Arxiu d'etiquetes per: gossos

La Guàrdia Civil desmantella una gossera clandestina i rescata un centenar de gossos

/0 Comentaris/a

Els agents del Seprona de Madrid han intervingut cent gossos d’una gossera il·legal situada al municipi de Parla. El propietari ha estat detingut per un presumpte delicte de maltractament animal.

Els agents del Seprona de Madrid en col·laboració amb la Direcció General de Drets dels Animals i amb personal de la Regidoria de Benestar animal de l’Ajuntament de Parla han procedit a la intervenció d’un total de 100 gossos d’una gossera clandestina situada a la localitat madrilenya de Parla. L’acció està emmarcada dins d’una campanya que pretén prevenir el furtivisme de caça amb llebrer i el maltractament animal.

L’operatiu té el seu origen en unes informacions que es van rebre en el Servei de Protecció de la Natura, que el passat 18 de novembre ja va realitzar una inspecció en coordinació amb tècnics municipals de l’Ajuntament de Parla, on es van detectar algunes irregularitats.

Després de comprovar les autoritzacions perceptives que havia de tenir el lloc, es va comprovar que el centre no tenia les mateixes, de manera que el dia 20 de desembre es va realitzar conjuntament amb tècnics veterinaris de la Direcció General de Drets dels Animals del Ministeri d’Afers Socials i Agenda 2030, i agents de la policia local de Parla una inspecció més exhaustiva al centre.

Els primers informes veterinaris van determinar que alguns dels gossos allotjats en aquesta gossera clandestina patien malalties tals com dermatitis humida, malalties periodontals greus, otitis i presència de paràsits interns i externs, ocasionant als animals a un dolor, patiment i estrès greus i inútils.

A més, aquests informes certificaven que cinc cadells havien mort a causa de les malalties referides i de l’absència de cures veterinàries, pel que s’ha detingut el propietari de centre per un presumpte delicte de maltractament animal en comissió per omissió. Entre els animals intervinguts es troben gossos de raça llebrer i podenc.

L’Ajuntament de Parla ha realitzat un comunicat a través de les seves xarxes socials després de l’alliberament dels gossos de la gossera il·legal: “La nostra felicitació a la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament per la seva col·laboració amb el Seprona de la Guàrdia Civil i amb Direcció General de Drets dels Animals de Govern, ajudant a alliberar a cent gossos d’una gossera clandestina”.

Espanya es bolca contra l’abandonament d’animals de companyia per Nadal

/0 Comentaris/a ,

L’abandonament d’animals de companyia segueix sent el principal problema del benestar dels animals. Per aquest motiu, des de diferents associacions i ciutats espanyoles s’estan impulsant diferents campanyes de conscienciació sobre la responsabilitat que suposa regalar un gos o un gat per Nadal. L’objectiu de totes elles és prevenir l’abandonament d’animals a les festes nadalenques.

La regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament d’Elx ha llançat una campanya de sensibilització amb motiu de les festes nadalenques en contra de l’abandonament animal i en favor de l’adopció. Segons ha declarat Mariola Galiana, regidora de l’àrea, la iniciativa “pretén conscienciar totes les persones que la decisió d’incorporar un animal a la nostra família s’ha de prendre tenint en compte la responsabilitat que implica tenir un animal de companyia a casa. No són regals vius per als nens que es puguin abandonar una vegada que acabin les vacances o ens cansem d’ells”.

En l’actualitat se segueix registrant un alt percentatge d’abandonaments a Elx. L’edil ha destacat que “es tracta d’un problema realment greu” tot i que “el nombre d’animals abandonats s’ha anat reduint progressivament gràcies a la conscienciació social”.

A més, Mariola Galiana ha informat que el 2020 s’han registrat 87 abandonaments menys que en l’exercici anterior. No obstant això, la regidora de Benestar Animal ha fet una crida perquè la població tingui en compte l’alternativa de l’adopció en diferents associacions i protectores de la ciutat. Així mateix, l’edil ha destacat que totes aquelles persones que no puguin adquirir tal compromís també tenen l’opció d’ajudar com a voluntaris.

“La meitat dels gossos que es regalen per Nadal acaben abandonats”

La Real Socedad Canina de España també ha llançat una campanya sota el nom “Per a tota la vida” per tal de conscienciar els ciutadans de la responsabilitat que suposa albergar un animal de companyia en una llar.
La RSCE ha recordat que la meitat dels gossos que es regalen per Nadal acaben abandonats pels seus amos. Les festes nadalenques són unes dates en què es fan molts regals de cadells, i molts d’aquests presents responen més a un “caprici o impuls” que a un compromís real amb un ésser viu com és un animal.

L’objectiu fonamental de la campanya consisteix a conscienciar que un animal regalat haurà d’acompanyar els nous responsables durant tota la seva existència. La Real Sociedad Canina també pretén promoure una cultura de “decisió informada i adquisició responsable” per evitar la compra o adopció compulsiva dels animals al mes de desembre.

“Aquest Nadal regala amb RESPONSABILITAT”

El Col·legi de Veterinaris de Badajoz ha llançat un vídeo per conscienciar contra l’abandonament i fomentar la tinença responsable d’animals de companyia per Nadal. El sector veterinari també està molt conscienciat amb la problemàtica que suposa l’abandonament i ha recordat que “els animals de companyia no són joguines”.

L’Il·lustre Col·legi extremeny ha compartit un impactant vídeo que pretén explicar que “és fonamental sospesar i estudiar la decisió d’adoptar un animal de companyia, ja que és molta la responsabilitat que s’assumeix i múltiples les atencions que requereixen”. Per aquest motiu, els veterinaris de Badajoz demanen que “Aquest Nadal regala amb RESPONSABILITAT!”. Aquest és el vídeo de la campanya: VEURE VIDEO

 

 

Causes de l’ansietat per separació en els gossos

/0 Comentaris/a

Aproximadament el 10% dels gossos desenvolupen ansietat per separació en algun moment de les seves vides, i hi ha moltes raons perquè la sofreixin. Mentre que alguns casos d’ansietat són lleus, unes altres no ho són tant. Aquestes són les principals causes que poden desencadenar l’ansietat en els gossos després de patir una separació no desitjada:

1) Els gossos són animals socials

Els gossos són animals de bandada, ja que descendeixen dels llops. Els llops són animals molt socials que no són capaços de caçar i sobreviure sense la seva bandada. Per a un gos és completament normal passar tot el seu temps al costat d’una persona o amb la resta dels membres de la família, que per a ell, és com si fos la seva propia bandada.

2) Els canvis de rutina

L’alteració de la rutina habitual també pot haver desenvolupat l’ansietat per separació, perquè la seva rutina ha canviat de sobte. Per exemple, un gos pot desenvolupar l’ansietat, quan els nens tornen a l’escola després d’estar a casa tot l’estiu.

3) Una inadequada impregnació /socialització

Les primeres vuit setmanes de vida dels cadells són molt importants per al seu desenvolupament social. Els cadells que són separats de les seves mares massa d’hora tenen més probabilitats de desenvolupar problemes d’ansietat de separació, ja que no els ha donat temps a implementar els llaços socials adequadament. Els cadells han de ser deixats amb els seus germans i la mare fins almenys set setmanes, encara que entre vuit i nou setmanes és el temps ideal.

4) Refugis i Antics propietaris

Els gossos de refugi no estan mai sols. Es poden olorar, veure i escoltar els uns als altres. Com més temps ha estat un gos en un refugi, és més probable que sorgeixin aquests problemes. Per desgràcia, alguns gossos són retornats al refugi i això és una experiència traumàtica. Quan un gos ha tornat a un refugi diverses vegades, pot comportar-se de manera nerviosa per por de tornar una altra vegada a aquest espai indesitjat.

5) Les races

L’ansietat és més freqüent en algunes races de gossos que unes altres. Si el teu gos és de pura raça, pots parlar amb el criador respecte a les seves necessitats abans d’adquirir-lo. En quant als gossos mestissos, aquests tendeixen a tenir més problemes d’ansietat, aquest fet està probablement causat perquè molts d’aquests peluts provenen d’un refugi, que no pas per les característiques de la composició genètica del gos.

Font: AMIC / Wikifauna.com

És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

/1 Comentari/a

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.

Els gossos ja eren animals de companyia durant l’Imperi Romà?

/0 Comentaris/a

Segons ha publicat un estudi de la Universitat de Granada (UGR), els gossos ja convivien amb els humans durant l’època romana.

Durant l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini com a animals de companyia. La grandària d’aquests peluts era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els gossos pequinesos o alguns tipus de Chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR).

L’estudi, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos trobades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, als extramurs de la Còrdova romana i relacionats amb gairebé setanta enterraments humans.

Els científics d’aquest estudi es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats romanes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar a la de diferents races semblants a la dels galgos, i una altra d’una grandària molt més petita.

La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reconeguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconeixen l’aspecte que podien tenir exteriorment aquests exemplars, tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc. La seva estructura esquelètica resulta similar a la de les races petites actuals, com els pequinesos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de Chihuahua.

L’existència de gossos de petites dimensions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial consideració pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia.

La troballa, entre altres exemplars, d’un animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves interpretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicacions simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

Font: AMIC/agenciasinc.es