitiva la situació. Des dels grups animalistes esperen convèncer el propietari del ruc. La finalitat és portar el procés de la manera més amigable possible, tal i com ja s’ha intentat altres vegades. Però la decisió final podria estar, en última instància, en mans de les institucions.

 

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.