L’abandonament de gossos i gats a Espanya el 2021 baixa en un 7% en comparació amb el 2019

Un any més, l’abandonament i la pèrdua constitueixen el principal problema de benestar i qualitat de la vida dels animals de companyia d’Espanya.

Durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir un total de 285.000 gossos i gats, una xifra molt similar a l’any anterior (286.000 el 2020) i per sota del nombre d’animals que es recollien els anys anteriors a la pandèmia. Si comparem amb el 2019, la xifra total de gossos i gats que van arribar als refugis l’any passat va ser del 7% menys. Aquestes són les dades que recull l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de 2021 de la Fundació Affinity.

L’arribada de gossos als refugis va augmentar lleugerament el 2021, concretament un 3%, després d’un fort descens del 12% l’any anterior a causa de la disminució d’animals perduts i abandonats durant els mesos de confinament. En el cas dels gats, la seva arribada a les protectores es va reduir en un 5%, cosa que representa el primer descens que s’observa en aquest sentit en els darrers 5 anys.

Les dades, lleugerament optimistes, s’han de situar en un context encara lluny del normal. El 2021 les restriccions a la mobilitat encara es van mantenir durant alguns mesos, per la qual cosa caldria esperar les dades del 2022 per parlar d’un possible canvi de tendència. L’estudi també confirma que el lleuger descens dels animals recollits el 2020 va ser conjuntural, reflex de l’impacte de les restriccions de la mobilitat a l’estil de vida de les famílies, una situació que, encara que en menys mesura, va continuar el 2021 i que podria haver influït en els resultats d’aquest any.

Recollida de gats: primer descens en 5 anys

Segons les dades de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2021 de Fundació Affinity, el 2021 van arribar 118.000 gats als refugis espanyols, un 5% menys que el 2020 i la xifra més baixa de l’últim lustre.

“Malgrat les dades, creiem que l’abandonament i la pèrdua de gats segueix sent avui el gran repte tant de les entitats com de la societat. Tinguem en compte que no només arriben milers de gats a les entitats, sinó que altres acaben en colònies, també gestionades majoritàriament per protectores. Si a això sumem el fort increment de l’arribada de cadells, més de la meitat, i que les ventrades no desitjades són el primer motiu d’abandonament declarat, arribem a la conclusió que l’esterilització és una mesura clau i necessària”, explica Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Les ventrades no desitjades es col·loquen en primer lloc (21%), seguides del final de la temporada de caça (13,4%) i els problemes de comportament de l’animal (13,1%) com a motius d’abandonament. Els problemes econòmics han deixat de ser la principal causa declarada i han passat del 25% al ​​6%. Un descens de la primera a la sisena posició del rànquing de les causes per desprendre’s d’un animal de companyia a Espanya.

“En aquest sentit, el fet que la caça aparegui com a segon motiu d’abandonament ens sembla particularment alarmant, sobretot si tenim en compte que els gossos que participen en activitats de caça només suposen una petita part dels gairebé 7.000.000 de gossos que viuen és Espanya”, declara Isabel Buil.

Estratègies clau contra la pèrdua i l’abandonament d’animals de companyia

La identificació dels animals mitjançant microxip és clau perquè un animal perdut pugui ser recuperat per la família. L’ús de microxip, juntament amb l’esterilització, l’educació i l’adopció, són les quatre estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’abandonament d’animals de companyia a Espanya.

“L’educació és clau per aconseguir una bona convivència entre l’animal i la família. Tot i la seva importància, la majoria dels petparents no tenen ajuda professional d’un veterinari etòleg o d’un educador que, sens dubte, ens poden guiar i ajudar, si sorgeixen, problemes de comportaments de gossos i gats”, conclou Isabel Buil.

La plaça de braus d’Eibar serà enderrocada per crear un nou parc

El govern d’Eibar treballa en un projecte per crear un nou parc i una zona d’estada a la plaça de braus i al seu entorn.

L’Ajuntament d’Eibar, a iniciativa de l’alcalde Jon Iraola, substituirà l’espai que actualment ocupa la plaça de braus de la ciutat per un nou parc i una zona d’esplai i esportiva. L’espai actual, d’uns 5.000 metres quadrats, està infrautilitzat després de sis anys sense espectacles taurins al municipi basc.

L’equip de govern municipal d’Eibar prescindirà així de la plaça de braus per obrir l’espai a la ciutadania. Al seu lloc habilitarà un ampli parc amb grades, zones d’estada tant de sol com d’ombra, així com reubicarà els espais esportius ja existents per tal que els ciutadans puguin continuar fent servir aquest servei.

El projecte de l’ajuntament eibarrés s’emmarca dins l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans de la ciutat. “Sens dubte, ens trobem davant d’un projecte transformador de l’espai urbà. Els costums estan canviant, i cada cop són més demandats espais amplis i de qualitat per estar i gaudir amb la nostra família i amics/es, cosa que podem aconseguir sens dubte alliberant l’espai ocupat per l’actual plaça de braus, que es troba en desús”, declara Jon Iraola, alcalde d’Eibar.

Així, la plaça de braus d’Eibar, inaugurada el 1903 per a les festes patronals de Sant Joan, serà demolida i no tornarà a ser mai més un escenari de maltractament animal. El govern municipal traurà properament a licitar la redacció d’un projecte urbanístic, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans existents a la ciutat.

“Aquest nou projecte complementa altres que també hem posat en marxa a altres parts de la ciutat, com, per exemple, la cobertura de la via del tren des d’Estazino fins a Azitain, i la nova zona d’esbarjo de Julián Etxeberria. Es tracta de fer passos que serveixin per configurar el nou Eibar que la ciutadania demana”, ha conclòs Iraola.

PROVA

ANDA i AAP Primadomus urgeixen el govern a establir un pla amb mètodes alternatius a l’experimentació animal

Les ONGs ANDA i AAP Primadomus consideren que el desenvolupament de mètodes alternatius és l’única garantia d’avançar cap a un respecte màxim pels animals sense perjudicar l’avenç científic. No hi ha cap altre camí.

La Directiva 63/2010 (Trasposta a Espanya pel Reial decret 53/2013) sobre protecció dels animals als laboratoris exigeix ​​a les autoritats competents un compromís en la difusió i en el desenvolupament de mètodes alternatius. Un compromís que, des d’ANDA i AAP Primadomus, consideren que no s’està complint.

Segons les ONGs, no ha ajudat en aquest requeriment el fet que les competències en el desenvolupament científic i en l’aplicació del Reial decret 63/2010 estan compartides entre múltiples Ministeris: Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (MAPA); Ministeri d’Universitats; Ministeri de Sanitat; Ministeri dIndústria, Turisme i Comerç; Ministeri d´Educació i Formació Professional; Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

En conseqüència, l’esforç i el compromís d’Espanya en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal, a més d’escàs, ha estat aïllat, descoordinat i no han constituït sinó “actuar a cegues”.

“El compromís d’Espanya en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal és escàs”

Per aquest motiu, les ONGs consideren que és urgent que a Espanya s’estableixi un Pla Estratègic Estatal per al Desenvolupament de Mètodes Alternatius (PEDMA) que defineixi quins Ministeris estan implicats en la validació, gestió, finançament, desenvolupament i execució de procediments científics que empren animals, que indiquin de quina manera poden aportar dins de les seves funcions un valor afegit a l’objectiu del Pla, estableixi objectius concrets, terminis temporals d’execució dels objectius, finançament, avaluació i revisió.

En definitiva, un PEDMA aportaria una imprescindible direcció unitària i un objectiu comú per avançar de manera ferma i eficaç en el desenvolupament de mètodes alternatius. D’aquesta manera s’aconseguiria reduir de mica en mica el dolor causat sobre els animals, minimitzat fins a assolir una meta en què ja no calgui l’ús d’animals en procediments científics.

“La meta final és que no calgui l’ús d’animals en procediments científics”

Aquesta necessitat ha estat compartida per la Xarxa Espanyola de Mètodes Alternatius (REMA). Així mateix, el Comitè Espanyol per a la Protecció dels Animals utilitzats amb finalitats científiques (CEPAFIC), dependent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), a la seva darrera reunió celebrada fa un any va manifestar la seva preocupació per la falta d’una estratègia estatal, traslladant aquesta preocupació al Ministeri de Ciència i Innovació.

D’altra banda, recentment el Senador Carles Mulet també ha fet una pregunta parlamentària inquirint si hi havia intenció de tirar endavant una estratègia estatal en aquesta legislatura, sense obtenir una resposta clara. Totes les administracions es posen de perfil sense fer un pas endavant.

La necessitat urgent d’establir una planificació estatal que serveixi de marc per obtenir objectius concrets no és, per tant, un caprici de les ONG sinó un sentir compartit per tots els sectors implicats. Per aquests motius des d’ANDA i AAP PRIMADOMUS van urgir el Govern Espanyol perquè s’estableixin els mecanismes de coordinació i cooperació entre Ministeris necessaris per establir un Pla Estratègic Estatal de Desenvolupament de Mètodes Alternatius.

“És urgent establir un Pla Estratègic Estatal de Desenvolupament de Mètodes Alternatius”

La societat espanyola, sensible als temes relacionats amb la protecció dels animals, mereix que des de les institucions públiques es demostri que s’estan fent tots els passos necessaris per garantir al màxim el benestar dels animals.

Els heroïs animalistes de Kíiv també resisteixen

Els quatre voluntaris que van preferir no fugir per protegir els animals del refugi comencen a recuperar la normalitat

Ja fa un mes i mig que les bombes russes van començar a caure sobre les ciutats ucraïneses. La invasió russa ha donat peu a una guerra entre pobles germans que ha acabat amb la vida de milers de persones, que ha destrossat ciutats senceres i que ha provocat més de quatre milions de refugiats. A mesura que els russos s’anaven endinsant al país, la població ucraïnesa (sobretot ancians, dones i nens perquè els homes s’havien d’allistar a l’exèrcit) fugia com podia. Un dels objectius dels russos era la capital ucraïnesa, Kíiv. Algunes poblacions del seu entorn han quedat devastades i sobre la mateixa capital també han caigut bombes russes però els invasors no han aconseguit conquerir-la. Molts habitants van marxar durant el setge però l’italià Andrea Cisternino i tres voluntaris més van decidir quedar-se. Enmig de tanta crueltat, ells també tenien una missió: protegir els 360 animals del refugi que gestionen.

Durant tot aquest temps, els quatre heroïs han resistit. Han hagut de suportar nevades, temperatures gèlides, manca de menjar i de medicaments i la por de sentir les bombes caient a poca distància amb la incertesa de què passaria si les tropes russes arribaven al refugi. La resistència dels soldats ucraïnesos ha fet que els russos haguessin de concentrar el seu exèrcit a les zones més a l’est del país (les que limiten amb Rússia) i a poc a poc la pressió sobre Kíiv s’ha anat alleugerant. El fred hivern ha donat pas a la primavera que ha donat ànims als habitants del refugi. Les gallines han tornat a posar ous. A més, l’ajuda dels voluntaris i de les institucions italianes, que han enviat menjar i medicaments al refugi, ha donat oxigen als quatre heroïs animalistes.

Andrea es comunica gairebé cada dia amb un grup de suport per anar explicant el dia a dia i per gestionar l’arribada d’ajuda. Els problemes amb la xarxa l’obliguen en moltes ocasions a enfilar-se al sostre de la casa per tenir cobertura. Els dies de pluja, la comunicació és impossible. Segons el grup de suport, l’Andrea ha perdut molt de pes però manté els ànims i a poc a poc recuperen la normalitat. Aquesta setmana, per primer cop en un mes, l’Andrea ha gosat sortir del refugi. S’ha trobat el cotxe d’un veí destrossat per un projectil i darrera seu un tanc calcinat. També ha tingut una bona notícia que ha compartit de seguida amb el grup de suport: ha trobat dos gossos ancians que ja alimentava abans del conflicte i ha recuperat el contacte. També han tingut la visita al refugi d’un soldat ucraïnès que quan va començar el conflicte els va deixar el seu gos, un pastor alemany, perquè no se’n podia fer càrrec. El retrobament entre el gos i el soldat va ser molt emotiu. Finalment, també ha rebut la visita d’un grup de voluntaris que els hi han entregat un pastís vegà on hi posava PAU.

Des del grup de suport recorden que accepten donacions i que totes s’han de fer des d’aquest web.