Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.

‘Porta’m de vacances’, una campanya contra l’abandonament animal durant l’estiu

Saragossa llença una iniciativa per reduir el nombre de gossos i gats abandonats durant la temporada més crítica de l’any, l’estiu.

L’abandonament continua sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. Per aquest motiu, cada cop són més els ajuntaments que decideixen iniciar campanyes de sensibilització i conscienciació sobre la importància d’una tinença responsable. L’última ciutat a promoure una iniciativa contra l’abandonament de gossos i gats ha estat Saragossa.

L’Ajuntament de Saragossa ha iniciat una campanya als carrers reclamant el no-abandonament durant els mesos d’estiu. Amb el lema “Porta’m de vacances”, la capital aragonesa busca conscienciar la ciutadania dels compromisos que comporta adquirir un animal de companyia i de les cuidades i necessitats que això requereix durant tots els mesos de l’any.

El lema de la campanya es podrà veure als mupis de la ciutat i als vinils dels autobusos durant les properes dues setmanes. Aquesta iniciativa coincideix amb la temporada de vacances, que és quan es registra un augment significatiu dels abandonaments de gossos i gats a Espanya.

L’Oficina municipal de Protecció Animal de Saragossa ha recordat que l’abandonament d’animals “és un delicte en el cas extrem i asseguren que hi ha altres alternatives, com l’ajuda d’amics o parents, o de les protectores. En definitiva, un gos o un gat no és una joguina, sinó que implica despeses i canvis d’hàbit per atendre totes les necessitats”.

“Saragossa va recollir 362 animals abandonats durant el primer semestre de l’any”

En el cas concret de Saragossa, durant el primer semestre de l’any, el Centre Municipal de Protecció Animal (CMPA) va recollir 362 animals abandonats (183 gossos, 24 de raça GPP i 163 gats). De tots ells, es van rescatar per part dels seus amos un total de 81 gossos i només 6 gats. En aquest temps, el CMPA va tramitar 87 adopcions de gossos i 74 de gats.

Per tant, el balanç és negatiu, ja que tenint en compte els rescats, al CMPA segueixen entrant més animals dels que surten mitjançant les adopcions o rescats. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Saragossa considera necessari “conscienciar la ciutadania de la responsabilitat que suposa tenir un animal de companyia”.

Saragossa aposta per una tinença responsable

L’Ajuntament de Saragossa, entre les seves iniciatives a favor de la tinença responsable, ofereix un curs en línia per a tota la ciutadania. A través d’aquesta formació gratuïta, elaborada amb el Col·legi de Veterinaris, els responsables dels animals tindran nocions bàsiques sobre les obligacions, les prohibicions i les responsabilitats que han de tenir a l’hora d’adquirir un gos o un gat.

La formació, que es pot fer des del mateix web municipal, es divideix en diversos blocs. El primer consisteix en la benvinguda a la nova llar i el condicionament de la casa. Posteriorment, es proporcionen algunes pautes sobre el lloc on han de dormir, menjadors, abeuradors o elements higiènics, així com objectes que poden resultar perillosos.

Al tercer bloc del curs es treballen les cures bàsiques com l’alimentació, higiene bucal, cures de pell o pèl, etc. El quart bloc tracta una qüestió primordial per a lanimal com la socialització. La formació finalitza amb un bloc sobre prevenció integral per parlar de la vacunació, entre altres qüestions, i un darrer apartat per abordar una qüestió molt rellevant com és la legislació en matèria de protecció animal.

L’abandonament de gossos i gats a Espanya el 2021 baixa en un 7% en comparació amb el 2019

Un any més, l’abandonament i la pèrdua constitueixen el principal problema de benestar i qualitat de la vida dels animals de companyia d’Espanya.

Durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir un total de 285.000 gossos i gats, una xifra molt similar a l’any anterior (286.000 el 2020) i per sota del nombre d’animals que es recollien els anys anteriors a la pandèmia. Si comparem amb el 2019, la xifra total de gossos i gats que van arribar als refugis l’any passat va ser del 7% menys. Aquestes són les dades que recull l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de 2021 de la Fundació Affinity.

L’arribada de gossos als refugis va augmentar lleugerament el 2021, concretament un 3%, després d’un fort descens del 12% l’any anterior a causa de la disminució d’animals perduts i abandonats durant els mesos de confinament. En el cas dels gats, la seva arribada a les protectores es va reduir en un 5%, cosa que representa el primer descens que s’observa en aquest sentit en els darrers 5 anys.

Les dades, lleugerament optimistes, s’han de situar en un context encara lluny del normal. El 2021 les restriccions a la mobilitat encara es van mantenir durant alguns mesos, per la qual cosa caldria esperar les dades del 2022 per parlar d’un possible canvi de tendència. L’estudi també confirma que el lleuger descens dels animals recollits el 2020 va ser conjuntural, reflex de l’impacte de les restriccions de la mobilitat a l’estil de vida de les famílies, una situació que, encara que en menys mesura, va continuar el 2021 i que podria haver influït en els resultats d’aquest any.

Recollida de gats: primer descens en 5 anys

Segons les dades de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2021 de Fundació Affinity, el 2021 van arribar 118.000 gats als refugis espanyols, un 5% menys que el 2020 i la xifra més baixa de l’últim lustre.

“Malgrat les dades, creiem que l’abandonament i la pèrdua de gats segueix sent avui el gran repte tant de les entitats com de la societat. Tinguem en compte que no només arriben milers de gats a les entitats, sinó que altres acaben en colònies, també gestionades majoritàriament per protectores. Si a això sumem el fort increment de l’arribada de cadells, més de la meitat, i que les ventrades no desitjades són el primer motiu d’abandonament declarat, arribem a la conclusió que l’esterilització és una mesura clau i necessària”, explica Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Les ventrades no desitjades es col·loquen en primer lloc (21%), seguides del final de la temporada de caça (13,4%) i els problemes de comportament de l’animal (13,1%) com a motius d’abandonament. Els problemes econòmics han deixat de ser la principal causa declarada i han passat del 25% al ​​6%. Un descens de la primera a la sisena posició del rànquing de les causes per desprendre’s d’un animal de companyia a Espanya.

“En aquest sentit, el fet que la caça aparegui com a segon motiu d’abandonament ens sembla particularment alarmant, sobretot si tenim en compte que els gossos que participen en activitats de caça només suposen una petita part dels gairebé 7.000.000 de gossos que viuen és Espanya”, declara Isabel Buil.

Estratègies clau contra la pèrdua i l’abandonament d’animals de companyia

La identificació dels animals mitjançant microxip és clau perquè un animal perdut pugui ser recuperat per la família. L’ús de microxip, juntament amb l’esterilització, l’educació i l’adopció, són les quatre estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’abandonament d’animals de companyia a Espanya.

“L’educació és clau per aconseguir una bona convivència entre l’animal i la família. Tot i la seva importància, la majoria dels petparents no tenen ajuda professional d’un veterinari etòleg o d’un educador que, sens dubte, ens poden guiar i ajudar, si sorgeixen, problemes de comportaments de gossos i gats”, conclou Isabel Buil.

La plaça de braus d’Eibar serà enderrocada per crear un nou parc

El govern d’Eibar treballa en un projecte per crear un nou parc i una zona d’estada a la plaça de braus i al seu entorn.

L’Ajuntament d’Eibar, a iniciativa de l’alcalde Jon Iraola, substituirà l’espai que actualment ocupa la plaça de braus de la ciutat per un nou parc i una zona d’esplai i esportiva. L’espai actual, d’uns 5.000 metres quadrats, està infrautilitzat després de sis anys sense espectacles taurins al municipi basc.

L’equip de govern municipal d’Eibar prescindirà així de la plaça de braus per obrir l’espai a la ciutadania. Al seu lloc habilitarà un ampli parc amb grades, zones d’estada tant de sol com d’ombra, així com reubicarà els espais esportius ja existents per tal que els ciutadans puguin continuar fent servir aquest servei.

El projecte de l’ajuntament eibarrés s’emmarca dins l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans de la ciutat. “Sens dubte, ens trobem davant d’un projecte transformador de l’espai urbà. Els costums estan canviant, i cada cop són més demandats espais amplis i de qualitat per estar i gaudir amb la nostra família i amics/es, cosa que podem aconseguir sens dubte alliberant l’espai ocupat per l’actual plaça de braus, que es troba en desús”, declara Jon Iraola, alcalde d’Eibar.

Així, la plaça de braus d’Eibar, inaugurada el 1903 per a les festes patronals de Sant Joan, serà demolida i no tornarà a ser mai més un escenari de maltractament animal. El govern municipal traurà properament a licitar la redacció d’un projecte urbanístic, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans existents a la ciutat.

“Aquest nou projecte complementa altres que també hem posat en marxa a altres parts de la ciutat, com, per exemple, la cobertura de la via del tren des d’Estazino fins a Azitain, i la nova zona d’esbarjo de Julián Etxeberria. Es tracta de fer passos que serveixin per configurar el nou Eibar que la ciutadania demana”, ha conclòs Iraola.

PROVA