L’experiència d’anar a la feina amb el meu gos

L’agència de màrqueting i publicitat Ogilvy s’ha unit a l’aliança Pets At Work de Purina, una iniciativa que fomenta la presència dels gossos a les oficines per millorar el rendiment de l’empresa

Quantes vegades hem entristit per haver d’acomiadar-nos del nostre estimat gos deixant-lo sol a casa quan treballem? Quantes vegades el nostre company de vida ens ha acompanyat fins a la porta del rebedor conscient que ja no tornarem a casa fins que s’acabi el dia? Quantes vegades hem arribat a casa després de la jornada laboral i el nostre estimat amic ens esperava a la porta conscient de la teva arribada? Tots aquests problemes poden acabar amb la iniciativa Pets at Work Alliance. Una iniciativa de Nestlé Purina que vol fomentar la presència d’animals en companyies i organitzacions europees.

Diversos estudis científics han comprovat que la convivència entre gos i treballador pot ser beneficiosa per a tothom. Per als empleats el descans és molt més amè i saludable, ja que poden estirar les cames jugant o passejant amb el gos. Tenir al teu fidel company amb tu evita la preocupació d’haver de tancar-lo sol a casa, millorant així l’estat d’ànim. A més, diversos estudis han conclòs que jugar o acariciar un animal pot augmentar els nivells de l’hormona oxitocina i reduir la producció de cortisol, l’hormona de l’estrès, i conseqüentment, millorar la productivitat laboral.

Ogilvy, agència de màrqueting i publicitat, és una empresa ubicada a Barcelona que ha estat pionera a Espanya en sumar-se a la iniciativa de Pets At Work. L’objectiu d’aquesta nova idea és que abans de 2020 hi hagi almenys 200 empreses a Europa que permetin la incorporació d’animals a l’oficina.

 

 

 

 

 

 

 

 

Kuki, Tora i Winny han viscut el seu primer dia a l’oficina

Kuki, Tora i Winny són alguns dels gossos que han iniciat la seva jornada laboral a Ogilvy Barcelona. L’experiència ha estat molt positiva tant per a ells com per als treballadors. El primer dia a l’oficina sempre costa al principi, però amb el pas dels minuts tots ells s’han anat acomodant i han acabat gaudint de l’experiència.

Marta Aznar és una de les treballadores d’Ogilvy que ha anat a treballar amb la seva companya de vida. Kuki és un Yorkshire de 12 anys. Aznar se la va quedar després de la mort de la seva àvia, i des de llavors, són inseparables. Marta ha valorat així l’experiència: “Últimament Kuki té més necessitat d’estar acompanyada i no aguanta tant de temps a casa sense fer les seves necessitats. A més, ha de prendre els medicaments i per tant, emportar-me-la a la feina em permet compaginar les seves necessitats amb la meva feina “.

Andrea Pozo és una altra de les treballadores que s’han sumat a la iniciativa. Andrea ha anat acompanyada de Tora, una femella Pastor de 8 anys. “Tora estarà aquí molt bé amb mi. Estic segura que la seva presència i la dels altres gossos m’ajudarà a desconnectar la ment de tant en tant. Acariciar a un gos és molt relaxant “, explica Pozo.

Anaïs Rubio també ha valorat positivament el primer dia de treballadors i gossos. Ella té un Husky siberià de 6 anys anomenat Winny. Rubio ha valorat així la convivència durant el primer dia de jornada laboral al costat de Winny: “Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos, i la gent que hi ha en aquesta empresa val molt, així segur que treballar acompanyats dels nostres gossos serà positiu per a tots “.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Urbea, director general d’Ogilvy Barcelona, ha valorat la importància de ser la primera empresa espanyola a sumar-se a la iniciativa de Pets at Work: “Jo he crescut en un poble envoltat d’animals i tenir-los a prop és normal per a mi. Per aquest motiu, sempre que algú té un problema per deixar el seu gos sol i em demana permís per portar-lo a l’agència, sempre dic que sí”.

Els gossos, abans de començar la seva jornada laboral a l’empresa, han hagut de realitzar una sèrie d’exercicis dirigits per garantir que responen a les ordres dels seus amos i que saben relacionar-se adequadament amb els altres gossos i treballadors. Un cop superat l’examen han rebut el “passaport caní” amb el qual han pogut accedir a l’oficina com un empleat més.

Per tant, la primera experiència de Pets at Work ha resultat molt satisfactòria per a totes les parts. Gossos i empleats han compartit una jornada laboral molt més amena, obtenint un estat d’ànim més favorable per a un mateix i per a la productivitat de l’empresa. Veurem si amb el temps les empreses es sumen a l’experiència viscuda per Ogilvy i podem deixar de preocupar-nos per deixar al nostre gos sol a casa.

4 dofins del zoo de Barcelona es troben en condicions “lamentables”, segons DEPANA

L’ajuntament i el zoo decidiran el seu nou destí a la tardor

El zoo de Barcelona preserva quatre exemplars de dofins en el seu dofinari que pateixen “al·lèrgies cutànies, problemes oculars i gastritis recurrents”, segons ha denunciat DEPANA  en un comunicat i ha confirmat a Animalados. Segons l’organització conservacionista, “això es deu al mal estat de les piscines que no filtren bé l’aigua”, assegura Marta Gumà, presidenta de la lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) i al fet “que els dofins no estan pensats per viure en piscines amb aigua amb cloro”.

 L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a traslladar els 6 dofins que quedaven al 2016 del zoo de Barcelona a un nou indret, però 1 any i 8 mesos després de l’anunci, només dos d’ells han sigut traslladats amb èxit a l’oceanogràfic de València. Allà han guanyat pes i la seva salut ha millorat considerablement. El Consistori Barceloní assegura que aquesta tardor anunciarà el destí dels 4 dofins que queden al delfinari de Barcelona. El temps s’acaba, perquè la promesa era que abans del 2019 el delfinari estaria tancat i el trasllat dels dofins s’hauria fet efectiva.

Des de DEPANA lamenten que no s’hagi buscat una solució per als 4 dofins que encara estan al zoo de Barcelona. “Sabem que no és fàcil de gestionar, però creiem que s’hauria d’haver actuat amb molta més celeritat i transparència”, han dit a www.animalados.com. L’ajuntament de Barcelona responen: “no valorarem cada comunicat i cada declaració que faci una entitat animalista, no entrem a aquest grau de detall. A la tardor comunicarem la nostra decisió definitiva”

Diferents opcions de trasllat, totes problemàtiques

Tant l’Ajuntament de Barcelona com el zoo es plantegen vàries opcions per traslladar els dofins a un espai on es trobin millor. Una de les opcions és el Santuari de Baltimore que sobre el paper estarà construït cap al 2021. “No és la millor opció”, diuen des de Depana. “Si bé és cert que el santuari és la millor solució, no podem esperar al 2021”. A més, asseguren no tenir cap certesa que aquest Santuari estarà acabat al 2021.

Traslladar-los a l’oceanogràfic sembla una opció factible. “Estem en contra que es facin espectacles amb dofins, per tant no és la opció ideal”, diuen des de Depana. Ara bé, podria ser la menys dolenta. “Els dos dofins que ja es van traslladar han reaccionat bé, han guanyat pes i es troben molt millor”. Enviar-los a un altre espai europeu és una opció possible, però de moment no s’ha concretat res.

 

Colau ajorna la prohibició de portar el gos sense lligar fins després de les eleccions

Els gossos podran seguir sense lligar en algunes zones fins al setembre de 2019

L’ajuntament de Barcelona no multarà els propietaris que portin el gos sense lligar fins a la tardor de l’any 2019, un cop hagin passat les eleccions municipals i el consistori hagi pogut assegurar suficients zones per a gossos a Barcelona. Que s’apliquin multes o no al 2019 dependrà de la valoració que es faci dels espais municipals destinats a gossos, en especial les zones d’usos compartits –espais on els gossos poden anar deslligats a determinats horaris- i les àrees d’esbarjo. El comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Federic  Ximeno, ha dit que “la normativa s’aplicarà un cop avaluada i analitzada la idoneïtat, la suficiència i el grau de convivència que generen les zones d’usos compartits”.

Per tant, es podrà passejar el gos sense lligar per Barcelona fins a la tardor del 2019, a excepció de les zones senyalitzades, on sí que serà obligatori portar-lo lligat. Fins llavors, el consistori comprovarà si les zones d’usos compartits i les grans àrees d’esbarjo que actualment hi ha assignades són suficients o no. Les zones d’usos compartits són espais on la normativa que s’aplicarà al 2019 sí que permetrà que els gossos vagin deslligats. Però només a determinats horaris: de 7:00 a 9:00 del matí i de 20:00 a 23:00. Les grans àrees d’esbarjo, espais tancats amb més de 700 metres quadrats destinats exclusivament a gossos, estaran obertes permanentment i sense limitacions.

L’ajuntament s’estalvia així el cost electoral que podria tenir aplicar la normativa ‘protecció, tinença i venda d’animals’ abans de les eleccions, una norma que preveu multes per als propietaris que portin el gos sense lligar fora de les zones d’usos compartits i àrees d’esbarjo. Mentrestant, el consistori tindrà més temps per negociar amb les plataformes animalistes sobre quins espais haurien de ser destinats a zones d’usos compartits.

Més de 73 zones d’usos compartits i 20 grans àrees d’esbarjo

L’ajuntament de Barcelona, durant el seu mandat, ha intentat derivar els propietaris de cans cap a les zones d’usos compartits i les àrees per a gossos. Per això ha duplicat les àrees d’esbarjo de més de 700 metres quadrats que han passat de 10 a 20. Les zones d’usos compartits podrien arribar a les  90 si es tenen en compte alguns parcs que queden habilitats per passejar amb el gos. És el cas dels parcs de del Coll, el de l’Oreneta, el del Guinardó, el Parc Guell i el de Montjuic. La prohibició d’entrar amb el gos al Turó Park i a altres parcs amb caràcter històric o on hi ha nens continuarà vigent, malgrat les fortes protestes que hi ha hagut aquest any.

La platafora Espai Gos ha dit en un comunicat que l’augment d’espai en zones d’usos comopartits “només vol dir que l’Ajuntament fa els deures que tenia pendents” i denuncien “manipulació informativa” per part dels mitjans de comunicació que han considerat com a bona notícia l’augment en zones d’usos compartits. 

La probable expatriació de l’os goiat eleva la tensió entre animalistes i ramaders

La generalitat té avançat retirar-lo del Pirineu després d’una forta pressió del sector pagès i ramader

Grups ecologistes denuncien amenaces i s’oposen a la marxa de l’os

Guerra oberta entre les plataformes animalistes i diferents organitzacions de pagesos i agricultors de Catalunya, amb retrets creuats i fins i tot denuncies, com a conseqüència del debat sorgit sobre què fer amb l’Os Goiat. La Generalitat de Catalunya encara no ha confirmat oficialment que l’os marxarà del Pirineu, tot i que diversos mitjans de comunicació han publicat que el govern Català ja té decidida la expatriació de l’os pels danys causats al bestiar, especialment èquids. El conseller de territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va apuntalar aquesta possibilitat en una reunió amb el sector agrari i ramader de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. 

La decisió de la Generaltiat es prendrà després d’una forta pressió per part dels representants del sector ramader i agrari de la Vall d’Aran. En concret, el sindicat Unió de Pagesos es va mostrar molt dur amb l’os i en va reclamar la seva expatriació immediata. Una petició a la que s’hi va sumar el govern de la Vall d’Aran, qui amb el suport de tots els partits polítics aranesos va demanar la captura i repatriació de l’os.

Sectors ecologistes s’oposen a l’expatriació de l’os i denuncien amenaces 

Però les entitats ecologistes tenen una visió totalment oposada. Demanen a la Generalitat de Catalunya que mantingui l’os als Pirineus i que prengui mesures menys dràstiques per assegurar la convivència entre l’os i la ramaderia local. En el moment de la redacció d’aquesta notícia, la petició ha superat les 50.000 signatures a change.org. En concret, PACMA i IPCENA han demanat que no es provoqui cap patiment a l’os i que no se’l tregui fora del seu hàbitat. A més, IPCENA ha denunciat amenaces de mort que ja ha portat davant de la justícia.

Des de la Generalitat asseguren que la decisió final encara no està presa i que dependrà del que dictaminin els experts. A més, recorden que hi ha altres actors implicats, com el govern Francès o la Unió Europea.

La polèmica amb l’os Goliat va començar en el moment de la seva posada en llibertat als pirineus i a la Vall d’Aran. Aquest exemplar d’os bru venia d’Eslovènia i s’emmarca dins del programa de conservació Piros. L’objectiu era reintroduir l’os bru al pirineu, després que a la dècada dels 90 desaparegués completament. Però ara, la seva presència genera controvèrsia i no està clar quin serà el seu destí.  

Comportament anòmal

Pràcticament tothom està d’acord en què els “gustos” d’aquest os s’allunyen de la resta d’ossos convencionals. En concret, sembla que l’animal té predilecció pels èquids com cavalls que, a la Vall d’Aran, van solts i no lligats. Segons els ramaders, això complica que es prenguin mesures alternatives a l’expatriació que afavoreixin la convivència. Segons els ecologistes, es podria haver fet molt més perquè l’os bru pugui seguir amb el seu programa de reintroducció als Pirineus.

Les 5 dades sobre gossos més sorprenents

Arriba el dia del gos i amb ell et portem 5 dades interessants sobre el millor amic de les persones

1. Una de cada quatre famílies té un gos a casa. Tot i no haver-hi dades oficials ni un registre que agrupi tots els cans que viuen a les llars espanyoles, diferents estudis apunten a què un quart de la població en té un com a mínim. Segons animalear.com, a Espanya el 28,1% de les famílies té un gos, mentre que l’últim informe d’equipaments de llars rebaixa la xifra fins al 24.1%. En tot cas, el gos és l’animal de companyia més escollit pels propietaris.

2. Els noms més utilitzats en gossos. Els 5 noms més utilitzats per a gosses són Greta, Lola, Nuka, Duna i Lluna; mentre que per a gossos són Bruno, Enzo, Eros, Neo i Porthos. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per Snau,  una plataforma online especialitzada en serveis per a cans. A Catalunya, el nom més posat en termes generals és Laika, amb més de 7.000 cans.

3. Els cans, els millors aliats per millorar la vida dels humans. Els gossos participen de manera efectiva en programes i teràpies sanitàries. L’Hospital vall d’Hebron va iniciar un projecte amb gossos per ajudar a pal·liar els efectes de la síndrome alcohòlica fetal. Els resultats finals encara no són públics, però de moment apunten a uns resultats prometedors. Un altre estudi, anomenat “Dog-assisted therapy to treat emotional management in teenagers”, va estudiar la relació entre tenir gos i el control emocional en adolescents. Els resultats van ser reveladors: els adolescents amb problemes emocionals van millorar després d’iniciar una teràpia amb gossos. Altres estudis han relacionat també la presència de cans amb un major suport emocional en humans.

4. Les dades d’abandonament de gossos segueixen pels núvols. L’any 2015 les protectores d’animals van rescatar més de 104.000 gossos. D’aquests, el 20% tenien xip, de manera que es van poder localitzar els propietaris, però les protectores es van veure obligades a fer-se càrrec de la resta.

5. La Biologia canina. Els gossos viuen una mitjana d’entre 10 i 13 anys, depenent de la raça. El gos que més ha viscut al llarg de la història és un gos australià anomenat Maggie, que va arribar als 30 anys. Per tal que els gossos visquin molt de temps, els experts recomanen una dieta adaptada al gos, exercici, descans i molt d’amor.