Catalunya guanya 17 noves espècies d’ocells durant els darrers quaranta anys

/0 Comentaris/a ,

S’estima que a Catalunya hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. El pardal comú és l’espècie més abundant tot i estar en clara regressió.

Avui s’ha presentat el ‘Tercer atles dels ocells nidificats de Catalunya’, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que s’encarrega de fer una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. Un llibre molt complert de 639 pàgines publicat per l’editorial Cossetània on es pot conèixer, de cada una de les espècies, per on es distribueix, quina és la seva població estimada, amb quina freqüència s’observa i quina ha estat la tendència de la seva població durant els darrers quaranta anys.

L’Atles desvela que a Catalunya hi nidifiquen habitualment 233 espècies d’ocells, 17 espècies més que fa quaranta anys i el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu. De totes, 124 espècies gaudeixen d’algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea. Segons l’Atles, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any.

El pardal comú continua sent l’espècie més abundant del país, amb poc menys de 900.000 parelles reproductores, malgrat que la seva població està en clara regressió les darreres dècades. El segueixen el garrafó, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més de 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i en consideren escasses. Les espècies més escasses que fan niu a Catalunya són l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre, totes amb menys de 10 parelles reproductores.

Faisà comú/Martí Franch

D’altra banda, aquesta tercera edició tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de manera regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com a ocells de gàbia que han escapat de la captivitat, i això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a fins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costeres. El primer Atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú.

‘El Tercer Atles dels ocells nidificats de Catalunya’ ha estat presentat per l’Institut Català d’Ornitologia a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un repte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona. Per obtenir les dades, l’Atles ha comptat amb la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs i ornitòlogues que han fet feina de camp entre 2015 i 2018.

A més, l’obra ha comptat amb investigadors de l’European Bird Census Council, del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFFC, entre d’altres. La Diputació de Barcelona ha contribuït en la recopilació de dades en els espais naturals d’aquesta província i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona  ha acollit l’equip de treball de l’ICO. L’Atles d’ocells és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, i, com a tal, pretén estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura.

“El coneixement que aporta aquest Atles és fonamental per definir polítiques de conservació de la biodiversitat”, comenta Sergi Herrando, director general de l’Atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’European Bird Census Council (EBCC). “Catalunya té una gran responsabilitat en la conservació de moltes espècies, com ara les que es troben quasi exclusivament a la península Ibèrica, com el siboc, el picot verd ibèric o el tallarol emmascarat, que a Catalunya tenen gairebé el 10% de la seva àrea de distribució europea”, afegeix.

Fotja banyuda/Martí Franch

“El Zoo no ha dubtat a donar suport a aquest projecte innovador d’una disciplina, l’ornitologia, de llarga tradició a casa nostra, que ens situa al capdavant d’Europa en l’estudi dels ocells, eina cabdal per a la seva conservació, que és justament la missió del Zoo de Barcelona”, declara Xavier Patón com a vicepresident de la Fundació Barcelona Zoo.

L’evolució de 40 anys de dades, espècies guanyadores i perdedores

L’Atles presentat avui es publica gairebé 40 anys després de la publicació del primer i 20 anys després del segon. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, aquesta vegada l’Atles s’ha pogut centrar (i força) en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000.

“Aquest període coincideix amb el de major avenç del canvi climàtic i amb altres canvis socials i econòmics a gran escala que han tingut un gran impacte a Catalunya, com ara l’abandonament de les activitats agro-ramaderes tradicionals i la consegüent ocupació dels espais abandonats per boscos i matollars”, indica Martí Franch, investigador de l’ICO i un dels principals autors de l’obra.

Aquesta coincidència en el temps ha permès constatar que les espècies no han suportat per igual aquests canvis. Per exemple, a les espècies forestals i les urbanes els ha anat, en general, força bé. Al costat oposat hi ha les espècies perdedores, com les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys. Totes tres són espècies pròpies d’espais agrícoles i prats, les espècies que estan patint una major regressió de les seves poblacions, especialment en zones de muntanya.

D’altra banda, el martinet blanc, la polla d’aigua i altres espècies típiques de rius i aiguamolls van experimentar un creixement notable de les seves poblacions i de la seva distribució quan es va declarar la protecció de moltes zones humides al final del segle XX. Aquest procés expansiu general, però, s’ha aturat en les darreres dues dècades, i darrerament es detecten pèrdues destacades a les principals zones humides del país on hi ha espècies que han entrat en regressió per causes múltiples.

Si posem l’ull als ocells que viuen vinculats al mar, l’Atles demostra que han mantingut les seves poblacions, però amb amenaces importants. Fa 20 anys Catalunya acollia la major part de la població reproductora mundial de gavina corsa al delta de l’Ebre, però en els darrers anys la població s’ha anat escampant per altres localitats alhora que el nombre d’exemplars reproductors ha anat disminuint.

Una associació catalana crea els primers sacs de dormir amb gos de tot el món

/0 Comentaris/a ,

Animalados

Els començaran a regalar aquestes setmanes als sensesostre de Barcelona

A la llarga llista de problemes que pateixen les persones que viuen al carrer n’hi ha un que perdura des de fa massa temps: els albergs per a persones sense llar no accepten gossos. Aquesta mancança implica que, quan arriba el fred, han d’escollir entre seguir dormint al carrer amb el seu company o bé abandonar-lo i anar a un alberg dels que ofereixen els ajuntaments quan cauen les temperatures. Per a la majoria, l’opció és ben clara. I és que els vincles que es creen entre els gossos i els seus amos quan tots dos viuen al carrer estan a un altre nivell.

Per ajudar a esborrar aquest problema de la llista, o almenys reduir-ne l’impacte, l’Associació Catalana d’Excursionisme Caní s’ha inventat els primers sacs de dormir per a persones i gossos. Es tracta d’uns sacs normals i corrents però que porten com una extensió a la part de dalt, de forma rectangular, perquè hi pugui entrar també el gos. «En dormir junts, la persona i el gos es poden donar calor mútuament”, explica Pere López, portaveu de l’entitat.

“Fa un parell d’anys hi va haver una onada de fred que va provocar la mort de gent sense sostre i ens vam quedar molt parats, perquè un dels col·lectius vulnerables son els que tenen gos, perquè els albergs no els accepten”, explica. Amb aquesta preocupació al cap, li van anar donant voltes fins a dissenyar els primers sacs per persona i gos. Els van provar per garantir que funcionaven bé i ja estan a punt per arribar als carrers. “L’Administració haurà de fer albergs que acceptin gossos però, mentrestant, aquest és el nostre petit gra de sorra”, valora López.

Ja tenen 65 sacs disponibles i estan a punt d’arribar-ne 35 més. Es repartiran entre els sensesostre de Barcelona gràcies a la col·laboració de l’associació Arrels i amb FAADA. El disseny i la fabricació van a càrrec de l’entitat, a partir de les quotes que paguen els prop de 200 socis actuals. Per a donacions, podeu consultar la seva pàgina web.

Onze anys d’història

L’Associació Catalana d’Excursionisme Caní va neixer el 2012 quan un grup de persones van veure la necessitat d’unir-se per poder escapades a la muntanya amb el gos, que a vegades als refugis no eren benvinguts. A poc a poc, l’entitat va anar derivant en seccions i ara ofereixen teràpies, gossos de rescat i fins i tot projectes a l’Àfrica de conscienciació animal.

Llegir més

Els advocats renyen Colau pels mètodes de captura i sacrifici de senglars

/0 Comentaris/a ,

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals considera “urgent” aturar els mètodes actuals de l’Ajuntament de Barcelona de captura i sacrifici de senglars. La Comissió insta el consistori a implementar el mètode legal, efectiu i ètic de la vacuna anticonceptiva per al control de la població d’aquests animals.

Davant dels fets ocorreguts recentment, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA) del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha instat l’Ajuntament de Barcelona a implementar sense demora el control legal d’animals a través de mètodes anticonceptius. Des d’aquest col·lectiu d’advocats animalistes consideren “inacceptable” la forma en què s’està produint la matança de senglars per part de l’empresa contractada pel consistori per dur a terme el control poblacional d’aquests mamífers.

En un comunicat, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals recorda que “ja s’han viscut actuacions similars en el passat amb altres animals com cries de cotorres o coloms”, accions que van ser denunciades per associacions proteccionistes i per aquesta mateixa comissió.

En aquest comunicat també “lamenten” que l’Ajuntament de Barcelona no hagi volgut sumar-se al projecte impulsat per totes les CPDA dels Col·legis d’Advocats de Catalunya i Balears amb la signatura d’un conveni amb el Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per avaluar l’efectivitat d‘una vacuna anticonceptiva en senglars urbans i periurbans de diversos municipis. Aquest projecte, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, ​​està obtenint uns resultats excel·lents amb una reducció de 500 exemplars per any.

Tal com assenyala el Conveni subscrit pels científics de la UAB, la caça massiva provoca una alteració de l’ecosistema i un increment de la població de porcs senglars. Per tant, l’experiència ha constatat que l’eliminació dels individus d’una espècie no és un mètode efectiu de control de la població i acaba provocant a mig termini un increment d’aquesta.

La CPDA ha recordat també que de la mateixa manera que va succeir amb el control per esterilització de les colònies de gats urbans i el control per pinso anticonceptiu dels coloms urbans, la vacuna anticonceptiva aplicada als senglars resulta un mètode altament efectiu, alhora que comporta una despesa molt inferior al seu sacrifici, recordant que la utilització de mètodes ètics de control de poblacions d’animals és una obligació de les administracions públiques, segons es desprèn del Decret Legislatiu 2/2008 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya.

Adoptar un gos: una ajuda recíproca

/0 Comentaris/a ,

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

Alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata una tortuga babaua que va ser rescatada al maig amb una forta pneumònia

/0 Comentaris/a ,

La tortuga, que va ser rescatada el passat 6 de maig amb una forta pneumònia, ha estat alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata, a Almeria.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Servei Marítim de la Guàrdia Civil d’Almeria i l’embarcació Toftevaag, pertanyent a l’associació científica Alnitak, han participat en l’alliberament d’un espècimen de tortuga babaua (Caretta caretta) a la reserva integral de Cabo de Gata (Almeria). L’animal està identificat amb un microxip i amb un transmissor per satèl·lit, gràcies a la col·laboració d’Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València.

La devolució al medi natural s’ha realitzat a uns 9 metres de profunditat, per evitar així que l’animal pugui submergir-se a gran profunditat massa ràpid i patir una embòlia gasosa en la descompressió inicial. A la zona triada per a l’alliberament, la temperatura de l’aigua és de 23 graus i té a la seva disposició recursos alimentaris.

La tortuga, que ha estat batejada com Paqui, va ser rescatada el passat 6 de maig pel vaixell de les reserves marines “Riscos de Famara”, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Quan va ser trobat, l’animal presentava una forta pneumònia, i per això va ser ingressat al centre veterinari de l’associació per a la protecció i el rescat de fauna Equinac, pertanyent al MITECO. La tortuga va rebre un tractament de sueroteràpia per passar, posteriorment, a ser alimentada amb seitons, calamars i llagostins.

La tortuga babaua, una espècie vulnerable

La tortuga babaua o comú és una espècie marina altament migratòria i les seves poblacions es troben en un estat de conservació desfavorable. A nivell nacional, es troba inclosa com a “vulnerable” en el Catàleg Espanyol d’espècies amenaçades, el que implica la necessitat d’establir mesures de conservació específiques. La seva distribució potencial abasta la totalitat de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció espanyola, així com altres aigües marines, comunitàries i no comunitàries, on operen flotes pesqueres espanyoles.

Tal com informa el MITECO, les tortugues són espècies clau en els ecosistemes marins, ja que actuen a el mateix temps com a consumidors, preses i competidors. A més són uns animals que transporten nutrients i energia des de zones marines riques en nutrients on s’alimenten fins platges d’implantació pobres en nutrients. Per tot això, se les considera indicadors del bon estat ambiental del medi marí.

Per protegir aquesta espècie de gran valor per als ecosistemes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic treballa en accions per millorar l’estat de conservació de les espècies de tortugues marines que utilitzen el litoral i les aigües marines espanyoles.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 42/2007, el MITECO té competències en la gestió de la biodiversitat marina en general, i d’espècies marines altament migratòries, com és el cas d’aquesta tortuga. A més, Equinac està autoritzada per aquest ministeri per a l’assistència a fauna marina, i ha estat contractada com assistència tècnica en atenció a avaraments i rescat i recuperació de fauna marina en situació de risc a la província d’Almeria.