Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

/0 Comentaris/a ,

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

/0 Comentaris/a

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.

La Comunitat de Madrid denega el decomís dels animals del laboratori Vivotecnia

/0 Comentaris/a

Segons ha informat FAADA, el fiscal considera que cap article del Codi Penal permet el decomís, fet totalment incert, ja que en molts casos s’ha procedit d’aquesta manera. Les entitats de protecció animal recorreran aquesta resolució.

Has transcorregut més d’un mes des que van sortir a la llum les imatges filtrades per l’entitat Cruelty Free, en què s’observava un maltractament continuat, innecessari i extremadament cruel als animals del laboratori Vivotecnia per part d’encarregats i empleats. En aquest mes, i després d’una interposició de les oportunes querelles, diverses organitzacions de protecció animal s’han personat al jutjat corresponent on s’instrueix el procediment.

Tal com ha informat FAADA en una nota de premsa, “en aquestes querelles, com en posteriors escrits, es van sol·licitar diverses diligències d’investigació, així com mesures cautelars de gran rellevància per a la protecció del bé jurídic protegit, com ho és el decomís cautelar judicial dels animals. Aquesta mesura cautelar està àmpliament permesa i emparada no només per l’article 399 del Codi Penal, sinó igualment per àmplia jurisprudència, que va ser exposada a les referides querelles”.

“Automàticament, des que van ser obertes les diligències prèvies al jutjat, la Comunitat de Madrid va prendre la decisió de no decomissar administrativament als animals, sota el pretext d’al·legar que, arran de l’obertura d’un procediment judicial, el decomís administratiu quedava paralitzat: un fet que és totalment incert, ja que la via judicial no paralitza l’actuació cautelar administrativa”, assegura FAADA en el seu comunicat.

La nota també informa que durant la jornada d’ahir 18 d’abril, les entitats de protecció animal van rebre la notificació del jutjat que denega les mesures cautelars. Aquesta denegació es fonamenta en un informe de l’11 de maig de 2021 a què la Comunitat de Madrid argumenta la “no conveniència de la retirada dels animals al resultar contraproduent i contrari a la legislació en matèria d’experimentació amb animals i considerant que les mesures correctores adoptades pel que fa al control i supervisió són suficients per al seu benestar i estan dins del marc legal de la llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, experimentació i sacrifici”.

Així doncs, segons FAADA “el jutjat d’instrucció es recolza en l’informe sense optar per mesures encaminades a la protecció dels animals que es troben al centre d’experimentació. A més, el fiscal considera que no hi ha cap article del Codi Penal que ho permeti, fet totalment incert, ja que en molts casos s’ha procedit al decomís dels animals”.

“Les mesures cautelars sol·licitades es justifiquen en l’existència d’indicis que, durant les pràctiques d’experimentació s’han causat perjudicis innecessaris en la sortiu física i psíquica dels animals empleats. En aquest cas, tal com ha quedat demostrat en diversos enregistraments, hi ha animals en Vivotecnia, que han estat torturats cruelment”, afegeix la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels animals.

Les entitats FAADA, AnimaNaturalis i PACMA recorreran la resolució: “Els animals no poden seguir en mans de les mateixes persones que van portar a terme aquests actes, i tampoc d’aquells que ho van permetre”.

Aquestes entitats seran presents a Madrid el 29 de maig a la gran manifestació convocada per reclamar el decomís dels animals ia la qual també estan adherides les entitats Libera!, Fundación Franz Weber, Fundació Fauna, Pacma, Santuario Gaia, Santuario Vegan, Discan, Fapam, Fesa, La Bassa Hogar Animal, El Campito, Associació Animalista de Centelles, R114 Animalistas, Pinto Vegan, Animal Rescue España, NAC, Patitas en Marcha, ADAEC, Amnistia Animal, Más Madrid, Asociación Vacaloura Santuario Animal, Alma Hondon, Free Fox, Santuario Espíritu Libre, Dignidad Animal.

Investigadors aragonesos desenvolupen el primer test ràpid per al diagnòstic de covid en animals de companyia

/0 Comentaris/a

Un equip d’investigadors d’Aragó ha desenvolupat el primer test ràpid multiespècie per al diagnòstic serològic de la infecció per SARS-CoV-2 en animals de companyia. El format creat pot ser utilitzat in situ, sense la necessitat de disposar d’un laboratori.

Els animals de companyia que conviuen amb persones infectades per Covid-19 estan exposats a virus i el risc d’infecció per SARS-CoV-2 no pot descartar-se. Des del punt de vista epidemiològic, el paper que poden exercir els animals domèstics en aquesta infecció és encara desconegut. Davant la manca d’informació és necessari el desenvolupament de proves de diagnòstic específiques per a ser utilitzades en l’àmbit veterinari, sent aquest un dels objectius prioritaris exposats per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

L’objectiu d’aquest projecte ha estat el desenvolupament d’una prova ràpida multiespècie d’immunocromatografia de flux lateral, basat en la detecció d’anticossos anti-SARS-CoV-2, per a la seva utilització en el diagnòstic d’animals de companyia.

Per al desenvolupament del test, s’han assajat diferents disposicions per seleccionar el millor format amb el qual finalment es va preparar el prototip. Per a la seva validació, s’han fet servir els sèrums humans i d’animals prèviament analitzats utilitzant un test d’ELISA en placa multiespècie, desenvolupat pels investigadors participants del projecte, que ha estat objecte d’una sol·licitud de patent per la Universitat de Saragossa que es va presentar el passat mes de març a l’Oficina Europea de Patents.

Aquest desenvolupament constitueix el primer test ràpid multiespècie destinat a la diagnosi serològica de la infecció per SARS-CoV-2 en animals. El format desenvolupat, per la seva facilitat d’ús, pot ser utilitzat en el punt d’atenció sense necessitat de disposar d’un laboratori, i per la seva rapidesa permet la presa de decisions immediata. Per això, representa una eina analítica que pot ser usada en la vigilància serològica dels animals tant en l’àmbit de la recerca com en l’àmbit de la clínica veterinària. La utilització d’aquests tests permetria avaluar el paper potencial dels animals de companyia en l’epidemiologia de la SARS-CoV-2.

Un treball fruit de la col·laboració interdisciplinària

El desenvolupament d’aquesta prova ha estat fruit de la col·laboració interdisciplinar de diferents grups amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques immunoquímiques (UNIZAR-IA2), en l’expressió i purificació de glicoproteïnes (UNIZAR-BIFI) o en immunologia humana (Institut d’Investigació Sanitària Aragó, IIS Aragó). Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat també amb la col·laboració de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab, que ha posat a disposició del projecte l’equipament de laboratori de R+D i ha participat en la preparació i validació del prototip del test desenvolupat.

La catedràtica de la Universitat de Saragossa M. Dolores Pérez Cabrejas és la investigadora principal d’aquest projecte dins del Programa Covid-19 Santander-Unizar “Projectes d’Innovació Tecnològica per a l’any 2020 de la Universitat de Saragossa”, del Vicerectorat de Transferència i Innovació tecnològica, finançat pel Banc Santander.

La Comissió Mixta de RTVE aprova una proposició no de llei del PP perquè la tortura animal torni a la televisió pública

/0 Comentaris/a

La proposició no de llei impulsada pel PP ha comptat amb el suport dels parlamentaris populars i els de VOX. Unidas Podemos, ERC i Más País s’han mostrat en contra, mentre que el PSOE s’ha abstingut, permetent així l’aprovació del text.

La Comissió Mixta per al Control Parlamentari de RTVE ha aprovat una proposició no de llei impulsada pel PP perquè la televisió pública espanyola torni a retransmetre espectacles taurins. La iniciativa dels populars ha sortit cap endavant gràcies als vots a favor de PP i Vox, tal com s’esperava, i gràcies també a l’abstenció de PSOE.

La proposició no de llei del PP aprovada per la Comissió Mixta (Congrés-Senat) del Control Parlamentari de la Corporació RTVE pretén tornar a retransmetre en directe els festejos taurins més rellevants, documentals de llegendes del toreig i reportatges divulgatius sobre la tauromàquia. L’última vegada que la televisió pública espanyola va emetre en directa imatges d’un espectacle taurí va ser l’any 2016.

Durant la seva intervenció, el portaveu de PP Andrés Lorite va defensar la postura del seu partit polític argumentant que la tauromàquia a Espanya és “art i cultura”, i a més “suposa un motor de desenvolupament econòmic i de generació de milers de llocs de feina. El representant popular també va comentar que “el món del bou té un gran valor mediambiental, social econòmic i cultural en la nostra societat”.

“La tauromàquia és un espectacle cruel i deficitari”

Són moltes les persones públiques i els representants polítics que s’han mostrat en contra i han compartit la seva opinió sobre aquesta proposició no de llei del PP aprovada per la Comissió Mixta de RTVE. Íñigo Errejón, diputat de Más País, en referència a la possible emissió d’espectacles taurins a la televisió pública ha comentat a través de les seves xarxes socials que “Ja que tornem al segle passat, els emetran en blanc i negre?”.

Per la seva banda, Jota Cañadas, diputat de Unidas Podemos a l’assemblea de Madrid, ha publicat al seu compte de Twitter que “La tauromàquia, a més d’un espectacle que a molts ens sembla cruel, és completament deficitari. Però aquí la dreta veu bé que se’ls en rescati amb diners públics. En aquest cas a través de la televisió pública”.