Adoptar un gos: una ajuda recíproca

/0 Comentaris/a ,

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

Detenen un home d’Albox per matar el gos d’un veí amb una forta puntada al cap

/0 Comentaris/a

El responsable dels fets va colpejar el gos amb unes botes de treball al cap de l’animal, provocant la seva mort de manera immediata.

Segons ha informat Europa Press, la Guàrdia Civil ha detingut un home de 40 anys acusat de matar el gos d’un veí d’una forta puntada al cap al municipi d’Almeria d’Albox. La investigació dels fets es va iniciar el passat divendres, quan el responsable del ca va denunciar que havia trobat el seu pelut mort al carrer amb un fort traumatisme al cap.

La mateixa agència de notícies detalla que va ser un veí d’Albox qui es va encarregar d’avisar del que havia passat al responsable del gos i el va ajudar a retirar el cos sense vida de l’animal del carrer. Sorprenentment, aquest veí ha estat identificat com l’autor dels fets després d’una profunda investigació per part de la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Policia Local d’Albox.

La persona acusada de matar l’animal portava posades unes botes de treball de material sòlid amb les que va ‘xutar’ el cap del gos, matant el pelut en el mateix acte. Posteriorment, es va assegurar que no hi hagués cap testimoni dels fets i es va dirigir al responsable de l’animal per avisar de la tragèdia que havia patit el seu animal de companyia.

Yo Denuncio: denuncia el maltractament animal

A conseqüència dels continus episodis de maltractament animal ocorreguts a Espanya, el Partit Animalista (PACMA) va posar a disposició de totes les persones una eina web que facilita als ciutadans la denúncia d’un cas de maltractament davant les autoritats.

Des del PACMA tenen clar que “no podem romandre impassibles davant el maltractament animal”. Pel que si has presenciat un cas de maltractament animal, o saps d’una situació en què s’estigui produint algun tipus de maltractament, cal que ho denuncïis. Amb Yo Denuncio, tot aquest procés és molt més fàcil.

Recordem que el maltractament animal no és només una qüestió de violència física, sinó que també és maltractament l’abandonament o no proporcionar a l’animal condicions adequades de vida o una correcta alimentació. Els episodis concrets que s’hagin de denunciar depenen de cada comunitat autònoma i cada ajuntament, ja que cadascun té una legislació diferent.

En aquest enllaç trobaràs tota la informació necessària per denunciar el maltractament animal de manera assequible a través de Yo Denuncio:

https://yodenuncio.pacma.es/

Alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata una tortuga babaua que va ser rescatada al maig amb una forta pneumònia

/0 Comentaris/a ,

La tortuga, que va ser rescatada el passat 6 de maig amb una forta pneumònia, ha estat alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata, a Almeria.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Servei Marítim de la Guàrdia Civil d’Almeria i l’embarcació Toftevaag, pertanyent a l’associació científica Alnitak, han participat en l’alliberament d’un espècimen de tortuga babaua (Caretta caretta) a la reserva integral de Cabo de Gata (Almeria). L’animal està identificat amb un microxip i amb un transmissor per satèl·lit, gràcies a la col·laboració d’Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València.

La devolució al medi natural s’ha realitzat a uns 9 metres de profunditat, per evitar així que l’animal pugui submergir-se a gran profunditat massa ràpid i patir una embòlia gasosa en la descompressió inicial. A la zona triada per a l’alliberament, la temperatura de l’aigua és de 23 graus i té a la seva disposició recursos alimentaris.

La tortuga, que ha estat batejada com Paqui, va ser rescatada el passat 6 de maig pel vaixell de les reserves marines “Riscos de Famara”, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Quan va ser trobat, l’animal presentava una forta pneumònia, i per això va ser ingressat al centre veterinari de l’associació per a la protecció i el rescat de fauna Equinac, pertanyent al MITECO. La tortuga va rebre un tractament de sueroteràpia per passar, posteriorment, a ser alimentada amb seitons, calamars i llagostins.

La tortuga babaua, una espècie vulnerable

La tortuga babaua o comú és una espècie marina altament migratòria i les seves poblacions es troben en un estat de conservació desfavorable. A nivell nacional, es troba inclosa com a “vulnerable” en el Catàleg Espanyol d’espècies amenaçades, el que implica la necessitat d’establir mesures de conservació específiques. La seva distribució potencial abasta la totalitat de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció espanyola, així com altres aigües marines, comunitàries i no comunitàries, on operen flotes pesqueres espanyoles.

Tal com informa el MITECO, les tortugues són espècies clau en els ecosistemes marins, ja que actuen a el mateix temps com a consumidors, preses i competidors. A més són uns animals que transporten nutrients i energia des de zones marines riques en nutrients on s’alimenten fins platges d’implantació pobres en nutrients. Per tot això, se les considera indicadors del bon estat ambiental del medi marí.

Per protegir aquesta espècie de gran valor per als ecosistemes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic treballa en accions per millorar l’estat de conservació de les espècies de tortugues marines que utilitzen el litoral i les aigües marines espanyoles.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 42/2007, el MITECO té competències en la gestió de la biodiversitat marina en general, i d’espècies marines altament migratòries, com és el cas d’aquesta tortuga. A més, Equinac està autoritzada per aquest ministeri per a l’assistència a fauna marina, i ha estat contractada com assistència tècnica en atenció a avaraments i rescat i recuperació de fauna marina en situació de risc a la província d’Almeria.

Neixen 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de Càceres i Huelva

/0 Comentaris/a

L’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) ha anunciat el naixement de 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres). Entre els exemplars de Lynx nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuit femelles.

La temporada de cria del linx ibèric d’aquest any ha finalitzat amb el naixement de 23 nous cadells en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres), gestionats per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Tots dos complexos pertanyen a la xarxa de centres de cria del Programa de conservació ex-situ del Linx Ibèric a la península ibèrica.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuits femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre postes diferents) es troben en les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre camades.

L’OAPN ha format part del Programa de conservació ex-situ del Linx ibèric des del seu inici. De fet va ser al centre de El Acebuche a Doñana, on va néixer la primera ventrada de linx ibèric criada en captivitat. Fins a la data, han nascut 238 exemplars de linx ibèric en els centres gestionats per l’OAPN dels quals 150 han estat alliberats en les diferents zones de la península ibèrica on s’estan duent a terme actuacions de reintroducció i/o reforçament de l’espècie.

Tres nous exemplars de linx/OAPN

Segons els experts, les ventrades de linx ibèric pateixen una fase de comportament agressiu al voltant de les set setmanes de vida en la qual els cadells estableixen la seva jerarquia a base d’agressions que poden acabar amb la mort d’algun d’ells. En aquests moments ja cinc de les vuit ventrades han superat aquesta fase agressiva i els tècnics dels centres confien que les tres restants puguin també superar-la amb èxit, per començar llavors amb la següent fase en la vida d’aquests cadells, ja sigui romandre com reproductors en els centres de cria o preparació per a solta.

En 2021 s’han alliberat un total de 27 linxs dins el programa de cria del linx ibèric. Dels centres de l’OAPN, quatre exemplars provenien de El Acebuche i cinc de Granadilla.

Un màxim històric per a l’espècie de linx ibèric

El grup de treball del linx, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha ofert en el seu últim informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric en els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats en els dos països, segons dades de 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, ja que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, el que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit de l’món.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”

/0 Comentaris/a

Animalados ha parlat amb un ciutadà de Sant Sebastià que es mostra en “total desacord” amb el fet que la seva vacunació contra la Covid-19 hagi de produir-se en la Plaça de Braus d’Illumbe. Aquesta persona, declarada antitaurina, té clar que vol vacunar-se, però vol fer-ho sense contribuir al manteniment d’aquest tipus d’infraestructures i escorxadors.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”. Així de contundent és la declaració de X.E., un ciutadà de Sant Sebastià que ha estat convocat per posar-se la vacuna contra la Covid-19 a la Plaça de Braus d’Illumbe. “Fa uns dies em van trucar i em van convocar per vacunar-me a Illumbe. Jo els vaig dir que no em volia vacunar en una plaça de braus, que m’oferissin un altre lloc, un centre de salut o qualsevol altre lloc. Fins i tot els vaig dir que estava disposat a moure’m i vacunar-me en qualsevol altre lloc, per exemple a Zarautz. Em van dir des de l’ambulatori que no tenia cap altra opció”, descriu aquesta persona que ha preferit conservar la seva identitat.

Aquest ciutadà basc, que s’autodefineix com antitaurí però no activista, explica que la seva intenció clara és vacunar-se, però afegeix que “no em sembla apropiat fer-ho en un lloc que és un escorxador. Sóc antitaurí, per tant, no crec que sigui correcte promocionar aquestes infraestructures. Tenim molts altres llocs a Sant Sebastià que es poden condicionar per posar les vacunes, com el Velòdrom o l’Estadi d’Anoeta. No crec que a tot Espanya s’estiguin utilitzant les places de braus per posar vacunes”.

X.E. considera que el procés de vacunació s’està duent a terme en Illumbe “per rendibilitzar la construcció d’aquesta plaça de braus, ja que només amb els festejos taurins l’Ajuntament no ha pogut rentar una plaça que es va inaugurar el 1998. Per aquest motiu, en aquest espai també es fan esdeveniments esportius i concerts, esdeveniments als quals tampoc hi vaig encara que em vingui de gust. No vull contribuir al manteniment d’aquesta plaça de toros amb altres activitats perquè després es celebrin esdeveniments taurins. Després de no anar mai en 25 anys… Ara he d’anar-hi a vacunar-me a un escorxador? Doncs no em sembla adequat”.

La Plaça de Braus d’Illumbe, el vacunòdrom de Sant Sebastià

El passat 2 de març la plaça de braus d’Illumbe i actual recinte multiusos, com ara pista on actualment juga el Guipúscoa Basket, es va convertir de manera oficial en el primer vacunòdrom del País Basc. Durant els seus primers dies van subministrar unes 260 dosis diàries d’AstraZeneca, unes xifres que s’han multiplicat considerablement, ja que avui dia el ritme de vacunació supera les 10.000 dosis.

La consellera de Salut de Govern Basc, Gotzone Sagardui, va argumentar en el seu moment que la transformació de la Plaça de Braus d’Illumbe a “vacunòdrom” es va produir a conseqüència de la necessitat de disposar de grans espais on agilitzar l’administració de vacunes a la població. La mateixa consellera va explicar que la intenció era prioritzar els centres de salut d’Osakidetza (Servi Basc de Salut), però que alhora estaven disposats a habilitar altres espais que facilitessin el ritme de subministrament d’aquests antídots.