Santa Marta de Tormes contracta a dos detectius per sancionar els veïns que no recullen els excrements dels seus gossos

L’Ajuntament de Santa Marta de Tormes ha contractat dos detectius privats per sancionar aquelles persones que no recullen els excrements dels seus gossos.

L’Ajuntament de Santa Marta de Tormes es posa seriós. El consistori d’aquest municipi de Salamanca està cansat de la irresponsabilitat de molts ciutadans que no recullen els excrements dels seus gossos. Per posar fi a aquesta situació, l’ajuntament ha decidit contractar els serveis de dos detectius privats perquè investiguin i identifiquin a aquelles persones que no compleixen amb una dels punts principals de la tinença responsable dels animals de companyia.

En declaracions per a Europa Press, Jorge Olive, regidor de Santa Marta, ha explicat així la decisió presa pel consistori: “Creiem que és una bona idea contractar dues persones perquè realitzin un seguiment a les persones que mantinguin aquestes actituds incíviques i per aconseguir que cessin en aquesta mala pràctica. Volem convertir-nos en un municipi lliure d’aquest tipus d’inconvenients “.

La pàgina web de l’Ajuntament de Santa Marta de Tormes detalla que “els dos detectius hauran de recopilar informació i proves en zones amb més afluència canina, identificant a l’animal interactuant amb el veí. Així, un cop l’operatiu hagi finalitzat, es mostraran les proves als veïns que hagin incomplert l’ordenança, indicant les dades perquè puguin ser reconeguts i posteriorment sancionats “.

L’Ajuntament de Santa Marta de Tormes compta amb una ordenança municipal que estipula que les persones que passegin els seus gossos: “hauran d’impedir que els gossos dipositin els seus excrements a les voreres, carrers, passejos, jardins i en qualsevol lloc dedicat al trànsit dels vianants, sent així responsables si es produeix el fet d’introduir-los de manera higiènicament acceptable a les bosses de plàstic i dipositar-los posteriorment en els contenidors de residus sòlids i papereres “.

Aquest operatiu impulsat pel consistori de Santa Marta de Tormes comptarà amb un pressupost de 3.025 euros i estarà en marxa durant tot el mes de febrer. Esperem que la iniciativa charra serveixi per millorar el civisme i la tinença del municipi.

El govern basc frena la caça de l’únic exemplar de llop ibèric a Àlaba

El govern basc ha inclòs al llop com a espècie amenaçada després que la Diputació d’Àlaba autoritzés dissabte passat la caça de l’únic exemplar que quedava d’aquest mamífer.

Molt bones notícies. El govern del País Basc ha inclòs al llop dins la categoria d’espècies amenaçades, un fet sense precedents per a la població d’aquest animal a Espanya. Aquesta decisió es produeix just després que, dissabte passat, la Diputació d’Àlaba prengués la decisió d’obrir 14 dies de termini per caçar l’últim llop d’Àlaba, una decisió forçada per les continuades pressions per part del sector ramader.

Els ramaders alabesos de la serra de Guibijo portaven molt de temps mostrant les seves queixes després de la mort de prop de 150 animals de les seves granges, així com de nombrosos danys causats per la presència de dos llops a la zona. Actualment es creu que tan sols queda un exemplar d’aquest animal en aquesta zona del País Basc.

Després de la polèmica decisió presa per la Diputació d’Àlaba, milers de persones es van mobilitzar a les xarxes socials en contra d’aquesta solució. A més, organitzacions de benestar animal com el Grupo Lobo d’Euskadi o Ekologistak Martxan van posar en marxa una recollida de signatures per evitar l’extermini del llop al territori alabès, iniciativa que ha comptat amb més de 110.000 participacions.

Gràcies a la pressió administrativa i judicial d’aquestes organitzacions s’ha pogut paralitzar la caça del llop. No obstant això, des del Grupo Lobo Euskadi lamenten que el Departament de Medi Ambient del Govern Basc hagi inclòs al llop en el Catàleg Basc d’Espècies Amenaces amb la categoria de “interès especial”, la menor de les categories de protecció regional possibles.

Des d’aquesta ONG es demanava que el llop ocupés la categoria de “en perill d’extinció”. A través del compte de Facebook, el Grupo Lobo Euskadi ha explicat que: “L’absència d’exemplars i l’extermini de tots els grups reproductors, provocada per la persecució humana, no ha estat suficient per aconseguir la categoria de protecció màxima. No obstant això, la pressió de la Justícia, provocada per la demanda interposada al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, amb l’assessoria altruista de ASCEL, ha provocat aquest èxit “.

La inclusió del llop dins la categoria de “interès especial”, el nivell més baix de protecció, implicarà l’elaboració de plans de gestió, seguiment i vigilància de les diputacions i de tot els agents implicats.

A la recerca del llop

Un geòleg descriu la seva aventura intentant veure llops salvatges al bosc

A vegades els llibres que menys t’esperes t’atrapen. És el que m’ha passat amb Aullando en los Bosques, del periodista i geòleg noruec Reidar Müller (Editorial Lumen). El llibre va arribar a la redacció i, sense tenir-ne cap referència ni de l’obra ni de l’autor, el vaig obrir. I el vaig devorar. O potser no. Potser em va devorar ell a mi perquè des que el vaig acabar crec haver començat a patir la mateixa obsessió que l’autor: els llops.

Müller explica en el seu llibre com a poc a poc es comença a interessar per aquest mamífer i com desitja veure’l en llibertat. L’autor passa de l’interès a la fascinació per acabar gairebé acariciant l’obsessió. Necessita veure llops salvatges, encara que sigui un segon, una sola ombra enmig de la foscor. El llop és, possiblement, l’animal més perseguit per l’home. La humanitat el va acusar d’atacar el bestiar i a les persones, fins i tot de ser maligne i el va condemnar. “Fa temps es va fer un estudi a Suècia i Noruega centrat en les trobades entre éssers humans i llops i en 123 casos d’un total de 125 el llop va escapar. Només en dues ocasions no va fugir: en una es va tractar d’una femella alfa que va defensar, sense agredir, els seus cadells”, diu l’autor. Però això és igual. L’home l’ha empaitat per tot arreu durant milers d’anys per matar-ne com més millor. Si encara queden exemplars vius és perquè amb el pas dels anys han après a fugir de l’home. A allunyar-se de la mort. De manera que els canis lupus que encara queden a Escandinàvia no li posaran cap facilitar a l’autor perquè compleixi el seu propòsit. Això sí, Müller rebrà l’ajuda de “l’home dels llops”, l’Stefan, un suec famós per haver tingut més de 200 trobades amb llops. Tot un personatge que un bon dia va descobrir que preferia dedicar el seu temps lliure a buscar aquests carnívors pels freds boscos del nord d’Europa que no pas anar a fer unes canyes amb els amics.

Mentre caminen entre els pins i els avets seguint les petjades que els llops han deixat a la neu, els dos homes també topen amb caçadors que, com el seu nom indica, són violents, van armats i odien els llops i tots aquells que els estimen. Així que en un parell d’ocasions els toca fugir cames ajudeu-me. Però no defalleixen. La necessitat de veure els llops és tan intensa que no es poden rendir. Arriben a passar tota una nit immòbils enmig del bosc mentre trenquen el silenci amb forts udols esperant que algun llop s’hi sumi. Esperant la resposta enmig de la nit.

El llibre està àmpliament documentat i no només hi trobem històries de llops sinó també de vegetació. Müller interromp la descripció de la seva obsessiva recerca per descriure’ns com és la taiga, de quins arbres està formada i quina és la seva història. Aquestes incursions ralentitzen el relat però també li aporten molta riquesa. Ben mirat, els arbres són els que més temps porten a la terra. Müller ens explica, per exemple que “l’avet pertany a la família de les plantes de llavors nua que van sorgir fa una mica més de 300 milions d’anys”.

Entre la història dels arbres, la confrontació entre el món rural i l’urbà, l’autor intentarà sense descans veure un llop. Ho aconseguirà? O almenys sentir-los udolar? Si ho voleu saber, us haureu de comprar el llibre perquè no penso fer cap spoiler.

 

Jordi Mumbrú

El 81,3% de les persones consideren que els correbous són maltractament animal

La plataforma Prou ​​Correbous ha explicat en el seu acte de presentació a Amposta els resultats d’una enquesta d’opinió sobre el grau d’acceptació dels correbous a Catalunya.

Diversos membres i simpatitzants de Prou ​​Correbous van estar presents a la tarda del 29 de gener a la Plaça del Castell d’Amposta per presentar aquesta nova plataforma al municipi tarragoní. El grup de protecció animal, format per nou entitats catalanes, té com a objectiu acabar amb els espectacles taurins al territori català.

En l’acte, la plataforma va explicar els resultats d’una enquesta d’opinió realitzada el passat mes de novembre a 600 persones majors d’edat de Catalunya. L’enquesta va ser encarregada a l’Institut Opinòmetre, gràcies al suport d’entitats com Humane Society, CAS Internacional, PETA i la fundació Franz Weber. Els resultats d’aquesta consulta han estat qualificats per Prou ​​Correbous com “extraordinaris i” decisius” per abordar la fi dels correbous.

Sobre la qüestió… Considera que a les festes populars conegudes com a correbous, els animals són maltractats i pateixen? Els resultats van estar molt clars, el 81,3% considera que sí, és a dir, quatre de cada cinc persones creuen que els espectacles amb bous són maltractament animal. Així, la consideració sobre que els animals pateixen maltractament durant els correbous s’ha incrementat en un 5,8% pel que fa als resultats d’una enquesta molt similar realitzada al 2012 per SIGMADOS.

Un altre dels resultats que recull l’enquesta és el grau d’acceptació per part dels ciutadans sobre que les administracions destinin diners públics en la celebració d’aquests espectacles. El 85,5% de les persones que van respondre a aquesta pregunta es van mostrar en contra d’aquesta situació.

La tercera temàtica important que va abordar aquest qüestionari és si la persona enquestada està d’acord amb que el Parlament de Catalunya prohibeixi els correbous. La resposta més votada va estar el SI, amb un 75%. A tot Catalunya, només un 13,2% de les persones enquestades rebutjarien una hipotètica prohibició.

Després dels resultats de l’enquesta, Prou ​​Correbous ha obtingut unes conclusions clares: “Catalunya no només no s’identifica gens amb aquests espectacles als qui atribueix maltractament animal, sinó que una gran majoria estaria a favor de que el Parlament els prohibís”.

Recordem que la plataforma Prou Correbous està integrada per les següents entitats de protecció animal: ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundació Franz Weber, Lex Ànima, AV i Tots Som Poble. El grup va realitzar la seva presentació oficial el passat 15 de gener a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Descobreix les 7 veritats de Ecologistes en Acción sobre l’impacte de la caça

La caça és un dels temes d’actualitat a Espanya. Hi ha moltes discrepàncies en la societat sobre la necessitat d’existència d’aquesta activitat. Els que estan a favor d’ella, defensen que l’activitat cinegètica és una tradició de país, que els caçadors inverteixen diners per mantenir la naturalesa, que dóna molts llocs de treball en les poblacions rurals i que és el tercer esport amb més llicències federatives en el territori espanyol.

Per molts altres, la caça és una activitat que consisteix en matar animals ja sigui per negoci o per diversió. La realitat sobre l’activitat cinegètica és molt diferent a la que ens volen mostrar els defensors de la caça. Per aquest motiu, Ecologistes en Acció ha elaborat un informe en el qual desemmascara les veritats ocultes darrere de la bona imatge que pretenen transmetre. Aquest informe, rep el nom de “7 veritats sobre l’impacte de la caça a Espanya”.

La caça consisteix en matar animals per diversió o negoci

La primera veritat que exposa l’informe de Ecologistes en Acción parla sobre la finalitat de la caça en els temps actuals. Si bé és cert que fa ja diverses dècades l’activitat cinegètica era un mitjà de subsistència, fa molts anys que la seva ocupació es basa en qüestions de diversió o negoci.

Quan parlem de diversió fem referència al que els caçadors diuen esport. Però tal com diu l’informe, és una pràctica que prima exhibir el major nombre de peces cobrades i els millors trofeus.

En l’apartat econòmic, és cert que cada vegada hi ha menys caçadors, però el lobby que conforma la caça és molt sòlid. L’informe detalla que no existeixen estudis oficials complets sobre el volum de diners que mou aquesta activitat. L’única revisió completa és d’iniciativa privada (Fundació FAES 2007) que xifra els beneficis en més de 2.750 milions d’euro.

La caça no és compatible amb la conservació de la biodiversitat

Aquesta és una de les grans mentides que defensen els seguidors de la caça, i així ho demostra l’informe. Segons les estadístiques oficials (MAGRAMA 2013 i dades pròpies) moren cada any de l’ordre de 25 milions d’animals a causa de l’activitat cinegètica.

Cal tenir en compte que la caça no té pausa. Hi ha algunes regles que acoten espais i temps concrets per a aquesta activitat, però la realitat és que, davant la manca de control i de normatives sòlides, la caça té lloc al llarg de tot l’any i en pràcticament tots els llocs que vulgui el caçador . Parcs nacionals com els de Cabañeros i Monfragüe pateixen la caça durant tot l’any tot i que l’activitat està considerada incompatible amb la conservació d’aquests ecosistemes.

D’altra banda, cal destacar com la caça amenaça als animals que estan en perill d’extinció. Pràctiques pròpies de l’activitat cinegètica, com l’ús de verins o el tret directe, amenacen la supervivència d’espècies com l’ós bru o el linx ibèric.

La caça converteix els vedats en granges intensives i en camps de tir

L’informe explica que la caça cada vegada se centra en més animals criats en granges i alliberats en els vedats per a la seva captura immediata. Segons Ecologistes en Acción, l’activitat intensiva i comercial, suposa greus desequilibris en els ecosistemes desplaçant i danyant a les poblacions autòctones.

Un exemple clar és el de la perdiu, la seva caça s’ha intensificat en els vedats al llarg dels últims anys. La intensificació de la caça d’aquests animals està associada a l’aparició d’efectes molt nocius sobre la nostra biodiversitat com ara la introducció d’híbrids de perdiu autòctona amb chukar que contaminen genèticament i desplacen als exemplars autòctons.

La caça no serveix per gestionar la fauna ni per controlar sobrepoblaciones

La majoria dels caçadors defensen la seva activitat sota l’argument del control de les sobrepoblacions com la del senglar o la del conill, entre d’altres. L’informe demostra que això no és així. En una sentència de Tribunal Suprem es va detallar que està en la naturalesa de les coses que la caça i la pesca, lluny de servir als fins d’eradicació de les espècies catalogades com exòtiques o invasores, més aviat determinen el seu manteniment indefinit, quan no l’ agreujament, de l’status quo actual, dificultant o fent impossible la seva eradicació, que és un objectiu inequívoc de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

La caça limita els drets de la majoria dels ciutadans

La Constitució Espanyola reconeix el dret a totes les persones a gaudir de l’entorn natural. No obstant això, les conseqüències de la caça són moltes sobre el benestar el medi ambient. L’informe recull algunes de les nombroses situacions que ja han denunciat tota mena de col·lectius i entitats i que atempten a el dret de gaudir d’aquest entorn. Les denúncies afecten el tall de camins públics o de vies pecuàries, a permetre que la caça sigui aprofitament preferent en muntanyes públiques i fins i tot en espais protegits o a l’intent de sancionar possibles molèsties involuntàries a les espècies de caça.

La caça no afavoreix el desenvolupament rural, perjudica moltes altres activitats

Ecologistes en Acción desemmascara una altra de les grans mentides de la caça, el benefici en el desenvolupament rural. La realitat és que l’activitat cinegètica, més que afavorir, pot causar moltes molèsties sobre qualsevol activitat pública realitzada per no caçadors. Activitats com el senderisme o la fotografia es veuen afectades per la caça.

A més, l’informe comparteix un estudi publicat sobre les muntanyes andaluses en el qual s’explica que les activitats d’autoconsum ambiental, ús recreatiu i conservació de la biodiversitat amenaçada són més rendibles que la caça en termes econòmics “. Per tant, l’activitat cinegètica és minoritària en la contribució al desenvolupament.

La caça no només mata, també maltracta

L’última veritat que revela l’informe sobre la caça explica una evidència de com aquesta activitat no respecta els principis més elementals del benestar animal. Un dels animals més castigats per l’activitat cinegètica són els llebrers. Uns 50.000 llebrers són abandonats al finalitzar la temporada de caça, un altre molts, directament són assassinats amb esgarrifosos mètodes com penjar a l’animal o llançar-lo a un pou.

Finalment, Ecologistes en Acción expliquen com la major part de les normatives cinegètiques consideren als gossos i gats abandonats objecte de captura per part dels caçadors mitjançant tret o trampes. Una barbaritat que demostra la falta d’escrúpols per part dels aficionats a aquesta activitat.

Aquí pots llegir l’informe de “7 veritats sobre l’impacte de la caça a Espanya”: https://www.ecologistasenaccion.org/33187/