Gossos i rodes: enemics irreconciliables

Un autodenominat educador caní va posar de moda fa ja mes d’un lustre cansar al gos fent-lo córrer davant, al costat o darrera d’una bicicleta. I això és una barbaritat. El mexicà que va conquistar a la dona d’un famós actor afroamericà i a les càmeres de National Geographic va instaurar una perillosa pràctica. Proliferen els propietaris de gossos en velocípede, patinet, rollers, skates i qualsevol adminícle rodant que forcen al seu animal i les normes de circulació. El principi del desencantador és provocar la submissió per esgotament alguna cosa tan vella com les boles metàl·liques tormelleres dels presos i els camps de treball forçat. Si cap d’ambdues pràctiques compaginen amb la Declaració dels Drets Humans, perquè està entre les rutines de molts gossos de companyia? (Quant a benestar som molt equiparables)

Afortunadament, municipis com el de Barcelona han ordenat la seva prohibició. El compliment de la norma i la sanció per l’incompliment són figues d’un altre paner. Però sí, una vegada més el costum i la raó s’enreden en una guerra en la qual els gossos tracció, els gossos sidecar o els gossos arrossegats són les víctimes més fràgils

Diuen els experts – els acreditats, no els mediàtics- que el passeig gosser ha de servir per a desenvolupar l’olfacte, les relacions socials intra i extraespècie, per a gaudir d’activitat moderada o ajustada a les seves possibilitats i no per a competir amb un mitjà mecànic propulsat per un ciclista amateur o un adolescent caducat. L’activitat física intensa és recomanable només per a una part dels gossos i en determinades circumstàncies. La voluntat del propietari per llançar-se a l’exercici anaeròbic o de recórrer en companyia grans distàncies no és suficient. Sense sabatilles, sense protector solar, sense revisió mèdica prèvia ni opció de forçar el repòs anar al costat d’un mitjà dotat de rodes pot ser una tortura. Per als gossos de cara camusa i els paticurts és una contraindicació.

En un altre ordre de coses està la seguretat en la via pública. Els textos sobre seguretat vial subratllen que la circulació amb animals (sigui solts o lligats) disminueix la capacitat de resposta inversament en proporció a la velocitat aconseguida. Excepcionalment la prohibició no pot estendre’s ni a les cadires de rodes ni als cotxets infantils encara que la precaució ha de ser extremada en aquests casos per les limitacions dels transportats, la complexitat de les vies urbanes i la vulnerabilitat dels cans. Les lesions en els gossos solen apreciar-se quan ja revesteixen gravetat i algunes només en la necròpsia. Sense gradació ni escalfament molts gossos en la seua lleialtat són forçats fins a l’extenuació. Aquest passeig veloç rarament és confortable. La fricció plantar i la deshidratació estan a l’ordre del dia. 

En realitat és qüestió de sentit comú i d’empatia. Lligats pel coll ningú ens sentim còmodes i arrossegats per les rodes ens falta l’alè quan no hem sigut nosaltres els que optem per rodar. 

  Emma Infante

Fam vegana

 

Barcelona no només està preparada per rebre la fira Veggie World si no que gairebé la devora. L’expectativa generada per aquest esdeveniment de reeixida trajectòria internacional s’ha vist superada amb escreix malgrat el handicap que podia suposar la pluja i les limitacions de l’espai. Ha estat una edició de grans xifres que exigeixen una reedició no gaire tardana.
Era impossible preveure el tsunami de convençuts de portar un estil de vida Vegà o simplement persones curioses que, no només van pagar l’entrada a la fira, si no que van esgotar els subministraments d’alguns paradistes. Gairebé tothom sap ja que ser vegà no implica una restricció gastronòmica del consum de productes d’origen animal si no que defineix un estil de vida ecològic, sa i contrari al patiment animal. Moltes de les decisions que prenem pel que fa a la cistella de la compra o sobre el càrrec a la targeta de crèdit pot tenir una opció vegana que cal explorar i valorar. Per descomptat alimentació lliure de carn, peix, ous i làctics, però també vestimenta, mobiliari, cosmètica, higiene i centenars de grups de productes més. A la fira fins a 70 proveïdors van oferir el fruit del seu treball.
La consciència ètica ja no és patrimoni d’il·luminats o anacoretes, s’està convertint en mainstream i pot arribar a col·lapsar centres comercials convencionals. Bé, és cert que el CC de les Arenes afegeix el bonus track d’aixecar-se sobre una vella plaça de toros constituint-se en una doble victòria d’una manera més humana d’entendre la nostra relació amb altres espècies. On abans hi havia pa i circ ara hi ha pa i compres però compres veganas, per descomptat.
No volem acabar sense recordar que mensualment se celebren petites fires veganes en diferents punts de la geografia espanyola. Algunes amb una llarga tradició i mereixedores d’un major reconeixement i afluència de compradors. I també que moltes botigues veganes amb ubicació i horaris estables ja existeixen i s’estan materialitzant per que l’opció vegana ha vingut per quedar-se.

Article d’Emma Infante

El gat que portava tres setmanes perdut a l’aeroport del Prat ja està amb la seva propietària

S’ha acabat el malson. Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa tres setmanes a l’aeroport del Prat, ja s’ho pogut retrobar amb l’Itchy. Un treballador de l’aeroport l’ha trobat aquest matí després de reconèixer-pel collaret verd que porta i avui a la una del migdia Barragán ha anat a buscar-lo. L’emoció ha embargat la propietària, que no ha perdut mai la fe després de 22 dies de recerca infructuosa. L’Itchy estava brut i prim com a conseqüència de les tres llargues setmanes que s’ha passat a les instal·lacions aeroportuàries sense rebre cap tipus d’atenció.

L’operari l’ha trobat on es va perdre, en una de les escales motoritzades que baixen als passatgers dels avions. L’única i última vegada que el van veure va ser a les dependències corporatives de la T2, prop de l’edifici G, sis dies després de la seva pèrdua quan un altre treballador també ho va reconèixer pel collaret. Tots dos llocs estan situats a pocs metres de distància. Malgrat l’alegria, Barragán no amaga el seu malestar per les traves que li han posat tant Iberia, l’encarregada del trasllat de l’equipatge, com Monarch, on va volar Itchy procedent de Manchester, des que el transportí en què viatjava el gat es va trencar i Itchy va fugir espantat: “Si haguessin aprovat el pressupost de Help Guau per instal·lar càmeres l’hagués trobat el primer dia perquè tenien molt clar les zones on podia estar i la principal era on l’han trobat, però a dia d’avui encara no m’han dit res “. Iberia, tot i assumir errors, no hi havia destinat personal per a la seva recerca.

Barragán va enviar el pressupost, que era de 6500 euros, a Iberia dimecres i dijous la companyia va reenviar les despeses a Monarch perquè considerava que l’empresa anglesa era la responsable de la pèrdua del gat, encara que fos Iberia Handling qui el va perdre en aterrar a el Prat. Barragán s’ha emportat el gat directament al veterinari perquè li faci una primera exploració d’urgència. “Estava molt espantat i desorientat però li hem posat la mà i ha vingut corrents perquè l’acaronéssim, ens ha reconegut al moment” assenyala la propietària, molt emocionada pel retrobament. Una alegria que gairebé es veu entelada a l’últim moment: “Swissport, que fa el lliurament, em volia fer signar un paper on posava que em lliuraven al gat en perfectes condicions” denúncia Barragán, que afirma ara ja rient que “gairebé els mato!

Article de Xavi Tedó

La propietària del gat perdut a l’aeroport del Prat exigeix que Iberia o Monarch assumeixin les despeses de l’operatiu que Help Guau realitzarà durant una setmana

Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa gairebé tres setmanes a l’aeroport del Prat, ha enviat el pressupost a la companyia que l’empresa Help Guau li ha fet arribar per trobar a Itchy. Un pressupost que inclou la presència de tres operaris de l’empresa durant una setmana que pentinaran totes les zones de l’aeroport i instal·laran diferents càmeres als punts de menjar als quals acudeixen els gats que viuen a les terminals. Els treballs de recerca ascendeixen a uns pocs milers d’euros. “Help Guau no m’ha demanat diners, però no poden assumir les despeses que comporta l’operatiu” aclareix.

Barragan va enviar el pressupost a Iberia dimecres i aquest dijous la companyia ha reenviat les despeses a Monarch, on va volar Itchy, perquè considera que l’empresa anglesa és la responsable de la pèrdua del gat, encara que fos Iberia Handling qui el va perdre en aterrar al Prat. “Tant me fa qui ho pagui, però vull una solució en 24 hores” adverteix Barragán, que afegeix que “sinó prendré les mesures legals pertinents”. AENA ha acceptat la petició, però no està disposada a oferir més d’un agent de seguretat: “Només ens faciliten un agent, tot i que en necessitem tres perquè els tres operaris de Help Guau no aniran en grup, sinó que cada un es desplaçarà a una zona diferent per acotar la recerca” lamenta la propietària d’Itchy, que no amaga la seva desesperació després de tres setmanes sense resultats.

La càmera que va instal·lar de manera altruista Help Guau aquest cap de setmana no va aconseguir captar cap imatge d’Itchy. La càmera, que fa fotografies quan detecta moviment, va retratar gairebé trenta gats a les més de 1300 instantànies que va treure, encara que cap d’ells era el seu gat. Malgrat això, Barragán no perd l’esperança perquè “la recerca es va concentrar on un operari el va veure per única i última vegada”. Es refereix a la zona corporativa de la T2, prop de l’edifici G, on un treballador el va reconèixer sis dies després de perdre’s pel collar que porta. L’Itchy va fugir quan es va trencar el transportí en què viatjava des de Manchester un cop va aterrar al Prat.

Aquest va ser el primer dissabte que va poder accedir a l’aeroport perquè al taulell d’Iberia també li van dir el primer dia que els caps de setmana no es podia entrar en una cadena d’errors que la companyia va assumir com a propis. No obstant això, durant la  reunió que va mantenir fa dos dilluns amb el gerent d’Iberia, Josep Lluís Fargas, i la responsable d’Atenció a les Companyies, Rosa Baños, els delegats de la companyia li van comunicar que no destinarien a ningú a patrullar per la nit. Tot continua igual: “Hi ha treballadors que fan  una volta per veure si el veuen, però ningú es dedica de manera exclusiva a buscar-lo”. Les informacions que li arriben tampoc la tranquil·litzen: “M’han comentat que hi ha un gat que fa més d’un any que viu a les pistes d’aterratge i ningú ha anat a rescatar-lo encara”.

Article de Xavi Tedó

AENA permet a la propietària d’Itchy instal·lar una càmera a l’aeroport durant 24 hores

AENA ha permès que Andrea Barragán, la propietària del gat que Iberia va perdre fa catorze dies al aeroport del Prat, instal·li una càmera de videovigilància 24 hores aquest dissabte a la zona corporativa de la T2, prop de l’edifici G, on un operari la va veure sis dies després de la seva pèrdua. Aquesta va ser l’última i única vegada que han vist a Itchy a l’aeroport després que es trenqués el transportí a l’arribar al Prat on va arribar procedent d’un vol de Manchester fa dues setmanes. Andrea accedirà a la terminal amb dos voluntaris de Help Guau perquè instal·lin la càmera on posen menjar a la colònia de gats que viuen a l’aeroport, que curiosament està a vint metres d’on el va veure l’operari. La instal·lació de la càmera era una petició que havia reclamat a Iberia i AENA, que finalment ha acceptat: “M’han concedit el permís i podrem posar-la a veure si Itchy està allà i s’acosta a menjar, tant de bo tinguem sort!”.

Andrea no perd l’esperança. Aquest serà el primer dissabte que pugui accedir a l’aeroport perquè al taulell d’Iberia també li van dir el primer dia que els caps de setmana no es podia entrar. I ho aprofitarà per estar totes les hores que li han concedit de vuit de la nit al les tres del matinada. Entre setmana, per qüestions de treball, acudeix de set a deu normalment. Sempre de nit perquè durant el dia amb el soroll de les pistes dels gats s’amaguen. Ha assumit que l’haurà de trobar ella. Durant la reunió que va mantenir dilluns amb el gerent d’Iberia, Josep Lluís Fargas, i la responsable d’Atenció a les Companyies, Rosa Baños, els delegats de la companyia li van comunicar que no pensaven destinar ningú a patrullar a la nit.

Aquest divendres FAADA, Plataforma Gatera i PACMA han enviat un burofax als màxims responsables d’Iberia i de l’aeroport del Prat sol·licitant-los que “destinin els recursos i mitjans necessaris per localitzar i rescatar Itchy”. Les tres organitzacions, que han subscrit un comunicat per primera vegada juntes davant la gravetat dels fets, consideren que “fins a la data aquestes empreses han fet el mínim per cobrir l’expedient i no han volgut assumir la seva responsabilitat”. Una actitud que contrasta, segons elles, a la de companyia Monarch amb la qual “Hitchy va viatjar fins a Catalunya, i que va obrir una investigació a els mateix dia en què van succeir els fets, i que ha pagat un bitllet d’anada i tornada a la tia de Andrea, Irene Lee, que va ser qui es va encarregar de gestionar el viatge del gat de la seva neboda a Barcelona “. Les tres organitzacions demanen col·laboració perquè les persones que vulguin demanar a Aena i Iberia que es responsabilitzin de la recerca d’Itchy poden fer-ho signant aquesta petició.. Per evitar més casos com el d’Itchy, les entitats animals reclamen “l’elaboració de protocols en cas de pèrdues d’animals i millores en els que ja existeixen de transport i manipulació d’animals”.

Article de Xavi Tedó