Consells per viatjar amb el gos

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.

El Bulldog anglès: el caprici de l’home

Una raça que enamora, que s’ha convertit en un símbol, però molt delicat de salut

El Bulldog és una raça de gos molt especial que desperta autèntica fascinació a moltes persones. De fet, compta fins i tot amb clubs de fans i s’ha convertit en tot un símbol sobretot a Anglaterra, d’on és originari. Però la fascinació que desperta és proporcional a les complicacions que presenta com a raça. És un gos propens a problemes de salut que, possiblement, si no fos per aquesta devoció dels humans ja s’hauria extingit: la seva reproducció és molt difícil i perillosa a causa de la seva estructura física i dels seus problemes de respiració, i, en la majoria dels casos, cal fer-la per inseminació artificial.

L’origen. El seu origen genètic no està clar, però se sap que s’ubica a les Illes Britàniques durant el segle XVI. El nom prové d’un joc d’apostes de l’època que consistia en lligar un toro a un pal amb una corda i deixar anar un grup de gossos d’aquesta raça prèviament ensinistrats per a l’atac perquè anessin contra l’animal. Aquesta pràctica va quedar prohibida al Regne Unit l’any 1835, gràcies a la Llei de crueltat amb els animals. A partir d’aquest canvi legislatiu, el bulldog es va convertir en un animal de companyia i la raça ha anat evolucionant.

Característiques. El bulldog anglès és un gos de pèl curt, de baixa alçada, ample, poderós i compacte, segons la definició de la Federació Cinològica Internacional (FCI), l’organisme que regula les característiques de les races. Té un cap més aviat gran en proporció amb el cos, la cara curta i el morro també curt i ample. Els mascles pesen uns 25 kg i les femelles un parell de quilos menys. Es tracta d’un gos molt afable amb les persones però que, a diferència d’altres races, no és especialment juganer amb la resta de gossos. És una raça poc activa (que prefereix dormir per sobre de qualsevol altra activitat) i no és un animal fàcil d’educar, en part perquè la seva intel·ligència dificulta la obediència cega i entregada que poden mostrar altres gossos.

Salut. Les característiques del bulldog el fan un gos amb predisposició a patir cops de calor, així com tenir problemes cardíacs. També solen patir una malaltia ocular provocada pel contacte de les pestanyes amb l’ull tancat. Acostumen a viure entre 8 i 10 anys.

La família creix

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.

 

Pastor Alemany: el número dos en gairebé tots els camps

Les generoses característiques del Pastor Alemany han convertit aquesta raça en una de les que més serveis presta als éssers humans. Considerada la millor raça del món, el Pastor Alemany pot ajudar en gairebé tots els camps

El Pastor Alemany no és el millor vigilant de la casa, ni tampoc el millor rastrejador. Tampoc és el gos més ràpid, ni el més intel·ligent. Tot i així, està considerat da la millor raça del món. I és que el Pastor Alemany no és el millor res però és el segon en gairebé tots els camps. Es tracta d’una de les races de gossos més versàtils que es puguin trobar i, per aquest motiu, l’home l’utilitza per gairebé tot: gos pigall, gos policia en manifestacions o per trobar droga, rastrejador per al rescat de persones, vigilant i, evidentment, gos pastor, que de fet és el seu origen. Són moltes les races que ajuden als humans però si alguna s’hagués d’endur el premi, aquesta és el Pastor Alemany.

La raça es remunta al 1899 a les zones rurals d’alemanya, tot i que la Federació Cinològica Internacional no la va reconèixer fins l’any 1955. Els alemanys van desenvolupar aquesta raça buscant un bon gos pastor que vigilés les ovelles, les protegís i les tingués totes juntes. Però la raça va resultar tant eficient que poc a poc va anar ocupant altres camps. La seva força i intel·ligència li van obrir el pas a altres funcions. Es considera que el pare de la raça és Maximilian von Stephanitz, capità de caballeria de l’exèrcit alemany. I també va ser el seu salvador, ja que quan els alemanys van començar a abandonar els camps per concentrar-se a les ciutats, Von Stephanitz va témer que la seva raça caigués en l’oblit i va convèncer als mandataris alemanys perquè el fessin servir com a gos policia. A partir d’aquí, la raça es va obrir les portes en tots els camps i fins i tot es va servir en un símbol per als alemanys. Adolf Hitler fins i tot es feia fotografies amb Blondi, la seva gossa. Segons s’explica, va morir enverinada per un membre de les SS per ordre d’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945, poc abans que els aliats posessin fi a la barbàrie que va provocar el nazisme. També va ajudar a augmentar la seva fama la sèrie Rin Tin Tin o la de la televisió austríaca Kommisar Rex, Comisari Rex. En aquets vídeo es pot veure una demostració de l’obediència i l’efectivitat d’aquest gos en tasques de defensa.

El Pastor Alemany té un cap molt proporcionat amb el seu cos i ulls de color fosc. Té les orelles erectes i mirant cap endavant, de manera que produeix un gran efecte quan el gos està en posició d’atenció. El cos és molt musculat, una característica que atorga una gran força a la raça. Els mascles pesen entre 30 i 40 kg, mentre que les femelles entre 22 i 32 kg, segons la Federació Cinològica Internacional.

Els gossos d’aquesta raça acostumen a viure entre 10 i 12 anys i els seus dos punts dèbils són la propensió a contraure la malaltia del moquillo (que amb vacunes es pot evitar fàcilment) i la displàsia de malucs. Aquesta malformació afecta a moltes races grans i pot empitjorar si el gos té sobrepès o si fa massa exercici. A partir de certa edat és fàcil de detectar ja que obliga a l’animal a caminar coix per les potes del darrera. És important visitar el veterinari si es detecta aquest símptoma, així com dolor al pujar i baixar escales, ja que la malformació es pot complicar i l’animal pot arribar a perdre la mobilitat.

Les vacances amb el gos: On em puc allotjar?

Marxar de vacances o de cap de setmana no sempre és fàcil, si volem anar acompanyats del nostre gos. Per sort, cada cop hi ha més opcions i de diferents preus per anar de vacances amb el gos.

Llegir més