“No hi ha gossos i gats inadoptables: hi ha gossos i gats mal promocionats, tresors ocults invisibles al gran públic”

Ariadna Puig al costat de Belén García Matheu són els caps visibles d’un projecte ambiciós que s’acaba d’engegar per aconseguir 21 llars idònies que desmenteixin el mite que els gossos de llarga estada en gosseres, protectores i refugis han de resignar-se a la seva sort. El projecte es diu precisament 21Hogares i pretén cridar l’atenció d’un públic general que freqüenta poc els mitjans de difusió convencionals però reuneix totes les condicions per ser adoptant (o famílies d’acollida) que tants gossos i gats estan esperant.

Què fa una professional del màrqueting embarcada en un projecte com 21 Hogares?

Sóc animalista de vocació i màrqueting de professió i crec que és la combinació perfecta. Ajudo a destacar les qualitats dels animals vulnerables per fomentar l’adopció i acabar amb la compra. He tingut una experiència personal amb una gosseta invisible de la gossera. La vam adoptar i ens ha donat més ella a nosaltres que a l’inrevés. Sempre m’he sentit en deute amb la societat de fer veure que els gossos invisibles són únics. Només cal veure més enllà. Vaig pensar que tot el que he après de màrqueting durant 10 anys tindria sentit si ho utilitzava per donar suport a una causa com aquesta: fer visibles els gossos invisibles. Amb un concepte creatiu que fos rellevant per a la societat i difonent-ho perquè la gent se n’assabentés. No hi ha res més reconfortant que utilitzar el teu coneixement professional per ajudar.
Estic intentant que gent de l’entorn de màrqueting col·labori per poder arribar més lluny i la resposta que m’estan donant és molt positiva.

Què és 21Hogares?

21Hogares és un projecte per donar visibilitat als gossos invisibles (veterans, gossos de races considerades potencialment perilloses) perquè els adoptin i no es podreixin en la gossera. A través d’una campanya de màrqueting volem conscienciar a la societat que amb la compra està finançant el contraban d’animals i que quan adopten l’estan combatent. També volem trencar els mites que els gossos de gossera són perillosos, malalts… difonent retrats, vídeos d’alta qualitat amb un to súper proper i humor (no amb la pena) per connectar amb la gent.


Les fotografies dels invisibles també les han fet professionals…

L’oferiment altruista d’Angharad Segura de {Estovadeamor} ha estat el nucli a través del qual ens hem aglutinat un equip de 15 persones. La qualitat dels retrats, la logística per aconseguir unes imatges tan belles i la bona disposició dels impulsors ha fet que puguem oferir orgullosos aquesta iniciativa. Tot l’equip és imprescindible però Angharad ha aconseguit treure a la llum aquestes ànimes tan boniques, fins ara gairebé oblidades. Cal dir que els 21 primers gossos que presentem s’han pogut fotografiar gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i dels responsables de benestar animal.

Realment els gossos que apareixen estan en adopció?

Tots els gossos que apareixen estan en adopció. Volem aconseguir que la gent vegi com són de preciosos, per això és clau la cura i qualitat de les fotografies, el to de la comunicació etc. De fet són gossos molt estimats. L’únic que passa és que els que els coneixem no podem adoptar cap més perquè ja en tenim i no seria responsable. Tots i cadascun d’ells han robat molts cors de voluntaris abans d’arribar a la seva casa definitiva.

Per què no han trobat encara una llar?

No han trobat llar perquè per desgràcia la gent no està conscienciada i prefereix un gos bonic, cadell, enlloc d’una ànima bonica. Per això és important donar-li visibilitat en un to que connecti i faci clic amb la gent. Sabem que la xifra de gossos importats il·legalment és similar a la de gossos abandonats per embarassos indesitjades, per irresponsabilitat, falta de consciència i falta de sancions importants a l’abandó. Si enlloc d’acudir a la compra o a la cria il·legal adoptéssim acabaríem amb un drama humà, econòmic i social molt important.

Podríem dir adoptar està de moda?

L’adopció  per desgràcia no està de moda com a altres països com Alemanya, Holanda, Escandinàvia…. el nostre objectiu és posar-ho de moda, estem en un moment en què la societat està molt conscienciada cap als animals, més reivindicativa… el veganisme creix. Ara és el moment. Però necessitem fer una campanya potent perquè aquesta tendència es consolidi i desmentir prejudicis totalment erronis.

Què esteu preparant perquè els lectors d’Animalados puguin unir-se?

La veritat és que un munt d’opcions: un extens formulari per analitzar la voluntat i capacitat de ser llar adoptiva o d’acolliment per als nostres campions; xerrades sobre el que cal saber dels Gossos Potencialment Perillosos; una iniciativa que vincula tatuadors i solidaritat amb Ink4rescuedogs. Estem estudiant esdeveniments esportius, artístics, moltes coses… Es tracta d’arribar al màxim de persones possibles, especialment a aquelles que a priori no coneixen l’entorn de les protectores on també afloren històries alegres i positives. Que ens segueixin per les xarxes, que si els agradem ens facin likes i que ens promocionin. Som molt fans d’Animalados, feu una gran tasca així que segur que farem coses plegats.

Hi ha límit d’edat per adoptar?

Més que una edat, el que limita l’adopció són els prejudicis: hi ha persones amb un estat de salut fantàstic, o amb una xarxa de suports molt ben nodrida però que no són aptes per a un cadell trencacoses i, en canvi, són els millors companys per a gossos sènior amb els quals l’activitat no és molt intensa però els afectes es multipliquen. De fet, està descrit en la literatura científica que les persones amb animal de companyia reben més visites de la seva família, més interaccions positives, gaudeixen de millor salut i visiten menys al metge.  Només cal trobar la parella idònia.

És cert que els gossos i gats de protectora passen controls de veterinaris que garanteixen la seva salut, vacunació, esterilització i  microxipat?

Així ho diu la llei i podríem dir que es compleix majoritàriament. Els contractes de venda d’animals habitualment es blinden de demandes garantint el canvi de l’animal malalt per un de nou. Això és aberrant. Encara no han comprès que no són uns mitjons. Abunden les denúncies de per la compra de gossos molt joves amb malalties lligades a la consanguiniat, l’amuntegament… són riscos que s’assumeixen des de la perspectiva del mercat. En el cas dels gossos que tenen una llarga estada està demostrada la seva resistència, rarament sofreixen aquest tipus de malalties i els veterinaris que treballen amb ells tenen una qualitat professional i humana particular.


Quins objectius teniu per a finals d’any?

El nostre sostre és el cel, estem convençuts que per a finals d’any els 21 pioners, els culpables de tot això, tindran una llar i hauran aconseguit facilitar 21 llars més per a moltes protectores, refugis i gosseres d’Espanya amb les quals estem prenent contacte per beneficiar-se de 21 Hogares.

Emma Infante

 

15 anys lluitant pels drets dels animals

 

Ahir a la tarda es va celebrar al Col.legi d’Advocats de Barcelona el 15è aniversari de La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA), la pionera de tot l’Estat nascuda el 2002. Amb aquest motiu han organitzat la jornada formativa “Compromesos per seguir avançant” per tal de donar a conèixer el treball realitzat en defensa dels drets dels animals durant aquests anys.

 Rosa Ma. Barberà vicedegana del Col·legi de l’Advocacia ha obert l’acte seguida per les intervencions d’ Esther Palmés, diputada responsable de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, i de l’advocada i presidenta de la Comissió, Magda Oranich.  

Palmés ha destacat en la seva intervenció que “la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB ha aconseguit en aquests 15 anys de treball importants progressos per fer que les lleis autonòmiques i estatals s’estiguin equiparant a les d’Europa, que són més  proteccionistes dels drets dels animals. I ha destacat que s’ha aconseguit prohibir les corrides de toros, aturar el maltractament animal en festes tradicionals, evitar que es mati a animals per controlar la població de diferents espècies, entre altres ”.

El Conseller Josep Rull, rebent el premi de la mà de Magda Oranich

Tot seguit Magda Oranich ha afegit: “que la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals ha aconseguit sensibilitzar la societat del fet que els animals són éssers vius amb uns drets que cal respectar i que alhora s’ha convertit en un referent i un exemple a seguir, doncs actualment hi ha 25 Col·legis d’Advocats a Espanya que compten amb una comissió que té com a objectiu exclusiu la defensa dels drets dels animals

Durant l’acte la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals  ha lliurat un premi al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, en reconeixement a la seva acreditada i extensa trajectòria en la recerca, reconeixement i protecció dels drets i benestar dels animals.

Rull ha comentat en el seu parlament que “la seva pretensió com a conseller és aprovar el reglament que desenvolupi la llei catalana de 2003 durant aquesta legislatura“, ha afegit també que “el que va mancar en la llei antisacrifici va ser la falta de recursos per acompanyar-la i ara estem en vies de reparar-ho”. Per finalitzar el seu discurs ha destacat que “La retallada de drets dels animals a Catalunya s’ha convertit en innegociable per l’esforç de la societat catalana. No ens deixen recular.”

Tercera taula de debat

En motiu de la jornada s’han realizat tres taules rodones. En la primera els advocats Carlos Zayas i Carles Soliva han parlat dels avenços en l’àmbit jurisprudencial i doctrinal. En l`àmbit penal, Zayas, ha destacat que el codi penal de 2015  té tipificades més conductes com a maltractament, fet que ha comportat que hagi augmentat la litigiositat sobre aquest àmbit. Sobre el reconeixement de nous delictes ha destacat els d’explotació sexual.

La segona taula ha estat la dels avenços en l’àmbit de l’Administració i els ajuntaments amb el regidor del consell municipal, Jordi Martí Galbís i Manel López Béjar, director del departament de Salut Animal i Anatomia Forense de la facultat de veterinària de la UAB. En aquesta taula s’ha parlat sobre el control de les poblacions d’animals per mètodes legals, ètics, eficaços i econòmics.

L’última taula ha versat sobre els avenços legislatius en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Enrique Alonso, conseller d’Estat permanent i la senadora Vanessa Angustia han afirmat que “és innegable l’atenció que el dret ofereix als animals, ja que s’ha convertit en una qüestió social i legal que suscita un intens debat entre juristes, filòsofs, científics o polítics“. També han destacat l’evolució en positiu del “reconeixement dels animals a Europa, entesos com a “essers que senten” en el Tractat de la Unió Europea; les reformes del Codi penal estatal sobre delicte de maltractament als animals, i la ratificació del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels animals de companyia en l’àmbit estatal”.

Amb la mirada posada cap al futur, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona vol consolidar aquesta tendència i seguir recolzant i creant més reformes legals per seguir lluitant pels drets dels animals.

Sílvia Esteve

La felicitat de conviure amb un gat

 

En primera persona i sent el protagonista. Així és com Rachel Wells retrata els gats, com a individus, amb els seus sentiments, necessitats, desitjos, pors, gustos, i, el més important, llibertat.

Les aventures de l’Alfie a la recerca d’una nova família ens ofereixen un bon punt de vista cap als nostres companys felins: convivim amb ells, no ens pertanyen. Els éssers humans ens hem entestat a comportar-nos com a administradors de les seves vides, tenint normalment més en compte les nostres necessitats que les seves.

Així ocorre en l’inici de les aventures d’aquest felí. Quan mor la seva companya humana, Margaret, Alfie cau en mans dels descendents d’aquesta, qui mancats de tota mena d’empatia, el tracten com a un objecte més de l’herència. Si ningú pot quedar-se amb el gatet, doncs cap problema, a la deixalleria d’animals.

Els carrers i les gosseres estan plenes d’Alfies, o en el pitjor dels casos, queden tancats en pisos i oblidats, sense aigua ni menjar, i a l’espera agònica, trista i cruel de la mort.

Fins que els animals no siguin tractats com éssers sensibles i amb drets, fins que no deixin de ser un “moble” més, molts més Alfies passaran els seus últims dies al carrer, en els refugis o moriran en el més dur i lamentable anonimat.

En el llibre de Wells, el petit felí trobarà no una, sinó diverses famílies que l’acolliran i el voldran, que descobriran la impagable i preciosa experiència que és compartir la teva vida amb un animal, amb un gat. Però sabent que no sol ser així, aquest llibre ens envia un missatge d’amor cap als gats d’aquest món.

Missatge que estenc a tots i totes els que cada dia, ja plogui, faci fred, estigui fosc, estigui mal vist, corrin perill … alimenten, tenen cura, recullen i salven la vida a milers i milers d’Alfies que segueixen vagant pels nostres carrers a la recerca d’una família.

Sabem del cert que els gats ens guareixen el cor. Ja és hora que siguem els humans els qui guarim els seus.

Sílvia Esteve

El gato que curaba corazones, de Rachel Wells, Editat per Ediciones Duomo

Els secrets de les protectores contra els cops de calor

L’any passat des d’Animalados us vam oferir els consells bàsics per evitar els cops de calor als gossos. Marta Legido del COVB (Col·legi oficial del Col·legi de Barcelona) posava l’accent en la prevenció. Evitar les hores punta de la radiació solar, les passejades sobre el terra calent, no recloure als animals en habitacles metàl·lics com el cotxe, oferir aigua, no restringir la seva voluntat per triar el seu lloc de repòs i extremar les mesures recomanades quan el gos o gat és ancià, cadell, està malalt o té el morro xato.

Gabriel Bustillo veterinari expert en medicina de protectores que treballa a la Fundación Protectora d’animals d’Astúries aplaudeix tots aquests consells i afegeix “si veiem que efectivament les genives, estan morades, l’animal té una temperatura elevada i panteixa en l’excés cal valer-se d’un ventilador que mobilitzi l’aire. En cas que la mesura no faci efecte, cal procedir a traslladar-ho a un centre veterinari proper en un vehicle amb les finestretes obertes i ben subjecte. Una vegada allà el veterinari procedirà a solucionar el problema evitant complicacions intestinals, hepàtiques o neurològiques”. Aquestes declaracions del càntabre establert a Astúries les fa lluint una bonica jaqueta de màniga llarga assegurant que “al nord d’Espanya els cops de calor se circumscriuen a la imprudència de deixar els animals dins de vehicles estacionats i sense tenir en compte que tenen un efecte forn”. 

Carmen Manzano és la Presidenta de la Protectora de Màlaga i té al seu càrrec  més de mil animals:  660 gossos, 300 gats, 140 cases d’acollida i un munt de tortugues de florida entre altres espècies obliguen a prendre mesures extraordinàries contra la calor. “Posem tendals als patis, a les zones d’esbarjo, escampem aigua pel terra a més de les molt llamineres piscines a cada pati. Uns es banyen uns altres es conformen amb remullar-se les potes, l’important és que la seva estada sigui la millor possible faci fred o faci calor”.

Per acabar aquesta ronda de parlem amb Esther una de les responsables d’Adopcions del Refugio Escola Sofia una altra prestigiosa protectora andalusa, aquesta vegada propera a Sevilla: “Per atenuar les conseqüències de la calor als nostres gossos els oferim la possibilitat de banyar-se lliurement en tancs d’aigua quan tenim suficient personal que pot supervisar els jocs. Per a moments de repòs, on l’objectiu és descendir la temperatura general, tenim un sistema d’irrigació i aspersió controlada que mitjançant un control electrònic s’activa durant períodes de temps apropiats”.

Així doncs la calor en la seva justa mesura és agraïda i si no mitigada amb mesures tan simples com eficaces. Proveir d’aigua neta i fresca suficient – hi ha qui deixa que es fongui un glaçó cada certes hores en el seu interior- evitar la insolació, no impedir la lliure circulació dels animals perquè escullin el lloc més apropiat. Tallar-los el pèl augmenta la seva vulnerabilitat així que més que rapar-los, en un moment donat cal deixar que es mullin o refrescar-los nosaltres mateixos, oferir-los una manta refrigerant les quals guarden la frescor després d’un temps a la nevera i compartir amb ells el ventilador si és els hi ve de gust.

Emma Infante

Menys places i més abandonament: el repte de la protectora de Mataró

Silvia Serra va arrencar contundent i positiva la primera Jornada de Conscienciació Animal a favor de la Fundació Daina. Des de primera hora del matí, entre els assistents (majoritàriament dones) es va fer evident l’interès per uns ponents molt arrelats a la realitat de la qual parlarien. La pròpia Serra reconeix que el tancament d’una de les seus de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (Spam) no implica que desatenguin els gats, ja que ha estat possible construir una gatera. “És una pena que es perdin places per a animals abandonats quan les xifres demostren que el seu nombre creix”.

La protectora de Mataró en les seves més de quatre dècades de vida ha superat molts reptes i tot apunta al fet que no solament s’han recuperat dels últims reptes si no que amb la lliçó apresa se’n planteja de nous. Una professional que treballa com auxiliar tècnica veterinària (ATV) a la protectora va donar el tret de sortida de les 12 hores amb una ponència brillant. En un dificilíssim equilibri entre la crua realitat, la dimensió de la tragèdia i el respecte als assistents ens vam donar de cara amb les conseqüències de l’abandó de gats. Una imatge després d’una altra dóna fe dels miracles que proveeixen les bones protectores i la necessitat d’exigir major contundència amb els delinqüents que deixen a la seva sort a les fràgils mixetes. Treure endavant un refugi, una protectora, és un dels esports de risc més perillosos que un pugui afrontar. Sense arribar mai a cobrar prou per justificar l’excentricitat els resultats positius són sempre morals i els negatius poden ser de qualsevol tipus. Ens emplacem més endavant per estendre’ns en la comunicació de Clara Busquets que sens dubte ha de difondre el seu treball de llarg a llarg del territori.

La presidenta de la Plataforma Gatera, Agnès Dufau, també va participar en les jornades, aprofundint una mica més en la gestió municipal de les colònies felines on queda molt per fer. A més, hi ha molt per preservar, ja que certes decisions mercantilistes estan ensorrant treballs impecables que s’havien aconseguit realitzar.
Des d’Animalados us convidem a seguir els projectes felins, gossers i d’altres espècies amb els quals la Spam de Mataró se sent compromesa.