Però, al final, el meu gos pot anar deslligat per Barcelona?

L’Ajuntament de Barcelona va intentar prohibir que els gossos poguessin anar deslligats per la ciutat i parcs però el canvi de norma no entrarà en vigor fins l’abril del 2016. Aleshores… el meu gos pot anar deslligat per Barcelona o no?

La resposta és sí. L’Ajuntament de Barcelona ha modificat l’ordenança que regula la tinença d’animals però aquest punt no l’ha canviat. La norma és exactament la mateixa que hi havia fins ara, que és de l’any 2003, i que diu que els gossos “Han d’anar lligats per mitjà d’un collar i una corretja o cadena, que no ocasionin lesions a l’animal, llevat si aquest resta sempre al costat del seu amo o conductor, sota el seu control visual i està educat per respondre a les seves ordres verbals”. És a dir, que pots portar el gos sense lligar sempre i quan te’n facis responsable. Això implica no perdre’l de vista i que et faci cas quan el crides.

 

Aquest darrer punt és una mica confús, com denuncien algunes persones i també els partits de l’oposició. De fet, l’única manera que tenen els agents de la Guàrdia Urbana per comprovar si s’està vulnerant la norma és busca l’amo del gos que va deslligat i demanar-li que el cridi per comprovar si li fa cas. A vegades fins i tot demanen que el facis asseure per tal d’assegurar-se que l’animal obeeix.

 

Però la nova norma també diu que això canviarà a partir de l’abril del 2016. L’actual govern municipal vol prohibir que els gossos puguin anar deslligats encara que l’animal faci cas de l’amo. Aquesta prohibició també és pels parcs públics i l’única excepció, com és normal, és en el que anomena “àrees d’esbarjo” que tothom coneix com PipíCans. L’actual regidor de Presidència, cartera que inclou entre d’altres responsabilitats la tinença dels animals, Jordi Martí, volia incloure aquesta prohibició des de bon principi però els partits de l’oposició s’hi van oposar de manera que va optar per deixar-ho per més endavant. És evident que d’aquí a l’abril del 2016 poden haver canviat molt les coses.

 

Un dels arguments que va utilitzar l’oposició per criticar la prohibició que els gossos poguessin anar deslligats per Barcelona és la insuficient xarxa de PipíCans. Alguns d’ells en prou feines superen els tres metres quadrats. El govern es va comprometre a acabar amb aquesta mancança i a millorar –abans que el canvi de llei entri en vigor- la xarxa de PipíCans.

 

La sola amenaça de prohibir que els gossos puguin anar deslligats també va posar en peu de guerra alguns dels amos dels gossos.

La prohibició d’anar amb el gos deslligat depèn de cada municipi. Algunes ciutats importants com Madrid o Bilbao ho han solucionat establint horaris en els que sí que es permet deixar el gos sense lligar només als parcs. Els horaris acostumen a ser nocturns, que és quan hi ha menys gents als parcs i s’amplien als hiverns, seguint la mateixa lògica que en haver-hi menys gent als parcs, poden ocasionar menys molèsties.

El Husky Siberià

És una de les races més antigues de gos i la que més similituds conserva amb els llops, els seus avantpassat. No és una raça desaconsellable per tenir com animal de companyia però necessiten espai, un clima apropiat i molt de moviment.

El Husky Siberià és la raça que més recorda l’avi de tots els gossos: el llop. No en va, segons les anàlisis d’ADN, es tracta d’una de les races de gos més antigues del món. Tot i així, no es va reconèixer per la Federació Cinològica Internacional fins l’any 1995.

El Husky Siberià prové del nord est de Sibèria (Rússia) i malgrat ser un bon animal de companyia, originàriament, el Husky Siberià és un animal de treball i no té rival a l’hora d’estirar els trineus per la neu. A part de la famosa competició Pirena, l’ús dels trineus ha estat clau per garantir la mobilitat de tribus i poblats que viuen aïllats en zones d’alta muntanya i on només tenen la neu com a paissatge. És en aquests indrets tant inhòspits i difícils de sobreviure on el Husky Siberià s’ha guanyat, a base d’esforç, el reconeixement del que avui pot presumir.

 

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El Husky és un animal ràpid i lleuger. Els mascles d’aquesta raça pesen entre 20,5 i 28 kg mentre que les femelles oscil·len entre els 15,5 i els 23 kg. Cap gos és aconsellable que tingui sobrepès, com passa amb les persones, però els Huskies és especialment important que es mantinguin en el seu pes adequat.

Una de les grans característiques dels Huskies és el seu pèl, que és doble. Per la part més propera al cos de l’animal és llanós i suau i prou llarg per mantenir la segona part del pèl, més recte i prima. Com si es tractés d’una jaqueta d’hivern, els Huskies tenen un pelatge que els esclafa per dins i que els aïlla de l’aigua i el fred per fora. La cua recorda la d’una guineu, ben coberta de pèl, i s’aixeca per sobre l’esquena dibuixant la forma d’una falç.

 

ÉS ACONSELLABLE COM A GOS DE COMPANYIA?

El Husky Siberià és amigable i gentil i no és un gos que es mostri especialment agressiu amb els desconeguts o amb altres gossos. No està acostumat a haver de vigilar la casa. És un gos més aviat extravertit, molt intel·ligent però també molt tossut. Té les capacitats intel·lectuals per aprendre moltes coses però cal molta paciència. És una raça que necessita espai, excursions a la muntanya, neu, i molt moviment. En cap cas hauria d’estar en mans d’una família sedentària.