Troben restes d’animals primitius de fa 14 milions d’anys en un polígon de Madrid

Les restes trobades corresponen a mandíbules, ullals, fèmurs i húmers d’elefants primitius.

Fita històrica al món animal. En el transcurs de les obres del nou centre logístic de bombers de Madrid al polígon de La Atalayuela, s’han trobat diferents restes d’un cementiri d’elefants primitius.

Concretament, l’Ajuntament de Madrid ha informat de la troballa de restes fòssils de grans dimensions que corresponen a un total de vuit exemplars parcialment complets de l’espècie Gomphotherium angustidens, dels quals s’han recuperat mandíbules, ullals, fèmurs, húmers i malucs complets.

Tal com comenta el consistori de Madrid, aquesta espècie animal correspon a un avantpassat llunyà dels actuals elefants africans i va viure en aquesta zona juntament amb tortugues gegants, carnívors de grans dimensions i avantpassats dels actuals cavalls, cérvols i porcs senglars.

Fa uns 14 milions d’anys, a causa d’un període d’aridesa i disminució de les temperatures, una rajada d’elefants es va refugiar en aquesta zona a la recerca d’alimentació i aigua, va ser allà on part d’aquesta rajada va morir a causa de la manca d’aliments. Posteriorment, una gran riuada va cobrir les restes de les carcasses, cosa que en va permetre la conservació i que fossilitzessin.

Així eren els elefants primitius de fa uns 14 milions d’anys

El Gomphotherium angustidens, actualment extingit, tenia una talla d’uns cinc metres de longitud per tres d’alçada i podia assolir un pes d’unes 2,5 tones. Posseïa un total de quatre ullals: dos superiors, divergents i corbats cap avall, i dos inferiors, una mica més curts. Així mateix, s’estima que la trompa era més curta que les dels elefants actuals.

Aquesta espècie va viure durant el Miocè inferior i mig (fa entre 16 i 5 milions d’anys) al centre i al sud d’Europa, la península aràbiga i el nord-est d’Àfrica, des de Tunísia fins a Kenya. A la Península Ibèrica s’han trobat restes d’aquests elefants primitius a llocs propers com Somosaguas i Carpetana, a Madrid, o a la localitat saragossana de Villafeliche.

Com a dada curiosa i interessant, cal destacar que a l’època en què daten aquests animals primitius, els homínids ni tan sols havien aparegut encara a Europa, cosa que no consta que passés fins fa aproximadament 1,4 milions d’anys a Atapuerca.

Una fita històrica pel patrimoni recuperat

Aquesta troballa històrica s’ha produït en una excavació en què han participat un equip de vuit paleontòlegs i arqueòlegs dirigit per Alessandro Giusto i Jorge Morín. Els treballs es van iniciar al març i s’han estès fins al mes d’agost, amb una superfície d’uns 800 m2. Es tracta d’una fita històrica no sols per la informació obtinguda, sinó també pel patrimoni recuperat.

Els fòssils trobats al polígon de La Atalayuela han estat dipositats al Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid, a Alcalá de Henares, on seran conservats. Alhora, alguns dels exemplars han estat prestats al Museu Nacional de les Ciències Naturals, on s’estan estudiant al detall.