Volem parcs dignes pels nostres gossos!

La promesa va arribar l’any 2014. L’Ajuntament de Barcelona es comprometia a fer grans àrees d’esbarjo a cada districte de la ciutat. Se n’havien de fer 11 en total. A canvi d’aquesta millora, els gossos de la ciutat ja no podrien anar sense lligar pels parcs i carrers de la capital catalana. D’aquells 11 parcs, no s’han estrenat ni la meitat. Mentre esperem, ja s’està sancionant a alguns amos dels gossos per portar-los sense lligar i, a més, no es renoven els minúsculs pipicans de la ciutat a l’espera de les grans àrees d’esbarjo.

Sabem que aquesta problemàtica no és exclusiva de Barcelona. Sabem que els gossos de moltes altres ciutats catalanes i espanyoles pateixen la falta d’espais. És cert que en alguns ajuntaments s’està treballant per solucionar aquesta situació i, des d’Animalados, els aplaudim i ho celebrem. Però la situació no pot esperar més. Volem espais dignes per als nostres gossos!

Per tal de denunciar aquesta situació, ens hem aliat amb ForDogEver, per iniciar una campanya en forma de sorteig que serveixi per denunciar l’estat dels pipicans de qualsevol ciutat espanyola. El guanyador s’emportarà el llibre Entiende y Educa a tu perro, d’Ingrid Ramon i un mocador de disseny per al seu gos. Per participar, cal enviar una fotografia d’algun pipican en mal estat, explicant en quina ciutat es troba. El sorteig es realitzarà entre les deu fotografies que sumin més votacions. Però l’objectiu del sorteig és que hi guanyem tots: volem fer soroll perquè els ajuntaments es posin les piles i dignifiquin els espais per als gossos de totes les ciutats.

Us animem a participar-hi!  

La Síndica de Greuges recomana a l’Ajuntament fer campanya per mantenir els carrers nets de les deposicions dels gossos

 

En resposta a diferents reclamacions, Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de la ciutat de Barcelona, ha recomanat a l’Ajuntament fer una campanya ciutadana per conscienciar a les persones propietàries de gossos de complir amb el disposat a l’article 60 de l’Ordenança municipal, recollir els excrements i control.lar els llocs de les miccions dels animals.

Tot i reconèixer la important presència de gossos a la ciutat, Vilà ha destacat que el problema no és el nombre sinó el comportament incívic dels qui els treuen a passejar. Són ells els responsables de recollir i netejar els excrements i orins dels seus animals.

Una campanya que es demana sigui tant a nivell publicitari com via la presència d’agents cívics que ajudin, gràcies al tracte de proximitat, a conscienciar als propietaris que no compleixin la norma.

La Síndica ha volgut posar émfasi en que si el ciutadà no compleix l’ordenança seria necessària l’actuació efectiva de la Guàrdia Urbana, punt que ha fet arribar també a l’Ajuntament.

 

Sílvia Esteve

Els gossos d’Arenys de Mar tindran platja aquest estiu

 

Arenys de Mar tindrà en breu un espai de la platja de la Picòrdia habilitat per els gossos. D’aquesta manera els animals podran accedir-hi durant tota l’època de bany, que va des de l’1 de juny al 16 de setembre, sense haver de recòrrer a l’horari restringit de la resta de les platges, de 8 del vespre a 8 del matí.

Quins gossos podran accedir-hi? Doncs aquells que estiguin censats a l’Ajuntament d’Arenys, per tant serà una platja pels cans locals. Des del consistori es vol evitar que vinguin gossos d’altres municipis.

La zona habilitada estarà delimitada per elements físics que la separaran de la resta de l’espai, tant a la sorra com a l’aigua. D’aquesta manera i com a Barcelona, es pretén minimitzar les molèsties que es puguin causar a altres usuaris sense gos.

Aquesta nova zona per cans arriba també amb el compromís de l’ajuntament de crear més zones d’esbarjo arreu de la vila.

Sílvia Esteve

Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante

L'”Abandonament 0″ el veritable camí cap al “Sacrifici 0”

 

El ja molt citat “Sacrifici 0” va donar un important pas endavant en el Ple de la Junta General del Principat d’Astúries del passat 5 de maig. La diputada Carmen Fernández, va realitzar una gran exposició d’una bateria de mesures encaminades a l'”Abandonament 0″, un objectiu molt més realista de protecció animal. La iniciativa va tirar endavant per unanimitat en la majoria dels seus punts.

Si bé, el Sacrifici 0 com a concepte fàcil de vendre i entendre per la ciutadania, és l'”eslògan” perfecte, no comporta en si mateix tot el benestar animal pel qual hem de lluitar des d’una entitat protectora. Estar viu no és sinònim d’estar bé. Reduït a l’absurd, en una població on s’abandonen 100.000 animals a l’any i s’adopten 100, el Sacrifici 0, a seques, només aconseguiria condemnar a cadena perpètua a 99.900 reus cada any, amb més o menys grau d’amuntegament (amb totes les penúries que això comporta) segons la inversió que es realitzés en la construcció de centres infinits. Per contra, en aquesta mateixa població, si s’abandonen 100 animals i se n’adopten 100, ¿hi hauria realment la necessitat de lluitar pel Sacrifici 0?

Una altra de les mesures pernicioses que acompanyen una obligatorietat de Sacrifici 0, on la realitat numèrica no permet la seva aplicació, passa per la suspensió per part dels ajuntaments de la recollida d’animals lliurats pel seu propietari (com ja està passant a l’Ajuntament de Madrid ). Així, si al propietari de l’animal, que per certs motius més o menys justificats, decideix deixar de tenir-lo, li tanquem la porta d’entrada al centre mitjançant el lliurament d’una manera civilitzada i protocolaritzada (que a més ens permet recollir informació que serà útil per la posterior adopció) li estem obrint la porta al tortuós camí de l’abandonament a la via pública (atropellaments, fam, set, síndromes de Noè…) o, en el millor dels casos, si no hi ha la sort que algú se’l pugui quedar, que el sacrifiqui un veterinari com a resultat de la nostra “lluita pel Sacrifici 0”.

D’altra banda, el Sacrifici 0, així, sense matisos, no lluita perquè el menor nombre d’animals no passi per la desagradable experiència de veure’s abandonat, per contra, l’Abandonament 0 sí busca que a aquesta traumàtica situació es vegin exposats els menys animals possibles .


Les mesures recollides per la diputada de Fòrum Astúries van des de la reforma de la llei autonòmica, fins a les campanyes d’adopció, esterilització i identificació, passant per demanar informació detallada de la situació en els 78 ajuntaments asturians (conèixer la dimensió exacta d’un problema és el primer pas per resoldre-ho), subvencionar la construcció de centres de dipòsit o incloure formació referent a la tinença responsable en l’educació obligatòria.

Alejandra Mier
Fundación Protectora de Asturias