La Fundació Affinity alerta que gossos i gats no són una joguina

#NoSonUnJuguete. Amb aquest contundent hashtag, la Fundació Affinity impulsa una campanya per conscienciar sobre la tinença responsable i lluitar contra l’abandonament dels animals. I és que la meitat dels nens reconeix haver demanat un gos o un gat als Reis Mags i gairebé un 40% dels animals de companyia arriben a les llars espanyoles en forma de regal per aquestes dates. Moltes famílies pensen que un cadell és el millor regal que poden oferir als seus fills, però el que avui sembla l’obsequi ideal pot esdevenir un problema tant per l’animal com per a la persona que el rep. Aquest és el punt de partida de la campanya de Nadal de la Fundació Affinity, que remarca que un ésser viu no hauria de ser regalat com si fos un objecte qualsevol i que adverteix sobre les nefastes conseqüències que pot tenir regalar animals amb l’objectiu d’evitar futurs abandonaments.

Per traslladar aquest missatge, Fundació Affinity ha creat un vídeo que il·lustra amb un to amable i proper les llums i ombres del que significa conviure amb un gos. Segons assenyala Isabel Buil, directora de Fundació Affinity, “volíem explicar una història que connectés amb la gent, que tingués emoció i que al mateix temps portés a la reflexió a aquelles persones que potser estiguin pensant en un cadell com a regal de Nadal. Conviure amb un gos o un gat és una decisió tan important que ningú més la pot prendre per un mateix “. L’impuls juga un paper important en l’elecció de l’animal. De fet, un 34% dels propietaris espanyols confessa que es va deixar portar per raonaments emocionals i / o visuals a l’hora de decidir-se pel seu gos o gat. En el cas dels nens, encara que el 98% dels nens assegura tenir clar que els animals no són joguines, un 50% d’ells reconeix haver demanat al Pare Noel o als Reis Mags un gos o un gat en algun moment de la seva vida.
 
Segons Buil, “que els nostres fills demanin un gos o gat com a regal de Nadal és perfectament normal però no vol dir que haguem de comprar o adoptar un automàticament, sinó que hem de meditar bé la decisió abans de donar el pas. Probablement, desvincular aquesta decisió d’una època de regals i sorpreses com és el Nadal, sigui una bona forma de deixar l’impuls a un costat”. Segons l’II Anàlisi Científica de la Fundació Affinity, que analitza el vincle entre persones i animals de companyia, per un de cada dos nens l’animal representa, després dels seus pares, la principal font de suport emocional en situacions de por o tristesa. A més, un 60% dels nens associen als gossos i gats com a companys d’activitats i és per aquest motiu que el 80% dels nens prefereix jugar amb ells abans que amb videojocs.

Fundació Affinity recomana fer una reflexió abans de decidir-se a compartir la vida amb un gos o gat, que sigui una decisió meditada. Per assegurar-nos que la relació amb els animals serà estable i duradora i que aquests no acabaran abandonats ni en centres d’acollida es recomana, en primer lloc, compromís. La convivència amb un animal de companyia és a llarg termini i el nostre compromís amb ell ha de ser durant tota la vida de l’animal, és a dir entre 12 anys i 15 anys de mitjana. Després és vital valorar què suposarà per a nosaltres incorporar un animal en les nostres vides i no deixar-nos portar per un mer impuls inicial sinó que la decisió ha de ser meditada i consensuada entre tots els membres de la família. La informació prèvia és també fonamental. Abans de començar a viure amb un animal hem de conèixer i assumir les obligacions i responsabilitats que això suposa. De la mateixa manera, hem de saber quines cures necessitarà i quines seran les seves rutines.

El Medi Ambient a la gran pantalla

El Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient, dirigit per Claudio Lauria, celebra enguany la seva 23ena edició i ho fa amb una selecció de més de 145 produccions de les gairebé 2.300 presentades a concurs.

Com en les edicions anteriors, FICMA, ens farà arribar a través de la gran pantalla la realitat medi ambiental del nostre planeta.

En aquesta edició podrem visionar films com “Terra” de Yann Arthus Bertrand, un documental sobre la història de la vida; o “Unlocking the cage” (D.A. Pennebaker, Chris Hegedus), on podrem seguir l’advocat Steven Wise en la seva lluita pels drets dels animals.

Enguany però, i davant la crítica situació dels refugiats, el festival ha volgut fer ressò d’aquesta crua realitat. Ho farà en la Secció Focus, amb la projecció d'”Astral”, el documental de Jordi Èvole.

En la mateixa línia, l´últim dia del festival, el 10 de novembre, a Caixaforum Barcelona es projectarà “CHASING ASYLUM”, de la guanyadora de l’Oscar Eva Orner, que ens parla sobre les polítiques migratòries australianes.

On podeu anar a gaudir del FICMA? Les seves seus seran: Cinemes Girona (Secció Oficial) Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i Blanquerna (Ruta UniFICMA) i al Cosmocaixa (Petit FiCMA) que albergarà projeccions pels més petits i les seves famílies, amb tallers i activitats com “El Planeta Terra en tots els seus estats

Com a novetat d’aquesta edició, l’ONG WWF Espanya i FICMA, lliuraran una beca de 2000€ per a la realització d’un curtmetratge no superior a 3 minuts.

Us deixem el link al festival. A gaudir-lo!

http://www.ficma.com/es/barcelona

Sílvia Esteve 

El menyspreu pels llebrers d’un concursant de GH7 li pot costar l’expulsió del programa

“A tu et preocupa el puto gos? Tu ploraries per un llebrer? Si jo atropello un llebrer baixaria del cotxe per veure si m’ha fet alguna cosa . Que li donin pel cul a l’animal! Que es mori!”. Aquest és el comentari que va fer l’Álvaro, un concursant de Gran Hermano 7, el popular programa de Mediaset, quan una companya li va plantejar l’hipotètic cas de trobar un o dos llebrers atropellats a la carretera. Una altra concursant el va rebatre defensant la postura més humanitària de posar en valor els gossos per sobre dels béns materials i de la seva pròpia seguretat però el jove sevillà va continuar amb la mateixa actitud.   

El comentari, com era d’esperar, ha indignat a milers de persones, entre elles Mon García Duran, que ha iniciat una campanya des de Change.org per demanar “la irremeiable expulsió d’aquest senyor per apologia a l’abandonament i omissió d’auxili a un animal moribund”. La campanya va començar fa una setmana i ja ha recollit prop de 150.000 adhesions.       


Com no es cansen de denunciar les entitats proteccionistes com Galgos 112 o Sos Galgos, no tenim constància de la ingent quantitat de llebrers que s’abandonen anualment en acabar la temporada de caça. La fi de molts dels llebrers que no són rescatats, que són la majoria, ha deixat de ser que els pengin d’un arbre, com passava anteriorment, i cada cop es detecten més casos de gossos tirats als pous o tancats en recintes on moren deshidratats i desnodrits. Molts d’ells mai són localitzats. L’abandonament a camp obert en zones que desconeixen també és comú, per això els atropellaments on automobilistes i els mateixos llebrers moren o són ferits de gravetat són una cosa comuna a Extremadura, Andalusia i Castella la Manxa, principalment.

Tot i que ahir durant l’emissió d’un dels programes satèl·lit de Gran Hermano, Jordi González va fer referència a les esgarrifoses declaracions, no se sap amb certesa perquè tot i el clam popular, Mediaset-Endemol no ha procedit encara a l’expulsió d’Álvaro. També grups feministes retreuen els comentaris que l’andalús ha fet sobre les dones.

Aquest dijous, la gala la conduirà Jorge Javier Vázquez. Aquest és un veterà i valent defensor dels animals i especialment dels llebrers. A més d’haver-ne adoptat tres, realitza acollides dels més necessitats i dóna suport de molt diverses maneres a les entitats prollebrers. Es preveu un discurs implacable del mordaç presentador que pot culminar no només amb la sanció al concursant, sinó també amb la canalització de l’enrenou cap a mesures efectives de diagnòstic, combat i solució de la tragèdia quotidiana dels llebrers.

La jubilació somniada dels dofins

A tot Europa hi ha uns 300 dofins que es guanyen la vida fent salts espectaculars per passar entre les anelles dels seus ensinistradors. Ho fan durant gairebé tota la seva vida i sempre en petites piscines que res tenen a veure amb els immensos mars i oceans on haurien d’estar. 

El mar que tan enyoren podria ser una realitat, en forma de jubilació. El primer santuari per a dofins europeu es construirà a la petita illa de Lipsi. Les entitats animalistes feia molt de temps que esperaven poder llegir aquesta noticia, ja que obre la porta al tancament de molts delfinaris europeus. Algunes ciutats ja han precintat les seves instal·lacions però moltes altres, com Barcelona, tenen la voluntat de fer-ho però no poden donar el pas definitiu perquè no tenen on deixar els dofins. Alliberar-los a ple mar seria la mort segura per a molts d’ells. El nou santuari, però, soluciona aquest problema. Està cridat a convertir-se en la residència d’una part dels 300 dofins que queden en piscines europees.

Només a l’Estat espanyol hi ha 11 parcs amb aquests cetacis, principalment a la zona de Llevant i a les Illes Canàries on les institucions continuen nedant a contracorrent i actualment estan construint un delfinari nou. 

Des de l’entitat animalista FAADA, viatjaran la setmana vinent a Grècia per visitar les instal·lacions que està preparant a Lipsi l’Institut de Conservació Marina Arxipèlags. FAADA lidera la coalició SOS Delfines i treballen des de fa temps per promoure aquest tipus de santuaris per als dofins.  

Als Estats Units també hi ha diferents iniciatives similars.

Quin és el gos de Leo Messi?

El gos de Leo Messi es diu Hulk i malgrat no ser un superheroï, el nom li fa justícia. En Hulk és un Dog de Bordeus, una raça que es caracteritza per la seva força i corpulència. Actualment, molta gent escull el Dog de Bordeus per les seves habilitats com a gos vigilant. Els lladres s’ho pensen dues vegades abans d’entrar en una casa on hi hagi un gos d’aquesta raça. Antigament s’utilitzava per defensar els ramats dels llops i dels óssos. La raça té més de 600 anys i es originària de França, tot i que sembla ser que va arribar fins al país del bon vi de la mà d’Alejandro Magno i de les seves excursions pel Tibet.  

Els Dogs de Bordeus són gossos amb la sang molt freda, que difícilment es posen nerviosos i que rarament buscaran conflictes amb altres gossos ni persones. Ara bé, si es troben en una baralla, difícilment es deixen vèncer. No arriben a posar-se de color verd quan s’enfaden, com el personatge de Marvel, però poc li falta.

Tot i les característiques de fortalesa i la seva presència intimidatòria, són gossos fantàstics per estar amb nens petits, ja que tenen paciència i són capaços de resistir qualsevol entremaliadura. Estem segurs que en Thiago i en Mateo, els dos fills de Leo Messi, es fan un tip de jugar amb en Hulk. El regal que Antonella Roccuzzo va fer a Leo Messi a principis del 2016 i estem segurs que és un fan incondicional del seu amo. Els Dogs de Bordeus són gossos extremadament fidels i que tenen una gran dependència dels seus amos.

El perro de Leo MessiFísicament, són fàcils de reconèixer perquè són una de les races amb el cap més gran de l’espècie canina. Els mascles, com el que té l’estrella blaugrana, poden arribar a pesar més de 50 kg. Acostumen a viure 10 anys i, a causa del pes, solen tenir problemes a les articulacions.    

Des del nostre punt de vista, en Hulk i tots els Dogs de Bordeus són gossos potencialment petoners però, com molts altres gossos de moltes altres races, estan considerats com a potencialment perillosos (GPP). Això significa que en Leo Messi ha de disposar d’una llicència especial, tenir una assegurança de responsabilitat civil i haver demostrat que no té antecedents penals i que està capacitat per físicament i psíquicament per tenir un gos d’aquestes característiques. A més, aquest gossos s’han de portar sempre lligats i amb morrió. En les fotografies penjades a Instagram, l’astre argentí incompleix la normativa en dur-lo sense el morrió i, en cas que l’enxampessin, hauria de fer front a una sanció que va dels 150 als 1.500 euros.

No serem nosaltres, des d’Animalados.com, els qui animem a que se sancioni Leo Messi, entre altres coses, perquè considerem que aquesta llei mereix una revisió.