La publicació l’any 1964 del llibre Animal Machines – The New Factory Farming Industry, de Ruth Harrisson va acostar la realitat de les granges de producció de carn a molts britànics, promovent, només un any més tard, el 1965, la creació, per part del govern, de la Comissió Brambell, que tenia per objectiu estudiar el benestar d’aquesta animals i que va significar el reconeixement de les cinc llibertats, considerades avui dia els mínims exigibles en matèria de benestar.

A més de les cinc llibertats, el Regne Unit també és el país que ha vist néixer la primera legislació parlamentària dedicada a protegir els animals de producció, amb la Cruel Treatment of Cattle Act de 1822, i la primera organització dedicada a protegir els animals, la Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals (RSPCA), el 1824. El Regne Unit va ser també pioner en la prohibició d’arrelades tradicions que suposaven un maltractament animal inacceptable per la majoria de la societat, prohibint la cacera de la guineu a tot el territori d’Anglaterra i Gal·les, des del 18 de febrer de 2005.

Des de la seva entrada a la Comunitat Econòmica Europea, embrió de l’actual Unió Europea, l’1 de gener de 1973, el Regne Unit ha estat un dels principals impulsors de la molta normativa aprovada a nivell comunitari per garantir un nivell alt de benestar animal, essent fins i tot els primers defensors de la necessitat d’incloure la sentiença animal a la darrera modificació del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, el conegut com a Tractat de Lisboa.

Tot aquest avenç es podria veure frenat de cop, o fins i tot pot retrocedir, arrel de la votació que va tenir lloc el passat 20 de novembre al Parlament britànic.

D’ençà que el Regne Unit va acordar en referèndum sortir de la Unió Europea, l’anomenat Brexit, el país s’està preparant per aquesta sortida, que tindrà lloc el 29 de març de 2019 a les 23.59 hores (hora continental). El país ha d’adaptar tota la normativa fins ara regulada des de Brussel·les, i el benestar animal és una de les matèries que els Estats han cedit de forma més ample a la Unió. La manera de fer-ho és votant tota aquella legislació que no adoptaran de forma automàtica, en l’anomenada EU Withdrawal Bill, entre la que s’inclou el Tractat de Funcionament de la Unió.

Al Regne Unit adoptarà de forma automàtica molta de la legislació referent a animals vigent avui a la Unió Europea, però el reconiexement de la sentiença dels animals, és a dir la capacitat dels animals de reconèixer sentiments i emocions havia de passar per votació al estar inclosa a l’article 13 del Tractat de Funcionament. L’acceptació de la sentiença animal va obtenir 290 vots afirmatius i 313 vots negatius procedents del Partit Conservador o Tory.

Durant el debat parlamentari, el Partit Conservador, actualment al govern, va indicar que aquesta sentiença ja està reconeguda a l’Animal Welfare Act de 2006, però cal tenir present que aquesta llei de protecció dels animals només cobreix els animals domèstics, deixant desprotegits la resta.

El govern britànic va prometre als seus ciutadans que el Brexit no suposaria cap davallada en la protecció dels animals de l’illa, que continuaria essent pionera en estàndards de benestar i ja han aparegut les primeres mostres de desacord amb els resultats d’aquesta votació, provinents tant de científics i veterinaris, incloent un manifest de la British Veterinary Association, com de les organitzacions proteccionistes, amb un recolzament important a la societat, que ja ha iniciat una recollida online de signatures encapçalada per Compassion in World Farming.

Aquestes reaccions han suposat que aquest 23 de novembre, Michael Gove, Secretari de Medi ambient, hagi declarat que el Regne Unit continuarà reconeixent la sentiença animal en a seva legislació després del Brexit, indicant que ho farà en una legislació apropiada, que segons el Sr. Gove no passa pel reconeixement de l’art. 13 de Tractat de Funcionament de la Unió Europea a la EU Withdrawal Bill.

Es desconeixen els motius que han portat al partit Conservador a votar en contra de l’adopció immediata de l’article 13 del Tractat de Lisboa, del qual, fins el dilluns passat, el Regne Unit sempre havia estat un valedor. Podria respondre a una, fins a cert punt comprensible, aversió a tot allò que soni massa europeu dels partits favorables al Brexit com a futures estratègies comercials que permetin reduir el preu de la producció per quan el país hagi de negociar de tu a tu amb les grans potències americanes i asiàtiques, amb uns estàndards de benestar animal més baixos que els europeus.

Caldrà doncs seguir atents als pròxims moviments tant del govern britànic com de la societat pel que fa el benestar animal al país, doncs la negativa del govern a reconèixer aquesta sentiença, que podria posar en perill el futur pròxim del benestar animal al Regne Unit, sembla no gaudir del recolzament de la majoria de la societat, que se sent orgullosa de ser, de sempre un referent pel que fa a la protecció dels animals.

 

Núria Murlà, asesora legal a Murlà & Contreras