Dos gossos considerats perillosos ataquen a set agents de la Guàrdia Urbana al Parc de l’Estació del Nord

Set agents de la Guàrdia Civil han estat atacats per dos gossos de races considerades perilloses. Segons ha informat BTV, els fets s’han produït després d’una discussió entre dos homes, un dels quals era el propietari dels animals.

L’Ajuntament ha detallat que els fets es van produir cap a les 17.00h del vespre de dimecres passat. Després d’una forta discussió entre dos usuaris del Parc de l’Estació del Nord, els agents cívics van avisar la Guàrdia Urbana dels fets i de la presència de dos gossos deslligats i sense morrió prop de l’àrea infantil del parc.

Quan la Guàrdia Urbana va arribar al lloc dels fets i va demanar la documentació pertinent al responsable dels animals, set agents van ser atacats pels dos gossos d’un dels protagonistes de la discussió.

Els set agents de la Guàrdia Urbana ferits van rebre assistència mèdica en una mútua ahir a la tarda després de les agressions. Els gossos han estat traslladats a una protectora sota custòdia policial, després de que la filla del propietari va aconseguir controlar-los.

El propietari dels gossos ha estat detingut i se li obriran diligències penals. Segons fonts de la policia el responsable dels animals anava sota els efectes de l’alcohol.

L’Associació de Veïns del barri de Fort Pienc ha aprofitat l’incident d’ahir per reclamar una ampliació de l’àrea per a gossos del Parc de l’Estació del Nord. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha un projecte en marxa per millorar les instal·lacions canines d’aquesta àrea.

Josep Lluís Sabaté, membre de l’Associació de Veïns de Fort Pienc, ha parlat sobre les mancances de l’espai per a gossos del Parc de l’Estació del Nord: “El parc té un pipican petit que és insuficient. La normativa de parcs i jardins és molt antiga. Aquesta normativa diu que els gossos no poden anar sense lligar pel parc, de manera que qualsevol animal que vagi al parc sense lligar és punible “.

Des d’ Animalados recordem que per portar un gos d’una raça considerada perillosa cal tenir una assegurança i una llicència especial. Alhora, el gos cal portar-lo sempre lligat en curt (corretja no extensible) i amb morrió. En cas contrari, les sancions poden arribar als 30.000 euros. I també us recordem que aquesta criminalitzaxció d’unes determinades races ens sembla completament equivocada perquè la responsabilitat final és sempre del propietari. 

La llista de gossos considerats potencialment perillosos són els que pertanyen a les següents races o encreuaments d’aquestes: Aita Inu, Terrirt Staffordshire Americà, Bullmastiff, Doberman, Dogo Argentí, Dogo de Bordeus, Fila Brasileiro, Mastí Napolità, Pit Bull Terrier, Presa Canari, Rottweiler, Staffordshire Bull Terrier i Tosa Inu o Japonés.

L’Ajuntament de Barcelona retira els pals d’agilitat de l’àrea d’esbarjo per a gossos de la Prosperitat

Els veïns del barri de la Prosperitat ja no tornaran a patir per l’estat físic dels seus gossos quan surtin a passejar per la gran zona d’esbarjo canina de la Meridiana. Des del mes de gener els usuaris que acudeixen a aquestes instal·lacions demanaven la retirada dels pals d’agilitat en considerar-los perillosos per a la integritat física dels animals.

Finalment l’esforç veïnal ha donat els seus fruits. Després d’una nombrosa recollida de signatures, l’Ajuntament ha considerat adient retirar els pals d’agilitat que hi havien instal·lats al recinte. Uns pals que serveixen per a entrenaments d’habilitat propis per a gossos preparats per a aquest tipus d’activitats.

Aquest espai del districte de Nou Barris es va inaugurar al mes de desembre de 2016 sent la primera gran àrea d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Un espai d’uns 700 metres quadrats ubicat dins de l’àrea verda compresa entre l’Avinguda Meridiana, la Via Favència i el carrer de la Cooperació.

El recinte situat al barri de la Prosperitat destaca per ser un espai còmode per anar a passejar al costat del teu gos, un lloc tranquil per als propis animals, i també, un punt de convivència social per als veïns de Nou Barris.

El projecte va comptar amb una forta inversió de 600.000 euros. Una aposta des de l’Ajuntament de Barcelona per la convivència entre les persones i els animals de companyia. Així ho va remarcar el dia de la seva inauguració Janet Sanz, la cinquena tinent alcalde i regidora de Nou Barris: “Barcelona vol ser ciutat amiga dels animals. Aquest primer espai d’esbarjo per a gossos és un pas endavant per generar espais de convivència “.

Després de la inauguració, els veïns de la Meridiana van quedar molt satisfets amb les prestacions de l’àrea d’esbarjo, però amb el temps van veure que la zona d’habilitat era perjudicial per a la integritat física dels seus animals. Els gossos es feien mal colpejant amb aquestes estructures compostes per materials sòlids. Després de la queixa veïnal i la retirada dels pals per part de l’Ajuntament, els veïns i els gossos ja poden gaudir del recinte en la seva plenitud sense cap tipus de temor.

El problema amb les instal·lacions d’agilitat per a gossos no preparats no s’ha donat tan sols en el recinte de la Prosperitat. Segons Àngela Coll, portaveu de la Plataforma Espai Gos Barcelona, ​​alguns veïns de les àrees de Teixonera i de la Barceloneta volen retirar algunes de les instal·lacions dirigides a l’ús d’habilitat canina en considerar-les perilloses per a l’estat físic dels seus animals. De moment, des de l’Ajuntament no s’ha determinat cap mesura però asseguren estar disposats a modificar les infraestructures d’aquestes àrees si els usuaris ho consideren oportú per al bé dels seus animals.

L’abandonament de gossos i gats va augmentar al 2017 a Espanya trencant així amb la tendència positiva dels darrers anys

La Fundació Affinity ha presentat l’estudi “El nunca lo haría” de 2017 sobre l’abandonament, la pèrdua i l’adopció d’animals de companyia a Espanya

Per primera vegada des de l’any 2008 s’ha trencat la tendència al descens del número d’animals abandonats al territori espanyol. L’any passat es van recollir un total de 138.307 gossos i gats en refugis o protectores. Concretament 104.834 gossos i 33.473 gats.

Aquests números provoquen que l’abandonament o pèrdua de gossos i gats segueixi sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. Aquesta realitat té com a conseqüència que les protectores estiguin cada vegada més desbordades pel que fa a la quantitat d’animals que els arriben. L’any 2017 van entrar als refugis un total de 138.307 animals, una quantitat lleugerament superior a l’establerta en 2016.

Les xifres que facilita l’estudi d’Affinity provenen d’una estimació feta a partir de les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya.

Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, que des de fa més de 20 anys realitza un estudi anual sobre l’abandonament i adopció d’animals a Espanya ha dit això sobre els números de 2017: “Veníem d’uns anys en què la tendència d’abandonaments anava a la baixa però en els tres últims anys aquesta tendència a la baixa s’ha trencat, i això és una dada alarmant “.

El futur dels animals que arriben a les protectores és molt divers

És important saber què passa amb els animals que aterren a refugis o protectores. Mitjançant les dades publicades per Affinity podem conèixer que el 43,5% dels gossos i gats són adoptats posteriorment. Un 17,6% són retornats als seus propietaris. Un 16,1% es mantenen a les protectores. Un 7,5% moren lamentablement. El percentatge restant minoritari correspon a animals cedits a altres entitats, a cases d’acollida, reubicats en colònies o eutanasiats.

Cal destacar que un bon percentatge dels animals que arriben a les protectores no han estat fruit d’un abandonament (17,6%), sinó d’una pèrdua. Tal i com afirmen des d’ Affinity, la identificació mitjançant microxip es confirma com una de les principals estratègies per combatre l’abandonament i permetre la recuperació d’animals perduts.

L’adopció, estratègia clau per reduir el número d’animals abandonats

Un 44,7% dels gossos recollits a les protectores o refugis són adoptats posteriorment. D’aquest percentatge, el 66,7% de les adopcions correspon a famílies espanyoles, mentre que el 33,3% restant són adopcions que es produeixen des de l’estranger.

En el cas dels gats, un 40,5% dels que arriben a les protectores són adoptats. D’ells, el 77,7% són adopcions de famílies espanyoles. El 22,3% correspon a adopcions des de fora d’Espanya. Per tant, en el cas dels animals felins el percentatge d’adopcions de famílies nacionals és superior.

L’abandonament de gossos no és més comú durant els mesos d’estiu

Les dades publicades sobre l’any 2017 trenquen amb la teoria que diu que s’abandonen més gossos al llarg de l’estiu, i especialment, abans del període de vacances. En el cas dels gossos han estat maig i juliol amb un 9,2% els mesos amb major percentatge d’abandonament. Percentatge que no dista molt dels mesos amb menys abandonaments que són febrer i desembre amb un 7,7%. Per tant, l’abandonament de gossos es manté molt regular al llarg dels dotze mesos que conformen un any natural.

No hi ha un perfil concret de gossos i gats abandonats a Espanya

Les dades facilitades per l’estudi “Él no lo haría” indiquen que el 19,2% dels gats i gossos abandonats durant l’any passat a Espanya són d’animals de raça. La resta correspon a gossos i gats mestissos.

Gairebé la meitat dels gossos abandonats al territori espanyol són de grandària mitjana, concretament el 48,9%. El 25,3% correspon a gossos de raça gran i el 25,8% a gossos de mida petita.

L’edat dels gats i gossos abandonats també és un criteri a tenir en compte. En aquest sentit predominen els animals en edat adulta amb un 56,4%. Un 30,3% són gossos i gats cadells. I la minoria, un 13,3% són animals en edat sènior.

Les ventrades no desitjades, principal motiu d’abandonament de gats i gossos

Una de les qüestions més importants que tracta l’estudi d’Affinity és la causa per la qual els gossos i gats d’Espanya han estat abandonats al llarg de l’any 2017.

El 65,3% del total de gossos i gats que arriben a les protectores van ser recollits per la mateixa entitat o portats per la policia a causa d’un cas de maltractament animal. Un 25,6% van ser trobats i portats per particulars. Mentre que el 9,1% restant són portats per les mateixes persones que els abandonen.

La principal causa d’abandonament amb un 15,5% són les ventrades no desitjades. En segon lloc amb un 12,2% hi ha els gossos abandonats a causa del final de la temporada de caça. I en tercer lloc a causa de qüestions econòmiques, amb un 11,7%. El comportament de l’animal, la pèrdua d’interès o el canvi de domicili són altres de les causes principals d’abandonament.

Una societat sensibilitzada amb l’abandonament dels animals a Espanya

Com hem explicat anteriorment, el 43,5% dels animals abandonats que arriben als refugis són adoptats posteriorment. Un percentatge bastant alt que aspira a seguir incrementant-se en els propers anys. Però, quins són els motius que porten a la persones a adoptar animals de companyia a Espanya?

Segons informa l’estudi d’Affinity, un 40,9% de les adopcions corresponen a la sensibilització de la societat amb el problema de l’abandonament dels animals. Un 21,4% són persones que volen col·laborar amb les protectores. Un altre motiu destacat, amb un 14,7%, són adopcions causades per la recomanació de familiars o amics. Altres motius més secundaris són qüestions econòmiques o temes relacionats amb les condicions de l’animal.

Tot i que el percentatge d’adopcions a Espanya és bastant alt, des d’Affinity i Animalados aprofitem la publicació d’aquest estudi per recomanar l’adopció com a primera opció a l’hora d’incorporar un animal de companyia a la familia.

El projecte de FAADA per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals

FAADA ha impulsat la campanya #MillorsAmics per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals i que per falta de recursos o per adversitats de la vida, han acabat al carrer. Alhora, volen intentar solucionar la creixent preocupació per l’ús d’animals per demanar diners als carrers i

Cada vegada hi ha més preocupació. Cada vegada hi ha més casos als carrers de Barcelona. Primer eren els nens, ara són els animals. L’ús d’animals per a la mendicitat s’està globalitzant a la ciutat de Barcelona i actualment no existeixen prou solucions per frenar aquesta situació.

Un raig de llum prové des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals. FAADA està treballant en combatre aquest fenomen mitjançant la campanya #MillorsAmics. Una iniciativa que ens ha explicat Eva Fornieles, màxima responsable de la campanya.

En primer lloc és important saber què entenem com a “ús d’animals per a la mendicitat”. Des de FAADA expliquen que aquesta situació es produeix quan una persona va acompanyada d’un animal sense que hi hagi cap vincle afectiu, l’únic motiu de la seva tinença és el lucre que comporta la presència de l’animal.

Eva confessa també que a Espanya és molt fàcil aconseguir un animal de companyia. “Els particulars crien els seus animals il·legalment i acaben regalant els cadells sense que hi hagi cap tipus de control. A internet també trobem anuncis que provoquen que el trànsit d’animals aconsegueixi xifres desorbitades “.

Cal tenir en compte que parlem de persones sense llar, persones com nosaltres que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer, i que moltes d’elles van acompanyades d’un animal al que mai renunciarien, i que en algunes situacions, és l’únic que tenen. Per tant, cal reconèixer també la bondat de moltes persones que sense llar tracten amb estima als seus animals.

L’objectiu de la campanya #MillorsAmics és ajudar a les persones que es troben en la terrible situació de viure al carrer, i que tenen com a company de vida un animal al qual els uneix un vincle afectiu i de respecte. Garantir així l’atenció veterinària gratuïta de la seva salut i benestar.

Alhora, des de #MillorsAmics es vol denunciar els casos de maltractament d’animals de companyia i domèstics a Catalunya. Una activitat on FAADA porta anys treballant al mateix temps i independentment del projecte #MillorsAmics.

Eva Fornieles detalla els dos grans reptes que urgeix afrontar des de l’Ajuntament de Barcelona per eradicar l’ús dels animals per a la mendicitat. “L’Ajuntament d’una banda ha d’elaborar i activar un protocol perquè les denúncies per casos d’explotació animal es resolguin de manera ràpida i contundent. D’altra banda, és imprescindible permetre que les persones sense llar que tenen un company animal puguin tenir accés als centres d’acollida i de dia, habitatges socials i d’inclusió, i menjadors socials”.

Finalment, FAADA explica quin és el protocol a seguir si tenim sospites d’una possible explotació per part d’una persona cap a un animal. “En aquests casos és important recopilar proves. Per exemple en el cas d’una persona que canvia constantment d’animals és vital tenir imatges d’aquests per poder demostrar que es tracta d’un cas d’explotació. La clau és fer fotos, vídeos … i posar aquest material en coneixement de l’administració i de la policia “.

 

Primer gat mort de la Colònia Granadina de la Troupe després de la captura municipal

La notícia colpeja a la comunitat felina que es solidaritza amb la Troupe. “Després del primer impacte i del plor imparable necessitem estar segures que la comunitat aconseguirà que s’enfoquin les coses d’una altra manera. La família ha de ser salvada i ha de quedar-se a la seva llar” diuen l’Olalla i la Maya, les referents de la Troupe. Des del 27 de setembre l’Ajuntament de Granada està capturant els gats de carrer gestionats per l’entitat i portant-los a la gossera. Per a un gat no domèstic cada minut dins d’una gàbia amenaça la seva salut per que l’estrès vulnera el seu sistema immunològic. Així ho assenyalen els estudis publicats per GEMFE el Grup d’Especialistes en Medicina Felina.

 

 

 

 

 

 

 

Divendres dos components de la Troupe van recuperar als dos primers gats i dissabte van iniciar una petició de suports a través d’una plataforma digital. En pocs dies ja han recollit 58.826 signatures (i creixent) en suport a la colònia de gats que tenen cura des de fa més de tres anys. La Troupe és el nom d’una família mixta de gats i humanes i d’una associació granadina que en poc temps ha arrasat a les xarxes felines. El març passat, van publicar una animació explicant que és el CES / CER i el missatge ha recaptat més de 300.000 visualitzacions. Entre d’altres, organitzacions com Internacional Cat Care han fet servir el vídeo per difondre el que en anglès és el TNR, la captura, esterilització i retorn dels gats forals al seu lloc d’origen. També va ser emès durant el Segon Fòrum Parlamentari Felí celebrat a Madrid a finals de juny.

El TNR (trap, neuter and return), o CER (Captura, esterilització i retorn) ho vénen practicant altruistament i sense ajudes públiques. Des de 2016, no hi ha ventrades noves i la població s’ha reduït en un 40%. Els setze gats de la Troupe estan sans, estan ben alimentats, i la gestió de la seva colònia és exemplar. La voluntat de les integrants de la Troupe és de tenir cura d’ells fins a la fi dels seus dies.

Aquest propòsit està amenaçat per la inquietud del consell escolar d’un centre educatiu, que ha activat el protocol municipal de recollida i confinament d’animals. Des de les entitats gateres, i amb la ciència i la legislació a la mà, la resposta no s’ha fet esperar. Es demana a l’alcalde adaptar l’actuació a les premisses del benestar animal que desaconsella entre altres coses la retenció dels gats forals. Són els propis gats els que vetllen per l’estabilitat dels solars on habiten. L’efecte buit descrit pel Doctor Tabot el 1983 explica per què l’eliminació dels gats d’una àrea és la més inefectiva i costosa de les estratègies. S’ha registrat un escrit a l’alcalde de la capital granadina Francisco Cuenca i són molts altres els que circulen en suport a aquesta colònia, emblema de la necessitat sentida pels animalistes d’oficialitzar la gestió de la població feral felina.

Emma Infante