La platja de gossos de Barcelona torna a obrir les seves portes

Després de la gran acollida que va tenir l’estiu passat la prova pilot de la platja de gossos de Llevant, l’Ajuntament de Barcelona va decidir consolidar-la. Des de l’1 de juny fins el 25 de setembre, una part delimitada i tancada de la platja de Llevant (la que està situada més al nord de Barcelona) està oberta als gossos.

La platja consta d’un urinari per a gossos així com d’una dutxa exclusiva per a gossos. L’Ajuntament de Barcelona destina en aquest espai una important tasca de neteja per evitar que la sorra o l’aigua es puguin deteriorar. Les anàlisis que va fer l’Agència de Salut Pública l’any passat, després de la prova pilot, van detectar algunes petites alteracions “assumibles” a la sorra, segons el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno. L’estiu passat van utilitzar la platja un total de 13.000 gossos, des del 19 de juliol (quan va obrir) fins el 25 de setembre. Tot i la gran afluència de gossos i humans, no es van registrar conflictes ni problemes. L’única incidència remarcable va ser que, en alguns dies concrets, la platja estava tant plena que els usuaris havien d’esperar per entrar. La valoració que va fer l’Ajuntament de la prova pilot va ser molt positiva.

Per utilitzar-la, cal tenir el gos degudament censat i, com sempre, ser respectuós amb l’espai. La platja té límit d’aforament per garantir la bona estada dels animals. No hi poden haver més de 100 gossos en els 1.250 metres quadrats que ocupa la platja.  

Recordeu que per anar amb el gos a la platja cal prendre algunes precaucions i que a més de la de Llevant, teniu moltes platges més repartides per tot Catalunya, on podeu anar amb el vostre gos.   

La vaca Margarita, és un animal de companyia?

Fa uns dies es va destapar el cas de la vaca Margarita, una vaca de lídia que des del seu naixement, ara fa quatre anys, viu com a animal de companyia en una finca de Tortosa.
 Arrel de la denúncia d’un veí, l’Administració ha  tingut coneixença de l’existència d’aquest animal ja que el propietari de l’explotació no la va registrar al néixer, tal com obliga el Reglamenti 1760/2000, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i l’etiquetat de la carn de boví, els Reglaments posteriors que el modifiquen i la legislació estatal que, basant-se en aquest text, regulen la matèria a Espanya. El propietari actual tampoc va fer res per solucionar aquest error.

Si bé és cert que aquesta normativa preveu la identificació i registre de tots els animals nascuts en explotacions, entenent com a explotació “qualsevol establiment en el que es tinguin, criïn o cuidin animals de les especies contemplades en el present Reial Decret” (Reial Decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel que s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animal de l’espècie bovina), també ho és que la finalitat d’aquesta normativa és portar un control eficaç d’aquells animals destinats a la producció pel consum, circumstància que no té res a veure amb la utilitat de la vaca Margarita, que ha viscut sempre com a animal de companyia, sense intenció d’obtenir-ne es més que això: companyia.
 Hem de tenir present que el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, defineix com a animal de companyia “aquell animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia” i sempre i en tots els casos els gossos, gats i fures. El mateix Decret Legislatiu defineix animal domèstic  “el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. També tenen aquesta consideració els animals que es crien per la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura”.  Així veiem que la vaca Margarita compleix els requisits previstos a Catalunya per tenir la consideració d’animal de companyia.
 Aquest Decret Legislatiu preveu l’obligació dels propietaris d’animals de companyia de registrar-los, descrivint exactament com actuar amb els gossos, gats i fures i indicant que s’establirà mitjançant reglament “la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per la raó de la seva protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari”.  Aquest Reglament, en data d’avui segueix sense estar aprovat.
 Així, com tractem la Margarita? Li prioritzem l’espècie o la utilitat? D’aquesta elecció en depèn el sacrifici  o, com a molt, una sanció econòmica. Sembla doncs que no hi hauria d’haver cap dubte.
 
Núria Murlà, Màster en Dret Animal i cofundadora de Galgos 112

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante

Amistats que deixen petjada

 

“El llop va arribar sense nom, i van ser la seva personalitat i les seves accions les que l’hi van donar, no a l’inrevés. A més, a quants llops salvatges hem batejat en tota la nostra història? A un grapat per la seva mala fama, això segur, però a cap amb afecte i reconeixement, almenys no en vida. “Què té un nom?”, xiuxiuejava la Julieta de Shakespeare. “El que anomenem” rosa “seria tan fragant amb qualsevol altre nom”. Potser es podria dir el mateix de l’homònim salvatge de la seva amant, segles més tard i en un món diferent. ” pàg 208

 

Realment estima l’home a aquell qui és bell? A la bondat? A la natura salvatge? A l’èsser lliure? Realment els admira? O més aviat els tem? Els enveja? Poques són les ànimes valentes que s’atreveixen a estimar al qui destaca, brilla, emana bellesa, bondat o intel·ligència. Poques són les ànimes que, com Nick Jans i els seus companys, estimen realment al llop.

És més fàcil ser adulador de la mediocritat. D’aquesta manera un no es sent malament ni inferior, lleig o ximple. Ni tampoc és sent un més entre la multitut. Admirar, estimar, respectar aquell qui té llum requereix humilitat, requereix cor.

Nick Jans, el nostre escriptor, ho descobreix ell mateix en el seu propi camí de vida. De caçador expert, amb uns quants llops, óssos i altres animals a l’esquena, passarà a capturar als seus animals amb la càmera i amb la seva ploma. Nick reconeixerà per fi el crim que hi ha darrere de la mort de les seves preses. Rectificar és de savis, i d’humils.

Ja en la seva nova vida, i residint amb la seva dona animalista a la localitat de Juneau, a Alaska, Nick tindrà la immensa sort de conèixer a Romeu, el nostre protagonista, el gran llop negre.

Foto de Nick Jans

Un llop singular, únic. Un animal molt sociable que s’acostarà cada hivern a jugar amb els gossos dels vilatans, a passejar amb ells i els seus humans. Un llop que seguirà sent salvatge, lliure, llop, tot i compartir incomptables hores amb gossos i humans. Però un llop a qui l’amor dels seus amics humans li concedirà un nom: Romeu.

Romeu, el gran llop negre, de pelatge brillant, silueta esvelta, somriure “lupí”, udols inconfusibles. El llop que, sense saber-ho, canviarà la manera de veure a aquesta espècie per part de molts humans ignorants.

Perversos, traïdors, perillosos, fills del diable … Romeu i les seves danses en el gel, els seus trots pel llac, les seves mirades bondadoses i fidels, van udolar, i encara udolen gràcies a l’obra de Jans, per fer esvair totes les mentides que s’explicaven i s’expliquen sobre aquest preciós i digne animal. Romeu, oh Romeu.

Caçats, perseguits, maltractats fins als límits més cruels “els cremaven vius, els lligaven a cavalls per poder arrossegar-los fins a morir, els hi ficaven hams a la carn que menjaven o els deixaven lliures amb la boca i el penis cosits amb filferro” ens explica Nick Jans. És el llop el perillós? El diable en aquesta història s’alça a dues potes i empunya el seu odi, la seva vilesa i la seva petitesa per acabar amb un ésser del que ni tan sols es tenen casos documentats que ens hagi atacat gairebé mai. I encara que fos així.

Els vam exterminar a Yellowstone, els tanquem en zoos, els pengem morts en senyals de trànsit a Espanya, sí, aquí, a casa nostra. Els posem un preu i els venem al millor postor.

Però per sort hi ha qui alcem la veu per defensar-los, per explicar la veritat sobre aquests magnífics animals. Per lluitar per ells, demanant que es faci justícia. Per sort hi ha humans valents que dediquen la seva vida a salvar la dels llops, la de tots els romeus de les nostres muntanyes, com ho va fer Félix Rodríguez de la Fuente o com fan avui els companys de Lobo Marley.

Romeu va baixar de les muntanyes, es va acostar per ballar amb els seus amics gossos i els seus humans. Es va acostar, jugant-se la vida en cada trobada, i ens va mirar sense recel ni odi, a nosaltres, als humans, a l’espècie que ha aniquilat la seva.

Romeu va estimar als seus amics, a la seva manera salvatge, com estimen els llops, sense rancúnies ni enveges, amb la seva amistat veritable i lliure, fins a l’últim dels seus dies.

Foto de Nick Jans

Als que sigueu sensibles no tingueu por de llegir l’obra de Jans. No tingueu por a les llàgrimes ni als somriures. Llegiu aquesta història d’amistat, una amistat més enllà de les espècies, més enllà de les paraules. Una amistat que es va escriure sobre el gel dels prejudicis, i va aconseguir fondre’ls.

No temis al llop ferotge, al llop, al llop. Tem a la teva ignorància, a les teves supersticions, a les teves pors. Quan les abandonis, potser un dia, amb sort, tinguis un amic lliure i salvatge com Romeu, i si no arribes a conèixer-lo que almenys puguis escoltar els seus udols en els boscos.

Llop negre de Nick Jans, editada per Errata Naturae a la seva col.lecció “Llibres salvatges”

Per a la protecció del llop a Catalunya

Article de Sílvia Esteve

 

El Turó Park, el primer parc de Barcelona sense gossos

L’Ajuntament de Barcelona rehabilitarà el Turó Park i ho farà amb una inversió de 806.000 euros. Quan aquesta zona verda, situada per sobre la plaça de Francesc Macià, obri les seves portes després de la costosa rehabilitació, ja no permetrà l’entrada de gossos. Ni lligats ni sense lligar. Així ho han anunciat el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, i el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno. Les obres començaran al darrer trimestre de l’any.

Tal com passa en molts altres barris de Barcelona, els amos dels gossos d’aquest barri denuncien que tenen molt pocs espais per anar amb el gos. A partir d’ara, en tindran un menys. El petit pipican que hi ha dins del parc seguirà obert mentre durin els treballs de reforma.

Els arguments de l’Ajuntament per prendre una decisió tan dràstica i sense precedents a la ciutat, és que el Turó Park forma part del catàleg urbanístic de la ciutat i no pot continuar patint la degradació a la qual l’ha conduït l’incivisme de moltes persones, entre elles els propietaris dels gossos tot i que el mateix ajuntament explica que no només són ells els que han provocat aquesta degradacó.

El valor històric del recinte aconsella, segons l’Ajuntament, un tracte especial com passa amb quatre parcs més d’elevat valor paisatgístic o botànic. Cap d’ells però es troba en plena ciutat, com passa amb el Turó Park. El pla municipal pretén rehabilitar els jardins que va idear Nicolau Rubió Tudurí els anys 30 del segle passat i rescatar-los de la decadència en què es troben actualment.

Les obres consistiran en el buidatge del llac per impermeabilitzar-lo, la consolidació dels camins de sauló i la renovació del verd: pradera, arbustiva i arbrat, millores del reg i la xarxa freàtica, renovació de jocs infantils, mobiliari urbà i nova senyalització.

Mentre l’Ajuntament prohibeix l’entrada dels gossos en alguns parcs, els amos dels gossos continuen esperant que obrin les grans àrees d’esbarjo que es van prometre durant el passat mandat.

Una de les veïnes que porta els seus dos gossos al Turó Park, Mercè Gumà, ha explicat a Animalados que “no hi ha altres parcs on anar amb els gos” i ha assegurat que “no és cert que el parc estigui en mal estat”. De fet, segons Gumà, “ni tan sols hi ha gent que porti els gossos sense lligar”. Tot i així, aquesta veïna ha explicat que “si hi ha gent incívica, cal sancionar, però no tancar un parc”. Gumà també ha denunciat que no es pot tractar el Turó Park “com si fos el Palau Reial”, on tampoc poden entrar els gossos en considerar-se un espai d’interès. Gumà s’ha preguntat: “Què volem museus o parcs per disfrutar?”.

Els veïns de la zona estan valorant si incrementar les mobilitzacions contra aquesta decisió.