ANDA i AAP Primadomus urgeixen el govern a establir un pla amb mètodes alternatius a l’experimentació animal

/0 Comentaris/a ,

Les ONGs ANDA i AAP Primadomus consideren que el desenvolupament de mètodes alternatius és l’única garantia d’avançar cap a un respecte màxim pels animals sense perjudicar l’avenç científic. No hi ha cap altre camí.

La Directiva 63/2010 (Trasposta a Espanya pel Reial decret 53/2013) sobre protecció dels animals als laboratoris exigeix ​​a les autoritats competents un compromís en la difusió i en el desenvolupament de mètodes alternatius. Un compromís que, des d’ANDA i AAP Primadomus, consideren que no s’està complint.

Segons les ONGs, no ha ajudat en aquest requeriment el fet que les competències en el desenvolupament científic i en l’aplicació del Reial decret 63/2010 estan compartides entre múltiples Ministeris: Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (MAPA); Ministeri d’Universitats; Ministeri de Sanitat; Ministeri dIndústria, Turisme i Comerç; Ministeri d´Educació i Formació Professional; Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

En conseqüència, l’esforç i el compromís d’Espanya en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal, a més d’escàs, ha estat aïllat, descoordinat i no han constituït sinó “actuar a cegues”.

“El compromís d’Espanya en el desenvolupament de mètodes alternatius a l’experimentació animal és escàs”

Per aquest motiu, les ONGs consideren que és urgent que a Espanya s’estableixi un Pla Estratègic Estatal per al Desenvolupament de Mètodes Alternatius (PEDMA) que defineixi quins Ministeris estan implicats en la validació, gestió, finançament, desenvolupament i execució de procediments científics que empren animals, que indiquin de quina manera poden aportar dins de les seves funcions un valor afegit a l’objectiu del Pla, estableixi objectius concrets, terminis temporals d’execució dels objectius, finançament, avaluació i revisió.

En definitiva, un PEDMA aportaria una imprescindible direcció unitària i un objectiu comú per avançar de manera ferma i eficaç en el desenvolupament de mètodes alternatius. D’aquesta manera s’aconseguiria reduir de mica en mica el dolor causat sobre els animals, minimitzat fins a assolir una meta en què ja no calgui l’ús d’animals en procediments científics.

“La meta final és que no calgui l’ús d’animals en procediments científics”

Aquesta necessitat ha estat compartida per la Xarxa Espanyola de Mètodes Alternatius (REMA). Així mateix, el Comitè Espanyol per a la Protecció dels Animals utilitzats amb finalitats científiques (CEPAFIC), dependent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), a la seva darrera reunió celebrada fa un any va manifestar la seva preocupació per la falta d’una estratègia estatal, traslladant aquesta preocupació al Ministeri de Ciència i Innovació.

D’altra banda, recentment el Senador Carles Mulet també ha fet una pregunta parlamentària inquirint si hi havia intenció de tirar endavant una estratègia estatal en aquesta legislatura, sense obtenir una resposta clara. Totes les administracions es posen de perfil sense fer un pas endavant.

La necessitat urgent d’establir una planificació estatal que serveixi de marc per obtenir objectius concrets no és, per tant, un caprici de les ONG sinó un sentir compartit per tots els sectors implicats. Per aquests motius des d’ANDA i AAP PRIMADOMUS van urgir el Govern Espanyol perquè s’estableixin els mecanismes de coordinació i cooperació entre Ministeris necessaris per establir un Pla Estratègic Estatal de Desenvolupament de Mètodes Alternatius.

“És urgent establir un Pla Estratègic Estatal de Desenvolupament de Mètodes Alternatius”

La societat espanyola, sensible als temes relacionats amb la protecció dels animals, mereix que des de les institucions públiques es demostri que s’estan fent tots els passos necessaris per garantir al màxim el benestar dels animals.

Els heroïs animalistes de Kíiv també resisteixen

/0 Comentaris/a ,

Els quatre voluntaris que van preferir no fugir per protegir els animals del refugi comencen a recuperar la normalitat

Ja fa un mes i mig que les bombes russes van començar a caure sobre les ciutats ucraïneses. La invasió russa ha donat peu a una guerra entre pobles germans que ha acabat amb la vida de milers de persones, que ha destrossat ciutats senceres i que ha provocat més de quatre milions de refugiats. A mesura que els russos s’anaven endinsant al país, la població ucraïnesa (sobretot ancians, dones i nens perquè els homes s’havien d’allistar a l’exèrcit) fugia com podia. Un dels objectius dels russos era la capital ucraïnesa, Kíiv. Algunes poblacions del seu entorn han quedat devastades i sobre la mateixa capital també han caigut bombes russes però els invasors no han aconseguit conquerir-la. Molts habitants van marxar durant el setge però l’italià Andrea Cisternino i tres voluntaris més van decidir quedar-se. Enmig de tanta crueltat, ells també tenien una missió: protegir els 360 animals del refugi que gestionen.

Durant tot aquest temps, els quatre heroïs han resistit. Han hagut de suportar nevades, temperatures gèlides, manca de menjar i de medicaments i la por de sentir les bombes caient a poca distància amb la incertesa de què passaria si les tropes russes arribaven al refugi. La resistència dels soldats ucraïnesos ha fet que els russos haguessin de concentrar el seu exèrcit a les zones més a l’est del país (les que limiten amb Rússia) i a poc a poc la pressió sobre Kíiv s’ha anat alleugerant. El fred hivern ha donat pas a la primavera que ha donat ànims als habitants del refugi. Les gallines han tornat a posar ous. A més, l’ajuda dels voluntaris i de les institucions italianes, que han enviat menjar i medicaments al refugi, ha donat oxigen als quatre heroïs animalistes.

Andrea es comunica gairebé cada dia amb un grup de suport per anar explicant el dia a dia i per gestionar l’arribada d’ajuda. Els problemes amb la xarxa l’obliguen en moltes ocasions a enfilar-se al sostre de la casa per tenir cobertura. Els dies de pluja, la comunicació és impossible. Segons el grup de suport, l’Andrea ha perdut molt de pes però manté els ànims i a poc a poc recuperen la normalitat. Aquesta setmana, per primer cop en un mes, l’Andrea ha gosat sortir del refugi. S’ha trobat el cotxe d’un veí destrossat per un projectil i darrera seu un tanc calcinat. També ha tingut una bona notícia que ha compartit de seguida amb el grup de suport: ha trobat dos gossos ancians que ja alimentava abans del conflicte i ha recuperat el contacte. També han tingut la visita al refugi d’un soldat ucraïnès que quan va començar el conflicte els va deixar el seu gos, un pastor alemany, perquè no se’n podia fer càrrec. El retrobament entre el gos i el soldat va ser molt emotiu. Finalment, també ha rebut la visita d’un grup de voluntaris que els hi han entregat un pastís vegà on hi posava PAU.

Des del grup de suport recorden que accepten donacions i que totes s’han de fer des d’aquest web.

 

Investigat un alcalde d’Astúries per un delicte ecològic que afecta greument espècies en perill d’extinció

/0 Comentaris/a ,

L’alcalde de Cangas del Narcea està sent investigat per delicte ecològic per unes obres que afecten greument el Parc Natural de Fuentes de Narcea i les seves espècies protegides. L’Ajuntament estava executant les obres sense cap autorització ambiental.

L’alcalde de Cangas del Narcea ha estat citat el proper 16 de febrer a declarar com a investigat davant el Jutjat Penal i Instrucció número 1 de Cangas de Narcea. Es tracta d’un judici per delicte ecològic com a conseqüència d’unes obres d’aterrament i per la construcció d’una pista que ha afectat greument una zona d’alt valor ecològic situada al Parc Natural de Fonts de Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries.

El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) va descobrir en una zona protegida d’alt valor ecològic, la realització d’unes obres que alteraven greument els ecosistemes naturals del Parc Natural i les espècies en perill d’extinció que l’habiten. Tot això va ser comunicat per aquesta associació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).

“Aquesta obra s’està produint a una zona d’alt valor ambiental, una zona molt protegida. Són espais que requereixen un estudi profund i una autorització ambiental per poder fer obres. Tristament, la majoria de les persones pensen que els nivells de protecció dels ecosistemes són una exageració i no tenen més importància. Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental. Óssos, cabirols i altres animals en protecció propis de la Serralada Cantàbrica es veuen greument afectats per aquest tipus d’obres”, explica per a Animalados Roberto Hartasánchez, president de FAPAS des del 1982.

“Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental”

Tal com informen des de FAPAS, unes petites sendes que configuraven una zona de pas de fauna de la zona i amb importants valors ecosistèmics estaven sent destruïdes per la construcció d’una pista forestal. Aquestes accions humanes estaven alterant l’equilibri ecològic del Parc Natural de Fuentes de Narcea.

A més, FAPAS va poder comprovar que les forces de seguretat no tenien coneixement d’aquestes obres. L’Ajuntament de Cangas del Narcea estava executant les obres sense un pertinent estudi ambiental i no constava cap autorització ambiental per executar-les.

Segons l’opinió d’Eduardo Gil, advocat ambientalista i lletrat del FAPAS en aquest procediment “aquest cas ha de servir de precedent per crear consciència de la necessitat de preservar els valors ambientals de les zones legalment protegides, i de sancionar les obres que no expliquin amb les corresponents autoritzacions ambientals, i que executin de manera il·legal tant els particulars, com en aquest cas, les mateixes administracions públiques i ens locals”.

Després de la investigació i l’atestat del SEPRONA, la Fiscalia del Principat d’Astúries va procedir a instruir les diligències oportunes i presentar una denúncia per aquests fets davant l’òrgan jurisdiccional competent. FAPAS s’ha personat per sol·licitar, entre altres coses, la restauració del dany causat i la reposició dels hàbitats i els ecosistemes naturals a l’estat previ de l’inici de les obres.

El Border Collie, el gos pastor que conquereix més famílies

/0 Comentaris/a ,

És un dels gossos més intel·ligents del món, és obedient i la paraula fidelitat queda curta per descriure’l però si el voleu tenir a casa haureu de tenir en compte les seves necessitats 

El Border Collie és una raça de gos amb tantes virtuts que costa saber per quina d’elles ha estat capaç de seduir tanta gent. A la majoria de ciutats es poden veure cada cop més gossos d’aquesta raça que, tot i ser plenament recomanable, cal conèixer bé per donar-li tot allò que necessita.

 

El Border Collie va arribar del nord. Són els vikings qui en les seves incursions el van introduir principalment a Escòcia, una terra amb grans extensions de verd i amb moltes ovelles: el marc perfecte perquè aquest tipus de gos desenvolupés totes les seves característiques. Com a animal de companyia, tot i tenir unes necessitats molt específiques que cal satisfer, és un molt bon gos però allà on destaca és en les tasques de pastor. No té rivals. És la raça més usada en les competicions de pastors d’arreu del món i té les característiques per seguir-ho sent: vista molt ben desenvolupada, un gran olfacte, obedient i entregat i mai no posa en dubte les ordres que rep. També és un dels gossos considerats més intel·ligents. A falta d’ovelles, algunes persones també els usen com a gossos d’agility o de flyball, un tipus de proves per les quals també estan sobradament dotats. 

 

El seu caràcter i la seva presència en moltes series i pel·lícules han ajudat a popularitzar aquesta raça com animal de companyia però cal advertir que no és el millor tipus de gos per viure a la ciutat. Els borders collies necessiten camp per córrer. Cal fer passejos molt generosos i és molt millor que els facin sense estar lligats. La seva energia i la seva obsessió per guiar les ovelles, poden acabar convertint-se en un problema si no la poden canalitzar d’alguna manera. Es pot donar la circumstància que intentin pastorar bicicletes o nens petits o, fins i tot, que tinguin episodis d’ansietat i bordin molt. Per això és molt important que els amos dels Borders collies siguin molt conscients de les seves necessitats. Caldrà satisfer el seu potencial físic però també aconseguir un bon equilibri mental, a partir d’encarregar-li algunes tasques. Només així se sentirà realitzat. 

 

 

Com en moltes altres races, es recomana prestar molta atenció durant els primers mesos i, si és possible, ensinistrar-lo per conèixer millor l’animal i estalviar-se possibles ensurts més endavant. 

 

Team Lioness: el primer equip de dones protectores de la fauna silvestre a Kenya

/0 Comentaris/a ,

Setze dones massais desafien les normes de gènere i componen el Team Lioness, la primera brigada de dones guardaboscos a Kenya. Aquestes lleones s’encarreguen de protegir la fauna silvestre del parc nacional d’Amboseli d’una manera apassionada i mitjançant el diàleg.

L’any 2019, gràcies al finançament del Fons Internacional per al Benestar Animal (IFAW), va néixer el Team Lioness, la primera unitat de guardaboscos exclusivament per a dones a Kenya. Amb base a la frontera de Tanzània i Kenya, elles són les encarregades de salvaguardar la fauna silvestre de les comunitats que envolten el Parc Nacional d’Amboseli. Aquestes lleones estan desafiant les normes socials i creant noves oportunitats per a les dones d’aquest territori.

Durant el passat mes d’octubre, el Team Lioness va rebre el premi internacional ‘Drets dels Animals 2021’ que atorga la Direcció General dels Drets dels Animals. Amb motiu d’aquest reconeixement i del seu viatge a Espanya, Animalados ha pogut entrevistar dues de les membres de la ‘Patrulla Leona’ per conèixer de primera mà i amb detall la tasca que exerceixen aquest grup de dones guardaboscos.

Purity i Everlyne durant el lliurament de premis ‘Drets dels Animals 2021’

“Som les primeres dones que tenim l’oportunitat de desenvolupar aquesta feina a Kenya. El nostre objectiu és protegir la fauna silvestre, normalment lleons, elefants, girafes i zebres, entre altres animals”, explica Purity Lakara, una de les integrants del Team Lioness des dels seus orígens. “Vam començar sent vuit guardaboscos, però l’èxit que hem tingut ha permès duplicar l’equip, ara en som setze lleones”, afegeix amb satisfacció.

La protecció de la fauna silvestre és una responsabilitat social molt important i un motiu d’orgull per a Everlyne Moinani, una altra component del Team Lioness. “Intentem incloure la comunitat al projecte. La protecció dels animals i les persones van de la mà. Abans, aquesta protecció estava basada en la força, però nosaltres intentem dur-la a terme a través dels valors, el diàleg i la paraula dins de la comunitat. Volem convèncer la necessitat de l’empatia cap als animals. En poc temps hem generat molts canvis”, descriu.

Un comitè d’experts d’IFAW és l’encarregat de seleccionar les dones que formen part del Team Lioness. A més d’aptituds acadèmiques, físiques i capacitat de lideratge, per a Purity Lakara, el que fa diferents aquestes setze guardaboscos és que “coneixem molt bé la zona, les diferents comunitats i parlem diferents dialectes. Per poder fer aquesta feina has de ser part de la comunitat i relacionar-t’hi. Això és el més important”.

El Team Lioness durant un dia de treball/Paolo Torchio/IFAW

Sis dies a la setmana, el Team Lioness desenvolupa la seva funció de protecció de la fauna silvestre en una rutina tan llarga com exigent. “Comencem a les cinc del matí fent uns exercicis físics. Posteriorment, agafem paper, boli, prismàtics i el walky talky i patrullem zones sospitoses, especialment a la frontera de Tanzània amb Kenya. Normalment, ens guiem per cultius destrossats, rastres de sang… qualsevol indici que ens porti a pensar que hi ha algun animal en perill. Totes aquestes dades les recollim abans d’anar a dinar”, descriu Everlyne Moinani.

A través d’un conductor esponsoritzat per IFAW, les lleones es dirigeixen a la comunitat per alimentar-se i agafar forces de cara a la resta de la jornada laboral. Durant el dinar, té lloc un dels moments clau en el treball d’aquestes guardaboscos. “Mentre mengem, intentem parlar amb les dones de la comunitat, que ens expliquen les seves observacions. Mitjançant aquests diàlegs, descobrim quines amenaces poden existir per a la fauna salvatge. També advertim els membres de la comunitat de no posar trampes per als animals i recordem a les dones que poden canviar per elles mateixes. El moment del menjar ens serveix per demanar més informació de cara a la protecció de la fauna salvatge”, confessa Purity.

“La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

Durant un dia de feina, el Team Lioness pot viure moments perillosos per la presència d’algun animal salvatge descontrolat. “De vegades passem por protegint la fauna salvatge. Recordo una vegada un lleó saltant sobre el bestiar, aquesta escena em va fer molta impressió”, afirma Everlyne. “També, en una ocasió, un búfal va venir per nosaltres, però no va poder atacar-nos perquè va clavar una banya a terra i es va quedar immobilitzat”, descriu Purity. Tot i això, totes dues coincideixen que, malgrat aquests episodis, treballar com a guardaboscos “val la pena perquè ens permet una estabilitat econòmica. Els animals formen part de la comunitat. La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

El treball de guardaboscos ha estat fins fa poc una tasca exclusiva dels homes. Tot i això, aquest projecte impulsat per IFAW ha permès que un nombre reduït de dones tinguin l’oportunitat de trencar les normes de gènere: “Formar part del Team Lioness ha generat respecte per les dones de la comunitat. És molt important tenir alguna cosa teva que poder gestionar”, diu Everlyne. “La comunitat ens admira pel que fem i per la passió amb què treballem. La igualtat de gènere és necessària”, conclou Purity.