El PACMA acudeix a la via judicial per frenar el Toro Jubilo de Medinaceli

Segons el partit polític animalista, aquesta modalitat d’espectacle taurí amb foc de Castella i Lleó s’hauria estat celebrant de manera il·legal des del 2015.

El PACMA ha atacat de manera judicial el Toro Jubilo per frenar-lo abans que es produeixi la seva celebració prevista per aquest dissabte 11 de novembre a Medinaceli (Sòria). Per aquest motiu, el partit animalista ha presentat un recurs davant el Jutjat del contenciós administratiu Núm. 1 de Sòria amb què pretén “evitar que es repeteixi la mort que va patir l’animal en l’última celebració del festeig i paralitzar-lo de manera cautelar”.

Tal com va passar el 2022 amb el retorn del Torneig del Toro de la Vega de Tordesillas, l’equip legal del PACMA ha trobat irregularitats a la festa taurina del Toro Jubilo. De fet, segons el grup polític, l’espectacle de Medinaceli “podria portar diversos anys celebrant-se de manera il·legal”.

PACMA troba irregularitats a la normativa

El partit animalista, que ja va denunciar la mort del Toro Jubilo el 2022, argumenta que si la Delegada Territorial de la Junta de Castella i Lleó a Sòria va arxivar aquesta denúncia al·legant l’absència d’infraccions, la normativa que regula l’espectacle podria estar permetent llavors accions que resultin mortals per al bou, tot i estar prohibida la mort d’un animal en públic.

A través d’un vídeo que va difondre PACMA per tots els mitjans, s’apreciava clarament com l’animal patia, resistint cops de cap, emetia brams d’angoixa i dolor, panteixant i amb la llengua fora i la boca ensangonada. A més, en aquest vídeo s’apreciava clarament com de la cornamenta encesa de l’animal es desprenien trossos d’estopa incandescents que li queien sobre la cara i el cos.

El partit animalista recorda que, malgrat la caiguda final de l’animal, van denunciar que, en lloc de prestar-li atenció veterinària, des de l’organització només es van afanyar per retirar-lo com més aviat millor, estirant amb força la soga amarrada a les banyes i la cua. Una acció que, per al PACMA, es va produir amb l’únic objectiu d’evitar sancions, ja que la legislació autonòmica prohibeix la mort dels toros en presència de públic en espectacles taurins populars i tradicionals.

El Toro Jubilo… un espectacle taurí tradicional?

El PACMA recorda que el Toro Jubilo de Medinaceli, igual que el Toro de la Vega de Tordesillas, s’ha pogut celebrar fins ara perquè tenia la consideració d’espectacle taurí tradicional, amb una antiguitat de més de 200 anys d’història.

Tot i això, els animalistes apunten que per poder mantenir la consideració de “tradicional”, davant de qualsevol possible modificació de la seva normativa reguladora s’ha de seguir un estricte procediment, el qual està establert a la normativa autonòmica i que l’Ajuntament de Medinaceli no va seguir després d’una modificació realitzada el 2015. Així, la festa hauria estat celebrant-se de manera il·legal des de llavors.

Actualment, el Toro Jubilo de Medinaceli és l’únic espectacle taurí que manté la modalitat de toro embolat a Castella i Lleó. Una pràctica obsoleta i perillosa que s’allunya de la cultura i suposa un dany físic i emocional irreparable sobre l’animal.

El CAACB gestiona l’acollida de prop de 200 animals decomissats procedents d’una xarxa criminal de venda il·legal

Els animals estaran en acollida mentre duri el procés judicial. Posteriorment, s’iniciarà un procés d’adopció.

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) s’ha fet càrrec del benestar de més de 200 animals intervinguts en l’operació policial del passat 20 de setembre contra una xarxa criminal de venda il·legal d’animals.

El CAACB n’ha fet l’atenció inicial, el seguiment veterinari pertinent i ha proporcionat als animals les cures necessàries durant aquestes setmanes. Ara la jutgessa que s’ha fer càrrec de la investigació ha autoritzat el centre d’animals municipal per tal que pugui gestionar les sortides en règim d’acolliment especial.

En total la gossera municipal de Barcelona va rebre cadells, mares recent parides i mares prenyades intervingudes en l’operatiu, sobretot gossos i gats. En total han acollit 179 gossos i 5 cadells que han nascut a les instal·lacions municipals i 35 gats.

“S’ha gestionat l’acollida de 160 animals i en queden una trentena pendents”

L’acollida dels animals s’ha iniciat a través de voluntariat i professionals del CAACB i de persones que ja havien manifestat el seu oferiment per fer-se càrrec tan dels adults reproductors com dels exemplars més grans intervinguts. També s’han realitzat acollides per part de les persones que es van veure afectades per la xarxa i estaven en tràmits de compra d’un animal intervingut. En total s’ha gestionat l’acollida de 160 animals i en queden una trentena de pendents.

Una operació policial conjunta sense precedents

L’operatiu conjunt entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, Policia Nacional i Guàrdia Civil està liderat pel Jutjat d’Instrucció 23 de Barcelona i la Fiscalia Provincial de Medi Ambient. Aquesta actuació va permetre desarticular una xarxa criminal organitzada de comerç il·legal d’animals de companyia que funcionava principalment a Catalunya i Madrid, a la qual s’atribueixen diversos delictes continuats de maltractament animal, estafa, falsedat documental, intrusisme professional i blanqueig de capitals.

L’operatiu ha tingut lloc després de mesos d’investigació on s’havien recopilat indicis i proves per desmantellar l’organització criminal que estava activa des de feia més de vuit anys i va finalitzar el passat 20 de setembre quan es van dur a terme 12 entrades i registres amb el resultat de 13 detinguts i més de 400 animals intervinguts, principalment cadells de gossos i gats de races d’alta cotització en el mercat actual.

Animals en males condicions de benestar i d’higiene

Els animals intervinguts i gestionats al CAACB estaven en condicions lamentables, vivint en una situació límit als establiments i sotmeses a la cria reiterada. Entre els casos atesos s’hi ha trobat cadells de raça mitjana o gran de més de 6 mesos d’edat amb atròfia muscular severa perquè vivien gàbies de dimensions massa petites i cadells amb problemes de comportaments derivats de llargues estades en gàbies sense opció a socialitzar.

A més, hi havien també gossos amb diagnòstic de leishmània i amb indicis de malaltia renal, un gos amb la fractura de tíbia que deriva en malformació de genoll que ha comportat l’amputació de l’extremitat, femelles amb endometriosi infecció de la matriu, mares reproductores de més de 10 anys d’edat, cadells amb coronavirus caní i animals amb pelatge brut i desnodrits.

El Parlament de Catalunya aprova tramitar la llei per a prohibir els bous embolats i capllaçats

L’esmena presentada per VOX i PP només ha rebut el suport de Ciutadans.

Nova victòria en matèria de benestar animal a Catalunya. El ple del Parlament ha donat via lliure a la tramitació de la proposició de llei que va impulsar la CUP i en Comú Podem per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja, les tres modalitats més cruels de festes tradicionals amb bous.

D’aquesta manera, els partits polítics han rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PP i VOX. Els dos partits de dreta tan sols han rebut el suport de Ciutadans. El resultat total ha estat de 19 vots a favor de l’esmena (PP, VOX i Ciutadans), 29 en contra (CUP, En Comú Podem, tres diputats d’ERC i vuit diputats de Junts) i 83 abstencions (el PSC completament, 30 d’Esquerra i 24 de Junts).

“Estem molt satisfetes que el Parlament hagi optat per permetre un debat sa i necessari, que ens pugui conduir a una Catalunya capaç de tornar a ser pionera en matèria de protecció animal i avançar cap a una societat més avançada, més justa i més respectuosa amb els animals”, ha expressat Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis i portaveu de la plataforma Prou Correbous.

Un llarg camí per recórrer

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon article de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

“Nou de cada deu catalans i catalanes creuen que no està justificat el patiment animal ni per diversió ni per tradició. Per tant, estem davant un debat central a Catalunya on els partits polítics han de mullar-se. Treure la crueltat de les nostres festes és un pas endavant per la vida, mai un pas enrere”, ha indicat durant el ple Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya.

El Parlament ha votat en contra de les esmenes de PP i VOX, però la prohibició definitiva d’aquestes modalitats tan cruels de correbous haurà d’esperar. La proposició de llei tindrà un llarg recorregut parlamentari on els partits polítics hauran de decidir si, tal com va passar al 2010 amb les curses de braus, volen acabar amb unes festes tradicionals obsoletes que no tenen cabuda a una societat moderna i respectuosa amb els animals.

Troben restes d’animals primitius de fa 14 milions d’anys en un polígon de Madrid

Les restes trobades corresponen a mandíbules, ullals, fèmurs i húmers d’elefants primitius.

Fita històrica al món animal. En el transcurs de les obres del nou centre logístic de bombers de Madrid al polígon de La Atalayuela, s’han trobat diferents restes d’un cementiri d’elefants primitius.

Concretament, l’Ajuntament de Madrid ha informat de la troballa de restes fòssils de grans dimensions que corresponen a un total de vuit exemplars parcialment complets de l’espècie Gomphotherium angustidens, dels quals s’han recuperat mandíbules, ullals, fèmurs, húmers i malucs complets.

Tal com comenta el consistori de Madrid, aquesta espècie animal correspon a un avantpassat llunyà dels actuals elefants africans i va viure en aquesta zona juntament amb tortugues gegants, carnívors de grans dimensions i avantpassats dels actuals cavalls, cérvols i porcs senglars.

Fa uns 14 milions d’anys, a causa d’un període d’aridesa i disminució de les temperatures, una rajada d’elefants es va refugiar en aquesta zona a la recerca d’alimentació i aigua, va ser allà on part d’aquesta rajada va morir a causa de la manca d’aliments. Posteriorment, una gran riuada va cobrir les restes de les carcasses, cosa que en va permetre la conservació i que fossilitzessin.

Així eren els elefants primitius de fa uns 14 milions d’anys

El Gomphotherium angustidens, actualment extingit, tenia una talla d’uns cinc metres de longitud per tres d’alçada i podia assolir un pes d’unes 2,5 tones. Posseïa un total de quatre ullals: dos superiors, divergents i corbats cap avall, i dos inferiors, una mica més curts. Així mateix, s’estima que la trompa era més curta que les dels elefants actuals.

Aquesta espècie va viure durant el Miocè inferior i mig (fa entre 16 i 5 milions d’anys) al centre i al sud d’Europa, la península aràbiga i el nord-est d’Àfrica, des de Tunísia fins a Kenya. A la Península Ibèrica s’han trobat restes d’aquests elefants primitius a llocs propers com Somosaguas i Carpetana, a Madrid, o a la localitat saragossana de Villafeliche.

Com a dada curiosa i interessant, cal destacar que a l’època en què daten aquests animals primitius, els homínids ni tan sols havien aparegut encara a Europa, cosa que no consta que passés fins fa aproximadament 1,4 milions d’anys a Atapuerca.

Una fita històrica pel patrimoni recuperat

Aquesta troballa històrica s’ha produït en una excavació en què han participat un equip de vuit paleontòlegs i arqueòlegs dirigit per Alessandro Giusto i Jorge Morín. Els treballs es van iniciar al març i s’han estès fins al mes d’agost, amb una superfície d’uns 800 m2. Es tracta d’una fita històrica no sols per la informació obtinguda, sinó també pel patrimoni recuperat.

Els fòssils trobats al polígon de La Atalayuela han estat dipositats al Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid, a Alcalá de Henares, on seran conservats. Alhora, alguns dels exemplars han estat prestats al Museu Nacional de les Ciències Naturals, on s’estan estudiant al detall.

El Parlament votarà l’abolició dels bous embolats i capllaçats a Catalunya

La plataforma Prou Correbous demana valentia als partits polítics i que rebutgin l’esmena de PP i VOX, únics partits que estan en contra de l’abolició dels espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Demà 25 d’octubre és un dia clau pel benestar animal a Catalunya. Durant el ple de dimecres, el Parlament debatrà sobre el futur dels espectables amb bous. Els partits polítics En Comú Podem i la CUP van propulsar una proposició de llei, impulsada per la Plataforma Prou Correbous, per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja.

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon articles de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

Davant aquesta possibilitat, des de l’ONG Prou Correbous asseguren que estan contacte amb els diferents grups parlamentaris per tal d’assegurar que rebutgin durant el ple l’esmena de PP i VOX, els únics partits polítics que han presentat esmenes a la totalitat contra aquesta proposició de llei que pretén acabar amb els espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Des de les entitats que integren Prou Correbous es mostren “confiades que l’esmena de PP i VOX no tirarà endavant, ja que aprovar-la significaria vetar un debat sa i necessari” i perquè a més, en el cas que la proposició de llei finalment fos aprovada, no vetaria la totalitat de correbous a Catalunya, sinó només les modalitats més violentes i perilloses”.

Des de la Plataforma Prou Correbous asseguren que “dels 450 actes amb bous que es fan cada any a Catalunya, aproximadament 160 són bous embolats i una cinquantena són bous capllaçats.

Abolició dels bous a la platja i els bous a la mar

Els bous a la platja fa molts anys que ja es van deixar de celebrar per problemes sanitaris, i els bous a la mar van deixar-se de fer després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ordenés a la Generalitat obrir un expedient sancionador als organitzadors dels bous al mar celebrats a l’Ampolla (Baix Ebre) l’estiu del 2013 per maltractament animal i vulneració de la normativa. Es tractava de fer caure els bous a l’aigua per rescatar-los des d’una embarcació amb una soga lligada al coll o a les banyes i tornar l’animal a terra ferma per continuar amb l’espectacle.

Abolició dels bous embolats

Un dels objectius històrics de les entitats de protecció animal a Catalunya ha sigut la d’acabar amb els bous embolats, per l’extrema crueltat a la qual, asseguren, són sotmesos. Expliquen que en aquesta modalitat es cap lliga als animals i se’ls immobilitza de forma brutal contra un piló de fusta.

Les entitats apunten que és molt habitual que durant l’embolada el bou pateixi caigudes, brusques estrebades de cap, o que el bou s’emboliqui amb la corda, quedant immobilitzat per les potes o mal situat enfront del piló, per la qual cosa el procés moltes vegades acaba sent encara més llarg i angoixant per a l’animal.

Un cop immobilitzat, se’l subjecta a les banyes uns ferratges de metall en els extrems del qual es col·loquen unes boles impregnades amb una substància inflamable, capaç de mantenir el foc cremant durant un temps prolongat d’uns 20 minuts. A continuació es calen amb foc aquestes boles i es talla la corda que el subjecta, perquè el bou sigui incitat a envestir dins de places portàtils o per carrers delimitats del poble.

Des de Prou Correbous asseguren que els danys que provoca embolar un bou poden posar en risc la vida d’aquests animals, a més d’implicar lesions físiques i estrès. Una part d’aquests animals són directament enviats a l’escorxador després de l ́espectacle, ja que a vegades les penyes taurines compren bous salvatges i després de l’espectacle els envien a l’escorxador.

Abolició dels bous capllaçats

Una altra modalitat polèmica, tot i que molt menys nombrosa, és la del bou capllaçat, que consisteix en la solta d’un bou amb dues sogues lligades al seu cap per a poder controlar els seus moviments i envestides. Des de la plataforma Prou Correbous expliquen que el patiment en aquesta modalitat s’accentua per l’esgotament dels bous, en ser portats fins als límits de la seva capacitat aeròbica durant aproximadament 30 a 50 minuts.

La plataforma informa que en tots els festejos es pot apreciar com, al cap de poc de començar, els animals recorren a la respiració abdominal amb la boca oberta, la llengua fora i una profusa salivació. En moltes ocasions, els bous no poden acabar el recorregut, i el camió ha d’anar a buscar-los fins on hagin arribat.

Per acabar, Prou Correbous especifica que la calor dels mesos d’estiu, la fam i la set aguditzen el seu patiment, fins a tal punt que a vegades han arribat a morir bous dins dels camions, o no han pogut aguantar el recorregut fins al final, quedant exhaustos i negant-se a avançar.