Troben la Sole

/0 Comentaris/a

Després de cinquanta dies desapareguda a l’aeroport de Barajas, avui Borja San Juan, de l’associació Vidas de Gato, ha trobat la Sole, la gata de la italiana Silvia Pitarresi. 

Des de l’11 de juliol no s’ha aturat ni un moment la seva cerca. Gràcies a la insistència i perseverància de Silvia Pitarresi, l’associació Vidas de Gato, Arancha Sanz de l’SPAP i altres infatigables animalistes madrilenys per fi la Sole torna a estar en bones mans. La gata es va perdre quan, per motius que encara es desconeixen, el transportí es va obrir i l’animal va escapar mentre la família era a l’Aeroport de Barajas fent escala destí a Marraquèix. 

Des d’Animalados estem molt feliços del final feliç de la que ha estat una història dramàtica des del seu inici. 

Notícia anterior

Fills de l’aurora

/0 Comentaris/a

 

…Y despertarse. ¿Donde

mejor que entre arboledas junto a un lago?

“Renuévate a ti mismo cada día”.

Aquel hombre lo entiende,

y la mañana es siempre edad heroica.

Una Odisea vaga por el aire

con un vigor perenne de frescura

frente a una flor que nunca se marchita.

Su Genio a cada uno

le pone ante el suceso memorable:

La vida que le asalta y le realza.

“Los poetas, los héroes

son hijos de la Aurora”,

y en torno al pensamiento así ya elástico

-bajo la luz del sol-

todo el día mantiene

transparencia temprana.

Hombre: con firme expectación de aurora

Retornemos al mundo. ¿No es gran arte

modificar la cualidad del día?

 Culto de la aurora (Al margen de Thoreau);  Homenaje de Jorge Guillén

 

“A casa meva tenia tres cadires: una per a la solitud, dues per a l’amistat, tres per a la companyia” ens diu Thoreau a Walden. Dos-cents anys després del naixement d’aquest gran pensador Antonio Casado da Rocha, professor de la Universitat del País Basc, s’asseu en cadascuna d’aquestes tres cadires per fer-nos tornar a Walden. Casado vol aturar les nostres passes, descansar la nostra fatigada i saturada ment i convidar-nos a caminar de nou, a recórrer els boscos de Maine i els nostres amb una nova forma de mirar i percebre.

L’any 1845 Henry David Thoreau abandona la seva ciutat de Concord per residir durant dos anys, dos mesos i dos dies en una cabana construïda per ell a la vora del llac Walden. Com el mateix autor explica en el seu llibre, es tractarà d’un experiment, no d’una fugida.

Tornar, però no amb la cara marcida, tornar a casa, a la llar, amb la ment oberta i els sentits atents. Tornar, amb les passes, la ment i el cor. Tornar per poder anar. Diuen que per avançar calen dues passes enrere i una passa endavant. Dues passes, dos anys, dos mesos i dos dies.

El filòsof que camina. Thoreau és sobretot un filòsof del camí i del caminar. Del moviment i del repòs. Del fluir de la vida. Dels rius, muntanyes, arbres i animals. El seu pensament no és pura teoria, no és un divagar abstracte i llunyà. Thoreau ens parla de l’avui, de tu i de mi. De nosaltres, junts, món, terra. No hi ha humanitat separada de natura. Som un tot.

I ho havíem oblidat, o millor potser, ens ho havien fet oblidar.

La Revolució Industrial, els nous avenços tècnics i científics, les seves ideologies polítiques i econòmiques pretenien separar-se en aquesta fi del XIX del seu origen. Una separació que implicava aniquilació i utilització. Esclavitut. Superioritat.

La caseta de Thoreau, tot i les seves parets, ens parla del que hi ha fora. La seva fusta, reciclada i aprofitada de vells arbres caiguts, són una transició, no una barrera.

Habita en mi, sembla murmurar el camp al filòsof. Habita en mi però no em destrueixis. Edifica un futur on visqui el meu present. Practica la filosofia, que no és res més que una petita guia per a resoldre els problemes de la vida, no intentis tant explicar el món com preservar-lo. Però sobretot: viu.

“El camí de la filosofia ens treu de l’aula, ens porta al carrer i al camp obert, potser al bosc, potser al salvatge” reflexiona Casado da Rocha.

A les pàgines de Walden, entre les seves anotacions d’economia de la sobrietat, Thoreau ens parla de la veritable riquesa. La que no es paga amb monedes. La llibertat, el temps, la natura. “Conrea el temps”, “influeix en la qualitat del dia”, ens apel·la Thoreau.

Pas a pas, respiració rere respiració. Contemplant. Atura’t, escolta, observa. No només ehi ets tu. El món està viu, ple d’altres jos. I no són humans. El món està ple d’altres llars. I no són humans. Qui ets tu per aniquilar’ls? per destruir-les?

Thoreau és així mateix poeta, apòstol de la Bellesa. La bellesa del món. Un món que es desperta amb cants d’ocells, el nedar dels peixos, el córrer dels cérvols. Però quantes albes queden així? Al ritme de destrucció d’avui dia, poquíssimes.

Dos-cents anys més tard, Antonio Casado da Rocha retorna a Thoreau, retorna a Walden, per fer-nos reflexionar. Ens porta unes ulleres del passat per veure bé el nostre present. I ens apunta amb el dit, en la mateixa direcció que el mestre ambulant: “Influeix en la qualitat del dia” o almenys intenta-ho. El teu canvi, la teva pausa, la teva meditació, la teva reflexió poden perpetuar la bellesa. Sigues fill de l’aurora i retorna al món.

 

Article de Sílvia Esteve

Una casa en Walden d’Antonio Casado da Rocha editat per Pepitas de Calabaza

Sant Andreu reparteix ampolles de plàstic perquè els amos dels gossos netegin els pipís

/0 Comentaris/a
El Districte de Sant Andreu ha iniciat una campanya per a la tinença responsable de gossos adreçada específicament als propietaris d’animals de companyia per tal que es facin responsables dels excrements i orins dels seus animals de companyia a la via pública. Així, la regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés, ha enviat una carta als 2.947 propietaris de gossos censats que consten al districte, informant-los dels detalls de la campanya.
Els propietaris de gossos poden anar recollir una ampolla d’aigua a Can Portabella. El districte ha informat que també es podrà recollir a altres equipaments municipals del districte fins el dia 30 de setembre, com els centres cívics de Bon Pastor, Baró de Viver, Navas, La Sagrera i Trinitat Vella, a més dels casals de barri de Congrès-Indians. De moment, però, segons ha comprovat Animalados, només se’n poden trobar a Can Portabella.
A la carta, es recorda als propietaris que aquesta ampolla d’aigua plegable i amb un mosquetó per facilitar el transport ha de servir “perquè l´utilitzis per netejar les superfícies on hagi orinat el teu gos” i que està pensada perquè es porti sempre que es treu a passejar l’animal de companyia.
De la mateixa manera, la carta també recorda que en cas d’incompliment, l’Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d’animals estableix, en el seu article 23, una sanció de multa de fins a 750€. A banda, no tenir cura que l’animal domèstic no embruti la via pública constitueix també una infracció lleu de l’Ordenança municipal de medi ambient, segons estableix l’article 73.6.
La carta forma part d’una campanya més àmplia amb el lema “Estima la ciutat com estimes el teu gos” que inclou futlletons i cartells distribuïts pels set barris del districte: Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, La Sagrera, El Congrès i els Indians i Navas, amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de preservar la neteja de la via pública.

Vinagre, milllor que lleixiu

Una ampolla d’aigua sola o amb vinagre o detergent és el complement ideal pels propietaris de gossos. Contràriament al que es pensa el llexiu no ajuda en la tasca de netejar i disuadir dels pixums que tenen un efecte crida. El llexiu desinfecta una vegada netejada la superfície previament i comparteix components amb la precipitació de l’orina. Un remei tan simple i barat com el vinagre comú diluït en sis parts d’aigua dona magnífics resultats després d,una micció permeten que aquell indret s’alliberi de ser un punt calent si ens accepten l’expressió.

Àrees d’Usos Compartits per Gossos i Àrea d’Esbarjo de Gossos

El Districte de Sant Andreu compta amb diverses zones d’usos compartits per a gossos, és a dir, àrees en les quals poden anar els gossos sense lligar en un determinat horari. Aquests espais són els Jardins al voltant de Casa de l’Aigüa i Parc de la Trinitat, voltants de l’esglèsia de Sant Andreu, plaça Islàndia, plaça General Moragues, Parc Pegaso, Canòdrom, La Llosa de Baró de Viver, passatge Posoltega i plaça Robert Gherard.
A banda, està prevista la construcció de l’Àrea d’Esbarjo per a Gossos del districte de Sant Andreu, que s’ubicarà a la part superior del carrer Ciutat d’Asunción i la nova obertura del carrer Tucumán, amb una superfície de 700 m2.