Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

Condemnat per tres delictes de maltractament animal després d’encoratjar els seus gossos a matar els gats d’una colònia felina de Barcelona

El Jutjat Penal número 1 de Barcelona ha dictat sentència contra el propietari de diversos gossos com a autor de tres delictes de maltractament animal previstos a la redacció anterior de l’article 337 del Codi Penal. La persona condemnada estava acusada de la mort de quatre gats de la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta (Barcelona), gestionada per l’Associació Gats de l’Espigó.

La sentència ha condemnat l’autor de tres delictes de maltractament animal a la pena de presó de sis mesos per cada delicte, així com inhabilitació per exercir la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, així com per a la seva tinença.

A més, el condemnat haurà d’indemnitzar l’Ajuntament de Barcelona pels danys i perjudicis ocasionats, ja que es tractava d’una colònia felina amb subvenció per part d’aquesta Administració. També haurà d’indemnitzar l’Associació Gats de l’Espigó per la quantia de 2.041€ pels danys morals ocasionats.

“Els Mossos volien impedir que poséssim la denúncia dient que es tractava de baralles entre animals”

En declaracions a Animalados, l’Associació Gats de l’Espigó ha celebrat la sentència del Jutjat: “Arribar a judici i que es reconegui judicialment i públicament el maltractament animal és un gran avenç, sens dubte. Només cal recordar les dificultats que hem tingut per interposar la denúncia el desembre del 2019 quan els Mossos ens volien impedir posar-la dient que es tractava de baralles entre animals i que els fets no eren denunciables”.

Tot i això, des de l’associació se senten defraudats després de veure que en judici “els problemes de salut, la situació financera i l’edat de l’acusat van prendre importància. Ens va fer la sensació que, en els casos de maltractament animal, l’humà està per sobre dels animals, traient importància als fets i les seves consciències”, expliquen.

El condemnat va incitar els gossos perquè ataquessin els gats de la colònia

Els fets van tenir lloc el 15 de desembre del 2019, quan la persona ara condemnada es trobava en companyia dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió a l’espigó situat a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. Cap a la una de la matinada, aquesta persona va encoratjar els gossos perquè ataquessin els gats que es trobaven en aquesta zona, tots ells pertanyents a la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta. A conseqüència de les ordres del seu amo, els gossos van atacar i van caçar els gats, provocant la mort d’un d’ells.

Durant els dies posteriors, sobre la mateixa hora i a la mateixa zona, la persona condemnada, de nou acompanyada dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió, va tornar a repetir els mateixos fets, provocant que els seus gossos ataquessin i cacessin de nou als gats de la colònia i causant la mort de dos felins més.

Finalment, els voluntaris de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta van localitzar un total de quatre cadàvers de gat, tots ells presentaven als seus cossos diferents mossegades de gos. Tot i això, el condemnat, a l’acte del judici, només va reconèixer els fets respecte a la mort de tres dels gats.

“Nosaltres en el moment dels fets ens vam veure desorientats i en estat de xoc. Fins avui evitem passar per l’Espigó de la Barceloneta perquè ens envaeixen tristes imatges de gats perseguits i destrossats a la platja i a les roques per culpa d’una bandada de gossos furiosos”, confessen des de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta.

Una sentència molt rellevant en l’àmbit de la defensa dels animals

Després de la denúncia per part de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta el 2019 i després de tenir coneixement dels fets, el febrer del 2020, Cristina Bécares, advocada i mediadora experta en Dret Animal, es va personar com a acusació particular als Jutjats de Barcelona. Després de dur a terme la instrucció del procediment, el setembre del 2021 van presentar escrit d’acusació.

Com a acusació particular, Cristina Bécares, va sol·licitar una condemna per quatre delictes de maltractament animal, amb resultat de mort i sol·licitant per cadascun un total de 18 mesos de presó, inhabilitació especial de quatre anys i responsabilitat civil per danys morals. Finalment, la sentència ha condemnat el responsable com a autor de tres delictes de maltractament animal.

“Es tracta d’una sentència molt important en l’àmbit de la defensa dels animals, tota vegada que habitualment la mort de més d’un animal es condemna com un delicte continuat, però en aquest cas s’ha aconseguit individualitzar la condemna per cadascun dels gats. Son poques les resolucions judicials en aquest sentit, motiu pel qual, des de l’Associació es destaca la importància d’aquesta”, comenten des de l’acusació particular dirigida per l’advocada especialitzada en Dret Animal, Cristina Bécares.

Compromís proposa substituir el bou embolat de València per animals figurats amb pirotècnia

Compromís vol mantenir la prohibició del bou embolat a València, apostant per una ciutat lliure de maltractament animal.

Els regidors de Compromís per València, Pere Fuset i Glòria Tello, han presentat una moció a l’Ajuntament per substituir les festivitats amb animals vius, com el bou embolat, per animals figurats i element de pirotècnia. La intenció del grup polític és que la ciutat de València mantingui una cultura festiva respectuosa amb el benestar animal.

“A Compromís no volem maltractament animal i presentem una moció per instar el PP de València a no permetre que torni la barbàrie del bou embolat i perquè, a canvi, intensifiqui les programacions culturals als nostres barris i pobles, i ajudi els professionals de la cultura”, ha declarat Glòria Tello, sociòloga i regidora a l’Ajuntament de València.

Recordem que l’actual equip de Govern de València, liderat pel PP i amb María José Catalá com a alcaldessa, va aixecar fa unes setmanes la prohibició del bou embolat, una mesura que Compromís, amb el suport del PSOE, va imposar el 10 de juny del 2016, quan el catedràtic Joan Ribó era l’alcalde de la ciutat.

“Reclamem espectacles lliures de maltractament, amb menys riscos i amb públic familiar”

“És possible fer festa sense maltractar animals? Sí! Des de Compromís reclamem mantenir la prohibició del ‘bou embolat’ a València i, com passa en altres localitats, substituir-lo per un animal figurat amb pirotècnia en espectacles lliures de maltractament, amb menys riscos i amb públic familiar”, exclama Pere Fuset, regidor de Compromís .

Des de Compromís lamenten que la decisió del PP, recolzada per VOX, de tornar a les festes tradicionals del bou embolat suposa un ‘clar pas enrere’, sent aquesta una decisió que va ‘en contra de la voluntat ciutadana’. La coalició espera que l’actual equip de govern rectifiqui i ‘aposti per activitats culturals i lúdiques que no suposin cap maltractament animal’.

FAPAS i Medi Ambient es reuneixen per tractar la complicada situació del llop a Astúries

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, es reunirà demà dimarts al seu despatx del Ministeri de Transició Ecològica amb el director de l’ONG FAPAS, Roberto Hartasánchez, per tractar la complicada situació que viu actualment el llop a Astúries.

El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes (FAPAS) va denunciar durant el mes de maig la mutilació i el maltractament que estaven patint els llops a conseqüència dels mètodes de trampes utilitzats pel Govern Asturià per fer un estudi de recerca i seguiment de l’espècie.

De manera que, en aquesta reunió amb el Secretari d’Estadi de Medi Ambient, l’asturià Hugo Morán, el FAPAS podrà fer-li arribar tota la documentació gràfica obtinguda per la mateixa associació de defensa animal on es mostren les conseqüències de la captura de llops per part del Govern asturià d’Adrián Borbón durant els darrers quatre anys.

Un programa de captura de llops ‘macabre’

Durant la darrera legislatura, el Govern d’Astúries va desenvolupar un programa suposadament científic de captura de llops que, segons FAPAS, ha estat manipulat com una estratègia de gestió de la població de l’espècie per rebaixar danys i tensions amb el món rural, molt especialment amb la ramaderia de muntanya.

L’ONG de defensa animal considera que aquest programa, que ha estat dut a terme en el més absolut secret i amb manca de transparència, va acabar convertint-se en un macabre treball de captura de llops que ha deixat molts exemplars en situació crítica de supervivència després d’haver estat capturats, molt d’ells, amb trampes no autoritzades per la Unió Europea.

“FAPAS ja va denunciar al seu dia l’estratègia d’obtenir vots del món rural mitjançant la captura de llops, així com la utilització política d’aquesta espècie per part del Govern Regional de l’anterior executiu asturià. Manipulació mantinguda i posada al descobert també durant els quatre anys del president Adrián Barbón, malgrat que aquest darrer ha tractat per tots els mitjans que organitzacions independents com FAPAS no poguessin tenir accés a informació sobre una actuació com ha estat el trampeig de llops”, indica l’ONG.

El bestiar rural, amenaçat pel sistema de trampeig

A través d’un treball de camp amb càmeres automàtiques, FAPAS ha pogut demostrar com el programa de captures del Govern asturià ha mutilat un gran nombre de llops salvatges, condicionant-los en la seva supervivència cap a preses més fàcils d’obtenir com és el bestiar domèstic o endinsant-los en pobles i llogarets a la recerca de despulles.

Segons l’organització de defensa animal, aquesta situació ha creat de manera intencionada una gran alarma social que el Govern regional d’Astúries ha justificat com a fenomen associat a una gran abundància de llops, cosa que FAPAS considera que ‘evidentment no és cert’.

En l’actualitat, el treball de captura i seguiment de llops és finançat pel mateix Ministeri de Transició Ecològica, motiu pel qual FAPAS sol·licitarà al Secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri de Transició Ecològica que posi fi a aquest programa de captura de llops a Astúries amb suposats fins científics.

Intervinguts dos linxs protegits que havien estat venuts de forma il·legal en un establiment de Toledo

Els linxs, que vivien en una gàbia ubicada al jardí de l’habitatge del seu propietari, ara són en un centre d’Alacant de la fundació AAP Primadomus.

La Guàrdia Civil ha investigat una persona com a presumpta autora d’un delicte relatiu a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics, en posseir dos linxs de les espècies ‘Caracal caracal’, considerades espècies protegides. Així mateix, els agents han investigat un home i una dona com a presumptes autors de trànsit d’espècies protegides, ja que són els venedors d’aquests dos animals.

La investigació es va iniciar quan el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil va tenir coneixement de la possible existència de dos linxs en una propietat del municipi de Santiurde de Toranzo (Cantàbria). El propietari d’aquests dos felins estaria fins i tot traient-los a passejar per zones públiques.

Després de diverses comprovacions, els agents van localitzar una gàbia ubicada al jardí d’un habitatge, lloc on es trobaven els linxs de l’espècie Caracal caracal. Aquesta espècie està inclosa com a espècie protegida dins el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de la Flora i Fauna Salvatge (CITES).

Agents durant el decomís dels linxs/Guàrdia Civil

Per aquest motiu, els agents van sol·licitar al propietari dels linxs diversa documentació, i van poder comprovar que no acreditava la seva legítima tinença, en no posseir el permís d’importació CITES o certificat de cria en captivitat, entre altres irregularitats.

Continuant amb les investigacions, els agents van posar en coneixement de la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, les irregularitats al comerç d’espècies protegides, així com una infracció a la llei de repressió del contraban.

Els animals van ser venuts en un establiment de Toledo

Posteriorment, els agents van constatar que els dos linxs havien estat venuts en un establiment de la província de Toledo, per la qual cosa components del SEPRONA es van desplaçar fins al lloc. Un cop allà, van poder verificar que els animals havien estat venuts sense factura i sense els documents que acreditaven la seva legal procedència.

Davant d’aquesta situació, els agents van instruir diligències en qualitat d’investigats els responsables de l’establiment, com a presumptes autors d’un delicte relatiu a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics, per tràfic d’espècies protegides.

Per aquests fets, la Guàrdia Civil, juntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va activar el protocol per assignar als linxs un lloc dins de la xarxa de centres de rescats CITES, que per les seves característiques i capacitats fos més adequat per a albergar els animals.

Així, personal de la fundació AAP Primadomus, una organització que té entre els seus objectius el rescat i la rehabilitació d’animals salvatges amb seus a Espanya, els Països Baixos i Alemanya, es van fer càrrec dels felins. En concret, els felins han estat traslladats al centre que tenen a la província d’Alacant.

Trobats morts dos gossos i cinc gats després de ser abandonats en un pis durant dos mesos

Els animals van ser trobats sense vida entre excrements i brutícia. Els gossos van haver de recórrer al canibalisme davant de la desesperació per la manca d’aliment.

Maltractament animal i horror a Montcada i Reixac (Barcelona). Al mes de març, una sòcia de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) va alertar la Fundació que una persona podria haver deixat tancats al seu pis els seus animals sense menjar ni aigua durant més de dos mesos. Després de rebre l’avís, les tècniques de l’organització de defensa animal es van activar per investigar i verificar els fets.

Segons asseguraven diferents testimonis, la investigada havia adoptat dos gossos (Fada i Rayo) i sis gats. Tot i això, a principis de gener, aquesta persona va abandonar el pis on vivia, assegurant-li a una veïna que havia entregat els animals a un refugi, cosa que ni molt menys va passar.

Tal com explica FAADA, el 27 de febrer, la suposada exparella de la investigada va anar a la finca del domicili i va detectar que alguna cosa rara estava passant al pis. Ho va comentar a una veïna que, preocupada, va alertar la Policia Local de Montcada i Reixac i els Mossos d’Esquadra, indicant que presumptament s’estava cometent un greu delicte de maltractament animal, en què corrien seriós perill les vides de dos gossos i cinc gats.

Segons informa la Fundació, la Policia Local de Montcada va contactar amb la propietària del pis, i li va exigir que es personés a l’immoble per accedir a l’habitatge. Tot i la negativa inicial de la dona, la policia va insistir amb l’objectiu de rescatar els animals que continuessin vius, aconseguint finalment que aquesta acudís al pis.

Els agents van trobar un panorama horrible i desolador

Quan els agents van accedir a l’interior del pis, es van trobar amb un panorama horrible i desolador. El pis era ple d’excrements i brutícia. A la inspecció es van trobar dos gossos sense vida en avançat estat de descomposició. També hi havia les restes de dos gats, que possiblement havien estat menjats pels gossos davant de l’absència d’aliment durant un temps tan prolongat. Un tercer gat va ser trobat sense vida a una altra de les habitacions, mentre que de la resta dels animals no hi havia rastre.

FAADA especifica que els veïns van assegurar que des de feia mesos no es veia la propietària dels animals ni ningú que es fes càrrec dels animals, així com que es percebia una olor forta de descomposició procedent del pis. Ara, el Jutjat d’Instrucció investiga la dona per un suposat delicte de maltractament d’animals domèstics agreujat pel resultat de la mort.

La Fundació de defensa animal s’ha personat com a acusació popular en el procés, per assegurar que es faci justícia per a aquests animals que s’han deixat morir de manera tan cruel. A més, l’entitat ha sol·licitat privació cautelar a la investigada del dret a la tinença d’animals, així com a convivència i retirada dels animals que pogués posseir o tenir en propietat avui dia.