Així va ser l’arribada de la vaca Vilar a la Fundació Santuari Gaia

La Vaca Vilar, que va aparèixer sense identificació a una finca situada a Castellbell i el Vilar, es troba des del passat 23 d’octubre al Santuari Gaia, on ha deixat de ser considerada per les administracions un “animal de granja” per passar a ser un “animal de companyia”.

Vilar és una vaca de la raça frisona d’uns 5 anys d’edat que es trobava en una finca sense estar identificada. Aquesta explotació va patir un decomís per part de les autoritats, però Vilar es va escapar en el procés i va acabar al poble de Castellbell i el Vilar (Barcelona). Això va succeir fa uns dies i des de llavors, l’animal ha estat en dependències de l’ajuntament.

Els bovins que es troben sense identificar tenen un futur molt negre, de fet, la majoria acaben sent sacrificats. Els animals sense identificació no poden ser consumits pels éssers humans i només per aquest motiu la llei els envia directament a l’escorxador. Per sort, després de molts moments de tensió amb l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, la vaca va ser acollida pel Santuari Gaia on ha passat a ser la primera habitant del santuari que no es considerada “un animal de granja”.

L’arribada de Vilar al Santuari ha estat un tema que ha causat molta controvèrsia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Arran d’aquest fet, s’ha qüestionat molt d’on provenia la vaca i s’han realitzat manifestacions que no són certes i que han perjudicat a terceres persones. Per aquest motiu, les advocades del ramader Cristina Bécares i Susanna Vilaseca han volgut donar les explicacions pertinents:

“A la finca de Castellbell i el Vilar on es trobava la Vilar constaven registrades dues explotacions ramaderes, una d’engreix i una d’extensiva, cadascuna amb un codi REGA propi i una finalitat independent.

L’explotació ramadera d’engreix es va registrar al mes de març de 2015, i l’Ajuntament va procedir a iniciar els tràmits per a la verificació de la llicencia, en aplicació del que estableix la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats. Arran d’aquest expedient administratiu, l’Ajuntament va ordenar la suspensió de l’activitat de l’explotació d’engreix per manca de requisits administratius en data 8 de juliol de 2019.

Aquesta decisió, relativa única i exclusivament a l’explotació d’engreix, es va comunicar al titular i aquest va complir el requeriment, deixant sense efectes l’explotació i continuant exclusivament amb l’explotació extensiva, no aquesta tenint cap tipus d’incident administratiu ni requeriment.

Sorprenentment, tot i haver complert el requeriment, el dia 12 d’agost de 2020 es va procedir a l’entrada de la finca FERREROLES VELL al municipi de Castellbell i el Vilar en base a una autorització dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona a petició de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar.

Aquesta autorització era per l’entrada i retirada dels animals de l’explotació ramadera d’engreix, donada la finalització de la llicència d’activitat, que en aquell moment no tenia cap boví censat ja que s’havia complert el requeriment de l’Ajuntament en data de 8 de juliol de 2019.

Tot i així, i de manera errònia es va procedir a la retirada d’animals de l’altre explotació ramadera, la dedicada a la ramaderia extensiva, amb codi REGA totalment diferent. Aquesta actuació es va dur a terme sense notificar prèviament i sense comprovació del número d’identificació dels bovins que van agafar.

Per poder decomissar les vaques que son d’extensiu i per tant es troben en pastures (tot i l’error), es van perseguir els bovins, provocant la dispersió dels mateixos, la separació de mares i vedells. Com a resultat van agafar un nombre determinat de bovins, quedant com a mínim 15 animals solts escampats per la via pública (alguns vedells de mares que havien capturat).

En cap cas al ramader de l’explotació ramadera d’extensiu se l’hi ha obert cap procediment contra la mateixa, i encara menys per tenir les vaques en mal estat, tal com mencionen per part de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar als mitjans de comunicació. De fet, sobtaria que l’Ajuntament tingues indicis d’un mal estat de les vaques i que no hagués iniciat cap expedient contra el titular de l’explotació.

Actualment existeixen dos procediments judicials oberts arrel d’aquestes actuacions i, a data d’avui continuem sense saber on es troben les vaques i vedells de l’explotació de ramaderia extensiva, tot i no havent habilitació legal per la seva retirada i no havent cap expedient obert contra aquesta. A banda, s’han observat fets i actuacions que s’estan estudiant per tal d’iniciar les accions legals que puguin ser pertinents.

Pel que fa a la Vilar, convivia amb les vaques de la ramaderia extensiva des de que el seu titular va morir. Per aquest motiu, el dia 21 d’octubre es va presentar una instància a l’Ajuntament demanant que es procedís al trasllat de la Vilar al Santuari Gaia, com des del propi Santuari s’estava demanant i gestionant, evitant així perjudicis per la vaca”.

Quantes espècies animals formen part de la biodiversitat de Barcelona?

L’Atles de Biodiversitat de Barcelona recull un total de 532 animals que conviuen a la ciutat. Entre ells, trobem més de 30 espècies de mamífers, amfibis i rèptils que es troben habitualment en els espais verds.

L’Ajuntament de Barcelona ha actualitzat el seu Atles de Biodiversitat, una eina que permet conèixer bona part de les diferents espècies de flora i fauna presents en els 73 barris de la ciutat. De cadascuna de les espècies, l’Atles incorpora una petita descripció i en alguns casos fotografies o il·lustracions. A més, gràcies a aquesta eina podem conèixer el nombre total d’espècies que hi ha a cada barri, una informació que està a l’abast de tots els ciutadans.

Pel que fa a la fauna, actualment l’Atlas recull un total de 532 espècies d’animals, vertebrats i invertebrats, que formen part de la biodiversitat en la trama urbana:

– 19 espècies de mamífers (11 protegides) entre les quals hi ha 9 espècies de ratpenats.
– 169 espècies d’ocells observats a tot el municipi (120 protegides).
– 83 espècies d’ocell que fan niu a la ciutat (52 protegides).
– 10 espècies de rèptils (totes protegides).
– 3 espècies d’amfibis (2 protegides).
– 42 espècies de papallones diürnes.
– 16 espècies de libèl·lules.
– 73 espècies de llimacs de mar.
– Altres espècies d’invertebrats (48 d’aranyes, 61 d’escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, 23 d’abelles, vespes i formigues i 9 de saltamartins.

Fauna de Barcelona-Ajuntament de Barcelona

La biodiversitat urbana de Barcelona ha canviat molt en els últims anys. La creació de nous hàbitats i la millora en la gestió permeten que hi pugui haver més espècies d’animals i que el nombre d’exemplars de cada espècie pugui augmentar per la pròpia mobilitat dins de la ciutat. Des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat la infraestructura per a la fauna instal·lant un total de 387 estructures i més de 321 intervencions de conservació d’aus en edificis:

– Hotels d’insectes: 40
– Espirals d’aromàtiques: 5
– Cúmuls de troncs: 6
– Caixes niu per a ratpenats: 53
– Nius per a eriçons: 8
– Biotroncs: 22
– Piràmides de fusta: 4
– Rocalles: 9
– Fangars per a orenetes: 2
– Menjadores per a ocells: 24
– Rampes per a amfibis: 15
– Caixes niu per a ocells: 199

L’ampliació de l’Atles s’ha fet a partir d’un inventari realitzat amb diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, ICO (Institut Català d’Ornitologia), Galanthus, Oxygastra, uBMS (Urban Butterfly Monitor Scheme), CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), UB (Universitat Barcelona), UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i altres entitats, BR (Barcelona Regional), BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A.) i PIJBIM (Institut Municipal de Parcs i Jardins).

Gràcies a aquest treball conjunt s’ha pogut analitzar la presència de 42 espècies de papallones, 19 espècies de mamífers, 3 d’amfibis i 10 de rèptils, les basses naturalitzades amb les espècies de plantes i animals que hi viuen i 28 comunitats vegetals situades a Tres Turons, Montjuïc i la franja de Collserola, enteses com a grups de plantes que creixen en un mateix indret en unes condicions específiques.

Pots trobar tot el contingut i la informació de l’Atles de la Biodiversitat de Barcelona al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/

Daniel Amo fa més de 120 Km a peu nu per la salut dels animals abandonats

L’ultra-maratonià Daniel Amo ha aconseguit el seu repte de córrer a peu nu 120 Km per fer visible la necessitat del benestar dels animals abandonats. L’objectiu consistia en aconseguir 2000 persones compromeses que aportin 1€ al mes. Ara mateix el grup de Teaming de la protectora compta amb 1316 persones que hi col·laboren amb la causa, de les quals 257 s’hi ha sumat a partir d’aquest repte.

El passat 24 d’octubre Daniel Amo va aconseguir el repte de córrer un total de 132 Km, en tres etapes, la tercera de les quals es va aconseguir sortint del CCAAC del Barcelonès a Badalona i arribant al Centre d’Acollida d’Animals Cal Pilé, a Mataró. Aquest repte ha permès fer visibles les condicions de malaltia en la que arriben els animals a les protectores i la necessitat de comptar amb un equip veterinari que els doni tota l’atenció sanitària possible.

En finalitzar la cursa, Daniel Amo va valorar així el repte: “Crec que ha estat un èxit rotund: 257 persones s’han compromès amb nosaltres. Aportar cada mes 1€ és, més que una donació, un compromís”.

Sílvia Serra, presidenta de la Fundació Daina ho ha vist així: “Valorem molt aquest supergest d’en Dani. No podia haver triat millor causa. Ara mateix, tenim un grup de teamers de 1.316 persones compromeses amb el benestar animal. D’elles 257 han conegut la situació i han decidit ajudar-nos, malgrat tot el que està passant”.

A la Fundació Daina, la fundació de la protectora d’animals de Mataró, s’aposta en la seva gestió pel sacrifici zero, de forma coherent, vetllant per la salut i benestar dels animals que acollen. Amb aquest objectiu, des de l’any 2017, funciona l’Espai Veterinari que necessita del suport constant i solidari de tothom i més en aquests moments de crisi.

Amb més de 2.300 animals recollits l’any 2019, l’equip veterinari va fer un total de 21.611 intervencions veterinàries: esterilitzacions, cirurgies, hospitalitzacions, proves (biòpsies, test, analítiques, radiografies…) i altres com ara revisions, vacunacions, desparasitacions, etc., la qual cosa suposa una mitjana de 60 intervencions diàries.

Les persones solidaries encara poden sumar-s´hi entrant al grup en aquest enllaç https://www.teaming.net/societatprotectoraanimalsdemataro o entrant al web http://www.protectoramataro.org on trobaran de forma fàcil la forma de participar.

 

¿Puc treure a passejar el gos durant el toc de queda?

La nova restricció genera dubtes entre els amos dels gossos

La darrera restricció que ha ordenat el govern espanyol impedeix a les persones sortir de casa entre les 23 de la nit i les sis de la matinada. Tot i així, les diferents comunitats autònomes tenen la possibilitat d’avançar o ajornar una hora el toc de queda. Sigui com sigui, com acostuma a passar amb aquestes restriccions, s’han generat molts dubtes i un d’ells afecta directament a la nostra comunitat. ¿Podem treure a passejar el gos durant el confinament?

El text del decret diu que “es prohibeix la circulació de les persones entre les 23.00 i les 6.00. Durant aquestes hores, només es podrà circular per causes justificades”. Però, treure el gos és una causa justificada? Segons les excepcions del decret publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE), es podrà sortir tot i el toc de queda per anar i tornar de la feina, per alguna urgència hospitalària o per comprar algun medicament a una farmàcia (ha de ser la més propera) o per atendre persones grans o amb alguna necessitat especial que tinguin una urgència de nit. Malgrat tot, hi ha un altre article del decret que estableix que sí que es pot sortir “per causa de força major o situació de necessitat”. Tot i que el text no especifica si treure el gos a passejar es pot entendre com una força major, cal pensar que, si no es diu el contrari, s’aplica la mateix lògica que durant el passat confinament, és a dir, que sí que podem sortir a donar una volta amb els nostres animals domèstics.

Algunes comunitats, com és el cas de Catalunya, sí que s’han referit concretament a aquesta casuística. El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va dir que sí que es pot sortir a treure el gos de nit, però sempre que sigui a prop de casa i que es faci en aquest horari perquè no s’ha pogut fer abans per una causa major, com per exemple treballar. El gos només el podrà treure una sola persona i haurà de ser entre les 4 i les 6. Aquest horari està sobretot pensat per a les persones que marxen d’hora de casa per anar a treballar, però sembla no tenir en compte les que tornen tard de la feina, que hauran de matinar per poder treure el gos. Sallent va recordar que durant l’anterior confinament, els Mossos van detectar que moltes persones abusaven del dret a treure el gos i algunes exposaven arguments “poc creïbles”. Aquest cop seran més bel·ligerants.

En aquest sentit, l’administració va fer una crida a la responsabilitat de totes les persones per complir amb la nova restricció. Des d’Animalados, tot i no compartir que a Catalunya els gossos només es puguin treure entre les 4 i les 6 dins del toc de queda, també us volem emplaçar a complir la restricció i treure els gossos només si és necessari.

Aquestes són les deu curiositats més peculiars sobre les serps

Les serps són uns rèptils molt singulars que es caracteritzen principalment per la manca de potes. La seva anatomia, caracteritzada per un cos allargat, permet que aquests animals es desplacin còmodament tant per terra com per aigua. A més d’aquesta peculiaritat ja coneguda, les serps tenen moltes curiositats que poques persones coneixen.

Aquestes són les deu curiositats més particulars de les serps:

• Sabeu que algunes serps s’alimenten únicament d’altres serps?

• Sabeu que els escurçons pareixen cries vives en comptes de pondre ous?

• Sabeu que el verí de les cries de les serps verinoses és molt més potent que el de les adultes?

• Sabeu que les serps verinoses poden decidir si administrar molta o poca dosi de verí quan mosseguen?

• Sabeu que les serps administren poca dosi quan es tracta de matar les seves presses i molta dosi quan es tracta de defensar-se?

• Sabeu que la cobra real adulta pot mirar als ulls a una persona en el sentit d’aixecar el seu cap fins a 180 cm del terra?

• Sabeu que la força d’aixafament que realitza una constrictora adulta (anaconda, pitó reticulada…) sobre la seva presa és de 20 tones?

• Sabeu que totes les serps són sordes?

• Sabeu que les constrictores tenen 6 fileres de dents corbades situades 2 a sota i 4 a dalt?

• Sabeu que les serps poden predir terratrèmols? Sabeu que els poden captar a 120 km de distància i 3 o 5 dies abans que es produeixin? Sabeu que quan els capten poden sortir dels seus nius fins i tot en el fred de l’hivern?

Font: AMIC- Tot Sant Cugat- www.mysocialpet.com