Les conseqüències dels petards i les revetlles

/1 Comentari/a

 

Des d’Animalados hem volgut recollir les experiències de la nit de Sant Joan, i dels dies previs i posteriors, de diferents animals. Pensem que aquest patiment i el fet de posar la seva vida en perill és completament innecessari i anacrònic en els temps en els que estem. La pirotècnia hauria d’estar com a mínim regulada, sino prohibida, donats els riscs que comporta, tant pels animals i els boscos, com per les pròpies persones. A continuació us oferim els testimonis dels qui ho han patit i han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.

 

Sílvia Serra, Presidenta de l’SPAM (Societat Protectora d’Animals de Mataró) ens explica que “tant el Sant Joan com la Festa Major de Mataró són un malson pels animals“. En aquests dies els han arribat 15 gossos, dels quals només 4 anaven identificats i han pogut tornar amb els seus propietaris. En paraules de Serra “Juny és un moment molt dolent per que arribin animals al refugi, ja que a l’estiu és quan més abandonaments hi ha i menys adopcions es fan”. A més destaca que la ubicació del refugi al costat mateix de la platja ha fet que s’incrementés exponencialment el nivell de soroll que han de patir els animals.

Des d’APAEC (Associació per la Protecció dels Animals Exòtics de Catalunya), Tere Rodríguez ens explicava com havien sortir el matí després de la revetlla a buscar animals ferits pels parcs, com fan cada any. De la seva batuda al Parc del Palau Falguera de Sant Feliu van recollir 6 ocells morts i 4 de vius però ferits, que van portar al Centre de Rescat Torrefarrussa. ¿Us imagineu l’infern de foc i soroll que han de patir els ocells i altres petits animals? ¿El pànic que han de passar al veure com es cremen els seus nius? Us oferim imatges d’un dels que va sobreviure i d’uns arbres de la plaça Massanas a Virrei Amat.

Per la seva part Yolanda Van Amesforr, de Gats de Gràcia, ens comenta que “els gats estaven aterroritzats i amagats. En una de les colònies no van menjar en dos dies”. Pànic compartit per tots els felins que viuen a colònies properes a centres urbans, com ens deia Magda Giol de Barcelona Gat i Gos.Des d’una altra colònia, que no han volgut dir la seva ubicació per por a represàlies cap als seus gats, ens han enviat aquestes imatges. Per sort cap gat ha resultat ferit, però de miracle, com podreu veure.

Quan hem preguntat a les companyes d’Udols, Associació pel Benestar del Gos Urbà, ens han dit que tenien molts casos de gent que necessitava la seva ajuda com a educadores per intentar fer més passables aquests dies de festa. Carme Llusa, propietària de la Chispa, és una d’aquestes persones que ha necessitat els consells d’Udols. Ens explicava sobre la gosseta que “a casa li poso un mocador al cap i la samarreta anti-ansietat i va fent. Però no es separa de nosaltres. Pot estar sense fer pipi des de les 8 de la nit fins la matinada. No vol sortir del portal”. El cas de la Chispa ja és prou culpidor, però hi ha gossos que han quedat paralitzats de la por o han sofert un atac de cor.

Com ja hem dit al principi de l’article, és necessari tot aquest patiment? Celebrar una festa hauria de ser quelcom bonic, que no causés danys ni por a ningú. Una nit de celebració no ha de ser una nit d’angoixa.

Les xifres també parlen per elles mateixes quan preguntem als veterinaris. Des de la Clínica Veterinària Animàlia Barcelona, en David Pumarola, el seu director, ens explica que tant en els dies previs com a la mateixa nit de Sant Joan es van rebre més de cent trucades relacionades amb la por als petards. Alguns animals van haver de recòrrer a medicació tranquilitzant donat l’alt nivell d’angoixa.

Per sort, hi ha municipis que han posat per endavant el benestar i la seguretat de tots els seus residents, humans o animals, i la seguretat del bosc que tenen al voltant. A Bigues i Riells s’han prohibit enguany els petards i les fogueres.

Hem volgut preguntar a l’ajuntament quina és la seva valoració sobre la mesura. Aurora León, d’Alcaldia i Protocol, ens ha dit que “la reacció dels veïns davant del ban va ser, en general, positiva. La gent està molt conscienciada amb els incendis que va patir la comarca al 1994 i que va afectar directament a Bigues i Riells. Ara fa 2 anys es van commemorar els incendis i les riuades del 94 i suposem que encara està molt present. La tarda de la revetlla va ser tranquil·la i per la nit si es van sentir petards però molts menys que altres anys.” Aplaudim la iniciativa i també fem palés que la prohibició ha estat ben acceptada per la seva població.

Un altre Sant Joan, unes altres festes, són possibles. A l’època en la que vivim i en la que gaudim de tantes novetats tecnològiques, no seria fantàstic poder gaudir de la llum i el color, sense el foc ni el soroll, sense la por ni el patiment?

 

Sílvia Esteve

Foto de portada de Maria Lluïsa Gispert

Ni a Calafell, ni en lloc, es pot permetre el maltractament animal

/0 Comentaris/a

 

Albert Sabater d’ADIPAC Associació per la defensa i Protecció dels Animals de Calafell ens explica l’alarma que s’ha creat a través de la difusió d’unes colpidores imatges de gossos en un clar estat de maltractament (inclús algun cadàver). La foto de l’animal mort ha revolucionat les xarxes i l’alcalde Ramón Ferrer ha promès una actuació definitiva per la setmana que ve.

 

Què ha passat a Calafell amb el cas dels gossos?

S’ha trobat a Calafell un terreny privat amb mes de 25 gossos en mal estat, un d’ells mort en circumstàncies no aclarides. Aquest gossos són de diferents caçadors que els tenen anxovats en unes gàbies, sense cap atenció de cap mena. Per no disposar, no disposen ni de menjar i l’aigua es calenta, plena de microorganismes i verda degut a les llargues hores d’exposició al sol.

Des de quan passa això?

Fa molts anys que es denúncia aquesta situació. De fet s’han fet tres avisos per comunicar aquesta situació, pero mai s’actua. El cas s’ha anat arxivant, el que ha generat dubtes i malestar sobre aquest silenci administratiu.

 

Qui són els responsables al teu parer?

Al nostre parer els responsables són clarament els caçadors que utilitzen aquests pobres animals pels seus fins. Aquests gossos passen a l’oblit quan acaba la temporada de caça, com si d’un cotxe vell es tractés.

Quina és la postura de l’Ajuntament?

L’Ajuntament com sempre ha fet, estigui qui estigui al govern, s’ha rentat les mans al·legant que es competència de la Generalitat i que no hi poden fer res. Aquest cas ha de permetre prendre consciència de que no es poden ignorar els fets ni tolerar el maltractament animal, faci qui el faci.

Com ho veuen els veïns?

En aquest cas no hi ha problema de veïns, ja que es una parcel·la aïllada en mig de la muntanya, l’edifici més proper és una planta de residus.

Quina solució es proposa?

S’està estudiant a nivell administratiu. Possiblement la prohibició de tenir tants animals tancats (cosa que la llei diu clarament) i una multa administrativa que pot quedar en no res. El problema serà el destí dels 24 gossos restants, mal nodrits, amb nafres per tot arreu, puces, malalts, etc.

Parlem ara de gats, quina és la seva situació al municipi? també pateixen?

Els gats també pateixen pels carrers de Calafell. Molts d’ells són enverinats, assassinats a perdigonades, penjats, etc. Alguns veïns es creuen amb la impunitat de poder matar-los. Tenim la sort que alguns veïns es dediquen a salvar, cuidar i mantenir aquests pobres animals posant diners de la seva butxaca i temps que no tenen. Molts sacrifiquen vacances per no deixar gats desemparats. No poden marxar, doncs ningú cuidaria d’ells.

Teniu implementat el CES?

Segons l’Ajuntament si. A Calafell hi ha milers de gats pels carrers, i només hi ha un noi que captura. Agafa un gat que porta a esterilitzar i retorna. A continuació un altre i després un altre. És un ritme molt lent i molts gats per una sola persona, el que fa que el nombre de gats de carrer creixi exponencialment d’una forma exagerada. Un treballador és totalment insuficient.

S’ha aprovat una nova normativa al municipi, què en destacaries?

Fa uns mesos es va aprovar una nova ordenança molt esperançadora, però a dia d’avui encara no s’ha fet efectiva. Igualment aquesta nova ordenança no servirà de res si l’administració no es deixa assessorar i ajudar per qui de debò coneix els animals: les associacions animalistes de la zona, que saben com tractar aquests animals i com crear la simbiosi perfecta entre ells i la ciutadania. L’administració sap molt de lleis, però el carrer no es pot regular des d’un despatx. Si no es deixen ajudar serà un fracàs i empitjorarà la situació.

Veieu solució immediata a la situació?

Per desgràcia no. I justament és per aquest motiu de no escoltar a la ciutadania. Una cosa és la teoria i altra ben diferent, la pràctica.

 

Entrevista d’Emma Infante a Albert Sabater d’ADIPAC

 

Adoptar un gos adult compensa

/0 Comentaris/a

 

Xavi Guzmán és membre d’un tàndem molt especial i al mateix temps molt normal. Són especials per que el seu amor als animals condiciona les seves vacances, el seu estil de vida i fins i tot la professió de l’altra meitat de la parella. Rat Roca va deixar la seva carrera en l’hostaleria per formar-se i treballar com a fisioterapeuta de gossos. Són normals per que fan del seu dia a dia i del gaudi de les seves companyes canines una cosa molt natural. Ens donen una lliçó involuntària del que ha de ser el vincle humà-animal amb cada gest, amb el respecte, la sinceritat, l’amabilitat i l’alegria d’algú que va incorporar a nous membres de la seva família lluny dels estereotips.

És última hora de la nit i, com de costum, havent sopat m’assec al terra al costat del sofà. Immediatament l’Arca es seu al meu costat, en contacte amb mi. Haig de confessar que és el millor moment del dia. Em produeix una immensa sensació de pau, em relaxa i si també em sembla un merescut acte de justícia. Justícia per tots els anys que l’Arca ha passat en una gàbia sense més atenció que la del cuidador quan la feia sortir al pati per netejar o donar-li de menjar. En ser una gossa adulta, les seves possibilitats d’adopció eren molt baixes, era una d’aquestes gosses “invisibles” que no solen destacar quan els adoptantes o voluntaris visiten els refugis perquè per la seva edat avançada no poden competir amb un cadell o un gos jove. Si a això li sumem que lArca és negra, encara que pugui sorprendre, la seva probabilitat d’adopció encara es redueix més.

Les poques ocasions en les quals un adoptant dóna una oportunitat a una gossa com l’Arca solen descarrilar després del passeig de prova, en el qual la seva emoció es veu traïda per un cos que no els permet mostrar-la en tota la seva esplendor. En la majoria de casos l’intent acaba després d’un passeig lent, una mica maldestre i sense el xut d’alegria que els adoptantes solen esperar d’un passeig amb un gos. Després se succeeixen les frases que tantes vegades han sentit: “estic buscant un gos més jove”, “vull que em duri molts anys”, “necessita cures i no tinc temps”, etc. I aquí sol acabar tot. No els culpo, però m’agradaria estar en cadascun d’aquests moments per poder explicar-los nostra experiència.

L’Arca, com la majoria de gossos adults de refugi, és una gossa molt centrada. Ha estat amb tants companys de gàbia diferents al llarg dels anys que ha après a portar-se bé amb tothom. A més, en ser tan gran, no té ganes de moltes complicacions. Com sol passar també en aquests casos, és una gossa extremadament fidel i afectuosa, segurament l’agraïment i la por a perdre’ns fan que mai se separi de nosaltres. És molt obedient. En ocasions ens trenca el cor veure com al final d’una excursió es seu al costat del cotxe amb antelació per assegurar-se que no ens oblidem d’ella. No obstant això es pot quedar sola a casa tranquil·lament, crec que sap que és el nostre lloc, que sempre tornem i que està a la seva casa en el sentit més profund de la paraula.

Durant aquests anys hem gaudit amb la seva alegria quan veia coses noves: el mar, la neu, la muntanya o simplement un coixí tou. És una alegria contagiosa, infinita, i encara més commovedora pel venerable ritme d’àvia amb el qual la mostra. Li hem donat alguna cura especial però res que no requereixin tots els gossos en algun moment de la seva vida i ho hem fet amb molta facilitat; d’alguna manera sap que l’estem ajudant, encara que li faci mal.

Sabem que no estarà molts anys amb nosaltres però ens compensa saber que quan marxi ho farà envoltada de persones que la volen moltíssim i que li donaran en aquest moment l’atenció que no hagués trobat en una gàbia. I quan ocorri no ens quedarem només amb la tristesa immensa de perdre-la sinó amb la sensació d’haver fet justícia donant-li a una gossa meravellosa una oportunitat en els seus últims anys. Aquesta és exactament la sensació que tinc cada nit assegut al seu costat i m’agradaria poder dir-los a tots aquests adoptantes que no la hi perdin.

 

Xavi Guzmán

El silenci entra al zoo de Barcelona

/0 Comentaris/a

 

El passat 21 de juny es va aprovar per unanimitat una proposició per respectar el silenci al Zoo de Barcelona. Jordi Corones, regidor republicà, va argumentar contra el perjudici que provoca el soroll en els animals residents al zoo, demanant que s’apliquin les mesures necessàries per garantir el benestar dels animals el més aviat possible.

El regidor va apuntar que haver de demanar que es minimitzi el patiment dels animals eliminant els sorolls, majoritàriament injustificats, no hauria de ser necessari “perquè el benestar animal no admet peròs“.

El Comissionat Frederic Ximeno va avançar que per a setembre es farà la presentació del pla estratègic per al Zoo de Barcelona. La transformació del Zoo està sent demanada des de diversos àmbits ciutadans i polítics, constituint el tema estrella del Consell de Convivència i Protecció dels Animals.

La comissió creada per tractar el futur del zoo sovint ha estat l’escenari on s’ha denunciat la contaminació acústica al recinte, provocada tant per activitats comercials com de manteniment. De la mateixa manera, la mesura demanarà als futurs visitants incorporar “la cultura del silenci” a les seves visites.

Emma Infante

Barcelona aprova el Manifest Felí

/0 Comentaris/a

Barcelona ha aprovat aquest dimecres per unanimitat el Manifest Felí presentat a la Comissió de Medi Ambient per la regidora Maria José Lecha de la CUP. D’aquesta manera la capital catalana es converteix en la tercera ciutat adherida al manifest que vol millorar la gestió dels gats. Primer va ser Màlaga i no fa gaire Tarragona, com ja vam publicar a Animalados.

El Manifest felí és un decàleg que sintetitza les mesures fonamentals per assegurar el benestar felí. Des de Plataforma Gatera ens asseguren que “el rigorós compliment de les propostes significaria un canvi radical en la vida i la consideració que es té dels gats”.

El Manifest ha tornat triomfant a la ciutat que el va veure néixer, encara que el seu debut en públic va ser en seu parlamentària a Madrid el 24 d’abril de 2015. Les intervencions dels polítics han deixat veure el suport i compromís cap al manifest. El Comissionat Frederic Ximeno ha aprofitat per reforçar la campanya que adorna els carrers de la ciutat recordant l’obligació de microxipar gats, gossos i fures.

Tant la Regidora Lecha com el Regidor Corones han recordat l’obligació de donar una nova empenta a la causa felina per recuperar el lideratge en la defensa dels gats, siguin de casa o de colònies, que Barcelona ostentava fins no fa tant.

Emma Infante