Decreten el secret de sumari per la polèmica mort de l’os Cachou

/0 Comentaris/a

L’aplicació del secret de sumari arriba pocs dies després que les entitats ecologistes demanessin més informació sobre les actuacions de les administracions competents i sobre l’informe de la necròpsia.

Segueixen les complicacions amb la investigació sobre la mort de Cachou. Un mes després de la mort de l’animal, la jutgessa única de Vielha ha decretat el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’os. En un breu comunicat, el Consell General d’Aran ha informat que “de moment, no es podrà comunicar públicament, ni enviar informació a aquelles persones o entitats que van realitzar sol·licituds formals d’informació, especialment en referència a l’informe de la necròpsia”.

El veto a la informació de la investigació arriba dies després que diverses entitats ecologistes posessin en dubte les explicacions del govern aranès sobre la mort de l’animal. Segons el consistori de la Val d’Aran, Cachou va morir després de barallar-se amb un altre os i caure posteriorment per un fort desnivell d’uns 40 metres. Uns arguments “inversemblants i poc creïbles” segons apunten des de les entitats expertes FAPAS, SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP.

Les entitats ecologistes sospiten que Cachou va poder ser víctima d’un enverinament. “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic”, va indicar Roberto Hartasanchez, president de Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), en una videoconferència celebrada el passat 17 de abril.

El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha publicat un tweet en el qual mostra el seu: “màxim respecte a la decisió de la jutge i el seu treball i confiem que la investigació aclareixi plenament els fets”. L’organització va compartir un comunicat el passat 8 de maig en què demanava a la Generalitat i al Ministeri de Transició Ecològica “que trenquessin el silenci sobre la mort de l’os Cachou i informessin de forma urgent sobre els resultats de les proves realitzades per aclarir la seva mort”.

L’aplicació del secret de sumari arriba després de quatre setmanes en què no s’han difós dades que permetin aclarir l’origen real de la mort de l’os Cachou. També sorprèn l’absència de laments que hi ha hagut des de les administracions competents per una pèrdua tan important en la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, les entitats ecologistes només demanen una necròpsia completa i que es comparteixin els resultats de manera transparent i desinteressada.

“Podem seguir convivint amb els nostres gats com hem fet sempre”

/0 Comentaris/a

El Col·legi de Veterinaris recorda que hi ha gairebé quatre milions de persones contagiades i només sis gats i dos gossos

El perill de transmissió del covid-19, el virus que ha obligat a confinar-se a més de la meitat del nostre planeta, no vindrà dels animals de companyia sinó dels propis humans. En els darrers dies es va fer pública una informació dels científics i investigadors d’IRTA-CreSA, on s’explicava que a Catalunya havia mort un gat amb coronavirus. L’animal va morir després que li practiquessin l’eutanàssia per altres dolències que tenia, és a dir: va morir amb el coronavirus però no per culpa d’aquesta infecció. De fet, el propietari del gat sí que va morir pel covid-19 i altres persones de la mateixa família també van resultar infectades.

Davant de la publicació d’aquesta notícia, mal tractada per alguns mitjans de comunicació que van assegurar que l’animal havia mort per culpa d’aquesta infecció, el Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya llança «un missatge de calma» i reitera: «Podem seguir convivint i gaudint de les nostres mascotes com hem fet sempre». El comunicat assegura que «elpaper de les mascotes en la transmissió de la COVID-19 és negligible» i que «la via de transmissió predominant és d’humà a humà». De fet, a tot el món hi ha quatre milions de persones infectades pel virus i només sis gats i dos gossos, de manera que el risc de contagi entre els animals domèstics, sembla nul.

«Els gats són susceptibles a la infecció pel nou coronavirus però no hi ha cap evidència que suggereixi que són contagiosos per als humans», segueix el comunicat, que compta amb el suport del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el departament de Territori i Sostenibilitat, l’IRTA-CreSA, la Universitat Autònoma de Barcelona, els quatre Col·legis Oficials de Veterinaris i el Consell de Veterinaris de Catalunya.

Entre el sector existeix la por que algunes persones puguin confondre les informacions publicades per alguns mitjans i témer que poden contagiar-se per culpa dels seus animals de companyia, quan és just al revés. De fet, el Consell recomana que «si una persones ha contret la malaltia de la covid-19 o creu patir-la, extremi les precaucions de distanciament i d’higiene per protegir la seva mascota i evitar contagiar-la». Finalment, el comunicat reitera que «en cap cas aquesta situació justifica un abandonament» d’animals.

Des d’Animalados, recomanem també la lectura d’aquest article: És veritat que els gats poden contagiar les persones de coronavirus?

Barcelona obrirà les platges per a la pràctica esportiva, però sense gossos

/0 Comentaris/a

Barcelona obrirà les platges per a la pràctica esportiva individual el divendres 8 de maig. L’accés a la platja per fer esport no podrà ser amb la companyia d’un gos.

Eloi Badia, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, ha anunciat que: “Divendres facilitarem l’obertura de les platges per a la pràctica esportiva individual, per córrer i fer natació, durant l’horari esportiu del matí, és a dir, de 6:00h a 10:00h del matí. Per tant, podrem gaudir d’aquest espai de primer ordre per fer esport amb la màxima seguretat sanitària”. Des d’Animalados hem parlat amb el consistori i ens ha especificat que la pràctica esportiva no podrà fer-se amb la companyia d’un gos.

El Regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona ha detallat que: “Hi haurà dos punts d’accessos a cada platja amb un dispositiu de la Guàrdia Urbana a cada punt per tal de fer una gestió controlada, tot i que també demanem la màxima col·laboració per part de tots el veïns de la ciutat, sobretot per parts dels esportistes. Hi haurà un punt d’entrada específic pels esportistes federats, que estarà ubicat a la platja del Bogatell”.

Sobre els esportistes federats, Eloi Badia ha aclarit que: “Els professionals poden fer un ús esportiu de fins a dues vegades al dia, per tant, podran utilitzar també les platges durant la jornada esportiva del vespre. Els esportistes d’elit tenen algunes recomanacions específiques que facilitarem perquè puguin fer la seva pràctica esportiva”.

Per acabar, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona ha recordat que: “Parlem de fer esports de manera individual, no es poden practicar esports col·lectius. Tampoc es podrà anar en cotxe fins a la platja, parlem llavors d’una pràctica esportiva de proximitat. Tampoc es podrà anar a fer passejades o estades, l’ús és exclusivament esportiu”. Sobre la natació ha dit que: “No hi haurà servei de socorrisme, per tant, aquesta activitat serà sota la responsabilitat de cadascú”.

L’Ajuntament de Barcelona ens ha aclarit que amb aquestes primeres mesures de desescalada “la platja de gossos de Llevant seguirà sense estar operativa”. Existeix encara molta incertesa sobre quan podran els peluts tornar a gaudir d’aquest espai, però tot fa indicar que aquesta possibilitat no es contemplarà fins a la fase 3 de la desescalada, quan s’habiliti l’ús recreatiu de les platges.

Platja de Llevant de Barcelona

El 19 de juliol de 2016 es va inaugurar la platja de gossos de Llevant. Un espai separat físicament de la resta de la platja de Llevant, amb una superfície d’uns 1.250 metres quadrats i un aforament limitat a 100 gossos, per motius de seguretat, que manté les tanques perimetrals a la zona del trencant amb l’aigua i a l’espigó, per evitar que els gossos puguin sortir.

La platja de Llevant és un espai ubicat al districte de Sant Martí amb una longitud de 375m i una amplada de 74m. Va des de l’espigó de Selva de Mar fins a l’espigó de rambla de Prim. És la darrera de les platges creades al litoral de Barcelona, es va incorporar a la ciutat l’any 2006. Durant la temporada d’estiu, la platja disposa d’una àrea delimitada per a l’accés de ciutadans amb gos.

La platja per a gossos de Llevant compta amb dos informadors ambientals que controlen que els gossos que accedeixen a l’espai estan identificats amb microxips. Aquest servei d’informació també realitza tasques de seguiment, repartiment de bosses de recollida d’excrements i donen tota la informació necessària als usuaris.

L’espai compta amb un mobiliari urbà adaptat als usuaris i gossos: una font per beure o abeurador adaptat a tota mena de gossos (grans i petits), dutxa per a gossos, urinaris urbandogs, amb base plàstica filtrant i dues dutxes per a persones amb un banc per descansar.

Recordem que a la resta de platges del litoral de Barcelona segueix vigent la prohibició d’accedir-hi amb gossos durant la temporada de banys, a excepció dels gossos d’assistència, que poden accedir-hi sempre. Aquí pots trobar més platges per a gossos a Catalunya.

Primeres imatges d’una família de llúdrigues al Besòs des de la segona meitat del segle XX

/0 Comentaris/a

El Zoo de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera han captat les primeres imatges d’una família de llúdrigues a la conca del Besòs des de la segona meitat del segle XX.

Aquestes imatges suposen un pas molt important dintre del projecte d’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs per part del Zoo de Barcelona, conjuntament amb el Consorci Besòs Tordera i la seva fundació, Fundació Rivus. Es tracta de la primera evidència visual de la reproducció de l’espècie a la conca després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX, un fet inimaginable fa només uns anys.

L’existència d’aquestes imatges permet un cert grau d’optimisme respecte a l’evolució futura de la llúdriga, reflectint els grans esforços de depuració de les aigües i la disponibilitat d’alguns trams amb una estructura de l’hàbitat adequada per a l’espècie. No obstant això, cal seguir treballant en la millora d’aquesta estructura, que avui en dia encara es troba visiblement castigada en la majoria dels trams de la conca. És necessari deixar més espai a l’ecosistema fluvial i evitar recaure en actuacions de neteja de vegetació de la llera generalitzades.

Les imatges captades provenen de diverses càmeres de fototrampeig col·locades en determinats trams fluvials de la conca del Besòs que havien estat identificats prèviament com a punts calents per a l’espècie, tant pel que fa a la freqüència d’ús de l’espai com pel que fa a la idoneïtat de l’hàbitat.

L’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs es va iniciar l’any 2014, quan es varen detectar els primers rastres al riu Tenes, tot i que abans ja havia deixat veure’s a la conca de la Tordera. La col·laboració entre la Fundació Zoo de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus ha permès ampliar-ne el seguiment dut a terme per l’investigador Arnau Tolrà, i la col·laboració desinteressada del Dr. Jordi Ruiz Olmo. Treballs emparats sota el projecte Observatori Rivus, en el que també participa la UAB i patrocinen en part les empreses Grífols i Freudemberg.

L’objectiu del projecte és analitzar en detall la situació actual de l’espècie en aquestes dues conques hidrogràfiques, dues zones sotmeses a una gran pressió humana, incorporant diverses línies d’investigació, com ara el seguiment de les seves poblacions, la caracterització i avaluació de l’hàbitat, la connectivitat entre conques i l’anàlisi de la seva ecologia tròfica. Els resultats de l’estudi són claus per assegurar i consolidar la conservació i recuperació de la llúdriga en ambients fortament humanitzats.

L’Institut Jane Goodall rescata tres ximpanzés a Angola

/0 Comentaris/a

L’Institut Jane Goodall ha rescatat tres ximpanzés femelles que vivien en horribles condicions a Angola. Després de molts esforços, els animals ja descansen al santuari de Tchimpounga.

Després de més d’un any de negociacions amb el govern angolès, l’Institut Jane Goodall al Congo ha rescatat Johana, Rickita i Tina, tres ximpanzés femelles que vivien en horribles condicions com a animals de companyia il·legals al costat d’un restaurant de Cabinda, a Angola, un país veí de la República de Congo.

Rebeca Atencia, veterinària i directora de l’Institut Jane Goodall Congo, va viatjar diverses vegades a Angola per conèixer l’estat de salut de les tres ximpanzés, la situació era pèssima. Johana i Rickita, les dues femelles adultes, estaven tancades en una gàbia de ciment on havien viscut les dues últimes dècades. En l’última visita, Tina, la cria de ximpanzé, es trobava retinguda pel propietari del restaurant a la part del darrere d’una camioneta.

L’Institut Jane Goodall Congo normalment treballa dins de la República de Congo, però com Angola manca d’un santuari adequat per a la cura i el benestar necessari dels primats, el centre de Tchimpounga es va convertir en l’opció més propera i viable per al rescat dels animals.

L’alliberament de les tres ximpanzés ha estat possible gràcies a la feina en col·laboració de l’Institut Jane Goodall, l’Aliança Panafricana de Santuaris (PASSA), el Fons Internacional de Benestar Animal i el govern angolès. A poc a poc, Johana, Rickita i Tina s’han integrat amb altres grups de ximpanzés també rescatats amb accés a l’aire lliure per primera vegada en les seves vides.

Lamentablement, les històries de Johana, Rickita i Tina no són gens atípiques. L’Institut Jane Goodall ha rescatat centenars de ximpanzés del tràfic il·legal durant les tres últimes dècades. Cada any milers de primats són segrestats de la natura, assassinats, traficats o retinguts en horribles condicions. Des de l’IJG es treballa per posar fi a aquest tipus de comerç il·lícit, i amb la seva campanya Forever Wild pretén conscienciar sobre la greu amenaça que aquest negoci suposa per a la vida de molts animals salvatges.