És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.

Fons Social AniCura: la iniciativa que ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms

El Fons Social AniCura ha creat una iniciativa en què ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals de companyia i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms obligats a deixar la seva activitat laboral.

El coronavirus ha demostrat que a poc a poc evolucionem cap a una societat que es preocupa cada vegada més pel benestar dels animals. En plena època de pandèmia són moltes les persones i col·lectius que han aportat el seu granet de sorra de manera incondicional per garantir aliments i material sanitari per a tots ells. El Fons Social AniCura s’ha sumat a aquest moviment solidari i ha creat un fons social d’ajuda per a aquelles persones amb animals de companyia en situació econòmica vulnerable.

El fons, que compta amb una inversió inicial de 45.000 €, cobrirà fins a 500 € per animal de companyia de tractaments de medicina veterinària especialitzada com tractaments oncològics, cirurgies i proves diagnòstiques, entre d’altres. El ‘Fons Social AniCura’ pretén atendre els animals dels cuidadors que es trobin en situació de desocupació, ERTO o autònoms que hagin cessat la seva activitat a causa de la COVID-19.

“A AniCura volem donar suport a aquelles persones que estiguin passant per un moment complicat a causa dels efectes econòmics ocasionats pel coronavirus”, comenta Guillem Ruiz, Country Manager d’AniCura a Espanya. “Els animals són un membre més de la nostra família i volem ajudar a que puguin ser adequadament atesos, evitant abandonaments o eutanàsies”, afegeix el màxim responsable de AniCura a Espanya.

Com aplicar el ‘Fons Social AniCura’?

Les persones que vulguin beneficiar-se d’aquesta iniciativa han de fer-ho mitjançant el següent enllaç: https://www.anicura.es/fondo-social-anicura/

L’ajuda atendrà les persones a la següent situació:

Aturats: les persones que hagin perdut la feina o es trobin en situació d’atur han d’emplenar el formulari web i adjuntar el document acreditatiu de la situació actual d’atur.

Autònoms: els treballadors per compte propi també poden beneficiar-se d’aquesta iniciativa. S’ha d’emplenar el formulari web i adjuntar un document acreditatiu de la cessació de l’activitat.

ERTO: les persones que es trobin afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal han d’omplir el formulari i adjuntar un document acreditatiu d’aquesta situació emès per les autoritats.

17 centres veterinaris preparats per ajudar

Els hospitals i clíniques veterinàries AniCura que s’encarregaran d’oferir assistències veterinària a través del ‘Fons Social AniCura’ són:

  • Andalusia: AniCura Bahía de Málaga Referencia Veterinaria (Alhaurín de la Torre, Málaga) y AniCura Lepanto Referencia Veterinaria (Mairena del Aljarafe, Sevilla)
  • Astúries: AniCura Asturpet Hospital Veterinario (Gijón, Asturias) y AniCura Buenavista Hospital Veterinario (Oviedo, Asturias)
  • Catalunya: AniCura Vetamic Clínica Veterinaria (Cambrils, Tarragona), AniCura Arvivet Hospital Veterinario (Terrassa, Barcelona) y AniCura Vet’s Avinguda Hospital Veterinario (Sabadell, Barcelona)
  • Comunitat de Madrid: AniCura Velázquez Hospital Veterinario (Madrid)
  • Comunitat Valenciana: AniCura Marina Alta Centro Veterinario (Denia, Alicante), AniCura Marina Baixa Hospital Veterinario (Alfáz del Pí, Alicante), AniCura Valencia Sur Hospital Veterinario (Silla, Valencia), AniCura Aitana Hospital Veterinario (Mislata, Valencia) y AniCura Constitución Hospital Veterinario (Valencia)
  • Galícia: AniCura Abros Hospital Veterinario (Pereiro de Aguiar, Ourense)
  • Illes Canàries: AniCura Albea Hospital Veterinario (Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas)
  • Navarra: AniCura San Fermín Hospital Veterinario (Mutilva Alta, Navarra)
  • País Basc: AniCura Uribe Kosta Clínica Veterinaria (Sopela, Bizkaia)

L’os Goiat perd el collar GPS a la Ribagorça aragonesa

El personal tècnic ha recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat a la Ribagorça aragonesa després de quinze dies sense detectar moviments de l’animal.

Després de quinze dies sense captar cap moviment de l’os Goiat, el personal tècnic es va desplaçar ahir fins a la ubicació del registre de l’últim senyal de l’animal. A aquesta zona exacta de l’Alta Ribagorça és on han trobat i recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat via satèl·lit.

D’aquesta manera, es creu que Goiat va perdre el collar el passat 15 d’octubre. El dispositiu, que es troba en bones condiciones, permetrà recuperar localitzacions no enviades i dades d’activitat de l’exemplar dels darrers dos anys.

Goiat serà identificable per les marques auriculars que du. Així, actualment no hi ha cap os al Pirineu amb seguiment per GPS, després que el Govern francès hagi confirmat que la transmissió dels dispositius de les femelles Sorita i Claverina no funciona.

Collar GPS de Goiat

Els gossos ja eren animals de companyia durant l’Imperi Romà?

Segons ha publicat un estudi de la Universitat de Granada (UGR), els gossos ja convivien amb els humans durant l’època romana.

Durant l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini com a animals de companyia. La grandària d’aquests peluts era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els gossos pequinesos o alguns tipus de Chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR).

L’estudi, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos trobades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, als extramurs de la Còrdova romana i relacionats amb gairebé setanta enterraments humans.

Els científics d’aquest estudi es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats romanes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar a la de diferents races semblants a la dels galgos, i una altra d’una grandària molt més petita.

La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reconeguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconeixen l’aspecte que podien tenir exteriorment aquests exemplars, tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc. La seva estructura esquelètica resulta similar a la de les races petites actuals, com els pequinesos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de Chihuahua.

L’existència de gossos de petites dimensions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial consideració pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia.

La troballa, entre altres exemplars, d’un animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves interpretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicacions simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

Font: AMIC/agenciasinc.es

El truc per evitar danys als gats quan arrenques el vehicle a l’hivern

Evita amb diversos cops abans d’arrencar el cotxe que algun animal, especialment gats, pateixi danys.

Els animals de carrer, especialment els gats, solen refugiar-se del fred a l’interior dels vehicles, aprofitant així la calidesa que desprenen aquests després d’haver estat utilitzats. Una solució tan eficaç com perillosa per al benestar dels felins. Si el vehicle torna a posar-se en marxa amb la presència de l’animal en el seu interior, pot causar-li lesions, cremades o fins i tot la mort per asfíxia.

Per evitar que es produeixi qualsevol lesió sobre els animals, la Policia Nacional ha llançat un consell a través del seu compte de Twitter en què demana als ciutadans que donin uns cops al capó abans d’arrencar el vehicle per assegurar l’absència d’animals a l’interior del cotxe.

La Policia Nacional informa que normalment els gats solen triar vehicles que estiguin recentment estacionats en què el motor està encara calent. Una vegada que s’ha passat l’efecte de la calidesa, els animals buscaran un nou vehicle. Per aquest motiu, és important estar atents a la presència d’un gat a l’interior del cotxe si tornem a agafar el vehicle pocs minuts després d’haver-ho deixat.

La Policia també informa que cal tenir especial atenció en el cas dels gats acabats de néixer. Alguns animals deixen als seus fills a l’interior d’un vehicle mentre busquen el menjar. Aquesta situació és especialment delicada perquè les cries no podran aprofitar els cops ni podran valer-se per si mateix per fugir de la situació.

Ara ja ho sabem, en els dies més freds hem de colpejar el capó del nostre cotxe diverses vegades per evitar així el dany a qualsevol animal, segur que ells ens agrairan aquest avís.