El Zoo de Miami aplica l’eutanàsia sobre la girafa Pongo

La girafa Pongo, un dels animals més reconeguts de Zoo de Miami, ha estat sacrificada després de fracturar-se dues potes i agreujar-se posteriorment la ferida.

El zoològic de Miami ha comunicat a través dels seus canals oficials que el 4 de gener van haver de prendre la difícil i trista decisió de sacrificar Pongo, una girafa mascle de gairebé 12 anys i 4,87 metres d’alçada. Pongo era un dels animals més reconeguts d’aquest parc temàtic de sud-est de Florida.

Pongo havia experimentat un dolor cada vegada més gran en la peülla esquerra del darrere a causa d’una petita fractura que havia patit prèviament. En un esforç per part dels especialistes per tractar aquesta fractura, l’animal va ser immobilitzat el passat mes de setembre. Un equip especial de veterinaris, així com experts de tres institucions diferents, li van realitzar radiografies als peus, van aplicar-li una teràpia làser i li van col·locar unes sabates personalitzades amb l’esperança que aquests tractaments alleugessin el dolor de la girafa i curessin la seva fractura.

Contra tot pronòstic, segons informa el Zoo de Miami, la immobilització va ser tot un èxit i l’equip especial de veterinaris va poder posar-li a Pongo les sabates personalitzades que semblaven alleugerir-li el dolor. L’animal inicialment va poder caminar amb normalitat, però, les sabates es van perdre en algun moment i després de la pèrdua d’aquestes, Pongo va tornar a lesionar-se en la mateixa zona, agreujant encara més els seus problemes físics.

L’equip de Salut Animal del parc va realitzar una sèrie de tractaments amb l’objectiu de proporcionar a Pongo el màxim confort possible amb l’esperança que es guarís sense la necessitat d’immobilitzar-lo de nou. La immobilització d’una girafa és un procediment extremadament arriscat per la seva mida, de manera que es va acordar que només es duria a terme aquest procés un cop esgotades totes les altres opcions.

Desafortunadament, cap dels tractaments experimentats va ser efectiu i es va prendre la decisió de tornar a immobilitzar Pongo per realitzar radiografies detallades i, amb sort, poder brindar-li un tractament reeixit. Lamentablement, les radiografies van revelar que en les últimes setmanes s’havia fracturat encara més el peu, de manera que era impossible que l’equip de Salut Animal pogués tractar amb èxit a l’animal. Finalment, per evitar més sofriment en l’animal, es va prendre la dolorosa decisió de sacrificar-lo mentre encara estava amb l’anestèsia.

Les victòries animalistes de 2020 i les assignatures pendents per al 2021

La gestió ètica per al control d’espècies invasores, la instal·lació de càmeres de vigilància als escorxadors i la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol són algunes de les victòries animalistes assolides al llarg de l’any 2020.

Posem punt final a un any 2020 fosc, marcat per una indesitjada pandèmia que ha causat un dany irreparable a les persones i els animals. No obstant això, el coronavirus no ha privat a la societat de seguir fent passos ferms cap a un món més animalista, encara que també és cert que queda molt camí per recórrer. Des d’Animalados hem parlat amb tres expertes en matèria animal per resumir les victòries animalistes de 2020 i detectar les principals assignatures pendents per al 2021.

Carla Cornella, directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), destaca com a victòria animalista que: “El Tribunal de Justícia de la UE confirma el dret dels Estats membres a poder prohibir el sacrifici dels animals sense atordiment previ, fet que obliga sense excepció el sacrifici amb atordiment en els ritus religiosos musulmans i jueus. Espanya haurà d’imposar mesures al respecte”.

FAADA també valora com un gran objectiu complert que: “A Espanya algunes comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant, han aprovat un pla de gestió ètica per al control d’espècies invasores com els porcs vietnamites, evitant així el seu sacrifici. Al sector de la venda d’animals a Espanya, assenyalem que el Govern dóna els primers passos per regular el comerç i la tinença d’animals exòtics que permetrà la comercialització només d’algunes espècies i prohibirà la gran majoria”.

Finalment, Carla Cornella cita com a triomf important que: “La nova llei d’educació espanyola incorpora l’empatia cap als animals en el currículum d’ensenyament obligatori. Per primera vegada, entre els objectius del sistema educatiu s’inclou la formació en valors que afavoreixin el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals com a estratègia de prevenció de conductes violentes a l’aula”.

Cristina Bécares, advocada especialitzada en Dret Animal i assessora d’entitats i associacions en defensa dels Drets dels Animals, considera que: “El més positiu de l’any 2020 són tots els canvis legislatius que s’han iniciat durant aquest últim any, com el projecte que obligarà a instal·lar càmeres de vigilància als escorxadors, el qual regularà els nuclis zoològics o la futura llei de protecció dels animals a nivell estatal, entre d’altres. A poc a poc veiem que es van produint petits canvis que contribuiran a millorar el benestar i la protecció dels animals”.

En una mateixa línia es troba Marta Legido, veterinària clínica i vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​que remarca que: “La millor notícia animalista de l’any 2020 és la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol”. Aquest nou alt càrrec es dedicarà a protegir els animals i a supervisar qualsevol mesura política des del punt de vista dels drets dels animals.

Una llista de tasques pendents per al 2021

Carla Cornella considera que: “El repte més gran que necessitem abordar amb extrema urgència és canviar radicalment la manera que tenim de relacionar-nos amb els animals, tant per garantir els seus drets i el seu benestar com per prevenir el flux constant de futures malalties virals que passen dels animals als éssers humans causant gran devastació com el COVID-19”.

Des de FAADA també apunten que: “La destrucció d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, promoguda especialmente per la ramaderia intensiva, l’ús i consum d’animals de granja de forma intensiva i l’explotació de la vida silvestre, units als efectes del canvi climàtic, generen l’aparició de pandèmies zoonòtiques, per això cal canviar d’arrel les polítiques actuals i acompanyar les empreses a reconvertir aquestes activitats que danyen als animals, el medi ambient i en conseqüència la salut de les persones”.

Finalment, la directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals destaca que: “És imprescindible que el 2021 es promoguin polítiques públiques efectives que permetin reduir considerablement la dieta basada en productes d’origen animal per tal de fomentar una alimentació més conscient i sostenible”.

Cristina Bécares reflexiona que: “Una de les tasques pendents és la necessitat de revisar la Llei dels anomenats gossos potencialment perillosos, una llei que es va redactar fa molts anys i en un context determinat. A més, mantinc la meva reivindicació anual, penso que és necessària la formació i educació en matèria de respecte als animals des de totes les escoles, considero que és molt important formar els nens d’avui en valors i respecte a tots els animals, humans i no humans”.

La vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona Marta Legido, per la seva banda, opina que: “La principal tasca pendent per al 2021 és fer tots els esforços possibles per orientar-nos cap a l’abandonament zero dels animals de companyia. Sóc una persona molt realista i fa més de trenta anys que pateixo per la gran quantitat d’animals abandonats que hi ha als Centres d’Acollida, una quantitat que no disminueix. De tota manera, em sembla important destacar que sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 ha provocat que la societat valori més als animals de companyia i conseqüentment s’han abandonat menys animals”.

La Guàrdia Civil desmantella una gossera clandestina i rescata un centenar de gossos

Els agents del Seprona de Madrid han intervingut cent gossos d’una gossera il·legal situada al municipi de Parla. El propietari ha estat detingut per un presumpte delicte de maltractament animal.

Els agents del Seprona de Madrid en col·laboració amb la Direcció General de Drets dels Animals i amb personal de la Regidoria de Benestar animal de l’Ajuntament de Parla han procedit a la intervenció d’un total de 100 gossos d’una gossera clandestina situada a la localitat madrilenya de Parla. L’acció està emmarcada dins d’una campanya que pretén prevenir el furtivisme de caça amb llebrer i el maltractament animal.

L’operatiu té el seu origen en unes informacions que es van rebre en el Servei de Protecció de la Natura, que el passat 18 de novembre ja va realitzar una inspecció en coordinació amb tècnics municipals de l’Ajuntament de Parla, on es van detectar algunes irregularitats.

Després de comprovar les autoritzacions perceptives que havia de tenir el lloc, es va comprovar que el centre no tenia les mateixes, de manera que el dia 20 de desembre es va realitzar conjuntament amb tècnics veterinaris de la Direcció General de Drets dels Animals del Ministeri d’Afers Socials i Agenda 2030, i agents de la policia local de Parla una inspecció més exhaustiva al centre.

Els primers informes veterinaris van determinar que alguns dels gossos allotjats en aquesta gossera clandestina patien malalties tals com dermatitis humida, malalties periodontals greus, otitis i presència de paràsits interns i externs, ocasionant als animals a un dolor, patiment i estrès greus i inútils.

A més, aquests informes certificaven que cinc cadells havien mort a causa de les malalties referides i de l’absència de cures veterinàries, pel que s’ha detingut el propietari de centre per un presumpte delicte de maltractament animal en comissió per omissió. Entre els animals intervinguts es troben gossos de raça llebrer i podenc.

L’Ajuntament de Parla ha realitzat un comunicat a través de les seves xarxes socials després de l’alliberament dels gossos de la gossera il·legal: “La nostra felicitació a la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament per la seva col·laboració amb el Seprona de la Guàrdia Civil i amb Direcció General de Drets dels Animals de Govern, ajudant a alliberar a cent gossos d’una gossera clandestina”.

Neix One Healt, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya

El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya ha constituït la Comissió One Health, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya. Veterinaris científics i investigadors integren la comissió.

La Covid-19 ha posat en evidència que la salut és global. La interrelació i la globalització defineixen el món d’avui; ara, les pandèmies s’han de tractar des de la perspectiva One Health (Una Salut). És un concepte promogut per la Unió Europea que indica que la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, així com la seva profilaxi, són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals coexisteixen.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha constituït la Comissió One Health com un òrgan consultiu en malalties zoonòtiques, que són malalties transmissibles entre animals i persones. “Els veterinaris podem aportar molt a la salut pública: amb la comissió One Health ens posem al servei de la societat, de l’administració pública i dels mitjans de comunicació per aportar el nostre coneixement i expertesa”, explica el president del CCVC, Ricard Parés.

La comissió està formada per veterinaris de reconegut prestigi i àmplia trajectòria professional: la doctora en veterinària, doctora en farmàcia, diplomada en sanitat i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, M. dels Àngels Calvo; el doctor en veterinària i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Lorenzo José Fraile; la doctora en veterinària, responsable del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Natàlia Majó; i la doctora en veterinària, degana de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta de la Conferència de degans i deganes de Facultats de Veterinària d’Espanya (CDVE), Maite Martín.

Objectiu de la Comissió One Health

És important recordar que el 60% de les malalties infeccioses són d’origen animal i que, per tant, les zoonosis són un repte vigent per a la salut pública. Quan una malaltia afecta el conjunt de la població s’ha d’abordar des de la perspectiva epidemiològica independentment de l’espècie animal afectada. Els veterinaris poden aportar la seva experiència i coneixement en la gestió i control de malalties contagioses.

La política sanitària que els veterinaris apliquen en la producció animal ha afavorit que malalties humanes que fa anys tenien una elevada prevalença, actualment no suposin un problema. Alguns exemples han estat la tuberculosi i la brucel·losi; i avui, ho és el virus del Nil, que es presenta com un repte actual. Per això, és fonamental que els veterinaris i les veterinàries formin part dels equips interdisciplinaris de prevenció i lluita contra aquestes epidèmies.

El CCVC té voluntat que la Comissió One Health sigui un instrument de col·laboració amb l’administració catalana, que visibilitzi encara més el paper de la professió veterinària en la salut pública i que enforteixi la col·laboració entre el CCVC i l’administració.

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.