Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’un gos a mans d’un home a Mediona

/0 Comentaris/a

Els Mossos d’Esquadra investiguen un home com a presumpte responsable de la mort d’un gos a Mediona, un municipi de l’Alt Penedès. Segons alguns testimonis, l’individu va immobilitzar a l’animal i el va deixar morir asfixiat.

Possible nou delicte de maltractament animal. Els Mossos d’Esquadra estan investigant a un home que podria ser el responsable de la mort d’un gos durant el passat dissabte al municipi barceloní de Mediona. Segons han indicat alguns testimonis, el suposat responsable dels fets, un policia local de Capellades que estava fora de servei, passejava amb el seu gos quan es va veure sorprès per un altre ca que procedia d’una finca deshabitada. Suposadament, l’animal es va llançar sobre l’home i el va atacar, llavors l’individu va decidir immobilitzar el pelut amb l’ajuda d’alguns veïns de la zona.

Entre els membres presents van lligar al gos amb brides i amb cinta americana i el van emmordassar amb un morrió metàl·lic fins que arribés la policia. Quan els agents es van presentar al lloc dels fets, van avisar la protectora més propera perquè portessin una gàbia amb la qual traslladar el ca, però lamentablement, quan aquests van arribar, el gos ja havia mort asfixiat.

Animalados ha parlat amb els Mossos d’Esquadra encarregats de la investigació, que han confirmat la mort de l’animal i han afirmat que “estan recollint informació per disposar de proves que puguin corroborar que es tracta d’un cas de maltractament animal”.

L’Ajuntament de Mediona ha compartit un comunicat en el qual mostren la seva “tristesa i rebuig davant la mort d’un animal en el nucli de Sant Elies, en una situació tràgica que podria ser de maltractament animal”. El consistori també ha explicat que “els fets estan sent investigat pels Mossos, que és el cos de policia competent al respecte i que haurà d’aclarir els fets i determinar les possibles conseqüències que es puguin derivar”.

A més, l’Ajuntament s’ha compromès a col·laborar amb la investigació, assumint que “tot i que puguin semblar evidències, ara cal ser curosos amb la informació que compartim i amb els judicis que es puguin fer. Fa temps que vivim situacions difícils vinculades a la cura dels animals; gossos abandonats i maltractats, ús indegut de races potencialment perilloses, colònies de gats…”.

El Partit PACMA ha compartit a través de les seves xarxes socials unes imatges sobre aquests fets succeïts al municipi de Mediona. En el vídeo es pot observar com diverses persones retenen a l’asfalt al gos que es troba emmordassat i en un estat d’estrès crític. La Fundació FAADA, per la seva banda, està investigant els fets i ha demanat col·laboració ciutadana per poder personar-se com acusació popular en el procediment que s’incoï.

El Banc d’Aliments de Girona, el primer que recollirà menjar per animals domèstics

/0 Comentaris/a ,

L’empresa Gosbi i l’associació Projecte Lola posen en marxa una campanya de recollida d’aliments destinada a canviar el funcionament del Banc d’Aliments per tal d’incloure l’alimentació d’animals de companyia en els seus recaptes.

La gran majoria de les families considera el seu animal de companyia com un membre més, i no entenen que quedin exclosos de les ajudes que reben del Banc d’Aliments. Per aquest motiu, Gosbi i Projecte Lola han iniciat aquesta campanya, que serà una prova pilot que es durà a terme de manera exclusiva a Girona, però l’objectiu és aconseguir que l’acció arribi a tot l’estat espanyol.

La Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL) està formada per 54 bancs d’aliments que proveeixen a més de 7.000 entitats benèfiques i a més d’un milió de beneficiaris, però cap d’ells recollia aliments per animals domèstics fins ara. Per aquest motiu, ja estan en contacte amb FESBAL, qui ha manifestat la seva voluntat i compromís de dur-ho a terme i traballar plegats per a que l’any vinent els protocols permetin acceptar aliments per a animals.

Cal recordar que a les comarques de Girona hi ha més de 15.000 persones que estan en risc d’exclusió, 5.213 de les quals estan a Girona ciutat. Ara bé, si parlem a nivell estatal la xifra s’eleva a més de 335.000 nuclis familiars, del quals un 40% tenen animals domèstics, el que significaria que, com a mínim, 135.000 animals domèstics podrien beneficiar-se d’aquest recapte.

La recaptació, que s’ha donat a conèixer amb el hashtag #famíliaigualquetu, s’iniciarà l’1 de desembre i s’allargarà fins el 12 de gener de 2021. Durant aquest temps, els 94 punts de venda de productes Gosbi a la província recaptaran aliments i els portaran al Banc d’Aliments de Girona qui els donarà, juntament amb l’aportació feta per Gosbi, a les entitats acreditades perquè aquestes ho facin arribar a les més de 700 famílies que tenen animals de companyia.

 

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

/0 Comentaris/a

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

/0 Comentaris/a

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.

Uns 306.000 animals de companyia van ser recollits per refugis i protectores durant l’any 2019

/0 Comentaris/a

Segons les dades compartides per la Fundació Affinity, al voltant de 306.000 gossos i gats van ser recollits per refugis i protectores a Espanya durant l’any 2019. Unes xifres alarmants sobre l’abandonament que no inclouen a tots aquells animals de companyia desapareguts o morts a la carretera.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. Segons l’estudi “Él Nunca lo Haría” 2020 de la Fundació Affinity, més de 183.000 gossos i 123.000 gats van ser recollits per refugis i protectores durant l’any 2019. Per a la realització d’aquest informe, la fundació ha revisat la metodologia del seu estudi amb l’objectiu de recollir millor la realitat de l’abandonament en el moment actual.

Segons reflecteix l’estudi, la principal causa d’abandonament el 2019 va tornar a ser un any més el naixement de cadellades no desitjades (21%), seguit de problemes de comportament de l’animal (13,2%), la fi de la temporada de caça (11,6%) i la pèrdua de l’interès per l’animal (10,8%). Els problemes econòmics queden relegats al sisè lloc (6,4%) i, tot i la creença popular que a l’estiu és quan s’abandonen un major nombre d’animals de companyia, la realitat és que les vacances són un motiu molt residual (0,8%).

A causa de la falta d’un registre oficial, Fundació Affinity ha ampliat i millorat el seu propi cens de protectores, l’únic que existeix fins ara. Una informació que li ha permès definir el nombre de protectores que treballen avui a Espanya, com són i ajustar així la manera d’estimació. Actualment operen 1.554 protectores espanyoles. A més, per a aquesta edició de l’estudi “Él Nunca lo Haría” han participat prop de 400 entitats de tot el territori.

L’ús del microxip: una assignatura pendent a Espanya

Una altra de les qüestions que aborda l’estudi  és l’ús de microxip, i la realitat és que les dades no són gens positives: només el 28% dels gossos i el 4% dels gats que van arribar a les protectores estaven correctament identificats amb microxip.

Cal tenir en compte que molts animals arriben a les protectores perquè s’han perdut, no perquè hagin estat abandonats. En aquests casos, l’ús del microxip és clau per facilitar la identificació de les seves famílies i posterior devolució. Durant el 2019, només van tornar amb les seves famílies el 23,3% dels gossos que van ser recollits, mentre que en el cas dels gats la xifra cau fins al 3%.

“A Espanya és obligatòria la identificació dels animals de companyia, llevat d’excepcions amb l’ús del microxip. En el cas dels gossos, gairebé el 90% estan identificats. No obstant això, la meitat dels gats no estan identificats. La clau per reduir l’arribada d’animals sense identificar a les protectores sembla, doncs, aconseguir l’aplicació efectiva de la llei, especialment en el cas de gats”, alerta Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

L’abandonament d’animals és un problema que afecta tot tipus de gossos i gats. Tanmateix, aquest estudi recull que la majoria dels gossos que van ser atesos a les protectores espanyoles el 2019 eren majoritàriament adults (60,8%), mestissos (60,6%) i de mida mitjana – gran (78%). A més, la majoria d’ells estaven en bon estat de salut (66,5%).

En el cas dels gats, les dades varien. El 2019 es van recollir gats cadells (48,1%) i gats adults (44,6%) en percentatges molt similars. La gran majoria eren mestissos (94,8%) i, quant al seu estat de salut, el 51,4% estaven sans.

De la mateixa manera que no hi ha un únic perfil d’animal abandonat, tampoc hi ha un perfil únic de persona que abandona a un gos o un gat. Tanmateix, sí que és important destacar que en el 2019 només el 10% van portar personalment al seu animal de companyia a la protectora. La gran majoria van ser trobats (el 63,3%) o portats per un tercer (26,9%).

Les protectores gestionen més de 3.400 colònies felines

Cal destacar que no tots els gats abandonats arriben a protectores sinó que formen colònies, que en moltes ocasions estan gestionades al seu torn per les protectores. Segons dades de l’estudi de la Fundació Affinity, més de la meitat de les protectores espanyoles (56,6%) es van encarregar en 2019 de garantir el seu benestar.

El mateix informe indica que entre totes elles tenen cura de més de 3.433 colònies de gats, formades per un total de més de 28.681 gats. En concret, cada entitat gestiona una mitjana de 22 colònies, formades cadascuna per una mitjana de 14 felins.

El nombre d’adopcions es troba en un estat d’estancament

Segons l’estudi ‘El Nunca lo Haría’, el 44% dels gossos i gats que van arribar a una protectora en 2019 van ser adoptats per una nova família. Un percentatge molt similar al d’anys anteriors, la qual cosa podria indicar que les adopcions s’estan estancant al nostre país.

D’altra banda, les dades indiquen que, un any més, els animals adults ho tenen més complicat per ser adoptats. En el cas dels gossos, els cadells passen una mitjana de 3,3 mesos a la protectora, mentre que els adults passen una mitjana de 10,8 mesos esperant una segona oportunitat. En el cas dels gats, els més petits passen una mitjana de 2,6 mesos a la protectora mentre que els adults 10,9 mesos.

Quant als motius per adoptar un animal de companyia i no comprar-lo, la major part de les persones que donen aquest pas ho fan per estar sensibilitzats amb l’abandonament (42,7%), per ser col·laboradors de l’entitat (21,2 %) o per recomanacions d’amics i coneguts (14,6%).